Autor: Pere | 07 / 06 / 2022 | Categories: Ruta per la província de Saragossa de la comunitat d'Aragó – Espanya (Inici: Saragossa – Final: Belchite) (2022) | Etiquetes: Art Mudèjar, Catedral, Escapada Urbana | Sense comentaris
La Catedral de Santa Maria de l’Horta de Tarassona és la seu de la diòcesi homònima sufragània de l’arxidiòcesi de Saragossa.
L’edifici iniciat durant el segle XII de planta gòtica conté elements d’estil mudèjar, renaixentistes i barrocs.
El seu emplaçament fora del recinte medieval envoltat de zones de conreu justifica la seva advocació.
Tarassona
Capital de la comarca de Tarazona y el Moncayo pertany a la província de Saragossa de la comunitat d’Aragó.
El municipi situat a 86 km de Saragossa és una cruïlla de camins entre les comunitats de La Rioja, Navarra i Castella i Lleó.
La seva economia es basa en la indústria de l’automòbil i aeronàutica, sector serveis, agricultura i ramaderia.
La seva població de l’any 2021 ascendia a 10.498 habitants.
El riu Queiles que és un afluent de l’Ebre travessa la ciutat.
Els germans Bécquer
Tarassona té dedicat els carrers Rua Alta i Rua Baja de Bécquer als germans Gustavo Adolfo i Valeriano pel seu llegat a la ciutat.
Durant la seva estança en el monestir de Veruela entre 1863 i 1864 el poeta va escriure Cartes des de la meva cel·la.
En aquestes publicacions es relaten les seves experiències visitant Tarassona, els pobles de la comarca i les seves gents.
També es conserva un dibuix del pintor anomenat Vista del riu Queiles.
Gustavo Adolfo Bécquer va denominar la localitat turiasonense com “la petita Toledo aragonesa”.
Introducció històrica de Tarassona
Edat antiga
Els celtes van fundar la ciutat de Turiaso durant el segle II aC.
Conquerida pels romans va ser un important nucli urbà que connectava Caesraugusta (Saragossa) i Asturica (Astorga).
Edat mitjana
Després de l’ocupació visigòtica del segle III va convertir-se en una rellevant fortalesa coneguda com a Tirasona.
La diòcesi de Tarassona documentada l’any 449 és de les més antigues d’Espanya.
El 714 va ser ocupada pels musulmans i l’any 1119 reconquerida pel rei Alfons I d’Aragó.
L’any 1170 va celebrar-se a l’església de Sant Miquel el casament entre Alfons VIII de Castella i Leonor D’Anglaterra.
L’any 1221 el rei Jaume I va ser armat cavaller a la Catedral de Tarassona.
El 1283 les Corts d’Aragó van reunir-se a la ciutat per limitar el poder del rei Pere III entre els nobles i el Justícia d’Aragó.
L’any 1329 hi van contraure matrimoni el rei Alfons IV d’Aragó i Leonor de Castella.
Durant la guerra dels Dos Peres (1356-1369) la ciutat va ser ocupada per Pere I de Castella durant nou anys.
L’any 1366 el rei Pere IV d’Aragó la recupera amb ajuda dels francesos.
Edat moderna
L’any 1483 i l’any 1495 són convocades Corts del Regne d’Aragó a la ciutat amb la presència dels Reis Catòlics.
Les Corts de 1592 convocades per Felip II a Tarassona van retallar les competències del Justícia i la Generalitat d’Aragó.
També el futur rei Felip III va jurar els Furs d’Aragó com a hereu al tron.
L’expulsió dels moriscs (1609-1610) van significar una gran pèrdua de població de la vall del Queiles.
L’any 1644 la ciutat va recuperar les relíquies d’Atilà, patró de Tarassona.
Durant la guerra de Successió espanyola (1701-1713) la població va donar suport al futur monarca Felip V.
Els Decrets de Nova Planta de 1711 van derogar totes les institucions de poder de la Corona d’Aragó.
Edat contemporània
Durant la guerra de la Independència (1808-1814) Tarassona va estar ocupada des de 1808 a 1813.
La reforma de l’Estat de 1833 incorpora definitivament Tarassona a la província de Saragossa.
Després de la Guerra Civil Espanyola va ser impulsada la seva industrialització gràcies als sectors del tèxtil, llumins i fòsfor.
El 1987 se celebren a Tarassona les Corts d’Aragó elegint el primer Justícia d’Aragó després de dos-cents vuitanta anys.
Jueria de Tarassona
La jueria situada entre l’actual palau Episcopal i el riu Queiles va ser un dels principals centres judaics d’Aragó.
Va viure la seva època d’esplendor durant el segle XIII on la majoria de la seva població eren artesans.
L’aljama contribuïa amb els seus impostos directament a la Corona per la seva condició de vassalls del rei.
El Centre d’Interpretació de la Cultura Jueva – Moshé de Portella (1230-1293) està dedicat al passat jueu de Tarassona.
Rep el nom del membre més important d’aquesta comunitat jueva que va ser batlle de les finances dels reis Jaume I i Pere III.
Mapa de Tarassona / Plànol de la Catedral de Santa Maria de l’Horta
Localització mapa de Tarassona
2 – Església i antic convent de Sant Francesc / 3 – Catedral de Santa Maria de l’Horta / 5 – Plaça de bous vella / 6 – Santuari de la Mare de Déu del Riu / 7 – Palau Episcopal / 8 – Església de Santa Maria Magdalena / 9 – Convent de la Concepció / 10 – Muralles / 12 – Església de Sant Atilà / 13 – Cases Penjades / 14 – Ajuntament
Localització plànol de la Catedral de Santa Maria de l’Horta
7 – Claustre / 8 – Capella major / 9 – Cimbori – Transsepte / 10 – Girola / 11 – Capella de Sant Andreu / 12 – Naus / 13 – Cor / 16 – Portada principal
Catedral de Santa Maria de l’Horta de Tarassona
La catedral va ser ampliada en estil gòtic durant el segle XIII amb tres naus, creuer, capçalera semicircular i girola.
Després de la guerra dels dos Peres de 1369 va ser reconstruïda amb elements mudèjars en el cimbori, la torre i la nau central.
Sobre aquesta nau hi ha una galeria d’arcs de mig punt decorada amb maó i rajoles verdes i morades.
Les reformes dels segles XV i XVI també van incloure el claustre destruït durant el conflicte.
Portada principal
La portada renaixentista del segle XVI protegida pel pòrtic major de 1735 està orientada al nord i mira cap a la ciutat.
La Mare de Déu de l’Horta presideix el conjunt que està flanquejat per 4 columnes corínties on s’acullen sant Pere i sant Pau.
L’arc atrompetat coronat per La Caritat està suportat per cariàtides que representen les sis virtuts teologals i cardinals restants.
Cimbori
El cimbori format per quatre cossos decreixents té una decoració mudèjar de maó, torretes i rajoles de color ver i morat.
A l’últim pis acull la capella de la Mare de Déu el Cimbori.
Torre
La torre consta d’un primer pis de pedra i una part central de maó amb decoració mudèjar construïda a finals del segle XV.
La part superior renaixentista de 1588 presenta un cos quadrat i dos octogonals amb quatre torretes en els angles.
Nau central
La nau central de més altura està coberta amb volta de creueria suportada per arcs apuntats i pilars formers fasciculars.
L’any 1547 Alonso González va afegir nervis de guix a la volta per donar-li una aparença més plana en relació amb les laterals.
També va enriquir les voltes del temple amb rosetons de fusta daurada i va revestir els murs amb falses juntes blanques.
Cimbori
El cimbori per sobre del creuer té volta estrellada i una decoració renaixentista realitzada per Alonso González l’any 1546.
Destaquen un fris de dragons i centaures, vuit fornícules amb els apòstols i sant Joan Baptista i sobretot les pintures a grisalla.
Les figures nues dibuixades representen personatges bíblics que van ser ocultades sota una capa de guix.
Capçalera
Les voltes de la capçalera destaquen per les pintures murals renaixentistes fetes a grisalla sobre fons daurat.
Alonso González les va fer entre 1562 i 1564 i representen profetes, patriarques i sibil·les anunciant la vinguda de Crist.
Capella Sixtina del Renaixement Espanyol
La catedral és coneguda amb aquest nom per les pintures a grisalla del presbiteri, l’absis i sobretot de les pintures mitològiques nues del cimbori que han estat amagades fins a la seva restauració del segle XXI
La particularitat de la nuesa la fa única entre les catedrals europees.
Alonso González (?-1564) va ser l’autor d’aquesta tècnica pictòrica basada en el color gris monocrom que simula una escultura.
El capítol de Tarassona el va contractar perquè transformés l’espai gòtic de la catedral amb el nou estil renaixentista que l’artista va adquirir en el seu pas per Itàlia.
Púlpit
El púlpit mudèjar en guix de planta octogonal sostingut per tres esfinxs destaca per l’Eccehomo en una de les seves cares.
Per damunt hi ha un tornaveu de fusta tallada d’estil plateresc del segle XVI.
Cor
El cadirat del cor de fusta de roure va ser construït en estil gòtic a finals del segle XV.
Té dos pisos jeràrquics i una decoració de traceries gòtiques a la part més alta.
Trifori
El trifori del segle XIII format per petits arcs apuntats d’estil gòtic circula pel transsepte i la capella major.
Capella major
Capella amb un retaule del segle XVII on es mostren escenes de la vida de Jesús i de la Mare de Déu.
En el centre es troba la Mare de Déu de l’Horta del segle XV i en una petita finestra les relíquies del patró sant Atilà.
Per sota del Sagrat Cor destaca un frontal de plata barroc del 1717 amb una escena central de l’Anunciació de la Mare de Déu.
Capella de Sant Andreu
Capella central de la girola amb un retaule barroc del segle XVIII que destaca per la pintura d’El Martiri de Sant Andreu.
L’àtic d’aquest està presidit per L’Anunciació i els murs laterals de la capella contenen quadres de la vida del sant.
Mare de Déu de l’Horta
La imatge de fusta policromada de la Mare de Déu de l’Horta va ser conservada de l’anterior retaule del segle XV.
Mostra els seus atributs de la flor de lis i la magrana a la mà del Nen Jesús.
Vidrieres
Els finestrals gòtics van ser substituïts per Alonso González en el segle XVI amb obertures rectangulars d’alabastre policromat.
Vidriera de la Mare de Déu situada en el transsepte per sobre del trifori.
Pintures
El reraltar de la girola té pintures del segle XVII relacionades amb escenes de l’Antic i Nou Testament.
Sobre les columnes de la capella major es conserven pintures gòtiques del primitiu temple com la de santa Anna.
Capella de la Pietat
Capella barroca de 1773 presidida per La Pietat de fusta policromada flanquejada pels bisbes sant Atilà i sant Ildefons.
Sepulcres dels Conchillos
Els sepulcres de 1525 de Lope i Gonzalo Conchillos estan situades sota un arcosoli doble de la capella de la Puríssima.
Per sobre d’aquest hi ha un arc conopial amb decoració de guix i l’escut familiar representat per tres petxines i una creu.
Capella de la Puríssima
Capella del segle XVI situada a la girola i construïda pels germans Conchillos com a panteó familiar.
Rep el nom pel retaule daurat i policromat de 1535 dedicat a la Immaculada Concepció.
Capella de la Purificació
Capella de la família Talavera de finals dels segles XV que va ser reformada per Alonso González entre 1551 i 1558.
Conté un retaule hispà flamenc de 1493 amb decoració renaixentista de centaures, grius i medallons en el fris superior.
Per sota té una representació dels apòstols en grisalla i els sepulcres dobles del promotor Anton Talavera i familiars.
Capella dels Calvillo
Capella del 1376 que alberga els sepulcres dels bisbes de Tarassona Pedro i Fernando Pérez Calvillo.
Destaca el retaule del segle XIV pintat per Juan de Leví dedicat a sant Prudenci, sant Llorenç i santa Caterina i les seves vides.
Capella del Carme
La capella té l’advocació de la Mare de Déu del Carme des de mitjan segle XX.
L’espai està presidit per les imatges de sant Joan de la Creu, la titular i santa Teresa de Jesús.
Claustre
El claustre d’estil mudèjar de planta quadrangular va ser reconstruït en maó i guix durant el segle XVI.
Galeria
La galeria coberta per voltes de creueria té finestrals decorats amb gelosies de guix que donen al jardí interior.
Places de la Seo i de San Francisco de Tarassona
Situades fora del nucli antic de la ciutat prenen el nom de la Seu de Santa Maria i de l’antic convent de Sant Francesc.
Plaça de la Seo
La plaça ha estat reformada durant l’última dècada per integrar-la a la ciutat i millorar l’accés a la catedral.
Església de Sant Francesc
L’església de Sant Francesc que va ser reformada durant el segle XVI formava part del convent dels franciscans de Tarassona.
Segons la tradició va ser fundat per sant Francesc d’Assís l’any 1214 en la seva peregrinació cap a Santiago de Compostel·la.
Nucli antic de Tarassona
El nucli antic amb els barris del Cinto, la Jueria i la Moreria s’aixeca sobre un monticle al marge esquerre del riu Queiles.
Encara conserva una part de la seva muralla defensiva i vestigis de l’assentament dels jueus als peus del palau Episcopal.
Els musulmans van ocupar el carrer i la costa de San Juan.
Plaça d’Espanya
L’antiga plaça del Mercado alberga la Casa Consistorial i és el lloc de celebració de les festes patronals del Cipotegato.
Durant molts anys va ser utilitzada per espectacles taurins i esdeveniments populars.
Gustavo Adolfo Bécquer va descriure la plaça, la façana de l’Ajuntament i la situació de les parades sota els porxos.
També va narrar l’ambient del mercat amb el bullici dels venedors i compradors.
Cipotegato
Les festes del Cipotegato en honor del patró de la ciutat sant Atilà se celebren cada any el dia 27 d’agost.
Aquest personatge encaputxat disfressat d’arlequí surt de l’Ajuntament, travessa la plaça d’Espanya i és perseguit per la ciutat per una multitud de persones que li llencen tomàquets.
Superat el recorregut pujarà a l’escultura que hi ha aixecada a la plaça.
Cases Penjades
Aquestes cases de les famílies benestants del barri de la Jueria tenien l’objectiu de guanyar terreny al recinte emmurallat.
Ajuntament
L’edifici construït a la plaça del Mercado entre 1557 i 1571 com a llotja i graner és la seu consistorial des de mitjan segle XVII.
Conserva el fris amb la coronació de Carles V com a emperador del Sacre Imperi Romà Germànic a Bolonya l’any 1530.
Aquesta iconografia d’exaltació imperial coincideix amb la mort de l’emperador i l’inici de l’edificació.
L’any 1973 es va afegir a la part superior una galeria d’arcs imitant el sobreclaustre del monestir de Santa Maria de Veruela.
En el primer pis destaquen les figures d’Hèrcules i de Caco i per sobre de la porta les imatges de La Justícia i La Saviesa.
Porta de Lizares
Antiga porta de la muralla que dona a la plaça Palacio al costat de l’església de Santa Maria Magdalena i el palau Episcopal.
Palau Episcopal
Edifici renaixentista del segle XVI que va ser reconstruït sobre la Suda musulmana i posterior residència dels reis d’Aragó.
En aquest palau l’any 1591 van celebrar-se les Corts d’Aragó i el 1987 va ser escollit el primer Justícia d’Aragó des del 1707.
A la dreta de la façana principal destaca el retaule exterior presidit per sant Pere i els bisbes sant Gaudiós i sant Prudenci.
Per sobre d’aquests hi ha tres fornícules amb les imatges de les virtuts de La Temprança, La Justícia i La Prudència.
Església de Santa Maria Magdalena
L’antiga catedral de finals del segle XII és avui la seu de la confraria del Santíssim Crist del Consol i Santa Maria Magdalena.
Conserva els tres absis i la base de la torre romànics, ja que les naus van ser substituïdes en el segle XV per altres gòtiques.
A l’entrada sud s’accedeix des de la plaça Palacio per una escala exterior que voreja els absis i acaba en un balcó.
Torre
Torre quadrangular amb un primer cos de carreus del segle XII i un segon tram de maó del segle XV d’estil mudèjar.
La tercera part del segle XVII que continua amb la mateixa decoració destaca per un gran arc de mig punt a cada cara.
Portada
La portada principal té un arc carpanell i dos arcs apuntats amb arquivoltes suportades per columnes i capitells d’alabastre.
En el timpà es troba una imatge de santa Maria Magdalena.
Plaça Palacio
La plaça és un excel·lent mirador de la ciutat baixa de Tarassona:
- Catedral de Santa Maria de l’Horta
- Santuari de la Mare de Déu del Riu construït en el segle XVIII gràcies a la voluntat dels devots de la patrona de la ciutat.
- Plaça de Bous vella inaugurada l’any 1792, té planta octogonal i està formada per un conjunt d’habitatges amb un pati interior que va ser destinat a les activitats taurines fins al 1870
Convent de la Concepció
El convent va ser construït entre 1541 i 1546 per les autoritats locals per acollir les filles de les famílies nobles turiasonenses.
L’any 2001 va ser abandonat per la comunitat de religioses i va passar a ser propietat privada.
L’església i la torre encara pertanyen al bisbat de Tarassona.
Muralla
La muralla urbana de Tarassona que va ser aixecada en època medieval només conserva una part en el barri del Cinto.
El 1557 el convent de la Concepció va aprofitar una torrassa semicircular de la muralla per construir la seva torre d’estil mudèjar.
Església de Sant Atilà
Edifici barroc construït en el segle XVIII en honor de sant Atilà (939-1009) que va néixer a Tarassona i és el patró de la ciutat.
L’any 1980 l’església va ser dessacralitzada i el 2007 va ser rehabilitada i convertida en un espai cultural.
Deixeu un comentari