Autor: | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Castell, Catedral, Escapada Rural | Sense comentaris

La Catedral de Ciudad Rodrigo és un temple romànic tardà que encara conserva part de l’estructura original.

La seva construcció es va iniciar el 1165 durant el regnat de Ferran II de Lleó.

No es va finalitzar fins al segle XIV.

Ciudad Rodrigo

Ciudad Rodrigo és una població de la província de Salamanca que pertany a la Comunitat de Castellà i Lleó.

La ciutat està situada en un promontori a la vora del riu Águeda.

Va ser fortificada per la seva condició de població fronterera amb Portugal i l’Àndalus.

El seu castell del segle XV va ser construït per Enric II de Castella. Aquest rei és el primer de la dinastia dels Trastàmares.

Introducció històrica de Ciudad Rodrigo

L’emplaçament actual de la ciutat va ser un assentament humà des de l’edat de bronze.

El segle VI aC un poble celta anomenat vetons va ocupar la zona.

L’escut de la ciutat amb les tres columnes d’un temple és testimoni de l’època romana.

Edat mitjana

A finals del segle XI la zona va ser repoblada pel comte Rodrigo del regne de Lleó. La ciutat pren el nom del mateix comte.

A partir de 1161 el rei Ferran II de Lleó inicia la construcció de la catedral i de la muralla. L’objectiu és reforçar la lluita contra els portuguesos i els àrabs.

El segle XIV, el rei Enric II dels Trastàmares va ordenar aixecar un alcàsser.

La Guerra de Successió de Castella va enfrontar els partidaris d’Isabel la catòlica i Joana la Beltraneja.

Finalment van guanyar els isabelins.

Una comunitat jueva conversa es va establir a la població per l’expulsió promulgada pels Reis Catòlics el 1492.

Segles XVI – XIX

A primers del segle XVI la Guerra de les Comunitats de Castella va enfrontar els seguidors del rei Carles I i els comuners.

El segle XVI va ser l’època daurada de Ciudad Rodrigo. En aquest període es van construir temples, palaus i cases senyorials que han arribat fins a l’actualitat.

La Guerra d’Independència de Portugal (1640-1668) i la Guerra de Successió d’Espanya (1700-1714) van tornar a arruïnar la ciutat.

Guerra d’Independència de Portugal

Durant la Guerra d’Independència de Portugal va patir dos setges: el francès de 1810 i l’anglès que eren aliats d’Espanya de 1812. La van destruir completament.

La Corona espanyola va atorgar a Lord Wellington el títol de duc de Ciudad Rodrigo.

Plànol de Ciudad Rodrigo

Plaça Major de Ciudad Rodrigo

La plaça Major és el centre neuràlgic de la ciutat. Antigament era plaça de mercat.

L’Ajuntament és un edifici del segle XVI que va ser reformat el 1903. Conté l’Arxiu Municipal.

Al seu costat es trobaven les carnisseries públiques. També es concentraven en els seus portals els escrivans i notaris.

Plaça de mercat

Durant les festes de carnaval se celebra la festa dels braus en aquesta plaça.

Casa marquès de Cerralbo

Entre 1533 i 1540 el primer marquès de Cerralbo va construir la casa familiar a la plaça Major de Ciudad Rodrigo.

L’església de la Venerable Orde Tercera és un temple de finals del segle XVIII amb un estil neoclàssic.

Castell Enric II dels Trastàmares de Ciudad Rodrigo

El castell Enric II de Trastàmara va ser construït el 1372 sobre una fortificació anterior.

Va ser edificat per defensar l’entrada de la ciutat que dona al pont Major.

Destaca la torre de l’homenatge de forma quadrada i de dos pisos.

Ha estat l’escenari de tots els conflictes bèl·lics de la història de la ciutat.

Davant el castell es troba una escultura d’un verro de l’època dels vetons.

Parador de Turisme

L’any 1930 es va convertir en Parador Nacional de Turisme.

Mirador

Des de la torre de l’homenatge es contempla la ciutat.

Muralles i portes de Ciudad Rodrigo

Les muralles de Ciudad Rodrigo que envolten la ciutat van ser construïdes per Ferran II durant el segle XII.

A finals del segle XV es va edificar la segona muralla.

La reforma del segle XVIII amb torres, fosses i canoneres es conserva en bon estat.

El perímetre ovalat de 2.200 metres i 13 metres d’alçada està tancat per 5 torrasses. Està obert per set portes que donen accés a la vila.

La porta de la Colada canalitzava les aigües de la pluja de la ciutat emmurallada.

Catedral de Santa Maria de Ciudad Rodrigo

La Catedral de Nostra Senyora de Santa Maria és una construcció romànica de finals del segle XIII de transició al gòtic.

La torre neoclàssica de tres cossos del segle XVIII va ser dissenyada per Juan de Sagarbinaga. Està situada a la portada oest del temple.

El pòrtic del Perdó del segle XIII s’obre a l’interior del temple.

Està dividit per una columna coronada per una Verge amb el Nen. A cada banda sis columnes de capitells vegetals i historiats completen l’estructura. Les arquivoltes amb figures envolten el timpà on es representa la coronació de la Verge.

Exterior de la catedral

L’exterior de la catedral conserva la seva estructura romànica. Planta de creu llatina, tres naus i un transsepte. Una capçalera de tres absis, tres portalades i un claustre.

La portada del sud anomenada de les Cadenes s’obre per la paret lateral del transsepte. Mostra un arc de mig punt i tres arquivoltes suportades per columnes amb capitells decorats.

Portalada de les Cadenes

Dintre de la portalada es mostren cinc escultures que representen a Crist i quatre apòstols.

Per sobre de l’arc es presenten dotze figures del segle XIII que estan identificades com a personatges de l’Antic Testament.

Capella de Cerralbo

La capella de Cerralbo del segle XVI va ser aixecada al costat de la catedral com a panteó de la família Pacheco. Arran de la negativa del permís del capítol catedralici per edificar una capella a la girola de la seu.

Aquest temple d’estil herrerià de l’arquitecte Juan de Valencia volia competir amb la catedral.

Capella del Pilar

La capella del Pilar sobresurt del mur perimetral de la catedral. La seva construcció, entre 1748 i 1753, va ser ordenada pel bisbe Clemente Comenge.

Interior de la catedral

L’interior de la catedral presenta les tres naus suportades per arcs formers apuntats que descansen sobre pilars amb semi columnes.

L’altar de Sant Miquel mostra una pintura barroca de la victòria de l’arcàngel sobre el dimoni.

La capella major va ser reconstruïda, durant el segle XVI, amb una volta de creueria de nervis entrecreuats. El retaule va desaparèixer durant la Guerra de la Independència. Es mostra una imatge de l’Assumpció.

El cor es troba en els trams centrals de la nau principal. El cadirat és una obra de Rodrigo Aleman (segle XV) de fusta de noguera amb dues fileres de seients. Destaca la cadira del bisbe que té un suport amb una imatge de sant Pere.

Claustre

El claustre de planta quadrada està adossat al nord de l’església. Cada costat presenta cinc finestrals.

Les quatre galeries estan cobertes amb volta de creueria d’estil gòtic. Presenten finestrals amb arcs apuntats i envoltat per un d’ogival. Al mig es mostren òculs i traceries gòtiques.

Els capitells estan decorats amb escenes vegetals i figuratives.

Galeries

Destaquen diferents estàtues de la Verge amb el Nen, sepulcres i mènsules molt historiades.

Cases nobiliàries de Ciudad Rodrigo

El canonge Hernando de Miranda va promoure la construcció l’any 1552 de la casa de la família Miranda. Destaca la seva portada amb els escuts esculpits de la família.

A la casa dels Canonges residien la majoria dels eclesiàstics. Aquest és propietat del capítol catedralici.

La façana principal del palau episcopal va ser construïda el 1790. Abans l’edifici va ser restaurat pel bisbe Clemente Comenge (1738-1747).

Palau del Príncep

La casa dels Águila és un edifici renaixentista dels segles XVI i XVII. També és coneguda com el palau del Príncep. Antonio del Águila que era alferes major i alcaid del castell va promoure la seva construcció.

Actualment acull el Centre Hispà-Lusità.

Palaus dels Alba de Yeltes i Ávila y Tiedra

El palau del comte d’Alba de Yeltes va ser construït a la primera meitat del segle XVI. Destaca la gran portada barroca d’arc de mig punt i el frontó triangular.

El palau dels Ávila y Tiedra va ser promogut pel que va ser alcalde la ciutat el 1499, Francisco Hernández de Ávila y Tiedra. Presenta un estil gòtic plateresc.