Slide Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Llac de Garda Garda, el llac alpí més gran i més mediterrani d'Itàlia

Autor: | 22 / 07 / 2019 | Categories: Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Europa (Inici: Sanremo - Final: Venècia) (2019) | Etiquetes: Alta Muntanya, Castell, Escapada Rural, Patrimoni de la Humanitat | Sense comentaris

Rocca Scaligera és un castell envoltat per les aigües del llac de Garda i la porta d’accés al nucli antic de Sirmione.

Mastino I della Scala de Verona (1277) va ser el promotor d’aquesta fortalesa situada al final d’una estreta península.

Sota el domini de la República de Venècia (1405) es va construir el moll actual seguint el model venecià.

El castell que va ser reformat durant el segle XX és gestionat des del 2014 pel Ministeri de Patrimoni i Cultura italià.

Llac de Garda

El llac de Garda que és el més gran d’Itàlia està ubicat al nord de República italiana.

Tres regions comparteixen les seves ribes:

  • Trentino – Alt Adige al nord (província de Trento)
  • Llombardia a l’oest (província de Brescia)
  • Vèneto a l’est (província de Verona)

Destaca a la zona el cultiu de l’olivera, la vinya al sud i centre de les dues ribes i els cítrics a la província de Brescia.

El llac és una destinació turística sobretot des de la segona meitat del segle XX.

Breu introducció històrica del llac de Garda

Prehistòria

La zona del llac de Garda té evidències de presència humana durant l’Edat de Bronze (fins a 600 aC).

Va ser un punt de contacte entre els pobles: retis, venecians, etruscs i cenomanians.

Història antiga

La romanització dels cenomanians es va produir durant ell segles II i I aC.

L’any 268 es va produir la Batalla del llac Benacus (avui llac de Garda) entre l’emperador Claudi II el Gòtic i els alamans.

Història medieval

La primera població germànica que es va establir a la zona després del col·lapse romà van ser els llombards.

El nom de Garda és una evolució del mot germànic warda que significa lloc de guarda o observació.

El llac va ser la frontera entre els ducats longobards de Brescia, Trento i Verona.

El rei d’Itàlia Enric II el Sant va establir a principis del segle XI el comtat de Garda.

Durant el segle XIII els senyors Scaligeri de Verona va construir nombroses fortaleses defensives a la riba est del llac.

D’aquesta època sobresurten Sirmione, Malcesine i Riva del Garda.

Història moderna

L’any 1387 la zona va ser sotmesa pels Visconti que van senyors de Milà entre 1277 i 1395.

El 1426 la República de Venècia administra la zona per l’adhesió de Brescia i Verona.

L’any 1701 la Guerra de Successió espanyola entre Felip V i Carles III va situar el conflicte entre Brescia i el mont Baldo.

Història contemporània

L’any 1799 en el context de les guerres napoleòniques el llac va formar part de la República Cisalpina sota control francès.

Després de la derrota de Napoleó va dependre del regne llombard-venecià de l’imperi austríac.

L’any 1866 acabada la Tercera Guerra d’Independència (Regne d’Itàlia) el nord del llac va quedar en mans austríaques.

El Regne d’Itàlia (1861-1946) va annexionar Trento (nord del llac) al final de Primera Guerra Mundial (1914-1918).

La República de Saló de Mussolini (1943-1945) durant la Segona Guerra Mundial va establir-se a Gargnano (Alt Garda).

L’any 1945 el cel del llac Garda va ser l’escenari de la guerra entre els aliats i l’exèrcit alemany.

Plànol del llac de Garda i Sirmione

Localització Sirmione

19 – Església de Santa Maria Major / 42 – Rocca Scaligera / 100 – Passeig de la Muse

Sirmione (Llac de Garda)

Sirmione és una ciutat de la província de Brescia de la regió de la Llombardia

El seu centre històric està situat en una península que divideix la part sud del llac de Garda.

Una font d’aigua sulfurosa s’utilitza per als tractaments de salut als centres termals de la població.

També a la indústria farmacèutica proporciona una solució nasal anomenada Acqua de Sirmione.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 8.254 habitants.

Rocca Scaligera és un dels principals atractius turístics de Sirmione.

Nucli antic

El nucli antic que es troba en un extrem de la península està tancat pel seu castell.

Rocca Scaligera

El castell té un fossat que aprofita les aigües del llac i conserva l’únic punt per accedir al sud de la ciutat.

El nucli central es caracteritza per un pati principal, la torre de l’homenatge i les tres torres angulars.

Torre de l’homenatge

Aquesta torre domina tota la fortalesa amb una alçada de 47 metres.

Merlets

L’estil scaligero es pot apreciar en els merlets gibel·lins.

Moll

En el costat sud està el moll fortificat que permetia la protecció de la flota marítima.

Península

Sirmione està unit a la costa per una estreta península de 4 km de llargada.

Passeig

El passeig de la Muse del costat est de l’illa condueix als jardins de les cases nobles i a les platges de la zona.

Mont Baldo

Des del llac la silueta del mont Baldo amb una altura de 2.218 metres destaca sobre la línia de la costa.

Església Santa Maria Major

L’església parroquial que està dedicada a Santa Maria és una construcció del segle XV.

La façana principal destaca pel pòrtic de cinc arcs orientats a l’oest.

Torre

El campanar que està adossat al costat nord de la rectoria procedeix d’una torre de l’època scaligera.

Sant Martí

Una pintura actual recorda que la primera església del segle VIII estava dedicada a Sant Martí de Tours.

Nau

L’interior presenta una nau única suportada per pilars que sostenen els arcs del sostre.

La zona del presbiteri que està introduïda per un arc de triomf apuntat presenta un absis poligonal amb volta de paraigües.

Altar

L’altar de marbre policromat està presidit per una imatge de Santa Maria de la Neu que és la patrona de Sirmione.

Orgue / Púlpit / Cadirat

El púlpit i el cadirat del cor que són de fusta tallada daten de principis del segle XVII.

La caixa de l’orgue és del segle XVIII.

Frescos

En aquesta església es conserven frescos entre els segles XIV i XVI:

  • Mare de Déu entronitzada amb Nen i sants (1)
  • Crucifixió, Pietat amb sant Antoni Abat, sant Cristòfor (2)
  • Mare de Déu entronitzada amb Nen (3)
  • Mar de Déu entronitzada amb Nen a l’exterior (4)
  • Històries de la vida de Crist (5)

Malcesine (Llac de Garda)

Malcesine és una ciutat de la província de Verona de la regió del Vèneto.

El seu municipi és el més septentrional de la riba veronesa del llac de Garda.

El cultiu de l’olivera associat a la producció d’oli d’oliva és la principal activitat agrícola de la zona.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 3.687 habitants.

El nucli antic amb el port i el mont Baldo són els seus al·licients turístics més importants.

Port

Des del port esportiu surten els ferris que enllacen amb la població de Limone sul Garda (Brescia) a l’altra riba del llac.

Mont Baldo

Mont Baldo és un massís muntanyós dels Alps que està situat entre el riu Adige i el llac de Garda.

És el cim més alt (2218 metres) dels Prealps de Garda entre les províncies italianes de Trento i Verona.

El vessant oest de la muntanya baixa abruptament fins a una alçada de 65 metres al costat del llac.

Telefèric

Un telefèric connecta des de l’any 1962 la ciutat de Malcesine amb l’estació de Mont Baldo a 1760 metres d’altitud.

Estació

L’any 2002 va ser reconstruït l’actual telefèric per rellançar la zona d’esquí i el turisme d’estiu.

Llac de Garda

El llac de Garda té una gran influència climàtica sobre el mont Baldo.

Al costat del llac el massís registra temperatures més altes i menors precipitacions.

En funció de l’altitud presenta zones de vegetació mediterrània, muntanya, alta muntanya i alpina.

Per això és conegut com el jardí d’Europa per la gran varietat de la seva flora.

Parapent

El parapent és una activitat esportiva de gran èxit gràcies als corrents d’aire calent que ascendeixen per la muntanya.

Colma

Aquest és un curt recorregut cap al nord que transcorre per la cresta de la muntanya.

Capella

Aquesta petita capella es troba en aquest trajecte.

Alpaques

Una iniciativa empresarial ha introduït a la regió la cria d’alpaques.

Una botiga durant els mesos d’estiu comercialitza productes fabricats amb la llana d’aquests animals.

Mirador

Al final del camí hi ha el mirador sobre el Trentino.

Nucli antic

El nucli antic s’organitza al voltant del castell, el port vell, el port esportiu i l’església parroquial de Sant Esteve.

Castell

El castell que va pertànyer a la família Scaligeri (1277-1387) està ubicat en un promontori rocós al costat del llac.

Els Visconti (1387-1403), la República de Venècia (1516-1797) i els austríacs (1798-1866) van ocupar aquesta fortalesa.

Des de l’any 2017 és propietat del municipi de Malcesine.

Destaca la torre de 31 metres d’altura de forma pentagonal que s’aixeca 70 metres sobre el llac.

Museu

L’edifici de la guàrdia del castell acull el Museu d’Història Natural.

Hi ha la sala Goethe on es mostren els dibuixos del castell i del llac fets pel pensador i literat alemany.

Goethe en el seu viatge a Itàlia entre el 1786 i 1788 va fer una petita estada a Malcesine.

Port Vell

Al voltant del port vell hi ha antigues cases amb façanes de colors, places petites i carrers estrets.

Comerços

Les botigues ofereixen els productes del territori i artesanies destinades al turisme.

Destaquen els articles relacionats amb el conreu de les oliveres.

Malcesine conserva petits productors d’oli d’oliva verge extra amb DOP de Garda Oriental.

Palau dels Capitans

Aquesta construcció va ser aixecada entre els segles XIII i XIV per la família Scaligeri com a residència del governador.

L’actual palau que va ser reconstruït durant el segle XV en estil gòtic venecià està envoltat per un jardí que dona al llac.

L’any 1618 la ciutat de Verona va comprar aquesta residència per ser la seu del governador del llac Benaco.

La ciutat de Malcesine és la propietària de l’edifici des de 1897.

Actualment alberga la Biblioteca Municipal i les oficines municipals.

Hotel

La ciutat ha estat una destinació turística des de la dècada de 1930 de la riba veronesa del llac Garda.

L’hotel Malcesine és un establiment d’aquella època.

Ajuntament

L’edifici actual de l’Ajuntament està situat a la plaça Statuto.

Església de Sant Esteve

L’església de Sant Esteve protomàrtir acull les restes dels sants Benigne i Caro que són els patrons de Malcesine.

El temple parroquial actual d’estil barroc va ser reconstruït l’any 1739.

A la façana que va ser reformada entre 1869 i 1882 es van afegir les imatges dels sants.

Garda

Garda és un municipi de la costa veronesa del llac que es troba en el centre del golf del mateix nom.

El nom de la ciutat prové de la fortalesa o guarda que estava situada en el cim de la Rocca.

Aquesta muntanya ha esdevingut el símbol de la ciutat de Garda.

La seva economia que està basada en el turisme té una gran oferta d’allotjaments i restauració.

La població de l’any 2018 ascendeix a 4.116 habitants.

La Rocca

Aquesta muntanya protegia una fortalesa que la feia inexpugnable.

Durant l’edat mitjana la fortificació va ser tan estratègica en l’àmbit militar i polític que va donar a tot al llac el nom de Garda.

La reina Adelaida de Borgonya ha estat la presonera més famosa (947).

Punta San Vigili

Punta San Vigili és una població del municipi de Garda que tanca el golf al nord-oest formant una península.

Sempre ha estat una destinació turística de personatges il·lustres des del segle XIX.

Passeig

El passeig al costat del llac de Garda ret homenatge a la reina Adelaida.

Vil·la dels Albertini

Aquesta mansió del segle XVI va ser comprada i reformada pels comtes d’Albertini di Prato a principis del segle XX.

Destaca la torre vermella de la part central amb merlets gibel·lins i el jardí que envolta la vil·la.

El rei Carles Albert de Savoia (Sardenya) va ser hoste d’aquesta casa l’any 1848.

Port

L’any 1452 sota el domini dels venecians va ser fundat el gremi dels Originals que van obtenir el dret de pescar al llac.

Actualment els descendents d’aquells pescadors mantenen aquest privilegi.

A partir de la segona meitat del segle XX va passar de ser un poble de pescadors a un centre turístic de primer ordre.

Palau dels Capitans

L’edifici del segle XIV-XV d’estil venecià va acollir el capità del llac de Garda que era l’autoritat de la República de Venècia.

També va ser la seu de la Gardesana dell’Acqua que era una associació de municipis de la riba oriental del llac.

El palau que es trobava a la riba del llac actualment està integrat a la plaça Catullo.

Ajuntament

Els esdeveniments i festes més populars de Garda se celebren davant de l’Ajuntament de Garda.

La festa més important és la del Palio delle Contrade que està dedicada a la patrona santa Maria Assumpta (15 d’agost).

Peschiera del Garda

Peschiera del Garda que està situada al sud del llac és el municipi més occidental de la província de Verona.

El riu Mincio que neix a la ciutat és l’única sortida del llac de Garda.

És una de les destinacions turístiques més visitades del llac i d’Itàlia.

La població de l’any 2018 ascendeix a 10.705 habitants.

Patrimoni de la Humanitat

La ciutat fortificada de Peschiera va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2017.

Està catalogada com a bé cultural dintre de les fortificacions venecianes de defensa dels segles XVI al XVII.

Fortalesa de Peschiera

A principis del segle XIII l’antiga Arilica va ser fortificada i durant el segle següent va ser reforçada per la dinastia Scaligeri.

Mastino II delle Scala va construir la fortalesa i va finalitzar les muralles de la ciutat.

La República de Venècia (segle XV) va renovar les fortificacions amb un fossat i bastions a les muralles.

Els cinc costats de la nova ciutadella són protegits per baluards a les cantonades i dues portes: porta Verona i porta Brescia.

Després de quatre segles de domini venecià va passar l’any 1797 a mans de l’imperi austríac.

Finalment la Tercera Guerra d’Independència italiana (1866) va donar el control de la fortalesa al Regne d’Itàlia.

Porta Verona

En el centre de la façana de marbre d’aquesta porta (1553) hi ha una reconstrucció del lleó de Sant Marc.

Aquesta estàtua que representa a la República de Venècia va ser destruïda per Napoleó l’any 1797.

Porta Brescia

Porta Brescia que va ser l’accés a la fortalesa és un bastió del 1551 protegit per un fossat d’aigua anomenat Reial.

El pont va ser construït més tard entre 1760 i 1770.

Monòlit

Monòlit en memòria dels artillers caiguts i desapareguts en totes les guerres.

Bastions

El camí de ronda de la porta de Brescia connecta els bastions Tognon (1552) i Feltrin (1551).

Hospital Militar

L’hospital militar de l’exèrcit va ser construït a prova de bombes durant el període dels austríacs (1866).

Església de Sant Martí

Aquesta església parroquial des de 1454 va ser requisada i destruïda per Napoleó entre 1812-1814.

L’actual temple de Sant Martí bisbe (patró de Peschiera) va ser construït durant la dècada de 1920.

Frescos

Els frescos i la decoració van ser restaurats l’any 2008.

Centre Social

El Centre Social de Pensionistes Arilica va ocupar l’ala dreta del pavelló de Grans Oficials.

Pont de Voltoni

Aquest pont de cinc arcs va ser construït el 1556.

Bastions

El bastió de Sant Marc (1553) està situat a l’esquerra de la porta de Verona.

Al final de la muralla veneciana es troba el bastió Cantarane (1551) que és el més meridional de la fortalesa.

Pavelló

El pavelló dels Gran Oficials de 1856 està ubicat al costat nord del canal del mig.

Caserna

La caserna d’Artilleria de porta Verona (1854-1857) va ser restaurada l’any 2002.

És la seu de la Biblioteca Cívica i de l’arxiu històric del municipi.

Laterals

Les ales laterals del pavelló dels Grans Oficials van ser reservades als oficials subalterns.

Canal del mig

El canal del mig dividia les dues illes de la fortalesa i aquestes van ser unides l’any 1566 pel pont de Voltoni.

Nucli antic

El nucli antic es troba dintre de les muralles a l’illa sud de la fortalesa.

Bastió

El bastió Querini (1552) que està situat a l’entrada del llac de Garda donava accés als vaixells.