Autor: Pere | 07 / 06 / 2022 | Categories: Ruta per la província de Saragossa de la comunitat d'Aragó – Espanya (Inici: Saragossa – Final: Belchite) (2022) | Etiquetes: Art Mudèjar, Basílica, Escapada Urbana | Sense comentaris
La basílica de Santa Maria dels Sagrats Corporals de Daroca és un edifici renaixentista construït entre 1585 i 1592.
L’originària església romànica del segle XII va ser erigida sobre la mesquita major després de la reconquesta del rei Alfons I.
El temple acull les relíquies dels Corporals que durant segles han estat un motiu de devoció i peregrinació.
Daroca
La ciutat és la capital de la comarca del Camp de Daroca que pertany a la província de Saragossa de la comunitat d’Aragó.
El nucli urbà protegit per dos turons està situat a la vall del riu Jiloca a 776 metres sobre el nivell del mar.
Les muralles de Daroca amb més de quatre kilòmetres van ser una de les més grans de la península Ibèrica.
La seva economia es basa en el comerç, el sector serveis i el turisme.
La seva població de l’any 2021 ascendia a 1.909 habitants.
Camí del Cid
Rodrigo Díaz de Vivar (1045-1099) conegut com el Cid Campeador va passar per Daroca en el seu desterrament cap a València.
-
- Daroca
Introducció històrica de Daroca
Edat antiga
Una primitiva aldea celtibera va ser anomenada Darek.
Els romans van construir una fortalesa per protegir la via Laminitana que connectava Saragossa amb València.
Edat mitjana
La ciutat va ser fundada a finals del segle VIII per àrabs procedents del Iemen amb el nom Calat-Darawca.
L’any 1120 va ser reconquerida als musulmans pel rei Alfons I d’Aragó.
El 1142 Ramon Berenguer IV li va atorgar furs i privilegis per convertir-la en la capital de Comunitat de Daroca.
Entre els segles XII i XIII van ser construïdes les muralles de Daroca primer com a frontera davant l’Islam i després a Castella.
L’any 1366 Daroca va resistir el setge del rei Pere I de Castella.
Les comunitats cristianes, musulmanes i jueves separades per barris tenien les mateixes lleis i privilegis.
Edat moderna
Va ser parada dels Reis Catòlics, Carles I, Felip II i Felip III en els seus desplaçaments de Madrid a Saragossa i Catalunya.
A mitjan segle XVI va ser construït el túnel de la Mina per evitar que les aigües de les tempestes inundessin la ciutat.
Daroca va donar suport a l’arxiduc Carles en el context de la guerra de Successió espanyola (1701-1713).
Edat contemporània
L’any 1808 Napoleó va entrar a Daroca i l’any 1813 va ser alliberada durant la guerra d’Independència.
L’any 1834, 1837 i 1872 les forces carlistes van ocupar la ciutat que es va mantenir fidel a la reina Isabel II.
L’any 1902 va ser inaugurada la línia Calataiud-València i Daroca va tenir una estació pròpia.
Després de la Guerra Civil Espanyola la ciutat ha tingut una regressió demogràfica que ha seguit fins al segle XXI.
Sagrats Corporals de Daroca
El miracle dels Corporals
Segons la tradició l’any 1239 durant la conquesta de València les tropes cristianes de la zona de Calataiud, Daroca i Terol celebraven una missa. El capellà que acabava de consagrar mitja dotzena d’hòsties va suspendre l’ofici per l’atac dels musulmans i les va amagar en els corporals.
Els cristians en minoria van resultar vencedors de la batalla i una vegada finalitzat el setge el mossèn va trobar les formes ensangonades i enganxades al drap. El fet va ser entès com un miracle i cada capità va decidir traslladar la relíquia a la seva ciutat.
Per decidir el seu destí van carregar les relíquies en una mula i respectar el lloc on l’animal es parés. Aquesta va morir exhausta a les portes de Daroca.
Les relíquies estan guardades en una arqueta darrere de l’òcul del retaule de la capella dels Corporals de la basílica de Santa Maria.
Mapa de Daroca / Plànol de la basílica de Santa Maria de Daroca
-
- Mapa
-
- Plànol
Localització
F – Casa palau dels Gil de Bernabé / I – Casa de la Província 1 – Basílica de Santa Maria dels sagrats Corporals / 2 – Església de Sant Joan / 3 – Església de Sant Miquel / 4 – Antic Hospital de Sant Domènec – Museu de la Història i Arts / 5 – Església de Sant Domènec / 7 – Porta Baixa / 8 – Hotel Cienbalcones / 9 – Pedra del Ruejo / 10 – Font dels Vint Canelles / 14 – Casa de la Comunitat d’Aldees / 15 – Església dels Escolapis / 16 – Porta Alta / 17 – Túnel de la Mina / 19 – Castell Major – Castell de Sant Jordi – Recinte emmurallat / 21 – La Rosa d’Alexandria / 22 – Pastisseria Manuel Segura
Basílica de Santa Maria dels Sagrats Corporals de Daroca
La basílica de planta de saló té tres naus amb capelles entre els contraforts i una capçalera recta orientada al nord.
De l’antiga església només es conserva la portada gòtica del Perdó, la torre d’origen mudèjar i l’absis central romànic.
En aquest últim espai va ser ubicat durant el segle XV la capella dels Corporals.
Torre
La torre de planta quadrada de 1441 situada al costat de la porta del Perdó va ser sufragada per la reina Maria de Castella.
Va ser construïda recobrint amb carreus una torre de maó ja existent d’estil mudèjar dels segles XIII i XIV.
La part superior més estreta amb finestres d’arcs apuntats està rematada amb merlets.
Porta del Perdó
La porta del segle XV situada a l’oest enfront de la capella dels Corporals va ser l’entrada principal de l’església primitiva.
Té una estructura atrompetada amb quatre brancals, arquivoltes apuntades i una entrada formada per un arc carpanell apuntat.
L’accés finalitza amb un arc conopial que està rematat per un floró i un àngel portador de l’escut dels Corporals.
Destaca el timpà de terracota amb una representació del Judici Final.
Porta Nova
La porta renaixentista del 1603 està formada per un arc flanquejat per fornícules amb apòstols entre columnes corínties.
Per sobre hi ha dos frontons i un relleu que explica la història dels Corporals entre sant Pere i sant Pau.
Una imatge de la Immaculada i dos àngels amb els emblemes sagrats completen el conjunt.
-
- Torre
-
- Porta del Perdó
-
- Porta Nova
Absis
L’absis semicircular presenta petites columnes, finestres de mig punt amb capitells decorats, una motllura d’escacat i un ràfec.
Aquest últim destaca per les arcuacions cegues que descansen sobre mènsules de tacs.
Judici Final
En el timpà de la porta del Perdó està representat el Judici Final del segle XVI presidit per Crist en Majestat.
Es troba flanquejat pel sol i la lluna, la Mare de Déu, sant Joan, dos àngels amb els símbols de la Passió i quatre músics.
Per sobre destaca un àngel amb els Corporals, els símbols dels evangelistes i a sota els morts que surten de les tombes.
Relleu
L’àtic de la porta Nova conté un relleu del segle XIX on figura un mossèn mostrant a les tropes els Sagrats Corporals.
-
- Absis
-
- Judici Final
-
- Sagrats Corporals
Nau central
La nau central coberta per volta de creueria estrellada està suportada per columnes cruciformes sobre un sòcol.
L’església és el principal escenari del Festival de Música Antiga que se celebra la primera setmana d’agost des de 1979.
-
- Nau central
Orgue
L’orgue construït entre els segles XV i XVI té una caixa de fusta policromada i daurada amb traceries calades.
La base està decorada amb sis àngels i dotze llenços del segle XVII corresponents als mesos de l’any.
Baldaquí
El baldaquí barroc del segle XVII format per quatre columnes salomòniques de marbre negre sustenta una cúpula calada.
A l’interior destaca el conjunt escultòric de l’Assumpció de 1682 tallat en fusta blanca.
Cimbori
El cimbori aixecat sobre la nau transversal o fals creuer és una cúpula atrompetada decorada amb cassetons.
En el centre s’obre una llanterna de planta quadrada amb trompes que la converteixen en octogonal.
Sagrats Corporals
En una vitrina situada en un mur de la basílica s’exposen els Sagrats Corporals que surten en processó el dia del Corpus.
Les Festes del Corpus són les més importants de la ciutat i se celebren entre finals de maig i primers de juny.
-
- Orgue
-
- Baldaquí
-
- Cimbori
-
- Corporal
Capella dels Sagrats Corporals
La capella del segle XV ubicada a l’antic absis de la capçalera de l’església romànica custòdia els Sagrats Corporals.
Va ser construïda en els regnats de Joan II i els Reis Catòlics i l’òcul que serveix de custòdia va ser obert en el segle XVII.
És un conjunt amb decoració gòtic flamígera on destaquen els relleus que narren la història del miracle.
Contra façana
Contra façana de la porta Nova.
-
- Capella dels Sagrats Corporals
-
- Contra façana
Capella de Sant Josep
Capella de la família Celaya amb un retaule del segle XVII presidit per una pintura de la mort de sant Josep.
L’interior està recobert amb pintures del segle XVIII al·lusives al sant patró.
Capella del Sant Crist
La capella destaca pel retaule barroc en fusta policromada de finals del segle XVII dividit per quatre columnes salomòniques.
En el carrer central hi ha un calvari de 1605 amb Crist flanquejat per la Mare de Déu i sant Joan.
Capella de Sant Tomàs
El retaule rococó de la capella de finals del segle XVIII mostra en el centre un llenç ovalat de sant Tomàs.
Al seu costat es troben sant Joan Baptista i santa Teresa de Jesús i en l’àtic la figura del Salvador.
Capella de l’Anunciació
El retaule romanista de 1609 en fusta policromada consta de banc i tres pisos amb carrers separats per columnes corínties.
En el centre destaca una escena de l’Anunciació.
-
- Capella de Sant Josep
-
- Capella del Sant Crist
-
- Capella de Sant Tomàs
-
- Capella de l’Anunciació
Nucli antic de Daroca
El nucli antic de Daroca ressegueix el carrer Major des de la porta Alta del barri jueu a la porta Nova del barri musulmà.
Presidit pel castell Major conserva un recinte emmurallat de més de quatre kilòmetres de longitud amb torres i muralles.
La basílica de Santa Maria i les esglésies de Sant Domènec, Sant Miquel i Sant Joan formen part del seu patrimoni religiós.
De l’arquitectura civil destaquen els palaus dels Gil Bernabé, l’antic hospital de Sant Domènec i la font de les Vint Canelles.
Porta Alta
El portal de pedra de principis del segle XVI situat a l’extrem est del carrer Major és un dels accessos principals de Daroca.
Per sobre de l’arc apuntat hi ha l’escut de la ciutat.
Castell Major
El castell del segle XI va ser la principal fortificació del recinte defensiu de l’alcassaba musulmana de Daroca.
Durant la guerra de Successió espanyola la fortalesa va ser desmantellada per Felip V pel suport d’Aragó a l’arxiduc Carles.
També va ser utilitzada com a caserna en les guerres carlistes del segle XIX.
-
- Porta Alta
-
- Castell Major
Muralles
Les muralles són una obra d’enginyeria amb més de 116 torrasses que unien els castells Major, Sant Jordi i Sant Cristòfol.
Es tracta per la seva longitud d’una de les més grans d’Espanya.
Turó de Sant Jordi
En aquest turó estava situat el castell de Sant Jordi que només conserva les torres del Pal i de l’Esperó.
Per sota del mateix entre 1555 i 1560 va ser construïda la Mina per tal d’evitar els danys que ocasionaven les pluges torrencials.
El túnel permet desviar les aigües del carrer Major que està ubicat en el fons d’un barranc.
-
- Muralles
-
- Turó de Sant Jordi
Barri de la Jueria
El barri de Jueria estava situat als peus del castell Major entre el carrer Major, la porta Alta i la muralla.
Daroca que tenia una població jueva abans de la conquesta cristiana va assolir un gran creixement a finals del segle XIII.
Els hebreus sabaters, sastres, adobers i prestadors de diners pagaven el doble de tributs que la comunitat mudèjar.
El recel que provocava la seva activitat econòmica va propiciar la seva expulsió per part dels Reis Catòlics l’any 1492.
Església dels Escolapis
La petita església de 1731 té una entrada de pedra formada per un arc de mig punt que emmarca una porta amb llinda.
Per sobre de la porta de la façana construïda en maó hi ha un òcul, un frontó i a cada costat pilastres toscanes.
Casa de la Comunitat
L’edifici que va ser la seu de la Comunitat d’Aldees en el segle XVIII presenta una portada de pedra flanquejada per pilastres.
A la part més alta destaca el seu escut de 1755.
-
- Església dels Escolapis
-
- Casa de la Comunitat
Plaça de Santiago
L’antiga plaça de mercat és un espai enjardinat amb una font monumental esglaonada en forma de cascades.
També és el punt de trobada d’algunes processons de la Setmana Santa de Daroca amb el soroll dels bombos i tambors.
Carrer Major
L’artèria principal de Daroca amb un kilòmetre d’extensió és un dels carrers medievals més llargs i amples d’Espanya.
És l’escenari natural de la Fira Medieval de Daroca que se celebra cada any l’últim cap de setmana de juliol.
En el carrer es troben l’Oficina de Turisme, la Casa de Cultura i els comerços més antics de la ciutat.
-
- Plaça de Santiago
-
- Oficina de Turisme
-
- Casa de Cultura
-
- Pastisseria
-
- Artesania
-
- Benvinguda
Palau dels Gil de Bernabé
El palau de maó del segle XVII situat en un lateral de la plaça de Santiago és actualment el casino de la ciutat.
L’edifici destaca per la porta principal a l’esquerra, l’escut familiar, una galeria de deu arcs i un ràfec de fusta decorat.
Casa Consistorial
La Casa Consistorial està situada a la plaça d’Espanya enfront de la basílica de Santa Maria dels Sagrats Corporals.
L’edifici de dues plantes construït de maó té el seu accés per una escalinata de pedra.
Antic hospital Sant Domènec
L’antic hospital general de peregrins i viatgers construït entre els segles XV i XVI va ser el més important dintre de la ciutat.
En l’actualitat l’edifici alberga el Museu de la Història i Arts de Daroca.
Casa dels Porxos
La casa del segle XVII va utilitzar la zona baixa dels porxos com a graner o almodí de tot el blat que es distribuïa a la ciutat.
-
- Palau dels Gil de Bernabé
-
- Antic hospital de Sant Domènec
-
- Casa Consistorial
-
- Casa dels Porxos
Església de Sant Domènec
L’edifici romànic del segle XII que va iniciar la seva construcció en pedra va ser acabada en el segle XIII utilitzant el maó.
La torre que és la part més visible d’aquest canvi de materials és l’obra mudèjar conservada més antiga d’Aragó.
També es van introduir elements islàmics en les finestres com els arcs mixtilinis i trilobulats.
-
- Torre
-
- Església de Sant Domènec
Església de Sant Miquel
El temple del segle XII que va ser finalitzat en el segle XV ha sofert moltes reformes i pèrdues com la torre mudèjar l’any 1919.
La portada romànica de cinc arcs mostra un timpà deteriorat amb la imatge de Crist en Majestat envoltat dels tetramorfs.
-
- Portada
-
- Església de Sant Miquel
Església de Sant Joan
L’església romànica del segle XII és un exemple del canvi constructiu en estil mudèjar aragonès durant el segle XIII.
L’accés al temple es produeix a través d’una porta lateral.
-
- Porta
-
- Església de Sant Joan
Absis semicirculars
L’absis de l’església de Sant Domènec va incorporar en el segle XIII els contraforts per suportar el pes d’una nova volta.
També van ser reforçades els capitells de les columnes amb mènsules de rostre humà.
El de l’església de Sant Miquel amb triples columnes està rematat amb un fris d’arcuacions cegues.
Destaca una cornisa suportada per modillons de rotllo de tradició islàmica.
I el de l’església de Sant Joan va ser construït fins a la meitat en pedra i la resta en maó però conservant el disseny original.
-
- Sant Domènec
-
- Modillons de Sant Miquel
-
- Capitells de Sant Domènec
-
- Sant Miquel
-
- Sant Joan
Hotel Cienbalcones
L’edifici d’estil mudèjar barroc construït amb maó artesanal en els anys trenta de segle XX ha estat rehabilitat l’any 2007.
Barri de la Moreria
El barri de la Moreria estava localitzat en el vessant del turó de Sant Jordi entre la porta Baixa, la muralla i el carrer Major.
La comunitat de l’aljama de Daroca que va ser nombrosa a mitjan segle XIII es dedicava principalment a l’agricultura.
La major part de la comunitat va optar per la conversió després de l’edicte de 1525.
Casa de la Província
Casa de finals del segle XVII restaurada entre els anys 1990 i 1991 per acollir la seu de la Diputació de Saragossa a Daroca.
Edifici construït de maó amb una porta tancada per un arc de mig punt, un primer pis noble i una galeria d’estil aragonès.
La casa-palau té un picaporta que representa un rostre humà.
-
- Hotel Cienbalcones
-
- Barri de la Moreria
-
- Picaporta
-
- Casa de la Província
Porta Baixa
La porta és una entrada monumental amb dues torrasses que flanquegen un gran arc per evacuar les aigües de les tempestes.
És una obra del segle XIII reformada cap al 1451 que incorpora l’escut imperial de Carles V en el segle XVI.
Va ser rehabilitada entre 1997 i 1198 per ubicar el Centre d’Estudis Darocenses.
Font de les Vint Canelles
La gran font de l’any 1638 va ser construïda per destacar la porta Baixa que era l’entrada principal de la ciutat.
Les vint canelles tenen forma de rostres humans i el conjunt està rematat per un escut de Daroca.
-
- Porta Baixa
-
- Font de les Vint Canelles
La llegenda de la pedra de Ruejo
El dia de sant Bonaventura del juny de 1575 una gran tempesta va provocar una gran avinguda d’aigua.
La força de les aigües va causar molts danys travessant el centre de la ciutat i tancant la porta Baixa.
Una roda de molí que baixava amb força pel carrer Major va colpejar i obrir les portes salvant a la població d’una terrible inundació.
Avui la mola es troba a l’entrada del passeig d’accés a Daroca.
Localització de la llacuna de Gallocanta / Comarca del Camp de Daroca
A 23 km de Daroca està localitzada la Reserva Natural Dirigida de la Llacuna de Gallocanta.
-
- Llacuna de Gallocanta
-
- Localització de Gallocanta i Daroca
Reserva Natural de la Llacuna de Gallocanta / Comarca del Camp de Daroca
L’espai natural protegit és l’aiguamoll salí més gran de la península Ibèrica i el millor conservat d’Europa.
Té una extensió de 1.924 ha i està situat sobre un altiplà de quasi mil metres entre les comarques del Camp de Daroca i Jiloca.
-
- Reserva natural
Gallocanta
Gallocanta és una població de la comarca del Camp de Daroca de la província de Saragossa de la comunitat d’Aragó.
La seva economia està basada en l’agricultura del blat, la civada i el safrà que ha estat el seu conreu tradicional.
El nucli de la localitat queda a 300 metres de la llacuna del mateix nom.
La seva població de l’any 2021 era de 128 habitants.
-
- Gallocanta
Centre d’interpretació
El Centre d’Interpretació de la Llacuna de Gallocanta disposa d’una exposició permanent explicativa de l’espai natural.
Observatori
L’observatori orientat cap a la llacuna és un excel·lent mirador d’aus.
-
- Centre d’interpretació
-
- Observatori
Llacuna
Les aigües de la llacuna ocupen una conca sense sortida fluvial amb ribes extenses i fangoses.
Aquesta particularitat facilita l’hàbitat de les aus amb més 200 espècies catalogades.
Grua
Les grues són les aus més emblemàtiques de la llacuna que la utilitzen com a àrea de descans en la seva migració.
En un dia es poden comptabilitzar més de 100.000 exemplars.
-
- Grua
-
- Llacuna
Berrueco
El poble de Berrueco i el seu castell situat a 1.098 m d’altitud són una talaia sobre la llacuna.
-
- Berrueco
-
- Torre
-
- Castell de Berrueco
Talaia
Vista des del castell de Berrueco.
-
- Talaia
Deixeu un comentari