Autor: | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Escapada Rural | Sense comentaris

L’ermita del Santíssim Crist del Refugi es troba al costat de la creu de terme de la plaça de l’Humilladero.

Li dona nom la talla d’un Crist crucificat de gran devoció, de l’escultor bejarano González Macias.

Candelario

Candelario és un poble de muntanya de la comarca de la Serra de Béjar que pertany a la província de Salamanca de la Comunitat de Castella i Lleó.

És considerat un dels bressols de la indústria xarcutera d’Espanya, de mitjans del segle XVIII.

L’estructura de les cases està adaptada a les condicions del terreny, la climatologia i l’elaboració d’embotits.

L’emplaçament de la vil·la està envoltat de cims de més de 2.000 metres.

L’any 2006 les Serres de Béjar i França van ser declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco.

El nom de Candelario prové de com es coneixen les flors dels castanyers que omplien el riu de candeles.

Introducció històrica

L’origen de Candelario s’atribueix a un assentament de pastors àsturs d’origen celta.

També hi han indicis d’un passat romà.

Edat mitjana

El segle XII, després de la mort del rei Alfons VII de Lleó aquestes terres passen al Regne de Castella.

El 1209, el rei Alfons VIII de Castella crea la Comunitat de Vil·la i Terra de Béjar integrant aquesta població a la seva jurisdicció.

El 1391, Diego López de Zúñiga passa a ser el senyor d’aquests territoris.

El 1425 s’annexiona el poble de Candelario a Salamanca del Regne de Lleó.

Segles XVIII – XX

El quadre del Choricero (1780) de Ramon Bayeu que està exposat al Museu del Prado va ser encarregat pel rei Carles IV.

S’atribueix  a Tio Rico el protagonisme del llenç que va ser proveïdor dels embotits de Candelario de la Casa Reial espanyola.

L’any 1895, la reina regent Maria Cristina li va atorgar el títol de vil·la pel desenvolupament de la seva indústria, comerç i augment de la població.

Plànol de situació de Candelario

Vil·la de Candelario

Plaça de l’Humilladero

La plaça de l’Humilladero està situada a la part baixa de la vil·la de Candelario.

Arquitectura civil

L’arquitectura urbana de la vil·la està condicionada pel pendent del vessant de la serra.

L’estructura dels seus habitatges es va adaptar a l’activitat econòmica de la indústria de la xarcuteria del porc ibèric. En el seu moment àlgid, des de mitjans del segle XVIII a principis del segle XX, es van arribar a comptabilitzar 103 negocis de xarcuteria.

Encara es conserven algunes cases d’entramat de fusta que recorden el passat preindustrial del poble.

Els edificis són de tres plantes. Antigament la planta baixa es destinava per l’elaboració dels embotits, a la primera planta vivien els propietaris i la segona estança servia per a l’assecament dels embotits.

Balcons de fusta

A la segona planta de les façanes es mostren balconades i baranes de fusta pintada de colors obscurs.

Fonts

Les fonts de Candelario tenen un corrent continu d’aigua transparent i freda de les muntanyes properes.

Batipuerta

L’anomenada batipuerta permetia que l’entrada de l’habitatge estigués oberta.

Deixava entrar el llum, ventilar l’interior de l’habitacle i que no entressin els animals.

A l’època de la matança s’utilitzava per matar l’animal des del portal amb ganxos i cordes.

Regaderas

Les regaderas són unes petites séquies que canalitzaven l’aigua de la serra des de la part més alta del poble. També servien per regar els horts.

Durant la matança arrossegaven les despulles i la sang dels porcs.

Església parroquial

La construcció de l’església de Nostra Senyora de l’Assumpció es va iniciar l’any 1329.

La major part de l’edifici pertany als segles XV i XVI.

Es combinen la seva estructura romànica de tres naus, la rosassa gòtica i el seu interior renaixentista i barroc.

Santa Anna és la patrona de la vil·la de Candelario. El 26 de juliol, en el seu honor se celebra una missa i una processó. En aquest acte els seus veïns porten el vestit típic de choricero i candelaria.

Carrers costeruts

El temple es troba a la part més alta del poble amb un accés de molt pendent.

Destaca la seva portada nord amb arcs de mig punt i arquivoltes. També l’escut dels ducs de Béjar i senyors de Candelario.

Ajuntament

L’Ajuntament va ser construït el 1895 per l’arquitecte Benito Guitart Truls.

És un edifici de quatre plantes que destaca per la seva façana.