Autor: Pere | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Monestir | Sense comentaris
El Reial Monestir de Sant Llorenç d’El Escorial va ser la residència de la Família Reial espanyola.
Va ser construït pel rei Felip II com a monestir, palau, panteó reial, biblioteca i col·legi.
L’Orde dels Agustins administra el conjunt religiós.
L’any 1984 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Actualment és gestionat per Patrimoni Nacional. Aquest és un organisme que administra els béns de l’Estat al servei de la Corona.
El Escorial
El Escorial és una població situada a la comarca de la Cuenca del Guadarrama de la Comunitat de Madrid.
El nom prové de les restes de les nombroses ferreries o escòries que hi havia a la zona.
- Estanc dels Frares
L’estanc garantia el rec de l’horta dels Frares.
Introducció històrica d’El Escorial
Felip II va construir el monestir de Sant Llorenç d’El Escorial:
- en agraïment a la victòria de la batalla de Sant Quintí contra els francesos el 10 d’agost de 1557 (dia de sant Llorenç).
- per edificar el panteó reial de la dinastia dels Àustries, perquè fos el seu pare el primer rei enterrat.
Va ser concebut per l’arquitecte reial Juan de Toledo. Més tard va assumir la reorganització del projecte Juan de Herrera. La seva arquitectura renaixentista està plena de simbolismes malgrat la seva sobrietat introduïda per l’estil herrerià.
L’Orde de Sant Jeroni van ser els religiosos escollits per administrar el monestir.
En el seu temps va ser considerat l’octava meravella del món.
Plànol del monestir d’El Escorial
Exterior del monestir d’El Escorial
La façana oest
El monestir va ser construït en forma de graella en honor al martiri de sant Llorenç.
Té una base rectangular de 207 m per 161 m. A cada angle s’aixeca una torre de 55 m d’alçada que està coberta per una agulla.
La façana oest és la més important, ja que en el centre es troba l’entrada principal de tot el conjunt. Al costat esquerre s’obre la porta del col·legi d’Alfons XII i a la dreta l’accés a la zona conventual.
Per sota de les llotges situades davant de les façanes nord i oest es van construir uns passadissos subterranis. Aquests permetien treballar en èpoques de molt fred.
- Façana oest
Porta principal
La portada principal va ser construïda per Juan de Herrera. Destaquen vuit columnes dòriques al voltant de la porta d’accés. Per sobre d’aquestes es troben dues graelles.
Al pis superior quatre columnes jòniques envolten l’escut de Felip II i una escultura de sant Llorenç.
- Portada principal
Els jardins
Al voltant de la façana sud i est es troben el jardí dels Frares i el jardí dels Convalescents. En aquest últim es curaven els monjos malalts.
El jardí Reial ocupa una part de la façana est del monestir al costat de les estances dels monarques.
Tanques i rosers
Als jardins es troben quadres de tanques de boix i rosers adossats a la façana sud.
Interior del monestir d’El Escorial
Pati dels Reis
Després de traspassar la portada principal s’entra al pati dels Reis.
Les escultures dels sis reis d’Israel es mostren a la façana principal de l’església. Destaquen David i Salomó al centre.
- Pati dels Reis
- Façana principal
Biblioteca
La biblioteca està situada en un pis superior de la façana que tanca l’atri de la basílica.
Una inscripció adverteix amb pena d’excomunió a tothom que tregui qualsevol peça de la sala.
Interior de la biblioteca
La volta de canó de la nau està decorada amb frescos que representen les set arts: retòrica, dialèctica, música, gramàtica, aritmètica, geometria i astrologia.
Ocupa una nau de 54 m de llarg per 9 m d’ampla i 10 d’alçada.
Les estanteries van ser dissenyades per Juan de Herrera i contenen més de 40.000 volums d’obres.
Presideix l’estança una esfera armil·lar que posicionava els astres al cel.
Palau dels Borbons
El segle XVIII Felip V va relegar el monestir en un segon pla. El primer Borbó no gaudia amb l’austeritat dels reis anteriors.
Els reis Carles III i Carles IV van revitalitzar el palau dels Borbons amb estances més luxoses que fossin dignes de reis.
Destaquen el despatx del rei, el dormitori del rei i el saló pompeià.
Tapissos
Les sales decorades amb tapissos de la Reial Fàbrica de Santa Bàrbara vestien per complet les parets del palau. Oferien ambients més acollidors i càlids.
Alguns tapissos representen dones i cavallers passejant i donant a menjar als ànecs. Passeig de les estàtues al jardí del Buen Retiro.
La galeria de les Batalles
La galeria de les Batalles és una sala de 55 m de llarg coberta amb volta de canó.
Tota ella està pintada al fresc amb les escenes de batalles guanyades pels exèrcits espanyols: la batalla de Sant Quintí, Higueruelas, Pavia, Lepanto i altres.
Museu de Pintura
El museu de Pintura alberga quadres del segle XVI molt lligats als orígens del monestir:
- la Degollació de Santiago de Juan Fernández de Navarrete, el Mut
- l’Anunciació de Paolo Caliari, el Veronès
- el Calvari de Roger van der Weyden
- el Martiri de Sant Maurici
- la Legió Tebana de Domenico Teotocopuli, el Greco. Va ser encarregat per Felip II per a la basílica però que no li va agradar.
La basílica
La basílica ocupa la part central del monestir i s’accedeix pel pati dels Reis. El temple de planta quadrangular va ser realitzat per Juan de Herrera.
El 1563 Carles II va encarregar a Luca Giordano que decorés la resta de les voltes de la basílica. Les voltes del presbiteri i la del cor es van acabar d’estucar al segle XVI.
Del conjunt de frescos barrocs destaca l‘Èxode dels Israelites.
Retaule major
El retaule de la capella major de 30 m d’alçada va ser dissenyat per Juan de Herrera.
Està format per un sòcol i quatre cossos horitzontals:
- els tres primers cossos estan formats per columnes estriades de marbre vermell i l’últim per un calvari.
- als diferents pisos destaquen les pintures de l‘Adoració dels Reis i l‘Assumpció de la Verge però sobretot el Martiri de Sant Llorenç.
- també es troben les escultures de sant Jeroni, sant Agustí i els quatre evangelistes.
- al quart pis es mostra un conjunt de Crist a la creu, sant Joan i la Verge.
Cor
El cor de 14 m per 26 m té un total de 124 seients a dues altures.
El faristol va ser dissenyat per Juan de Herrera.
Cenotafis dels Reis
Al voltant de la capella major es troben les habitacions de la Família Reial.
A cada banda de l’altar major hi ha un grup escultòric realitzat en bronze daurat que s’anomena cenotafi. Representa a Carles V i Felip II acompanyats per la seva família en actitud de resar.
El palau de Felip II
El palau de Felip II o dels Àustries ocupa la capçalera de la basílica i es troba al costat de la capella major.
Des de les seves habitacions es poden seguir els seus actes religiosos.
Destaca l’austeritat i senzillesa de les estances reials tal com desitjava Felip II:
- la cambra del rei amb el despatx i el dormitori
- la sala dels retrats
- la cambra de la infanta.
Aquí va morir el rei Felip II el 13 de setembre de 1598. Va ser conegut com el rei d’un Imperi on no es posava mai el sol.
Estances reials
Retrat de Felip II als 35 anys.
Diversos mobles utilitzats pel rei: una cadira plegable xinesa d’època Ming i un rellotge de Custòdia.
La galeria de Passeig s’obre amb dues portes dobles de marqueteria regalades per l’emperador Maximilià II d’Alemanya.
Els panteons
Els panteons de la Família Reial es troben a sota de l’altar major.
Una porta daurada obra pas a la cripta. Una inscripció explica: “A Déu Omnipotent i Gran (D.O.M.)”
A finals del segle XIX la reina Isabel II va construir el panteó d’Infants per donar sepultura als fills de reis no primogènits. També a les reines sense descendència coronada.
Destaca la tomba de Joan d’Àustria (1547-1578) que està feta de marbre blanc de Carrara. Aquest era fill natural de Carles I i germanastre de Felip II.
La cripta
La cripta és una estança octogonal d’estil barroc. Té un petit altar i 24 sarcòfags de marbre per a reis i reines.
El primer rei que va rebre sepultura el 1573 va ser Carles V i la reina Isabel de Portugal. Més tard Felip II i Anna d’Àustria.
El segle XX van ser enterrats Alfons XIII i Victòria Eugènia de Battenberg.
Zona conventual
Les sales capitulars són els espais destinats pels monjos per reunir-se i tractar en capítol els temes de l’Orde.
Es troben al costat sud del pati dels Evangelistes.
Les pintures que adornen les seves parets són:
- la Túnica de José de Diego Velázquez
- l’Últim Sopar de Tiziano
- Sant Francesc d’Assís de José de Ribera.
Pati dels Evangelistes
El patí dels Evangelistes és el claustre monacal del convent que té un estil renaixentista.
Està format per dos pisos d’arcs de mig punt suportats per columnes dòriques al pis inferior i jòniques al pis superior.
Al centre destaca un templet octogonal de Juan de Herrera amb quatre estancs al seu voltant. Al seu interior hi ha quatre estàtues que representen els evangelistes: sant Lluc, sant Mateu, sant Joan i sant Marc.
Escala principal
Entre els dos pisos del claustre es troba l’escala principal. La volta d’aquesta escala va ser pintada per Luca Giordano el segle XVII. Representa la Glòria de la Casa d’Àustria.
El rei Carles II, la seva esposa i la seva mare contemplen l’escena dels reis Carles I i Felip II. Aquests es troben davant la Santíssima Trinitat en presència de sant Llorenç.
- La Glòria de la Casa d’Àustria
Sota del claustre
A la part inferior del claustre destaquen uns frescos de la vida de Crist.
Deixeu un comentari