Autor: Pere | 04 / 04 / 2018 | Categories: Ruta per Andalusia - Espanya (Inici: Ronda - Final: Màlaga) (2018) | Etiquetes: Escapada Rural | Sense comentaris
L’arc de les Monges de Vejer de la Frontera dona suport al mur lateral del convent de les Monges Concepcionistes.
Actualment aquest espai acull el Museu Municipal de Tradicions i Costums de la població.
Vejer de la Frontera
Vejer de la Frontera és una població que pertany a la comarca de la Janda de la província de Cadis.
Va ser frontera amb el regne nassarita de Granada.
La població de l’any 2017 ascendeix a 12.782 habitants.
Ruta dels Pobles Blancs
Vejer de la Frontera forma part d’aquesta ruta entre les províncies de Cadis i Màlaga de la Comunitat d’Andalusia.
-
- Vejer de la Frontera
Dona cobijada
El cobijado és vestit típic de la dona de Vejer de la Frontera.
Aquesta peça de roba cobreix a la dona totalment excepte un ull que queda al descobert.
Aquesta indumentària ha estat recuperada per les festes patronals de la ciutat.
-
- Mirador
-
- Dona cobijada
Introducció històrica de Vejer de la Frontera
Època preromana
Fenicis, cartaginesos i romans van aixecar una fortificació defensiva per la seva ubicació i proximitat al mar.
La seva funció era protegir la població de l’interior i custodiar les almadraves per la pesca de la tonyina.
Segles VIII – XIII
L’any 711 els visigots van ser derrotats pels àrabs a la batalla de Guadalete.
Alguns historiadors situen aquesta victòria dels musulmans a la llacuna de la Janda que es troba molt a prop de Vejer.
L’any 1250 va ser guanyada als moros pel rei Ferran III el Sant.
El 1262 va ser reconquistada pel rei Alfons X el Savi essent alcaid de la villa D. Alonso Pérez de Guzmán el Bo.
Guzmán el Bo va ser senyor de Vejer i arran la conquesta de Tarifa va ser defensor de l’estret de Gibraltar.
Els ducs de Medina-Sidonia van heretar aquests dominis.
Segles XIV – XVIII
L’any 1566 va recuperar la seva independència després d’un litigi iniciat per Juan Relinque.
A partir d’aquesta data es fixa un sorteig per explotar les terres comunals que es coneix amb el nom d’Hazas de Suerte.
Actualment aquestes 232 hazas (12,5 ha cada una) són repartides cada quatre anys coincidint amb els anys de traspàs.
Segle XIX
Les costes de la zona de Barbate van ser l’escenari de la batalla naval de Trafalgar.
Inscripcions de Vejer de la Frontera
Aquestes inscripcions recorden la història antiga i recent de la població.
Plànol de Vejer de la Frontera
Localització
2 – Castell / 3 – Convent de les Concepcionistes / 4 – Arc de la Segur / 5 – Església del Diví Salvador / 7 – Arc de la Villa / 13 – Plaça d’Espanya
Nucli antic de Vejer de la Frontera
El nucli antic està situat sobre un turó a la riba del riu Barbate.
-
- Vejer de la Frontera
Arc de la Segur
L’arc de la Segur és una de les portes del recinte emmurallat de la ciutat medieval.
Per sobre de l’arcada es troba una representació romana d’una destral o segur.
A la part més alta una inscripció recorda a Juan Relinque.
Aquesta entrada condueix a l’església del Diví Salvador.
Façana lateral de l’església
La façana lateral mostra una portada amb un arc de mig punt rebaixat.
També destaca la torre quadrada que conserva una part del minaret àrab.
Verge de l’Oliva
La verge de l’Oliva que és la patrona de Vejer de la Frontera es troba representada en un carreró al voltant d’aquesta església.
-
- Façana lateral
-
- Verge de l’Oliva
-
- Arc de la Segur
Església del Diví Salvador
L’església del Diví Salvador és una construcció d’estil mudèjar aixecada sobre una anterior mesquita.
La façana principal del segle XVI és una edificació d’estil gòtic.
La portada està tancada per una llinda sota un arc ogival.
A la part més alta destaca una rosassa.
Torre
L’agulla de la torre està recoberta per rajoles amb imatges del Salvador.
-
- Església del Diví Salvador
Interior
L’església és una construcció de planta basilical de tres naus amb una capçalera mudèjar del segle XIV.
El primer tram gòtic del segle XVI presenta una nau central amb volta estrellada.
Capella major
La capella major destaca per la seva volta arcaïtzant amb punta de diamant.
El retaule major del segle XVII està allotjat a l’absis.
-
- Capella major
-
- Primer tram nau central
Setmana Santa de Vejer de la Frontera
Els passos de la germandat de Nostre Pare Jesús Natzarè i Nostra Senyora dels Dolors surten de l’església del Diví Salvador.
-
- Nostre Pare Jesús Natzarè
-
- Nostra Senyora dels Dolors
Castell
El castell va ser construït pels àrabs el segle XI.
Està situat dintre de les muralles en el punt més alt de la ciutat medieval.
Una part d’aquesta fortificació va ser transformada en habitatge particular durant el segle XVI.
Actualment conserva aquesta titularitat.
Porta principal
La porta principal del segle XI és un arc de ferradura envoltat d’un marc anomenat arrabà.
Pati d’armes
El pati d’armes és una talaia de la ciutat.
-
- Porta principal
-
- Pati d’armes
Museu
Un museu recorda algunes estances dels habitatges del segle passat.
-
- Habitació amb estris
-
- Cuina
La Janda
El conreu de l’arròs va ser implantat a la comarca de la Janda l’any 1991.
-
- Conreu de l’arròs
Mirador
El castell és un mirador de la població i de les terres que l’envolten.
-
- Església del Diví Salvador
-
- Terrats
Carrers i racons
El nucli antic és un entramat urbà de carrers estrets, racons i cases blanques.
Arc de la Villa
L’arc de la Villa va ser l’entrada principal de la ciutat medieval.
-
- Arc de la Villa
Plaça d’Espanya
La plaça d’Espanya és el centre neuràlgic de la població.
També és coneguda com la dels peixets per la font que es troba al mig d’aquesta.
-
- Font dels peixets
-
- Plaça d’Espanya
Ajuntament
L’edifici de l’Ajuntament presideix la plaça d’Espanya.
-
- Ajuntament
Barbate
Barbate és una població turística que encara conserva un port pesquer.
El 1938 es va independitzar de Vejer de la Frontera.
La població de l’any 2017 ascendeix a 22.548 habitants.
-
- Port pesquer de Barbate
Pesca de l’almadrava
La pesca de l’almadrava consisteix en un conjunt de xarxes que porten les tonyines cap a un lloc del qual no poden escapar.
Durant segles les seves costes han explotat la pesca de la tonyina mitjançant el sistema de les almadraves.
Deixeu un comentari