Arle, porta de la Camarga – Boques del Roine – França

Introducció històrica d’Arle

Antiguitat

Assentament celta-lígur que pren el nom d’Arelate durant el segle IV aC.

L’any 46 aC Juli Cèsar funda una colònia romana.

L’any 254 és esmentat el primer bisbe cristià Marcianus.

El 314 l’emperador Constantí organitza el consell d’Arles que condemna el donatisme.

L’any 476 el rei visigot Euric conquesta la ciutat.

Alta edat mitjana

L’any 508 va esdevenir un protectorat de la confederació germànica dels ostrogots.

Durant els segles VI i VII la ciutat va ser administrada pels reis francs de la dinastia merovíngia.

L’any 739 la dinastia carolíngia va alliberar la ciutat dels sarraïns i va governar fins a la mort de Carlemany.

El 879 el lotaringià Bosó és coronat rei de Provença i Borgonya situant Viena com a capital del regne.

L’any 911 el regent Hug d’Arle trasllada la capital del regne a Arle.

El 973 el comte Guillem I de Provença va expulsar els sarraïns i va emancipar-se de la sobirania de Borgonya.

Baixa edat mitjana

L’any 1032 després de la mort del comte Roubaud va produir-se l’adhesió al Sacre Imperi Roma Germànic.

Les guerres de Baussenque (1144-1162) van originar el comtat i marquesat de Provença i el comtat de Forcalquier.

L’any 1180 l’emperador Frederic I en detriment d’Arle va traslladar la capital del comtat a Ais de Provença.

L’any 1251 el comte Carles d’Anjou sotmet la ciutat que volia mantenir-se com a ciutat autònoma des de principis de segle.

El 1365 Carles IV de Bohèmia es va fer coronar rei a la Catedral de Sant Tròfim amb la voluntat de restaurar el regne d’Arle.

L’any 1368 la ciutat és assetjada pel comte capet Lluís d’Anjou en el context de la Guerra dels Cent Anys.

Edat moderna

Durant el segle XV la ciutat va esdevenir un centre de migració atret pel comerç i la presència del papat d’Avinyó.

L’any 1536 després de l’annexió d’Arles a França la ciutat va aturar la segona invasió de la Provença per Carles V.

El 1564 va visitar la ciutat el rei Carles IX i la seva mare Caterina de Mèdici en el context  de les Guerres de Religió de França.

Cap al 1625 l’aparició dels latifundis agrícoles de la Camarga va permetre l’enriquiment dels nobles i burgesos.

El primer quart del segle XVIII va perdre un 40% de la seva població sobretot per la pandèmia de la pesta.

A finals de segle la indústria i l’activitat portuària van donar progrés a la ciutat.

La Revolució Francesa entre 1789 i 1799 que va enderrocar l’Antic Règim va enfrontar patriotes i reialistes.

Edat contemporània

A la meitat del segle XIX Arles va passar de ser agrícola i portuària a una ciutat obrera.

El segle XX s’inicia amb la crisi vitivinícola i la Primera Guerra que orienten la ciutat a una projecció turística.

Els bombardejos de Segona Guerra Mundial van destruir una quarta part dels seus habitatges.

Les retallades de llocs de treball de la crisi industrial dels anys vuitanta fa generar noves activitats culturals i literàries.

L’any 1970 es creen les Trobades Internacionals de Fotografia amb gran ressò internacional.

Nucli antic d’Arle

El nucli antic gira al voltant de la plaça de la République que és el centre neuràlgic de la ciutat.

En aquest espai estan ubicats l’Ajuntament, la Catedral de Sant Tròfim i l’església de Santa Anna.

A curta distància es troben l’amfiteatre, el teatre antic i el riu Roine que tanca la façana oest de la ciutat.

Ajuntament

L’Ajuntament de 1676 és un edifici de tres plantes que presenta un primer pis amb un balcó emmarcat per columnes dobles.

Per sobre destaca un frontó amb un sol que era el símbol de Lluís XIV.

El Lleó d’Arle

L’any 2005 el consistori va adoptar el logotip del lleó amb el lema per la ira del lleó com a imatge de la ciutat.

Aquest emblema és hereu de la primera democràcia dels cònsols del segle XII.

Obelisc

L’obelisc d’origen romà va ser ubicat en el centre de la plaça en el segle XVII durant el regnat de Lluís XIV.

La seva ubicació original va ser el circ romà en època de Constantí I que va fer d’Arles una de les capitals de l’Imperi.

La base va ser decorada en el segle XIX amb una font i lleons de bronze.

Església Santa Anna

Aquesta església que va ser la primera parròquia catòlica d’Arles va ser abandonada durant la Revolució.

Avui en dia s’utilitza com un espai per exposicions.

Saló

El saló dels passos perduts de l’Ajuntament és un espai de memòria pels seus veïns deportats a Alemanya.

Una placa de Frederic Mistral presideix l’estança.

L’escriptor i defensor de la llengua provençal Frederic Mistral (1830-1914) va rebre el Premi Nobel de Literatura l’any 1904.

Va donar l’import d’aquest premi a la fundació del Museu Arlaten d’Arle dedicat a l’etnografia de la Provença.

Primacial de Sant Tròfim

L’edifici d’estil romànic provençal va ser construït durant el segle XII sobre la basílica de Sant Esteve del segle V.

Aquesta església parroquial que va ser la seu de l’arxidiòcesi d’Arle fins al 1789 manté els títols de basílica, primacial i catedral.

La façana principal té un portal historiat i una porta petita a cada costat que es van afegir el segle XVII.

Portal

El portal de finals del segle XII que té l’estructura d’un porxo és considerat una bíblia esculpida va ser restaurat el 1990.

El timpà està presidit pel Crist en majestat envoltat dels quatre evangelistes i per sota els dotze apòstols.

En els frisos per sobre de l’entaulament està representat el judici final, el pecat original i l’infern.

Per sota d’aquest figuren la redempció dels pecadors i els sants i màrtirs intermediaris entre aquests i el Cel.

Bases

A la base esquerra de les columnes els lleons simbolitzen les forces del mal i a la dreta la fe que lluita contra aquestes.

Edificis

Els edificis d’estil provençal són de colors clars amb contrafinestres de fusta.

Teatre

El teatre antic va ser construït a finals del segle I aC durant el regnat de l’emperador August.

Aquest espai que oferia espectacles amb actors com tragèdies i comèdies conserva la càvea i una part de l’escenari.

En l’actualitat se celebren diversos festivals de música, cinema i altres esdeveniments.

Arena d’Arle

L’amfiteatre és el monument més important de l’antiga colònia romana i el més visitat d’Arle.

Les dimensions dels seus eixos major i menor tenen una longitud de 136 i 107 metres respectivament.

Avui se celebren corregudes de toros, carreres camargueses, representacions teatrals i espectacles musicals.

Amfiteatre

Aquesta construcció inspirada en el coliseu romà mostra una façana de 21 metres amb dos nivells d’arcs de mig punt.

Les quatre torres van ser aixecades quan l’edifici va ser utilitzat com una fortalesa urbana amb habitatges i capelles.

Accés

Aquesta gran edificació té nombrosos passadissos d’accés i deambulatoris.

Galeria

A cada nivell hi havia una galeria circular que donava accés a les grades.

Grades

Les grades podien acollir 20.000 persones.

Escenari

L’escenari que té forma el·líptica és dels més grans del món romà.

Mirador

La part més alta de l’amfiteatre és una finestra i un mirador de la ciutat i del riu Roine.

Plànol de la primacial de Sant Tròfim d’Arle

Primacial de Sant Tròfim d’Arle

L’església té tres naus, un creuer curt amb una cúpula que sosté el campanar i un deambulatori amb capelles radiants.

Alberga les relíquies de sant Tròfim que va ser el primer bisbe de la ciutat.

Ha estat escenari de la coronació dels emperadors dels romans Frederic I Barba-roja i Carles IV i del rei de Nàpols Lluís II.

Torre campanar

La torre campanar és d’estil romànic, té planta quadrada i quatre pisos amb una alçada de 42 metres.

Els tres primers estan decorats amb arcuacions cegues i el quart té pilastres amb capitells corintis.

Nau central

La nau central presenta volta de mig punt apuntada suportada per arcs i pilars estriats.

Vitralls

Els tres vitralls del cor són de finals del segle XIX i en el del centre es representa a la Mare de Déu i sant Tròfim.

Púlpit

El púlpit de la nau central és de 1897.

Altar

Adossat a la paret de la nau lateral nord hi ha un altar amb un sarcòfag del segle V que hauria acollit el cos de Sant Honorat.

Capella de les Relíquies

La capella de les relíquies es troba a la paret nord del deambulatori.

Capella de Sant Genís

La capella conté un altar amb un relleu de l’Assumpció i un sarcòfag del segle V amb la representació El Pas del Mar Roig.

Capella del Sant Sepulcre

Sobre del sarcòfag de Geminius hi ha un grup tallat en pedra del segle XVI que representa L’Enterrament de Crist.

Capella de la Mare de Déu

Capella de l’extrem oriental del cor que conté una estàtua de marbre blanc de la Mare de Déu amb el Nen del segle XVII.

És venerada amb el nom de Nostra Senyora de les Gràcies.

Capella dels Reis

La capella que pren el nom pel retaule L’Adoració dels Reis acull el mausoleu de l’arquebisbe Gaspard du Laurens (1567-1630).

Conté un  púlpit de marbre policromat que antigament s’ubicava a la nau central.

Pintures

• Lapidació de Sant Esteve de 1614 està situat sobre l’arc de triomf que separa el cor de la nau
• La Mare de Déu amb el Nen del segle XV que presideix un Concili reunit a Arle està ubicat a ponent del transsepte sud
• L’Anunciació de 1614 es troba a ponent del transsepte nord

Tapissos

Els tapissos d’Aubusson del segle XVII d’inspiració flamenca mostren escenes del cicle de la vida de la Mare de Déu.

Claustre de la Primacial de Sant Tròfim d’Arle

El claustre que té forma rectangular de 28 per 25 metres va ser construït entre els segles XII i XIV en estil romànic i gòtic.

Una escala comunica el cor de l’església amb aquest espai.

Galeries

El claustre es va iniciar l’any 1150 en estil romànic amb les galeries nord i est que mostren volta i arcs de mig punt.

Les galeries oest i sud d’estil gòtic presenten volta de creueria i arcs apuntats.

Aquestes estan suportades per pilars quadrats i arcs sobre dues columnes bessones.

Pilars

Els pilars mostren una iconografia excepcional destacant en la galeria nord i sud:

• Sants Pere i Tròfim
• Sant Tomàs i Crist
• Sants Andreu i Esteve
• La Santa Cena

Capitells

Els capitells mostren escenes bíbliques historiades amb motius vegetals i animalístics.