Tredòs, al capdamunt de la Vall d’Aran – Lleida

L’església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs és l’edificació romànica més antiga construïda sobre el model basilical.

La cripta sota el presbiteri i la torre del campanar exempta és el seu tret diferencial.

Ha estat antic convent de Templers el segle XIII. També un allotjament pels viatgers que creuaven el port de la Bonaigua a l’edat mitjana.

Actualment l’església de Tredòs és la seu de reunions del Consell General d’Aran.

Tredòs

Tredòs pertany a la comarca de la Vall d’Aran de la província de Lleida.

La població de Tredòs està situada a l’extrem superior de la vall.

Església de Santa Maria de Cap d’Aran de Tredòs

Exterior de l’església

La portada principal de ponent de l’església de Tredòs té tres arcs de mig punt en degradació.

L’arc del centre està suportat per dues columnes amb capitells esculpits que representen caps d’aparença humana.

A sobre mateix de la porta un crismó.

Capçalera

Tres absis decorats amb arcuacions cegues i faixes llombardes.

Mur de migdia

Al  mur de migdia hi ha una porta d’un sol arc de mig punt adovellat.

Al timpà es troba un crismó i per sobre un guardapols escacat.

Campanar de torre

El campanar de torre és de planta quadrada i està separat de l’església.

Mur nord

Al  mur nord al costat del cementiri hi ha dos finestrals romànics amb característiques similars:

• arcs de mig punt en degradació
• columnes amb capitells decorats
• guardapols escacat.

La finestra més propera a la capçalera té dues cares de pedra antropomorfes.

Sota la cornisa d’aquest mur es troben mènsules decorades amb caps humans i motius geomètrics.

Interior de l’església

L’església de Tredòs presenta planta basilical de tres naus: la central amb volta de canó i les naus laterals de quart de cercle.

Les naus estan separades per arcs formers de mig punt sostinguts per pilars cruciformes.

Aquests pilars també reforçaven els arcs faixons que suportaven les voltes de l’edifici.

Aquesta església és l’única de tota la vall amb una cripta sota el presbiteri.

A l’interior de la cripta hi ha piques i restes de mobiliari.

El retaule major dedicat a la Verge és d’estil barroc de l’any 1746.

Pilars i pintures renaixentistes

En els pilars que es troben més a prop del presbiteri hi ha pintures renaixentistes del segle XVII que representen sants i santes.

Pintura mural

En un pilar es troba una pintura mural romànica que representa a la Verge Maria i el Nen.

Pica

A la part de baix d’una pintura del segle XVII anomenada el Baptisme de Jesús hi ha una pica baptismal.

Absis central

Les pintures murals de l’absis central del segle XI es troben al museu The Cloister de Nova York. Representen l’escena de l’Epifania

Destaca la Mare de Déu amb l’Infant en Majestat del segle XI dins d’una màndorla.

L’altra pintura mural del Crist en Majestat emmarcat en una màndorla es conserva al museu Maricel de Sitges.