Autor: Pere | 27 / 06 / 2022 | Categories: Ruta per les províncies de Terol i Conca de les comunitats d'Aragó i Castella - La Manxa - Espanya (Inici: Alcanyís - Final: Móra de Rubiols) (2022) | Etiquetes: Art Mudèjar, Catedral, Escalinata, Escapada Urbana, Mausoleu, Patrimoni de la Humanitat, Plaça Major, Torre Campanar | Sense comentaris
La Catedral de Santa Maria de Mediavilla de Terol té el seu origen en l’església romànica construïda a finals del segle XII.
Conserva la torre campanar mudèjar de 1257 i la sostrada sobre la nau central realitzada a finals del segle XIII.
També destaquen elements renaixentistes com el retaule major de 1536, el cimbori de 1538 i la portada neomudèjar de 1909.
Terol
Capital de la comarca de la Comunitat de Terol i de la província homònima que pertany a la comunitat autònoma d’Aragó.
Situada a 915 m sobre el nivell del mar es troba a la confluència dels rius Alfambra i Guadalaviar on pren el nom de Túria.
És coneguda per la Ciutat dels Amants on reposen els protagonistes de la història d’amor entre Juan Diego i Isabel.
La seva economia es basa principalment en el sector serveis destacant el sector públic i el turisme d’interior.
El consell regulador de la DOP Pernil de Terol té la seu administrativa a la ciutat.
La població de l’any 2021 ascendeix a 35.994 habitants.
Patrimoni de la humanitat
L’any 1986 la torre i la sostrada mudèjars de la Catedral van ser declarades patrimoni de la humanitat per la Unesco.
També van ser distingides la torre i l’absis de Sant Pere i les torres d’El Salvador i de Sant Martí.
-
- Torre de Sant Pere
-
- Torre de Sant Martí
-
- Torre d’El Salvador
Introducció històrica de Terol
Turboleta va ser poblada pels celtibers des de l’edat de bronze del segle XIII aC fins a l’ocupació dels romans del segle II aC.
L’any 935 és citat l’enclavament musulmà de Tirwal com a construcció defensiva.
El 1171 el rei d’Aragó Alfons II el va conquerir i va fundar Terol per reforçar la frontera amenaçada pels almohades de València.
L’any 1347 el rei Pere IV d’Aragó atorga el títol de ciutat per la seva participació en la Guerra dels Dos Peres contra Castella.
La Jueria de Terol va comptar amb una important comunitat durant els segles XII, XIII i XIV fins a la seva expulsió de 1492.
Entre 1537 i 1558 va ser construït l’aqüeducte-viaducte Los Arcos per millorar el subministrament d’aigua de la ciutat.
L’any 1572 la població va ser ocupada pel rei Felip II per les Alteracions d’Albarrasí i Terol en contra del Tribunal de la Inquisició.
Durant la guerra de Successió espanyola (1701-1713) la ciutat va optar pel rei Felip V.
Fins al 1813 va ser ocupada per les tropes franceses en el context de la Guerra d’Independència.
Durant les guerres carlistes de 1838, 1847 i 1874 la ciutat es va mantenir fidel als governs liberals d’Espanya.
El 1915 va arribar a Terol la línia fèrria de Calataiud-València construïda per la Companyia del Ferrocarril Central d’Aragó.
Durant la batalla de Terol entre desembre de 1937 i febrer de 1938 la ciutat va ser recuperada per l’exèrcit franquista.
Els Amants de Terol
La Història dels Amants
A principis del segle XIII els terolencs Juan Diego Martínez de Marcilla i Isabel de Segura van convertir la seva amistat en amor. El pretendent rebutjat per la família de la jove va aconseguir la promesa de la seva amada d'esperar-lo cinc anys per tal de fer fortuna. Va partir a la guerra i va tornar a Terol una vegada expirat el termini i ella ja estava casada. Juan li va demanar un últim petó a Isabel i la seva negació va fer morir de dolor al jove. L'endemà a la vetlla del seu estimat, Isabel li fa el petó negat en vida i va morir sobtadament al seu costat.
El 1555 van ser descobertes a la capella de Sant Cosme i Sant Damià de l'església de Sant Pere de Terol dues mòmies atribuïdes als llegendaris amants.
L'any 1616 l'escriptor i notari Juan Yagüe de Salas va publicar Els Amants de Terol, epopeia tràgica amb la restauració d'Espanya per la part de Sobrarb, i conquesta del regne de València i tres anys després va descobrir un document antic amb la història dels amants que va protocol·litzar en document notarial.
Els Amants de Terol
Mapa del nucli antic / Plànol de la Catedral de Santa Maria de Mediavilla de Terol
-
- Mapa
-
- Plànol
Localització
1 – Torre de la Catedral / 2 – Torre de Sant Martí / 3 – Torre d’El Salvador / 4 – Torre i església de Sant Pere / 5 – Mausoleu dels Amants / 7 – Catedral de Santa Maria / 8 – Plaça del Torico / 9 – Casa La Madrilenya / 10 – Casa El Torico / 11 – Casa Ferran / 12 – Casa Bayo / 13 – Museu de Terol (Casa de la Comunitat) / 14 – Museu d’Art Sacre (Palau Episcopal) / 15 – Arxiu Històric Provincial / 16 – Ajuntament / 17 – Aqüeducte-Viaducte Los Arcos / 18 – Portal de Sant Miquel o La Traïció / 19 – Torrassa La Bombardera / 24 – Biblioteca Pública / 28 – Escalinata neomudèjar / 35 – Passeig de l’Óvalo / 41 – Viaducte Vell / 46 – Muralla Medieval
Catedral de Santa Maria de Mediavilla de Terol
La primitiva església va ser reformada durant la segona meitat del segle XIII aixecant les naus amb maó i nous absis.
L’any 1423 el temple mudèjar va ser elevat al rang de col·legiata pel pontífex aragonès Benedicte XIII o Papa Luna.
En el segle XVI s’eleva el cimbori que cobreix el creuer i a finals del segle XVII va ser ampliada la girola.
Torre
Torre de planta quadrada de tres cossos construïda a mitjan segle XIII de pedra i maó amb una decoració de ceràmica vidriada.
La part inferior s’obre amb un arc apuntat per passar els vianants i està rematada amb una llanterna octogonal del segle XVII.
Porta principal
La portada sud de principis del segle XX va ser construïda i dissenyada per l’arquitecte modernista Pablo Monguió.
Combina una estructura neoromànica d’arquivoltes de mig punt de maó sobre columnes amb una decoració neomudèjar.
En el timpà hi ha una representació de la Mare de Déu envoltada de quatre àngels agenollats.
Porta nord
La portada nord de 1616 en estil classicista és coneguda com la porta del Bisbe perquè es troba al costat del palau Episcopal.
-
- Torre
-
- Porta principal
-
- Porta nord
Nau central
La nau central coberta per una sostrada de fusta està suportada per arcs formers que la separen de les naus laterals.
L’absis central d’estil gòtic-mudèjar del segle XIV amb una volta nervada conté el retaule major.
-
- Nau central
Naus laterals
Les naus laterals cobertes per sostrades planes de fusta són de menor alçada que la nau central.
En el segle XVIII es van obrir tres capelles a la nau de l’Epístola i quatre a la de l’Evangeli.
Cor i orgue
El cor situat als peus del temple tancat per una reixa de 1491 té un cadirat de fusta sense decoració del segle XVII.
Per damunt d’aquest es troba l’orgue de la catedral construït l’any 1954.
-
- Nau de l’Evangeli
-
- Cor i orgue
-
- Nau de l’Epístola
Retaule major
El retaule renaixentista de Gabriel Joly tallat en fusta sense policromar realitzat en el s. XVI està dedicat a l’Assumpció de Maria.
El conjunt escultòric representa els misteris de la vida de Crist i de la Mare de Déu que destaca en la fornícula central.
Sostre
El sostre de fusta realitzat a finals del segle XIII cobreix totalment la nau central amb una armadura d’encavallada de pont.
Una tribuna de guix amb la barana decorada amb llaceries envolta la sostrada.
Reixa del cor
La reixa gòtica flamígera de finals del segle XV del mestre Cañamache va ser construïda per tancar la capella major.
Durant el segle XVI el reixat va ser traslladat al cor.
-
- Retaule major
-
- Assumpció de la Mare de Déu
-
- Detall sostre mudèjar
-
- Sostre
-
- Reixa
Cimbori
El cimbori de planta octogonal va ser construït l’any 1538 amb finestres coronelles en el tambor per il·luminar el retaule major.
Cobert amb una volta de nervis entrecreuats està suportat per petxines decorades amb les imatges dels quatre evangelistes.
Sostrada
La sostrada mudèjar és un conjunt de motius geomètrics, vegetals i epigràfics musulmans i una decoració figurada cristiana.
-
- Cimbori
-
- Sostrada
Sostrada mudèjar
Les seves pintures reprodueixen vestuaris, escuts, instruments musicals i escenes de caça, de guerra i d’animals fantàstics.
Mostra tota mena de personatges com Jesucrist, sants, reis, bisbes, nobles, dames, cavallers, il·lustrats i pagesos.
La seva iconografia dona una visió general de la societat medieval de Terol.
Capella de la Immaculada
Capella barroca del segle XVIII amb una imatge de la Mare de Déu flanquejada per les escultures de sant Joaquim i santa Anna.
Capella dels Sants Reis
El retaule barroc de la capella destaca per una còpia del quadre de Rubens L’Adoració dels Reis exposat en el Museu del Prado.
Capella de la Coronació
El retaule gòtic del segle XV d’autor desconegut conté l’escena de la coronació de la Mare de Déu per la Santíssima Trinitat.
L’obra hispanoflamenca és la pintura més important de la Catedral.
-
- Capella de la Immaculada
-
- Capella dels Sants Reis
-
- Capella de la Coronació
Capella de Santa Emerenciana
La capella del segle XVIII té un altar barroc de fusta daurada amb una imatge de la patrona de la ciutat i de la diòcesi.
Cripta dels màrtirs
La cripta construïda en el segle XVI com a panteó de bisbes alberga les restes dels beats terolencs màrtirs de la Guerra Civil.
-
- Capella de Santa Emerenciana
-
- Cripta dels Màrtirs
Capella de Sant Tomàs de Villanueva
Capella del segle XVII situada a la girola dedicada al predicador agustí que durant el segle XVI va ser arquebisbe de València.
Capella de la Mare de Déu dels Desemparats
La capella dedicada a una de les patrones de la ciutat està presidida per una imatge de la Mare de Déu.
Custòdia i carrossa
Custòdia processional en plata de 1742 que s’asseu sobre una carrossa de 1907.
Capella de Santa Àgueda
El retaule daurat de la capella acull un quadre de finals del segle XVII de la màrtir amb una gran devoció a la ciutat.
-
- Capella de Sant Tomàs
-
- Capella M.D. Desemparats
-
- Custòdia i carrossa
-
- Capella de Santa Àgueda
Església de Sant Pere de Terol
Sant Pere situada al barri de la jueria és una església-fortalesa construïda el segle XIV sobre un antic temple romànic.
Reformada en el segle XVIII destaca per la seva nau única amb capelles laterals, la torre i l’absis d’estil mudèjar.
Després de l’incendi de 1873 l’interior va ser restaurat i decorat en estil neogòtic.
Portada
L’actual portada principal del segle XVIII allotjada sota un arc de mig punt té per damunt un ràfec de fusta.
-
- Església de Sant Pere
-
- Portada
Torre
La torre del segle XIII que és la més antiga de la ciutat té una estructura cristiana de planta rectangular dividida en tres cossos.
Respon al model de torre-porta amb el cos inferior obert amb una volta de canó d’arc apuntat que permet el pas dels vianants.
La decoració exterior és d’estil mudèjar amb maó i ceràmica vidriada de color verd.
Absis i Jardí
L’absis poligonal de set costats construït el segle XIV en estil mudèjar està decorat amb ceràmica vidriada verda i blanca.
Està reforçat amb set torretes octogonals i a cadascuna de les cares s’obre una finestra geminada amb un òcul.
El jardí que era l’antic cementiri de l’església actualment és un espai per activitats culturals.
Corredor
El corredor exterior situat damunt de les capelles i per sota de la teulada recorda el caràcter defensiu del temple.
-
- Torre
-
- Absis i Jardí
-
- Teulada
-
- Corredor
Mausoleu els Amants
El mausoleu adossat a l’església que va ser inaugurat l’any 2005 és un espai expositiu creat per divulgar la història dels amants.
Les escultures jacents de Juan de Ávalos de l’any 1956 situades a la capella del Sagrat Cor simbolitzen l’amor impossible.
La capella barroca destaca per la cúpula amb llanterna sobre petxines i les parets amb esgrafiats blancs sobre fons negre.
Escultura
L’any 2015 una escultura de bronze d’Isabel i Diego va ser situada a la plaça de los Amantes davant del mausoleu.
És una obra del terolenc Manuel Escriche.
-
- Escultura
-
- Mausoleu dels Amants
Font d’inspiració
La història dels amants de Terol ha estat font d’inspiració en la pintura des del segle XIX i en general en el món de les arts.
-
- Font d’inspiració
-
- en la pintura
Nau i absis
La nau única suportada per arcs faixons, l’absis i les capelles en els contraforts estan cobertes amb volta de creueria simple.
Els nervis de triple motllura es recolzen a la nau sobre mènsules i a la zona de l’absis sobre columnes.
-
- Nau única
Retaule major
El retaule major de fusta tallada d’estil renaixentista realitzat a mitjan segle XVI s’atribueix a Gabriel Joly o a un deixeble seu.
Al centre hi ha una fornícula amb la imatge de sant Pere assegut a la seva càtedra.
Cor
El cor alt situat als peus del temple allotja l’orgue i està tancat amb una reixa neoflamígera.
Púlpit
El púlpit de fusta és del segle XV.
-
- Retaule major
-
- Cor
-
- Púlpit
Capella de Sant Cosme i Sant Damià
El retaule del segle XVI obra de Gabriel Joly amb les imatges dels anomenats Sants Metges està rematat per un Crucifix.
L’any 1555 van ser trobades les mòmies dels amants en aquesta capella.
Capella de Santa Bàrbara
La capella del segle XVIII va ser construïda en el lloc on hi havia la portada del segle XIV.
Capella de la Immaculada Concepció
Capella del segle XVIII amb un retaule presidit per una pintura de la Mare de Déu.
Capella del Rosari
El retaule mostra una imatge de la titular del segle XVII i està rematat per la Santíssima Trinitat.
-
- C. Sant Cosme i Sant Damià
-
- C. de Santa Bàrbara
-
- C. Immaculada Concepció
-
- C. del Rosari
Claustre
El claustre del segle XIV construït amb maó per la família Sánchez Múñoz és un dels quatre d’estil mudèjar conservats a l’Aragó.
La reforma de Pablo Monguió de principis del segle XX va cobrir les parets amb guix afegint elements d’estil neogòtic.
La restauració de l’any 2008 va posar al descobert els arcs i pilars de maó recuperant l’aspecte original.
Templet
El templet de fusta situat al claustre a mitjan segle XVIII va acollir les mòmies dels amants.
-
- Claustre
-
- Templet
Mènsules
Les mènsules ornamentals del claustre van ser realitzades durant la reforma del segle XX.
Nucli antic de Terol
El nucli antic de Terol s’organitza entorn de la plaça Carlos Martel coneguda popularment amb el nom del Torico.
Destaca l’arquitectura mudèjar de la Catedral, l’església de Sant Pere i les torres d’El Salvador i de Sant Martí.
També el mausoleu dels Amants, les cases i edificis modernistes, el viaducte del segle XVI i l’escalinata neomudèjar.
Font del Torico
La font de 1858 presenta una columna de set metres coronada per una petita escultura d’un toro sobre quatre estrelles.
A la part inferior hi ha quatre caps de toro per on brolla l’aigua cap a la base de la font.
-
- Mapa monumental
-
- Font del Torico
Plaça del Torico
L’antiga plaça porxada que acollia el mercat medieval sempre ha estat el centre neuràlgic de la ciutat i uns dels símbols de Terol.
El nou espai reconstruït durant el segle XIX està envoltat de comerços i destaca per alguns edificis modernistes.
Aquí se celebren cada estiu les Festes de l’Àngel en honor al patró de la ciutat l’Àngel Custodi.
El cap de setmana de La Vaquilla i La Puesta del Pañuelico al Torico són els actes més esperats de les festes.
-
- Plaça del Torico
-
- Porxos
Modernisme a Terol
El modernisme s'estableix a Terol amb l'arribada de l'arquitecte tarragoní Pau Monguió Segura que hi treballa entre 1897 i 1923.
A començaments del segle XX la burgesia terolenca enriquida rivalitzava per construir edificis destinats als seus negocis i habitatges amb l'estil modernista de l'època.
Les cases mostren elements estructurals i ornamentals inspirats en la natura amb predomini de les formes corbes i la utilització de materials com el maó, les rajoles i la forja artística.
Cases modernistes
Pau Monguió és l’autor dels edificis modernistes més representatius com les cases Ferran, El Torico i La Madrilenya.
Se n’hi atribueixen d’altres com la casa Bayo, Bernardo Sanz i magatzem Mateu.
-
- Casa La Madrilenya
-
- Casa Bernardo Sanz
-
- Casa El Torico
-
- Magatzem Mateu
-
- Casa Ferran
-
- Casa Bayo
Ajuntament
L’edifici de tres plantes de mitjan segle XIX va ser construït amb carreus sobre un antic palau del segle XV.
La façana principal destaca per l’arc de mig punt de l’entrada i una balustrada de pedra suportada per quatre columnes dòriques.
Museu d’Art Sacre
L’edifici renaixentista del segle XVI que va ser l’antiga seu del palau Episcopal acull obres de la diòcesi de Terol i Albarrasí.
La portada barroca del s. XVIII flanquejada per columnes està coronada amb una finestra amb dos pinacles i un frontó del s. XX.
La façana està rematada per una galeria d’arcs de mig punt construïts en maó de tradició aragonesa.
-
- Ajuntament
-
- Museu d’Art Sacre
Les torres de Sant Martí i d’El Salvador
Els dos edificis tenen una estructura de minaret almohade amb una torre quadrada envoltada per un altre i escales entre elles.
La interior està feta amb morter de guix i l’exterior està construïda amb maó presentant una decoració pròpia de l’estil mudèjar.
Ceràmica vidriada blanca i verda, maó ressaltat formant llaços d’estrelles, frisos d’arcs mixtilinis i arcs lobulats entrecreuats.
La llegenda de les dues torres
La llegenda explica que els arquitectes musulmans Abdalà i Omar rivalitzaven per la seva estimada Zoraida amb la construcció de la torre més bella.
Omar va finalitzar primer la torre de Sant Martí, però l'atalaia estava lleugerament torta i la seva desesperació el va precipitar al buit.
Mesos més tard els esposos Zoraida i Abdalà des del campanar de la torre d'El Salvador contemplaven melancòlics la torre del rival.
Torre d’El Salvador
La torre de l’església d’El Salvador del segle XIV de tres cossos tenia la funció de porta d’accés a la ciutat, talaia i campanar.
Les sales interiors alberguen el Centre d’Interpretació de l’Arquitectura Mudèjar Terolenca.
-
- Torre d’El Salvador
-
- Caixa d’escales
-
- Campanar
-
- Decoració
Mirador
El campanar de la torre és un mirador de la ciutat i de tota la vall del Túria.
-
- Nucli antic
-
- Vall del Túria
Torre de Sant Martí
La torre-porta de l’església de Sant Martí construïda l’any 1316 presenta tres plantes i un basament de pedra.
Aquest va ser incorporat durant el segle XVI per prevenir les humitats de la zona.
-
- Torre de Sant Martí
-
- Torre de Sant Martí
-
- Decoració
Biblioteca Pública
La biblioteca Javier Sierra és un edifici del segle XX de tres plantes estructurat a l’estil dels palaus renaixentistes aragonesos.
La façana flanquejada per dues torrasses té un pòrtic amb columnes que suporten una balconada.
Museu de Terol
El museu està ubicat des de 1987 en un palau d’estil renaixentista del segle XVI conegut com La Casa de la Comunitat.
La façana de carreus està rematada per una arcuació de quinze obertures i una llotja.
S’hi acullen col·leccions d’etnografia, prehistòria i arqueologia.
-
- Biblioteca Pública
-
- Museu de Terol
Arxiu Històric Provincial
L’edifici modernista de Pau Monguió va ser construït l’any 1911 per instaurar l’Escola Graduada a Terol.
L’any 1979 va ser adquirit per l’Estat Espanyol per albergar l’Arxiu Històric Provincial.
Muralla Medieval
La muralla construïda pel rei Pere IV entre els segles XIV i XV conserva llenços, portals i torrasses com La Bombardera.
Aixecada amb maçoneria tenia un perímetre de dos quilòmetres al voltant de la ciutat medieval.
-
- Arxiu Històric Provincial
-
- Muralla / Torre La Bombardera
Aqüeducte-Viaducte Los Arcos
El viaducte-aqüeducte renaixentista de Pierres Vedel del 1554 va ser construït per millorar el subministrament d’aigua de Terol.
L’aigua provinent de la penya del Macho a 4 km de la ciutat entra per aquesta estructura de dos nivells que salva el barranc.
Portal de Sant Miquel
El portal de Sant Miquel conegut com la porta de La Traïció s’obre a la muralla medieval per la zona de l’Aqüeducte.
El nom prové de la traïció del jutge que el 1363 va obrir la porta a l’exèrcit castellà durant el setge de la Guerra dels Dos Peres.
-
- Viaducte
-
- Aqüeducte
-
- Portal de Sant Miquel
L’Escalinata de l’Oval de Terol
L’obra de l’enginyer José Torán de 1921 salva el desnivell de 26 m entre l’estació del ferrocarril i el nucli antic de la ciutat.
Set trams d’escalinata porten a la placeta de la font i dues escales semicirculars que l’envolten pugen fins al passeig de l’Óvalo.
El conjunt està rematat per un mirador flanquejat per dues torretes.
-
- L’Escalinata de l’Oval
Escalinata
L’escalinata destaca per un relleu dedicat als Amants, l’escut de la ciutat de Terol i la decoració neomudèjar i modernista.
S’utilitzen materials com el maó, la pedra tallada i la ceràmica verda i blanca i elements com els fanals de ferro forjat.
-
- Escalinata
-
- Escut
-
- Relleu
Passeig de l’Óvalo
El passeig actual va ser remodelat l’any 2001 per l’arquitecte David Chipperfieldt per convertir-lo en una zona de vianants.
Amb l’actuació integral de la via va ser rehabilitat l’antic convent de les carmelites com a seu del Govern d’Aragó a Terol.
-
- Passeig
Viaducte Vell
El viaducte inaugurat l’any 1929 va ser projectat per l’enginyer Fernando Hué inspirant-se en l’aqüeducte Los Arcos.
La construcció va afavorir l’expansió de la ciutat creant el barri de l’Eixample i va millorar la connexió entre Terol i València.
Està format per cinc arcs de formigó separats entre ells per pilars de maçoneria i reforçats amb carreus a les cantonades.
Monument a La Vaquilla
A l’entrada de l’aqüeducte hi ha una escultura de ferro sobre un pedestal de pedra que recorda les festes de La Vaquilla.
Hi estan representats l’àngel, el toro i un penyista i damunt del cap de l’animal l’estrella com a símbol de la ciutat.
-
- Viaducte
-
- Via de vianants
-
- Monument
Deixeu un comentari