Autor: Pere | 07 / 06 / 2022 | Categories: Ruta per la província de Saragossa de la comunitat d'Aragó – Espanya (Inici: Saragossa – Final: Belchite) (2022) | Etiquetes: Art Mudèjar, Col·legiata, Escapada Urbana, Patrimoni de la Humanitat | Sense comentaris
La col·legiata de Santa Maria la Major de Calataiud construïda al costat de la mesquita major va ser consagrada l’any 1249.
L’edifici barroc actual del segle XVII conserva elements d’estil mudèjar com l’absis, la torre i el claustre dels segles XIV i XV.
La seva portada renaixentista és del 1525.
Calataiud
Capital de la comarca de la Comunitat de Calataiud pertany a la província de Saragossa de la comunitat d’Aragó.
El municipi situat a 88 km de Saragossa està situat a la vall del riu Jalón a una altura de 534 metres sobre el nivell del mar.
La seva economia es basa en el sector serveis i el conreu dels arbres fruiters i la vinya amb D.O. Calataiud.
Les Fruites d’Aragó són una de les seves postres més típiques elaborades amb fruites confitades recobertes de xocolata.
També destaquen el pa de pessic i els llambordins que són caramels quadrats de mida gran.
La seva població de l’any 2021 ascendia a 19.869 habitants.
Patrimoni de la humanitat
L’any 1986 el conjunt mudèjar de Terol va ser declarat patrimoni de la humanitat i el 2001 altres llocs de Saragossa i província.
La Unesco va incloure en aquest grup la col·legiata de Santa Maria la Major per la seva torre i claustre d’estil mudèjar aragonès.
-
- Calataiud
Introducció històrica de Calataiud
Edat antiga
Els lusons van ser els primers pobladors celtibers situats durant el segle II aC a l’enclavament de Bílbilis.
Valdeherrera va ser ocupada pels romans entre els segles I aC i III dC amb el nom de Municipium Augusta Bílbilis.
A finals del segle IV durant l’època visigòtica la ciutat de Bílbilis va entrar en decadència.
Es creu que la ciutat romana de Platea ubicada dintre del nucli actual de Calataiud va existir fins al segle V dC.
Edat mitjana
En el segle VIII els àrabs construeixen el recinte emmurallat amb el nom de Qal’at’Ayyub.
L’any 937 Abderraman III pren la ciutat i entre el 1046 i 1055 va ser la capital de la seva pròpia taifa.
L’any 1120 el rei Alfons I d’Aragó conquereix la Calataiud musulmana.
El rei concedeix l’any 1131 els Furs de Calataiud i es crea la Comunitat d’Aldees de Calataiud.
L’any 1362 va ser conquerida pels castellans en el context de la Guerra dels dos Peres (1356-1369).
Edat moderna
El 1461 la ciutat viu la proclamació de l’infant Ferran II com a hereu de la Corona d’Aragó.
L’any 1481 es firma la Carta de Calataiud entre els Reis Catòlics i Fernando Guanarteme per la pacificació de les Illes Canàries.
Durant el segle XVI s’imposa el gentilici bilbilità.
En el segle XVII els jesuïtes promouen els estudis universitaris a la ciutat i l’any 1627 Baltasar Gracián imparteix humanitats.
Edat contemporània
L’any 1808 la ciutat és presa pels francesos durant la Guerra de la Independència i reconquerida l’any 1812.
Entre 1822 i 1823 Calataiud va ser la capital de la quarta província d’Aragó.
L’any 1863 s’inaugura la línia de ferrocarril Madrid – Saragossa amb parada en Calataiud.
Després de la Guerra Civil Espanyola viu una crisi demogràfica i econòmica no recuperada fins als anys noranta del segle XX.
L’any 1978 amb la restauració de la democràcia va albergar les primeres Corts d’Aragó i la primera Diputació General d’Aragó.
El 2001 arriba a la ciutat el tren d’alta velocitat.
Llegenda de la Dolors de Calataiud
La llegenda de la Dolors es basa en una jota popular que parla d’una jove cambrera de la Posada de San Antón de Calataiud.
“Si vas per Calataiud, pregunta per la Dolors, que és una noia molt guapa i amiga de fer favors”
L’atzarosa vida de la bilbilitana Maria de los Dolores Peinador Nervión (1819-1894) van motivar el doble sentit d’aquesta cobla.
El drama La Dolors de 1892 de Josep Feliu i Codina i la sarsuela de Tomás Bretón de 1895 la van popularitzar mundialment.
Una jove cambrera era pretesa per un barber, un ric mercader i un sergent, però ella estava enamorada de Llàtzer que estudiava per seminarista. En la lluita per l’amor de la Dolors un dels seus pretendents va morir apunyalat pel jove estudiant.
Durant el segle XX ha estat l’argument de diverses versions cinematogràfiques com la dirigida l’any 1939 per Florián Rey i interpretada per Concha Piquer.
Mapa de Calataiud / Plànol de la col·legiata de Santa Maria la Major
-
- Mapa
-
- Plànol
Col·legiata de Santa Maria la Major de Calataiud
L’actual col·legiata va ser coneguda amb el nom de Santa Maria de Mitjavila per la seva ubicació al bell mig de la ciutat.
Dedicada a l’Assumpció de la Mare de Déu és la seu de l’arxiprestat de Calataiud depenent de la diòcesi de Tarassona.
L’edifici té planta de saló amb tres naus, creuer amb cúpula, capçalera amb absis i capelles laterals.
Sobre el tambor hi ha una llanterna rematada amb una agulla del 1851.
Torre campanar
La torre octogonal amb contraforts a les arestes que consta de cinc pisos i 70 metres d’alçada és de les més altes d’Aragó.
Construïda a finals del segle XV té una decoració mudèjar i finestres de mig punt.
L’últim tram està rematat per un cos de campanes i una agulla de fusta en forma de bulb del segle XVIII.
Portada
La portada llaurada en alabastre per Juan de Talavera i Esteban d’Obray és el millor exemple renaixentista d’Aragó.
En el primer cos destaca la Mare de Déu envoltada per dos àngels flanquejada per les escultures de sant Pere i sant Pau.
Per sobre entre dues columnes de canelobre hi ha la representació de la Pentecosta amb l’Esperit Sant en forma de colom.
Tanca l’estructura un frontó triangular presidit per la figura de Déu Pare impartint la benedicció.
-
- Façana principal
-
- Pentecosta / Mare de Déu amb el Nen
-
- Sant Pere
-
- Sant Pau
Absis
L’absis poligonal té a la part baixa una arqueria apuntada i una decoració mudèjar amb frisos, aspes i maons de tancament.
El segon pis de cinc cares del segle XVI mostra relleus i arcs triples de mig punt.
Torre
La decoració té tota mena de frisos de maons ressaltats.
Calavera
Una calavera en un dels capitells recorda la mort i la resurrecció de Crist.
Voladís
El voladís d’estil castellà que va ser afegit durant el segle XVII presenta cassetons quadrangulars amb pintures vegetals.
Porta
La porta de fusta mostra a la part més alta dels batents un relleu de l’Anunciació de la Mare de Déu i l’arcàngel sant Gabriel.
-
- Absis i torre
-
- Decoració torre
-
- Calavera
-
- Voladís
-
- Porta
Naus
La nau central coberta amb casquets el·líptics sobre petxines està suportada per pilars cruciformes d’ordre toscà.
La volta de les naus laterals són d’aresta.
Retaule major
El retaule major de 1614 en estil romanista fet de fusta daurada i policromada està dedicat a la Mare de Déu.
L’any 1780 va ser col·locada una nova imatge més monumental de l’Assumpció.
-
- Nau central i retaule major
Cor
El cor barroc de finals del segle XVII està situat a l’espai central de la nau principal seguint l’estil de les catedrals hispàniques.
Té un cadirat tallat en fusta de noguera de 1686 amb profusa decoració vegetal i animalista.
Orgue
L’orgue del segle XVIII situat en el mur de l’Evangeli va ser restaurat per última vegada l’any 1974.
-
- Cor
-
- Orgue
Rerecor
El rerecor està decorat amb imatges de sants i altars del segle XVIII emmarcats per columnes salomòniques de marbre negre.
Capelles laterals
Les capelles laterals van ser construïdes durant els segles XVII i XVIII en els murs perimetrals del temple.
-
- Rerecor
-
- Capelles laterals
Església de Sant Joan el Reial
La Companyia de Jesús va fundar un col·legi a la ciutat de Calataiud a finals del segle XVI.
Entre els segles XVII i XVIII van construir aquesta església d’estil barroc sota l’advocació de la Mare de Déu del Pilar.
L’edifici té planta de creu llatina amb una sola nau amb capelles laterals, transsepte, capçalera recta i una torre al seu costat.
Després de l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya del 1767 s’hi va traslladar el culte de la parròquia de Sant Joan de Vallupié.
El temple va ser consagrat al culte cristià amb l’entrada a la ciutat del rei Alfons I el dia de Sant Joan Baptista de l’any 1120.
L’any 1771 l’església de l’antic col·legi jesuïta va adoptar el nom de Sant Joan el Reial.
Torre
La torre mudèjar de 1775 feta de maó té una primera planta quadrada i dues més octogonals rematades amb una agulla.
Façana principal
Façana de cinc carrers esglaonats construïts amb maó i alguns elements de pedra com el sòcol, les cornises i els pinacles.
En el centre s’obre la portada, un gran finestral per sobre i un frontó triangular amb un òcul rematant el conjunt.
Portada
La portada està estructurada amb una llinda flanquejada per dues columnes elevades que suporten un arc de mig punt.
Per sobre d’aquesta destaca l’escut de la Companyia de Jesús i per damunt una fornícula amb la imatge de sant Joan Baptista.
-
- Façana principal
-
- Portada
Nau
La nau única està coberta amb volta de llunetes i emmarcada per capelles laterals situades entre els contraforts.
Per damunt es troba una tribuna de gelosies de fusta i vidre suportada per arcs de mig punt.
Capella major
La capella major destaca pel retaule i per la seva volta amb forma de gran petxina d’estil rococó.
-
- Nau i capella major
Cúpula
La cúpula de 1756 situada en el creuer està construïda sobre petxines i un tambor de finestrals rematat amb una llanterna.
Petxines
Les quatre petxines que sostenen la cúpula estan decorades amb pintures d’un jove de vint anys Francisco de Goya de 1766.
Els olis sobre llenç adaptats a la petxina representen els pares de l’església: sant Ambròs, sant Jeroni, sant Gregori i sant Agustí.
-
- Sant Ambròs
-
- Sant Jeroni
-
- Cúpula
-
- Sant Gregori
-
- Sant Agustí
Retaule major
Retaule major del segle XVIII presidit per la imatge de sant Joan Baptista i coronat per Crist Salvador entre àngels.
La talla renaixentista del sant del segle XVI de Damián Forment procedeix de l’església de Sant Joan de Vallupié.
Als peus del retaule hi ha una imatge de la Mare de Déu del Pilar que va ser l’antiga titular del temple.
Orgue
L’orgue barroc del segle XVIII situat als peus de l’església va ser restaurat l’any 2001 pel taller de Gerhard Grenzing.
L’estructura coronada per tres arcàngels músics oculta una part de la decoració original de la contra façana.
-
- Retaule Major
-
- Sant Joan Baptista
-
- Mare de Déu del Pilar
-
- Orgue
Capella de Sant Francesc d’Assís
L’altar del segle XVIII de l’antic convent de Sant Francesc està presidit per una escultura del sant.
Aquesta talla i les de sant Crispí i sant Crespià que són els patrons dels sabaters procedeixen de Sant Joan de Vallupié.
També es veu una imatge del segle XVIII de la Mare de Déu dels Dolors o Dolorosa.
Capella de Santa Dorotea
Capella barroca de gran devoció del segle XVIII provinent de l’antic temple de Sant Joan de Vallupié.
Capella de Sant Francesc de Borja
El retaule conté un altar rococó de 1762 amb una imatge de sant Francesc de Borja.
Acompanya una escultura de sant Antoni de Pàdua.
Capella de Sant Francesc Xavier
Retaule barroc amb una representació del sant donant la comunió a un grup d’indígenes de les índies orientals.
L’any 1927 sant Francesc Xavier va ser nomenat patró de les Missions pel papa Pius XI.
-
- Sant Francesc d’Assís
-
- Santa Dorotea
-
- Sant Francesc de Borja
-
- Sant Francesc Xavier
Santa Dorotea
El dia 6 de febrer se celebra el dia de Santa Dorotea que va ser la patrona dels barris alts de la ciutat de Calataiud.
Aquest mateix dia de 1626 les torres de l’església de Sant Joan de Vallupié es van enfonsar quan la gent sortia de missa sense causar cap víctima.
L’església de Sant Joan el Real commemora cada any el miracle amb una missa major beneint paneres de pomes que després es reparteixen entre els assistents, ja que actualment és la patrona dels fruiters.
Església de Sant Pere dels Francs
L’any 1120 el rei Alfons I va conquerir Calataiud amb l’ajuda de tropes del comtat franc de Bigorra.
El monarca va construir l’església de Sant Pere com agraïment als francs que es van establir a la ciutat.
El temple actual del segle XIV en estil gòtic consta de tres naus amb tres absis, creuer no acusat en planta i una torre mudèjar.
El 1461 va ser el lloc de l’elecció de l’hereu Ferran II d’Aragó i el 1978 de les primeres Corts d’Aragó de la Transició espanyola.
En l’actualitat es troba dessacralitzada i s’utilitza per exposicions, concerts i altres esdeveniments.
Torre
La torre de planta quadrada construïda en el segle XIV té una base de carreus i un cos de maons amb petites finestres.
El 1840 va ser enderrocat el campanar amb l’argument que la seva inclinació no possés en perill la vida de la reina Isabel II.
Ella i la seva mare la regent Maria Cristina van allotjar-se en el palau del baró de Warsace situat davant mateix.
Portada
La portada gòtica s’obre amb un arc carpanell i presenta cinc arquivoltes apuntades sense decoració.
En el timpà destaca una deisi que és un Crist en Majestat flanquejat per la Mare de Déu i sant Joan Baptista.
En els brancals de la porta es mostren les escultures de sant Pere i sant Pau.
-
- Torre
-
- Timpà
-
- Sant Pere
-
- Sant Pau
-
- Portada
Naus
L’església disposa de tres naus cobertes quasi de la mateixa altura amb volta de creueria suportada per pilars fasciculars.
Aquestes es prolonguen a la capçalera en tres absis poligonals.
Retaule major
El retaule major d’estil barroc de l’any 1669 emmarcat amb columnes salomòniques està dedicat a sant Pere.
En el carrer central hi ha una representació del sant en la càtedra.
-
- Naus
-
- Retaule major
Púlpits
L’església té dos púlpits barrocs de fusta tallada i policromada del segle XVII procedents del convent dels frares mercedaris.
Retaule de Sant Eneco
Retaule barroc de fusta tallada del segle XVII dedicat al patró de la ciutat que prové de l’antic monestir de Sant Benet.
El monjo benedictí que va néixer a Calataiud l’any 1000 va ser abat del monestir d’Oña de Burgos.
Orgue
L’orgue destaca pel seu peu que és una obra de fusteria mudèjar de finals del segle XV.
-
- Púlpit de l’Evangeli
-
- Retaule de Sant Eneco
-
- Orgue
-
- Púlpit de l’Epístola
Reial basílica-col·legiata del Sant Sepulcre de Calataiud
La basílica-col·legiata té el seu origen en el testament del rei Alfons I de 1131 a favor del Sepulcre del Senyor de Jerusalem.
El 1156 Ramon Berenguer IV va aixecar la primera col·legiata romànica i en el segle XIV va ser construïda la segona mudèjar.
L’actual església herreriana del segle XVII és el principal temple de l’orde eqüestre del sant Sepulcre de Jerusalem a Espanya.
L’edifici de maó excepte el basament i les portades té planta de creu llatina amb tres naus, un creuer amb cúpula i un absis.
De la primitiva església mudèjar només manté una part del claustre.
Porta de Saragossa
La porta del segle XIX situada al costat de la col·legiata rep el nom perquè des d’aquí sortia la carretera de Saragossa.
Façana principal
La façana presenta tres portes i una part central acabada amb un frontó triangular i flanquejada per dues torres bessones.
Destaca el timpà de la porta central decorat amb un relleu que representa l’enterrament de Crist.
-
- Porta de Saragossa
-
- Cúpula
-
- Timpà
-
- Façana principal
Plaça d’Espanya de Calataiud
L’antiga plaça del Mercat d’origen medieval conserva algunes cases porxades de façanes irregulars del segle XVI.
En aquest espai se celebraven tota mena d’actes socials, esdeveniments festius i taurins com les corregudes de bous.
Fins i tot sant Vicent Ferrer (1350-1419) va predicar des d’un dels balcons de la plaça.
Casa Consistorial
L’edifici renaixentista utilitzat com a llotja i seu de l’Ajuntament fins a l’any 1992 actualment alberga l’Oficina de Turisme.
També acull les oficines del Govern d’Aragó i el saló de Plens de l’Ajuntament amb la galeria de bilbilitans il·lustres.
La façana destaca per una gran porta sota un arc de mig punt, l’escut d’armes de la ciutat d’alabastre i un rellotge de carilló.
Escultura
L’any 2013 va ser inaugurat una escultura per homenatjar els homes del camp que venien els seus productes a la plaça.
Balcons
Els balcons estan inclinats per la permeabilitat del terreny i la proximitat del riu Jalón que descalça els fonaments de les cases.
-
- Casa Consistorial
-
- Escut
-
- Escultura
-
- Balcons
Plaça porxada
La plaça porxada amb les columnes de l’antiga ciutat de Bílbilis crida l’atenció per les anomenades cases de balcó corregut.
Aquestes que feien la sensació de tenir un únic balcó al voltant de la plaça es podien vendre amb servitud de pas.
Els venedors retenien el dret de l’ús del balcó i els compradors obrien una finestra per veure els espectacles.
-
- Cases de balcó corregut
-
- Plaça porxada
Museu de la Dolors
El museu que es troba al costat de la plaça d’Espanya reviu la figura de la Dolors de Calataiud.
L’edifici reformat a finals del segle XX com a hostatgeria ha preservat la decoració tradicional de l’antiga fonda.
L’espai recopila informació i documentació d’aquest personatge portat al teatre, a l’òpera i al cinema.
-
- Museu de la Dolors
-
- Posada
Nucli antic de Calataiud
El nucli antic de Calataiud que s’estructura al voltant de la plaça d’Espanya destaca pels seus edificis de caràcter religiós.
Tots els temples tenen elements mudèjars com el claustre, l’absis i sobretot les torres campanar.
De l’arquitectura civil cal assenyalar els palaus del Baró de Warsace i de Pujadas de Vezlope.
Palau del Baró de Warsace
El palau del baró de Warsace (1759-1809) de principis del segle XIX alberga a la planta superior el Casino de Calataiud.
Aquest comandament militar nascut a Calataiud va morir durant la guerra de la Independència en la defensa de Saragossa.
Situat davant mateix de l’església de Sant Pere destaca per la portada d’estil neoclàssic entre dues columnes toscanes.
Palau de Pujadas de Vezlope
El palau renaixentista del segle XVI és actualment la seu de la Delegació del Govern d’Aragó a Calatayud.
L’edifici de tres plantes de maó i sòcol de pedra mostra una galeria d’arcs de mig punt sota la volada de fusta.
-
- Palau del Baró de Warsace
-
- Palau de Pujadas de Vezlope
Església de Sant Andreu
La primera església del segle XII sobre una antiga mesquita va ser fundada després de la conquesta de la ciutat pel rei Alfons I.
L’actual temple mudèjar construït entre els segles XIV i XVI és de tres naus amb creuer, capçalera poligonal i una torre als peus.
Sobre la portada principal hi ha un crismó romànic i la decoració mudèjar està feta amb maons ressaltats.
La torre mudèjar de planta octogonal i tres cossos amb un campanar de l’any 1509 està rematada per una agulla.
Teatre Capitol
L’edifici modernista inaugurat l’any 1933 i tancat al públic el 1979 va ser restaurat i reobert per l’Ajuntament l’any 1997.
En aquest espai de 545 localitats s’hi representa teatre clàssic, comèdia, òpera, concerts, audicions, música i dansa entre altres.
-
- Església de Sant Andreu
-
- Teatre Capitol
Carrer Baltasar Gracián
El carrer rep el nom de Baltasar Gracián (1601-1658) que va ser estudiant i professor del col·legi dels jesuïtes de Calataiud.
Aquest escriptor del Segle d’Or va escriure EL Criticón que és una de les obres més importants de la literatura espanyola.
Plaça de San Andrés
La plaça remodelada l’any 2022 destaca per la torre campanar de l’església de Sant Andreu que li dona nom.
Carrer Rúa de Dato
El carrer pren el nom del barranc de la Rúa que com altres que baixaven de les muntanyes va condicionar el traçat urbà.
-
- Carrer Baltasar Gracián
-
- Plaça de San Andrés
-
- Carrer Rúa de Dato
Barri de la Jueria de Calataiud
La Jueria situada en un promontori emmurallat al voltant del castell de Doña Martina està formada per carrers estrets i sinuosos.
La comunitat jueva dedicada a l’artesania del tèxtil i la pell va ser la segona més important d’Aragó a finals del segle XIII.
L’expulsió dels jueus de 1492 va comportar la seva conversió forçosa ocupant altres emplaçaments de la ciutat.
Castell de Doña Martina
El castell d’origen musulmà construït en el segle XI amb carreus de pedra formava part del conjunt defensiu de la ciutat.
Va ser l’alcassaba de la ciutat emmurallada aixecada l’any 716 amb el nom del seu fundador l’emir Ayyub.
Mirador barri de la Puerta de Soria
La fortificació de l’aljama musulmana que constava de cinc castells units per una muralla és de les més antigues de la Península.
Des d’aquest mirador destaquen la porta Emiral datada del 862, el castell Major i el castell del Rellotge del segle IX.
Torre de Santa Maria
La torre mudèjar de Santa Maria és l’element més representatiu del perfil de Calataiud.
Santuari de la Mare de Déu de la Penya
L’edifici mudèjar del segle XIV que va ser construït sobre el solar del castell de la Penya va ser col·legiata fins al 1629.
Després de ser administrada pels clergues de Sant Francesc Caracciolo fins al 1835 va ser convertida en església parroquial.
El temple actual fruit de les reformes del segle XIX venera la Mare de Déu de la Penya com a patrona de Calataiud.
Darrere del santuari en un penya-segat mirant cap a la ciutat hi ha una estàtua del Sagrat Cor de Jesús.
Església de Consolació
Antiga sinagoga convertida en església dedicada a santa Catalina de Siena i més tard a la Mare de Déu de la Consolació.
Per sobre de la porta que s’obre amb un arc de mig punt fet de maó es mostra la imatge de la titular.
-
- Torre de Santa Maria
-
- Santuari de la Mare de Déu de la Penya
-
- Església de Consolació
Deixeu un comentari