Slide Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Vicenza Vicenza, la ciutat de Palladio i joia del Renaixement

Autor: | 22 / 07 / 2019 | Categories: Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Europa (Inici: Sanremo - Final: Venècia) (2019) | Etiquetes: Catedral, Escapada Urbana, Patrimoni de la Humanitat, Teatre | Sense comentaris

El Teatre Olímpic de Vicenza és l’últim projecte d’Andrea Palladio (1580) dissenyat com un teatre permanent de servei públic.

L’Acadèmia Olímpica de Vicenza va encarregar la seva construcció per promocionar la representació de les obres clàssiques.

Destaca el gran frontal de l’escenari i les estructures de fusta d’escenes fixes de la part del darrere.

Va ser inaugurat l’any 1585 amb la funció d’Èdip rei de Sòfocles.

Vicenza

Vicenza és la capital de la província homònima de la regió del Vèneto.

La ciutat és una destinació turística coneguda per la contribució arquitectònica de Palladio.

És considerada la capital de la indústria de l’orfebreria i la seva fira VicenzaOro és una de les més importants del món.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 110.790 habitants.

Es troba a l’extrem nord de la vall del Po a la confluència del riu Bacchiglione i el seu afluent Retrone.

Patrimoni de la Humanitat

La ciutat de Vicenza i les Vil·les de Palladio en el Vèneto estan inscrites com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Andrea Palladio de Vicenza

Andrea Palladio que va néixer a Pàdua és el pseudònim d’Andrea di Pietro delle Gondola (1508-1580).

L’arquitecte de Vicenza va ser el més important de la República de Venècia on va dissenyar vil·les, esglésies i palaus.

El pal·ladianisme basat en els principis de l’antiguitat clàssica va influir en l’arquitectura occidental.

La Casa Blanca que és la residència del president dels Estats Units d’Amèrica és un exemple d’aquest estil.

Obres de Palladio

Vicenza és la ciutat de Palladio amb 22 obres en el centre històric i 3 vil·les als afores.

1 – Teatre Olímpic / 2 – Palau Chiericati / 3 – Casa Cogollo / 4 – Palau de Monte Migliorini / 5 – Capella Valmarana / 6 – Palau Iseppo de Porto / 7 – Palau Barbaran de Porto / 8 – Palau Thiene / 9 – Basílica Palladiana / 10 – Loggia del Capità / 11 – Palau Pojana / 12 – Palau Valmarana Braga Rosa / 13 – Cúpula i Porta de la Catedral / 14 – Palau Porta Breganze / 15 – Palau Capra / 16 – Palau Thiene Bonin Longare / 17 – Loggia Valmarana / 18 – Casa Garzadori Bortolan / 19 – Palau Civena Trissino / 20 – Arc de la Scalette / 21 – Església de Santa Maria Nova / 22 – Palau de Schio / 23 – Vil·la Almerico Capra Valmarana – La Rotonda / 24 – Vil·la Gazzotti Grimani Curti / 25 – Vil·la Trissino Trettenero

Breu introducció històrica de Vicenza

Edat antiga

A partir del segle VI aC el primer assentament entre els rius Bacchiglione i Retrone va ser de poblacions paleo-venecianes.

Vicenza que estava travessat per una via romana anomenada Gallica va obtenir la ciutadania romana l’any 49 aC.

El cristianisme va arribar a finals del segle III i la construcció d’una església (catedral) a la ciutat a finals del segle IV.

En aquest període també va ser construïda fora de les muralles una basílica dedicada als sants Feliu i Fortunat.

Edat mitjana

L’any 568 va ser ocupada pels llombards que van mantenint el seu domini ducal durant dos segles.

El 589 la diòcesi de Vicenza va tenir el primer bisbe Oronci.

L’any 774 Carlemany conquesta pels francs la ciutat i durant un segle es manté el domini carolingi.

Entre els segles IX i XI el bisbe de Vicenza era el senyor del territori sotmès al poder jeràrquic de l’imperi romà germànic.

Durant l’edat mitjana els benedictins que eren seguidors de Benet de Núrsia van establir diverses comunitats al territori.

El domini Scaligero és el responsable de la construcció de les muralles del segle XIV de la ciutat.

Edat moderna

L’any 1414 va passar a formar part de la República de Venècia i va pertànyer fins al 1797.

El 1486 els jueus que es dedicaven als préstecs de diners i revenda d’objectes usats van ser expulsats de Vicenza.

El segle XVI va ser el de l’arquitecte del Renaixement Andrea Palladio.

La tradició palladiana va continuar amb Vincenzo Scamozzi i altres arquitectes fins al segle XVIII.

Edat contemporània

L’any 1797 amb l’arribada dels francesos va caure la República de Venècia.

Entre 1797 i 1805 Vicenza i la regió del Vèneto van estar ocupades intermitentment per francesos i austríacs.

L’any 1805 la ciutat de Vicenza va ser annexionada al Regne d’Itàlia que formava part de l’imperi francès fins al 1813.

El Congrés de Viena de 1815 va ratificar que el regne Llombard-Vèneto formés part de l’imperi austríac.

La Tercera Guerra d’Independència italiana de 1866 va provocar la retirada de les tropes austríaques de la ciutat.

Segle XX

Durant la Primera Guerra Mundial els voltants de Vicenza van ser un front important de la confrontació.

Vicenza va ser greument danyada pels bombardejos dels aliats de la Segona Guerra Mundial.

Durant la dècada de 1950 la ciutat va viure un gran desenvolupament econòmic i industrial.

Als anys seixanta Vicenza es converteix en la capital mundial de la transformació de l’or.

L’any 1994 la ciutat és designada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Plànol de Vicenza

Localització

2 – Basílica Palladiana / 3 – Casa Pigafetta / 5 – Loggia del Capità / 6 – Loggia Valmarana / 12 – Palau Pojana / 13 – Palau Porto Bregance / 15 – Palau Thiene Bonin Longare / 16 – Palau Trissino Baston / 17 – Palau Valmarana Braga Rosa / 18 – Pont Sant Miquel / 20 – Torre de porta Castello / 21 – Teatre Olìmpic / 22 – Galeria d’Itàlia – Palau Leoni Montarini / 23 – Museu Cívic – Palau Chiericati / 25 – Museu Diocesà / 26 – Museu Naturalista Arqueològic / 32 – Catedral de Santa Maria – Plaça Duomo / 35 – Església de Sant Vicenç / 39 – Església de Santa Corona / 42 – Casa Cogollo

Nucli antic de Vicenza

El nucli antic que va estar emmurallat fins al segle XIX s’estén pel corso Palladio entre les places del Castello i Matteotti.

Les places dels Signori i Duomo acullen els dos monuments més importants: la Basílica Palladiana i la Catedral.

Corso Palladio reuneix els palaus de l’aristocràcia dels segles XV i XVII i travessa la ciutat fins al Teatre Olímpic.

Plaça del Castello de Vicenza

A la plaça s’accedeix per la porta Castello que està dominada per la gran torre medieval.

Jardins Salvi

La família Valmarana va adquirir durant el segle XVI les terres i el castell Scaligero que va transformar en palau.

El jardí va ser inaugurat l’any 1592 per Leonardo Valmarana.

Durant el segle XIX la família Salvi van transformar el parc de la seva propietat en un jardí d’estil anglès.

Aquesta zona verda és de titularitat pública des de 1909.

Estàtues

Hi ha exposades un gran nombre d’estàtues clàssiques en aquest espai.

Arc

L’entrada principal dels jardins és un portal amb forma d’arc que va ser aixecat l’any 1645.

Loggia

A l’interior es troba la loggia Valmarana que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat.

Garibaldi

L’estàtua de Garibaldi de 1887 presideix la plaça i ret homenatge a l’impulsor de la unificació d’Itàlia del segle XIX.

Palau Piovini

Palau del segle XVIII que conserva el portal del palau Capra encarregat a Palladio l’any 1540.

Aquest últim està declarat Patrimoni de la Humanitat.

Palau Thiene Bonin Longare

El palau que va ser construït per Vincenzo Scamozzi (1593) va ser dissenyat per Andrea Palladio.

Francesco Thiene va ser el promotor de l’edifici declarat Patrimoni de la Humanitat.

L’any 1835 va ser adquirit per Lelio Bonin Longare.

Palau Porto Bregance

El palau dissenyat per Andrea Palladio (1571) és una obra inacabada del mecenes Alexandre Porto.

Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat.

Plaça Matteotti de Vicenza

Aquesta plaça està situada al final del Corso Palladio i ocupa l’espai que va ser el port fluvial de Vicenza.

Al centre hi ha una estàtua de Fedele Lamperico (1924) que va ser diputat i senador del Regne d’Itàlia.

Casa Cogollo

El notari Pietro Cogollo va remodelar aquesta casa (1559) que alguns atribueixen a la residència de Palladio.

Està declarada Patrimoni de la Humanitat.

Palau Chiericati

El palau que va ser dissenyat per Andrea Palladio (1550) és un projecte del comte Girolamo Chiericati.

L’edifici que està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat recorda una vil·la de fora de la ciutat.

La seva construcció va finalitzar cap al 1680 i des de 1855 és la seu del Museu Cívic de Vicenza.

Església de Santa Corona

L’església va ser aixecada pel municipi de Vicenza l’any 1260 per custodiar una de les espines de la corona de Crist.

Aquest regal del rei de França Lluís IX va propiciar una renovació religiosa impulsada pel bisbe de Vicenza.

Aquest dominic va assignar a l’orde dels Predicadors la gestió del convent i l’església.

A la cripta de l’església hi ha la capella Valmarana (1576) que és atribuïda a Palladio (Patrimoni de la Humanitat).

També es troba la tomba familiar d’Andrea Palladio.

Pòrtic

La lluneta del pòrtic mostra la passió Crist del segle XIX.

Galeria d’Itàlia

Leoni Montarini és un palau barroc (1676) situat a prop de l’església de Santa Corona.

Des del 1999 és la seu de la Galeria d’Itàlia a Vicenza que és un museu d’obres d’art del banc Grup Intesa Sanpaolo.

Museu Naturalista Arqueològic

El museu està situat en el claustre de l’antic convent dels dominics contigu a l’església de Santa Corona.

Va ser la seu de la Inquisició (segles XV-XVIII), col·legi públic i hospital militar (segle XIX) i Institut Tècnic i escolar fins al 1962.

La façana actual (1823) va ser restaurada en la dècada de 1980 per esdevenir el Museu Naturalista Arqueològic (1991).

Teatre Olímpic de Vicenza

L’Acadèmia Olímpica va ser fundada l’any 1555 per promocionar totes les arts de la cultura i la ciència.

La seu de l’Acadèmia i el Teatre va ser una antiga fortalesa medieval que era utilitzada com a presó.

Andrea Palladio que va ser un acadèmic fundador va dissenyar el Teatre Olímpic inspirat en els teatres romans.

Rep el nom en honor dels Jocs Olímpics de l’Antiguitat i Hèrcules és el seu patró.

Restaurat durant la dècada de 1980 va obrir al públic el 1997 i actualment se celebren funcions teatrals i concerts de música.

Està inclòs a la llista del Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Odèon

Aquesta sala contigua al teatre està destinada a recitals de música.

Pati

El pati que formava part de la fortalesa medieval és l’entrada al teatre.

També es mostren restes arqueològiques i estàtues clàssiques.

Escenari

L’escenari té un frontal amb tres obertures separades per columnes i estàtues situades a les fornícules.

Les estructures d’escenes fixes en perspectiva dissenyades per Scamozzi representen els carrers de l’antiga Tebes.

A la part més alta uns baixos relleus mostren Episodis de la vida d’Hèrcules.

Fundadors

Els nínxols tenen escultures que representen els fundadors de l’Acadèmia.

Porta Règia

La gran arcada central és coneguda amb el nom de porta Règia, ja que està inspirat en els arcs de triomf romans.

Sobre la porta el lema de l’Acadèmia, dues representacions de la Fama, l’escut de Vicenza i dues imatges de la Glòria.

Auditori

L’auditori el·líptic està rematat per una loggia de columnes i estàtues.

Plaça dels Signori de Vicenza

Aquesta plaça que va ser l’antic fòrum romà ha estat sempre el centre polític, social i econòmic de Vicenza.

Els seus edificis i monuments així ho testimonien:

  • Basílica Palladiana
  • Loggia del Capità
  • Palau del Mont de Pietat amb l’església de Sant Vicenç
  • Torre Bissara
  • Columnes

Torre Bissara

Aquesta torre cívica va ser construïda per la família Bissara durant el segle XII al costat del seu palau.

A mitjans del segle XV va assolir la seva alçada actual de 82 metres.

La restauració del 2002 va restablir les campanes i el rellotge que marca les fases de la lluna.

Columnes

Al costat est de la plaça està situada la columna del Lleó de Sant Marc (1473) que és el símbol de la República de Venècia.

L’any 1640 va ser erigida la columna de Crist Redemptor.

Palau del Mont de Pietat

El palau del Mont de Pietat que va ser construït entre els segles XV i XVII incorpora en el centre l’església de Sant Vicenç.

Va ser inaugurat l’any 1486 pel municipi de Vicenza després de l’expulsió dels jueus per combatre la usura.

La finalitat era concedir préstecs de quantia menor amb condicions favorables a canvi d’una penyora.

Església de Sant Vicenç

La façana barroca d’aquesta església de finals del segle XIV va ser aixecada entre 1615 i 1617.

Destaca per les dues loggies de tres arcs coronades per un frontó presidit per sant Vicenç que és el patró de Vicenza.

Basílica Palladiana

La Basílica Palladiana és un edifici públic redissenyat per Andrea Palladio que albergava el palau de la Ragione.

L’arquitecte renaixentista va afegir les loggies de marbre blanc a la seu dels magistrats de Vicenza.

Actualment acull tres espais per exposicions d’arquitectura i art.

Està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat.

Loggia del Capità

Aquest palau d’Andrea Palladio de finals del segle XVI va ser construït pel capità de la República de Venècia.

L’edifici que destaca per les quatre columnes gegants i tres grans arcs està inscrit com a Patrimoni de la Humanitat.

És la seu de l’Ajuntament de Vicenza.

Andrea Palladio

L’estàtua d’Andrea Palladio del segle XIX està situada a la placeta del seu nom.

Plaça de l’Erbe

La plaça de l’Erbe que està situada al costat sud de la basílica acollia el mercat de fruites, hortalisses i flors de la ciutat.

Aquest espai queda tancat per l’oest per uns edificis amb porxats.

Torre del Tormento

La torre del Tormento del segle XIII rep aquest nom per haver estat utilitzada com a presó.

Està unida a la basílica per un arc que data del segle XV.

Plaça Biade

En aquesta plaça que està situada al costat est de la basílica se celebrava el mercat de cereals i llavors des de 1262.

L’església de Santa Maria dels Servents del segle XV destaca pel portal que va ser construït pel taller on treballava Palladio.

Pont Sant Miquel

Aquest pont d’estil venecià (segle XVII) sobre el riu Retrone conduïa a l’església de Sant Miquel avui desapareguda.

Casa Pigafetta

Edifici de 1440 d’Antonio Pigafetta que va ser un navegant i escriptor de la República de Venècia.

Va participar en l’expedició de Magallanes entre 1519 i 1522 i va escriure L’informe del primer viatge al voltant del món.

Casa Marzari

Aquesta casa de la família Marzari va tenir de convidat al literat alemany J. Wolfgang Goethe l’any 1786.

Corso Palladio de Vicenza

Corso Palladio és la via comercial que travessa el nucli antic de Vicenza des de la plaça del Castello a la plaça Matteotti.

Al seu pas es troben edificis renaixentistes i alguns palaus dissenyats per Palladio.

Palau Trissino Baston

Aquest palau del segle XVI és un encàrrec de Galeazzo Trissino que va ser construït per l’arquitecte Vincenzo Scamozzi.

L’any 1662 la família Trissino Baston va finalitzar la façana i el 1901 la va cedir a la ciutat.

És la seu institucional del municipi de Vicenza i està connectat amb la loggia del Capità.

Palau Pojana

El disseny del palau de Vincenzo Pojana de 1560 és atribuït a Palladio.

Està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat.

Palau Valmarana Braga Rosa

Isabella Nogarola Valmarana va ser la promotora del palau (1566) que va ser construït per Andrea Palladio.

La façana de l’edifici destaca pel seu desenvolupament vertical, les sis grans pilastres i la decoració dels baixos relleus.

L’any 1960 el palau va ser comprat i restaurat per la família Braga Rosa.

Està inscrit a la llista de la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.

Església de Sant Marcel

L’església d’estil neoclàssic dels pares filipins va ser construïda entre 1730 i 1830 sobre un temple anterior dels jesuïtes.

La primera pedra va ser dipositada el dia 26 de maig de 1730 que és la festivitat de Sant Felip Neri.

Destaca la façana amb les quatre semicolumnes corínties gegantines i un gran frontó triangular.

La torre que alberga 20 campanes va ser finalitzada l’any 1842.

Catedral de Santa Maria de Vicenza

La catedral està dedicada a l’Anunciació de la Mare de Déu i és la seu de la diòcesi de Vicenza.

L’actual edifici va ser iniciat durant el segle XV i Palladio va projectar la cúpula i la porta nord a mitjans del segle XVI.

Va ser reconstruïda i restaurada després de la Segona Guerra Mundial, ja que va ser greument afectada pels bombardejos.

Està catalogada com a Patrimoni de la Humanitat.

Façana

La façana gòtica del segle XVI és l’únic que es conserva de la catedral original de Santa Maria.

Destaquen els cinc arcs de la part inferior i per sobre les pilastres, l’òcul i cinc estàtues que coronen l’estructura.

Plaça Duomo

En aquesta plaça es troba el palau del bisbe que també és el Museu Diocesà.

L’any 1880 va ser aixecada una estàtua del rei Víctor Manuel d’Itàlia.