Zamora, ciutat tancada pel riu Duero i muralles

Introducció històrica de Zamora

Prehistòria

La zona va ser ocupada pel poble celta dels vacceus durant l’edat del Bronze.

Època romana

La dominació romana funda la ciutat d’Ocelum Durii (Ulls del Duero) com a una població destacada de la Via de la Plata.

Aquesta calçada romana unia Mèrida amb Astorga.

En les lluites contra els romans destaca el cabdill lusità Viriat conegut com a “terror romanorum”.

Alta edat mitjana

L’any 569 la població apareix documentada com a regne dels sueus amb el nom de Senimure.

A mitjans del segle VIII els àrabs la reanomenen Azemur o Semurah.

A finals del segle VIII el rei Alfons II d’Astúries va reconquistar i va fortificar Zamora.

L’any 893 el rei Alfons III d’Astúries va repoblar i va convertir la fortalesa en la més important dels regnes cristians.

El Dia de Zamora del 901 la ciutat va derrotar un exèrcit musulmà de 40.000 soldats comandat per Ahmed-ben Moawia.

Durant l’època califal de Còrdova el canceller Almansor va arrasar dues vegades la població els anys 981 i 997.

L’any 1055 el rei Ferran I de Lleó va reconquerir i va emmurallar la ciutat: “Zamora la ben tancada”.

Arran de la mort del rei la seva filla Urraca va heretar el regne de Zamora en disputa amb els seus germans.

L’any 1072 Sanç II de Castella durant el Setge de Zamora va morir en intentar conquerir la capital.

Aquest setge va originar el refrany “no es va guanyar Zamora en una hora” i el jurament de Santa Gadea.

Rodrigo Díaz de Vivar el Cid pren jurament al rei Alfons de no haver participat en la mort del seu germà Sanç.

L’espòs de la reïna Raimon de Borgonya va repoblar la ciutat amb francs que van influir en la construcció de la Catedral.

El Tractat de Zamora de 1143 entre el rei Alfons VII de Lleó i Alfons I de Portugal va reconèixer el nou estat lusità.

Baixa edat mitjana

El segle XII va ser l’edat d’or de la ciutat construint l’estructura urbana i els edificis romànics actuals.

L’any 1208 el rei Alfons IX de Lleó va atorgar el fur que va delimitar el seu territori.

El 1367 durant la Primera Guerra Civil Castellana els governants van prendre partit per Pere I que mort a la batalla de Montiel.

L’any 1371 el rei Enric II de Castella va conquerir la plaça.

Edat moderna

La importància de Zamora decreix amb el desplaçament de la frontera de la reconquesta cap al sud i el descobriment d’Amèrica.

La pobresa econòmica va obligar a migrar molts zamorans al nou continent.

Edat contemporània

Durant el segle XVIII la ciutat va viure una recuperació econòmica per la protecció de la corona espanyola.

La invasió napoleònica entre 1809 i 1812 va arruïnar Zamora i els anys següents van ser un període de decadència i aïllament.

L’any 1864 arriba el ferrocarril i a principis del segle XX hi ha un ressorgiment econòmic gràcies al comerç i l’agricultura.

Nucli antic de Zamora

El nucli antic es localitza entre la plaça de Viriato, la Catedral del Salvador i el castell de Zamora.

En aquest recorregut destaquen les esglésies romàniques de Santa Maria Magdalena i de Sant Pere i Sant Ildefons.

Diputació Provincial de Zamora

Aquest antic hospital que va ser fundat l’any 1629 és un llegat de la família Moran Pereira.

La façana renaixentista mostra un alt relleu de l’Anunciació de la Mare de Déu.

Plaça de Viriato

La plaça agrupa al seu voltant la Diputació Provincial, el Parador de Zamora i l’Oficina de Turisme.

L’any 1904 se li atorga aquest nom en ser col·locada l’estàtua del pastor lusità que va lluitar contra els romans.

Palau dels comtes d’Alba i Aliste

Aquest palau renaixentista del segle XVI va ser construït pel primer comte d’Alba de Aliste Enrique Enriquez de Mendoza.

L’edifici que va ser utilitzat com a residència familiar dels comtes va ocupar el solar de l’alcassaba musulmana.

Des del 1967 és el Parador Turisme de Zamora.

Interior

L’escala principal i el pati interior de planta quadrada d’estils renaixentistes són els elements conservats de l’antic palau.

Teatre Ramos Carrión

L’edifici d’estil modernista va ser dissenyat l’any 1916 per l’arquitecte Francesc Ferriol.

Rep el nom pel dramaturg zamorà Miguel Ramos Carrión (1848-1915) que va néixer a la casa situada davant mateix del teatre.

Francesc Ferriol Carreras (1871-1946) va ser un arquitecte barcelonès deixeble del considerat precursor del modernisme català Lluís Domènec i Montaner.

Entre 1908 i 1916 va exercir com a responsable municipal de Zamora i va ser el creador d’una vintena d’obres a la ciutat.

Església de Santa Maria la Nova

Aquesta església romànica del segle XII conserva la capçalera amb un absis semicircular i la façana meridional.

La portada sud amb el seu atri és l’entrada al temple.

En el seu interior acull l’escultura del Crist Jacent de 1630 que surt en processó la nit de Dijous Sant.

Convent del Trànsit

El convent del Trànsit o del Corpus Christi va ser fundat en segle XVI per les clarisses descalces de l’orde de Santa Clara.

La Mare de Déu del Trànsit és la patrona de Zamora.

Biblioteca Pública Estatal

L’antic convent de la Concepció va ser construït durant el segle XVII per acollir l’orde de les franciscanes concepcionistes.

Desamortitzat l’any 1837 va acollir la Biblioteca Provincial, l’Arxiu Històric Provincial i posterior Casa de Cultura en el segle XX.

El nou edifici aixecat entre 1999 i 2002 acull la Biblioteca Pública de l’Estat gestionada per la Junta de Castella i Lleó.

Església de Santa Maria Magdalena

El temple romànic que va ser construït entre els segles XII i XIII presenta planta rectangular amb un absis semicircular.

La portada sud que és l’accés de l’església destaca per la seva ornamentació.

Portada sud

La portada té quatre arquivoltes recolzades sobre columnes i una polilobulada decorades amb motius vegetals.

Sobre la motllura exterior es mostren petits caps humans i en els capitells es representen dracs i animals fantàstics.

També destaquen una cara humana somrient, una de felí i una figura d’un bisbe.

Nau

La nau amb coberta de fusta i el presbiteri amb un arc triomfal tenen una alçada superior a l’absis.

En l’interior destaca un sepulcre romànic protegit per un baldaquí suportat per cinc columnes i decorat amb bestiari romànic.

Una imatge de Maria Magdalena presideix l’espai.

Església de Sant Pere i Sant Ildefons

El temple original va ser reformat a finals del segle XII i principis del segle XIII en el mateix estil romànic.

Durant el segle XV les seves estructures van ser modificades completament i només conserva alguns elements romànics.

L’església arxiprestal conserva les relíquies de sant Ildefons i el cos de sant Atilà que són els patrons de la ciutat.

Portades

Les portades de les façanes nord i oest d’estil neoclàssic van ser construïdes durant el segle XVIII.

Nau

L’església de planta quadrada té una sola nau amb volta de creueria i conserva els tres absis de la seva estructura original.

L’absis central mostra un nivell superior per guardar les relíquies i un d’inferior per al retaule major.

Portada sud

La portada sud romànica que actualment està cegada presenta un arc i quatre arquivoltes de mig punt formats per lòbuls.

Mirador del Troncoso

Aquesta petita talaia que es troba sobre les penyes de Santa Marta és un mirador del riu Duero i el pont de Pedra.

També ho és de la Fundació Rei Afonso Henriques.

Fundació Rei Afonso Henriques

Aquesta fundació hispana portuguesa que va ser creada l’any 1994 té seus a les ciutats de Zamora i Porto.

El seu objectiu és aprofundir les relacions entre el nord de Portugal i la comunitat de Castella i Lleó amb el nexe del riu Duero.

Portell de la Lleialtat o de la Traïció

Aquesta entrada de la primera muralla de Zamora està situada entre l’església de Sant Isidor i la Catedral.

El Setge de Zamora és un cantar medieval que recull la llegenda de la mort del rei Sanç II de Castella a mans de Vellido Dolfos.

El noble va fugir per aquest portell perseguit pel Cid després de l’assassinat del rei.

Església del Carme de Sant Isidor

El temple romànic del segle XII va ser fundat per la infanta Sança que era la filla de la reina Urraca I de Lleó.

Va rebre el nom per commemorar el pas de les relíquies de Sant Isidor per Zamora amb destí a la ciutat de Lleó.

Ara se la coneix com l’església del Carme de Sant Isidor perquè acull la seu de la confraria de la Verge del Carme del 1688.

Presenta planta rectangular amb absis de capçalera plana tenint el seu accés pel pòrtic sud.

El Castell de Zamora

El Castell va ser erigit pel rei Alfons II d’Astúries en el segle IX com a base dels regnes cristians per la reconquesta del territori.

L’edifici va ser reconstruït pel rei Ferran I de Lleó durant el segle XI i va ser reformat pel rei Felip V en el segle XVIII.

Està aixecat sobre un petit turó, té planta romboidal i formava part de les muralles de la ciutat.

Fortificació

La fortificació conserva el seu perímetre, el fossar, el pati d’armes i la torre de l’homenatge.

El seu interior està molt transformat perquè va ser utilitzat com a caserna de l’exèrcit durant el segle XVIII.

Porta

Aquesta porta d’arc apuntat és l’accés al recinte.

Mirador

Les reformes del 2009 han consolidat les seves torres i estructures per ser un mirador de la Catedral i la ciutat.

Catedral del Salvador de Zamora

L’església romànica va ser construïda durant el segle XII sota el patrocini del rei Alfons VII de Lleó i la seva germana Sança.

Els bisbes Bernat i Esteve de Perigord van ser els promotors d’aquesta edificació amb influència cistercenca i oriental.

L’edifici té planta de creu llatina, un creuer i una capçalera gòtica del segle XV que va substituir els absis romànics.

Durant el segle XIII van ser aixecats el cimbori i la torre del Salvador.

Portada nord

Aquesta portada amb un ampli atri té un arc de mig punt, dues parelles de columnes corínties i un frontó triangular.

Cimbori

El cimbori té una cúpula exterior coberta per escames de pedra.

Torre

La torre de 45 metres d’alçada que va tenir funcions defensives té planta quadrada i tres cossos de campanes.

Capella major

La capella que té tres trams coincidents amb les naus presenta una coberta de volta de creueria estrellada.

El retaule major neoclàssic del segle XVIII destaca per un relleu amb La Transfiguració i les imatges de sant Ildefons i sant Atilà.

Al seu costat es mostren els retaules de Nostra Senyora de la Majestat del segle XVI i el del Sant Crist de 1546.

Reixes

Les reixes de la capella major i les del cor que aïllen aquests espais són de primers del segle XV.

Cor

El cor del segle XV té dos nivells amb un cadirat de noguera que va ser obra del taller de Juan de Brussel·les.

Rerecor

El rerecor del segle XVI destaca per la pintura Crist Salvador del Món en la seva Glòria que és l’advocació de la catedral.

Cúpula

L’interior del cimbori mostra un tambor de setze finestres i una cúpula interna de gallons.

Capella de Sant Bernat

La capella del segle XIV venera el Crist de les Injúries.

Capella de Sant Ildefons

Capella del segle XV que té una portada plateresca i està decorada amb pintures murals que mostren la vida de Sant Ildefons.

Capella de Sant Nicolau

La capella reconstruïda després de l’incendi de 1591 va ser adquirida per Nicolàs Gòmez que va ser degà de la Catedral.

Retaule de Sant Ildefons

Aquest retaule del segle XV que explica la vida de Sant Ildefons va ser encarregada pel capítol de la Catedral.

Capella de Sant Pau

La capella de Sant Pau destaca per un retaule barroc amb un relleu de La Conversió de sant Pau.

Altar de la capella de Sant Ildefons

Aquest altar d’argenteria de 1723 està col·locat el centre de la capella de Sant Ildefons.

Arcosoli

Aquest arcosoli funerari mostra La Transfiguració que és una obra en pedra policromada del segle XIV.

Pintura mural

Pintura de sant Cristòfor al costat de l’escala de l’orgue.

Portada del claustre

Portada plateresca de noguera del segle XV que dona accés al claustre.

Orgue

L’orgue que està ubicat en el cor és del segle XVII.

Museu Catedralici

El Museu Catedralici va ser inaugurat l’any 1926 per albergar obres de la mateixa catedral i de les parròquies de la diòcesi.

Destaquen especialment els tapissos flamencs i la custòdia processional de 1515.

Tapissos

Els tapissos de La Història d’Anníbal és una obra de 1570 feta a Brussel·les.

Es creu que els de La Guerra de Troia són de finals del segle XV realitzats a Tournai.

Els tapissos de La Paràbola dels obrers de la vinya van ser creats a Brussel·les al voltant del 1500.

El tapís de Tarquini Prisc que va ser el cinquè rei de Roma és una obra flamenca de 1475.

Portada del Bisbe

La porta del Bisbe és l’única romànica conservada, s’obre en el braç sud del transsepte i es troba davant del palau episcopal.

El pòrtic presenta un arc de mig punt i tres arquivoltes lobulades que descansen sobre capitells i columnes.

En el cos inferior destaquen dos grups escultòrics que representen a sant Pau i sant Joan i a la Mare de Déu entronitzada.

Per sobre hi ha cinc arcs cecs i en el cos superior es mostra un arc central que emmarca una finestra.

Palau Episcopal

La diòcesi de Zamora va ser fundada en el segle X durant el regnat d’Alfons III d’Astúries.

L’edifici va ser reconstruït el 1762 i destaca per la portada d’estil manierista que té forma d’arc triomfal.

Arc del Bisbe

L’arc del segle X va ser la porta de la muralla d’Olivares per on travessava la Via de la Plata entre Mèrida i Astorga.

Casa del Cid

Es creu que en aquesta casa d’Arias Gonzalo del segle XI va viure la seva infantesa Rodrigo Díaz de Vivar.

Molins d’Olivares

Aquests molins utilitzats entre els segles X i XX aprofitaven la força del riu Duero per la producció de farina de blat.

L’any 2008 van ser rehabilitats per ser la seu del Centre d’Interpretació de les Indústries Tradicionals de l’Aigua.

Centre de Zamora

El centre de Zamora s’organitza des de la plaça Major i al voltant de les places de Sagasta i Zorrilla.

Plaça Major

En el segle XV aquest espai fora de les muralles s’utilitzava per celebrar mercats i fires.

L’any 1484 s’inicia la construcció de l’Ajuntament Vell i durant el segle XVII s’aixeca en el costat nord la casa de les Panaderes.

Aquest edifici destinat a la venda de pa va ser reconstruït en el nou consistori a mitjans del segle XX.

Durant els anys setanta les cases adossades a l’església de Sant Joan van ser derruïdes per conformar l’actual plaça.

Ajuntament

L’Ajuntament que és un edifici neoclàssic de 1950 és la seu del govern i administració del municipi de Zamora.

La façana destaca pel cos central amb la balconada, l’escut i el rellotge de la ciutat i per sobre una torre campanar.

Merlú

El monument al Merlú és una representació de les parelles de congregants de la confraria de Jesús Natzaré.

Aquest duet és una de les figures més representatives de la Setmana Santa de Zamora.

La Setmana Santa de Zamora és l’esdeveniment religiós més important de la ciutat on participen disset confraries amb rigorosa austeritat.

És l’única ciutat d’Espanya que té un Museu de la Passió de Crist.

Església de Sant Joan de Porta Nova

Aquest temple romànic del segle XII rep el nom per la portada de la muralla que estava situada sobre l’actual plaça Major.

Presenta un absis de capçalera recta amb una torre i una façana sud que destaca per la seva portada i la rosassa per sobre.

La torre està coronada per un guerrer en forma de penell de nom Peromato que està associat als canvis d’opinió dels zamorans.

Carrer Balborraz

Aquest carrer d’artesans del segle X s’obria a la muralla per la porta del mateix nom i connectava la plaça Major i el riu Duero.

La majoria dels edificis actual són de finals del segle XIX i principis del segle XX.

Ajuntament Vell

L’actual edifici del segle XVII i d’estil plateresc va ser la seu de l’Ajuntament de la ciutat fins al 1950.

Avui alberga les dependències de la Policia Municipal.

Palau dels Momos

El palau renaixentista del segle XVI que va ser construït pels Rodríguez de Ledesma només conserva la façana.

Aquesta destaca per l’escut de la família suportada per dos indígenes i decorada amb elements propis del gòtic isabelí.

Rep el nom per les màscares esculpides a la façana que recorden al déu grec Momos representant de la burla i la bogeria.

En l’actualitat és conegut com a palau de Justícia, ja que alberga l’Audiència Provincial de Zamora

Plaça de Zorilla

En el centre de la plaça hi ha l’escultura Mare i fill a l’aire de l’escultor zamorà Baltasar Lobo.

Casa de Norberto Macho

Aquesta casa modernista del 1915 de la plaça de Sagasta és una obra de Francesc Ferriol Carreras.

Casino

L’edifici modernista que va ser inaugurat l’any 1910 és obra de l’arquitecte Miguel Mathet y Coloma.

És la seu de la societat recreativa Cercle Social de Zamora.

Plaça de Sagasta

A principis del segle XX la burgesia zamorana va construir al voltant d’aquesta plaça nous edificis pels seus negocis.

És una de les zones més comercials de la ciutat i encara conserva botigues centenàries com La Rosa d’Or de teixits i teles.