Slide Valls, bressol dels castells i origen de les calçotades Interior de l'església de Sant Joan Baptista de Valls

Autor: | 20 / 04 / 2019 | Categories: Escapades per Catalunya - Espanya | Etiquetes: Escapada Urbana, Patrimoni de la Humanitat | Sense comentaris

L’església de Sant Joan Baptista de Valls de planta rectangular va ser construïda entre 1570 i 1583 en estil gòtic tardà.

L’edifici té una nau única amb volta de creueria suportada per arcs apuntats i pilars de les capelles laterals i un absis.

El seu campanar és el més alt de Catalunya.

Valls

Valls és la capital de la comarca de l’Alt Camp de la província de Tarragona.

La ciutat és el bressol de la tradició de construir torres humanes anomenades castells des de fa més dos-cents anys.

El producte gastronòmic estrella són els calçots i les calçotades han esdevingut uns dels menjars més populars a Catalunya.

L’agricultura i ramaderia ocupa un 4% de la població, la indústria un 56% i el sector serveis un 35%

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 24.156 habitants.

Patrimoni de la Humanitat

Els castells estan catalogats com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.

Mapa de localització de Valls

Plànol de Valls

Localització

1 – Sant Roc / 2 – Portalada del castell i Monument als Xiquets de Valls / 3 – El Pati / 4 – Ca la Massona / 5 – Ca Vives Pi i Biblioteca Popular / 6 – Capella del Roser i Santuari del Lledó / 7 – Plaça de l’Oli / 8 – Casa de Santes Creus / 9 – Ajuntament / 10 – Plaça del Blat i Ca Claravalls / 11 – Ca Segarra i Plaça del Quarter / 12 – Església Arxiprestal de Sant Joan / 13 – Arcades del celler del Paborde / 14 -Call Jueu / 15 – Ca Mercadé

Església de Sant Joan Baptista de Valls

La parròquia arxiprestal de Sant Joan Baptista es remunta al segle XII quan l’església romànica ocupava l’actual presbiteri.

L’actual edifici va ser ampliat al segle XVII per la capella del Santíssim i al segle XVIII per la capella del Dolors.

Campanar

El campanar d’estil neogòtic que va ser inaugurat l’any 1897 presenta planta quadrada a la base i octogonal a la part superior.

Té vuit finestrals ogivals i acaba en una cúpula de ferro.

Mirador

Amb la seva alçària de 74 metres és un mirador de Valls.

Call Jueu

Al costat de l’església de Sant Joan es troba l’antic barri on van viure els jueus entre els segles XIII i XV.

Pòrtic

El pòrtic del campanar presenta cinc arcs ogivals amb arquivoltes que descansen sobre capitells i columnes.

Celler del Paborde

L’antic celler del Paborde conserva els arcs apuntats que suportaven la planta baixa de l’edifici.

Aquest magatzem de la cúria eclesiàstica recollia els delmes i primícies de la vila de Valls.

Façana principal

La façana del segle XVI és d’estil renaixentista i destaca per les figures escultòriques del pòrtic.

Santa Úrsula i sant Pere (esquerre), sant Sebastià i sant Pau (dreta) i per sobre sant Joan Baptista i el Pare Etern.

Santa Úrsula és la patrona de la ciutat de Valls.

Capella de la Mare de déu de la Candela

Aquesta capella de l’any 1783 en estil neoclàssic destaca pel cambril de la Mare de Déu de la Candela.

En el seu honor se celebren cada deu anys les Festes Decennals des del 1791.

Retaule major

El retaule barroc de 1662 va ser destruït durant la Guerra Civil i va ser restaurat l’any 1954 pràcticament a la seva totalitat.

A la part baixa mostra divuit cariàtides i nou relleus d’alabastre que expliquen la passió i mort de Jesús.

Per sobre el conjunt de fusta està presidit per les imatges de sant Joan Baptista, la Immaculada Verge Maria i Jesús crucificat.

El Baptista és el patró de la ciutat de Valls.

Rosassa

La rosassa del segle XVII està formada per dos cercles concèntrics amb imatges de Crist, sant Joan Baptista i els apòstols.

Capelles laterals

L’església presenta set capelles laterals a cada banda de la nau.

Nucli antic de Valls

El nucli antic de Valls s’estructura al voltant de l’església de Sant Joan Baptista i la plaça del Blat.

D’aquesta plaça parteixen els carrers Major i de la Cort que són les artèries històriques i comercials de la ciutat.

El primer porta a la plaça de l’Oli i el segon a la plaça el Pati.

Plaça del Blat

Aquesta plaça rep el nom pel mercat del blat que es feia fins al segle XV.

És coneguda per ser el quilòmetre zero del món casteller, ja que és on s’aixequen les torres humanes a la ciutat de Valls.

El dia de Sant Joan (24 de Juny) durant la Festa Major és considerat l’inici de la temporada de castells.

La Diada de Santa Úrsula (primer diumenge després del 21 d’octubre) és la cloenda de l’any.

Participen les dues colles castelleres: la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls.

Font

Aquesta font neoclàssica de 1891 es troba adossada a un dels pilars de la casa pairal ca Segarra del segle XVII.

Ajuntament

La façana actual de l’edifici del segle XVI que acull la Casa de la Vila va iniciar la seva construcció l’any 1895.

Món Casteller

Aquest és el nom del Museu Casteller de Catalunya que està projectat a la ciutat per impulsar l’univers casteller.

El nou equipament cultural i turístic va iniciar la seva construcció l’any 2015.

Ca Mercadé

Edifici construït l’any 1912 per la família Mercadé amb botiga decorada amb rajoles i d’estil noucentista.

Carrer Major

Aquest carrer va ser obert fora de la vila closa medieval.

Plaça de l’Oli

El nom d’aquesta plaça rectangular i porxada prové de l’antic mercat medieval de l’oli que va ser traslladat l’any 1348.

Acull el mercat de la verdura i per això se la coneix també en aquest nom.

Carrer de la Cort

Aquest carrer que es troba entre les places del Blat i el Pati sempre ha estat la via més comercial de Valls.

Capella del Roser

La capella de 1612 va ser reconstruïda durant el segle XVIII en estil barroc.

A l’interior destaquen les rajoles vidriades del segle XVII amb representacions de la Batalla de Lepant.

Casa de Santes Creus

Edifici neoclàssic del segle XVIII que va ser propietat dels frares de Santes Creus.

El Pati de Valls

La plaça el Pati rep el nom per haver estat el pati d’armes del castell de l’Arquebisbe entre els segles XII i XVIII.

Aquesta plaça és la més cèntrica de Valls i és un punt de referència social vallenc.

Ca la Massona

Dues cases reben el mateix nom a la ciutat de Valls perquè són de la mateixa família.

Aquesta de la plaça el Pati del segle XX té un estil noucentista amb elements modernistes.

Ca Vives Pi

Edifici de 1917 que va ser remodelat per Cèsar Martinell (1888-1973) combinant elements d’estil noucentista i modernista.

Capella de Sant Roc

Aquesta capella dessacralitzada ocupa la planta baixa esquerra de l’antic Hospital de Sant Roc del segle XVI.

L’edifici comparteix les seus de l’Institut d’estudis Vallencs i l’Escola Taller d’Art.

També és una sala d’exposicions.

Portalada

Del castell que dona nom a la plaça només es conserva aquesta portalada que emmarca una de les portes de l’edifici actual.

El Casteller

Escultura del vallenc Josep Busquets.

Centre de Valls

Aquesta zona del centre de Valls està emmarcada per dues avingudes: el passeig de l’Estació i el passeig dels Caputxins.

Estació

L’estació de Valls va ser un projecte de 1883 que va incloure el passeig per unir el centre de la ciutat.

És una parada de la línia Barcelona-Vilanova-Valls de Rodalies de Catalunya.

Ca Barrau

Aquesta residència del 1917 que va ser construïda per la família Massó està envoltada d’una zona enjardinada.

Rep el nom de la família Barrau que va vendre el conjunt a l’Ajuntament de la ciutat l’any 1979.

Actualment acull l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard i un parc públic.

El Quarter

Edifici militar que va ser construït a mitjans del segle XVII per la ciutat.

Des de l’any 1957 alberga un institut de batxillerat.

Ca Claravalls

Edifici residencial de 1916 projectat pel vallenc Cèsar Martinell en estil modernista.

Passeig dels Caputxins

Aquesta rambla porta al santuari de la Mare de Déu del Lledó que va ser l’antiga casa dels caputxins de Valls.

A l’inici del passeig hi ha el monument dels Xiquets de Valls que va ser inaugurat l’any 1969.

Ca la Massona

Casa construïda l’any 1914 en estil eclèctic que va ser propietat de Maria Codina.

La façana que dona al passeig dels Caputxins destaca per la tribuna que corona amb una torratxa.

Santuari de la Mare de Déu del Lledó

El santuari del segle XVIII va ser administrat pels caputxins des de 1586 fins a la desamortització de Mendizábal de 1835.

La façana barroca de tres cossos està coronada per una espadanya.

La Mare de Déu del Lledó és copatrona de Valls.

Biblioteca Popular

Edifici noucentista de 1918 que va ser la primera biblioteca popular creada per la Mancomunitat de Catalunya.

La façana mostra un cos central amb dues columnes, quatre pilastres i un frontó i dos cossos laterals coronats per un templet.

Final de l’article – Veure ESCAPADES PER CATALUNYA