Autor: Pere | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Catedral, Escapada Urbana, Muralla | Sense comentaris
La muralla d’Àvila és una fortificació medieval que ha esdevingut el símbol de la ciutat.
Aquesta construcció del segle XI té una longitud de 2 km al voltant del nucli antic de la ciutat.
Àvila
Àvila és la capital de la província homònima que pertany a la Comunitat de Castella i Lleó.
La catedral té aspecte de fortalesa.
Santa Teresa de Jesús és el màxim exponent de la seva religiositat.
Actualment la seva població és de 58.149 (2017).
Patrimoni de la Humanitat
El nucli antic i la seva muralla va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
Introducció històrica d’Àvila
Època romana
El segle V aC un poblat dels vetons estava situat en un cim al costat del riu. Aquest lloc anomenat Obila va ser l’origen de la ciutat d’Àvila.
A partir del segle II aC els romans van conquerir l’antic emplaçament celtibèric.
Amb el nom d’Abila van emmurallar el nucli antic al voltant de l’actual plaça del Mercat Chico que era el fòrum de la ciutat.
Els primers cristians apareixen durant el segle II dC.
L’any 385 el primer bisbe de la ciutat anomenat Prisciliano va ser executat per heretge per l’emperador Máximo.
Edat mitjana
A partir del segle V la ciutat va ser envaïda pels pobles visigots.
Va ser la seu episcopal dintre del regne visigot de Toledo durant el segle VI.
La dominació musulmana (714) va durar tres segles fins a l’arribada del rei Alfons VI (1085).
La ciutat es trobava en la frontera dels regnes cristians i dels àrabs. Aquesta època d’enfrontaments van empobrir i despoblar la zona.
El rei Alfons VI de Castella i Lleó va conquerir Toledo. Va ordenar el repoblament i reconstrucció d’Àvila al seu gendre Raimon de Borgonya.
En aquest període comença la construcció de la muralla.
Segles XIV – XVI
Durant els segles XIV i XV va ser una de les 17 ciutats de Castella amb dret a vot en Corts.
El 1367 la ciutat va ser atacada pels anglesos, ja que va donar suport al rei Enric II durant la primera guerra civil de Castella.
L’any 1465, la Farsa d’Àvila va ser un episodi que va coronar el príncep Alfons en detriment del rei Enric IV de Castella.
El regnat dels Reis Catòlics durant el segle XV va ser una època de prosperitat. Aquest progrés també va continuar quan governaven els reis Carles I i Felip II.
En aquest últim període van néixer personatges religiosos i escriptors com santa Teresa de Jesús i sant Juan de la Cruz.
L’any 1520 la primera Junta de les Comunitats de Castella es va formar a Àvila. Aquesta revolta anava en contra del rei Carles I contra la pujada d’impostos i la marginació dels nobles castellans.
Segles XVII – XIX
A partir del segle XVII la ciutat va entrar en decadència.
La pèrdua de població va ser motivada per les epidèmies, l’expulsió dels moriscos i el declivi de l’Imperi dels Àustries.
A finals de segle la ciutat tenia només 1500 habitants.
El 1809 va ser saquejada pels francesos.
Durant el segle XIX la població va continuar retrocedint, ja que la seva economia estava basada en el sector primari.
Segle XX
Arran de la Guerra Civil Espanyola l’emigració massiva va despoblar Àvila i la seva província.
A partir de la segona meitat del segle XX el turisme és el gran motor de l’economia de la ciutat.
Plànol del nucli antic d’Àvila
Els Quatre Postes d’Àvila
Els quatre Postes és un calvari format per quatre columnes dòriques unides per una cornisa. Al centre té una creu de pedra.
Des d’aquest indret es contempla la ciutat d’Àvila situada en un turó a 1.131 m d’altitud, al costat del riu Adaja.
És la capital de província més alta d’Espanya.
Plaça Adolfo Suárez d’Àvila
La plaça Adolfo Suárez es troba a l’interior de la muralla d’Àvila, al costat sud de la catedral.
Porta de l’Alcasser
Des de l’exterior s’accedeix per la porta de l’Alcasser.
Aquesta porta forma part del tram més antic de la muralla que comunicava la plaça de Santa Teresa.
Plaça de Santa Teresa
Actualment aquesta plaça és el centre neuràlgic de la ciutat.
Antigament albergava el mercat més gran de la població.
Al fons es troba l’església de Sant Pere.
Al mig de la mateixa està situat el Monumento a las Grandezas de Ávila que es va construir el 1882. Està dedicat a santa Teresa de Jesús que és la patrona de la ciutat.
Placa del Mercat Chico d’Àvila
La plaça Major o Mercat Chico es troba dins de la muralla.
L’Ajuntament està situat al nord de la plaça porticada. A l’altre costat l’església de Sant Joan Baptista tanca la plaça.
Actualment encara se celebra dia de mercat.
Església de Sant Joan Baptista d’Àvila
L’església de Sant Joan Baptista és un edifici del segle XVI d’estil gòtic.
El 4 d’abril de 1515 Teresa de Cepeda i Ahumada (santa Teresa d’Àvila) va rebre el baptisme en aquesta parròquia.
Interior
L’edifici presenta una sola nau amb volta de creueria en forma d’estrella.
Encara conserva la pica baptismal del segle XV.
En el seu interior destaca el sepulcre del seu fundador Sancho Dàvila.
Plaça Corral de Campanas d’Àvila
Palau dels Mújica
El palau dels Mújica o el Torreón de los Guzmanes va ser construït el segle XVI.
Destaca la seva torre renaixentista, quadrada i de caràcter defensiu.
Actualment és la seu de la Diputació Provincial. En el seu interior acull el Centre d’Interpretació de la Cultura Vetona.
En aquesta plaça es troba una escultura de San Juan de la Cruz.
Palau dels Superunda
El palau dels Superunda va ser construït el segle XVI amb estil renaixentista.
El segle XX va ser comprat pel pintor italià Guido Caprotti.
Palau dels Almarza
El palau dels Almarza del segle XVI està ocupat actualment per la comunitat de les Serventes de Maria.
Placeta del Rastre d’Àvila
El nom prové del rastre que deixaven els animals arrossegats des de l’escorxador.
Palau dels Dávila
El palau dels Dávila va ser construït el segle XIII. És un edifici fortificat adossat a la muralla d’Àvila.
Destaca la porta en arc de mig punt de grans dovelles que té un relleu representant dos salvatges encadenats i dos cavallers.
Església convent de Santa Teresa d’Àvila
La porta de la Santa és l’accés a la plaça del mateix nom que està dedicat a Santa Teresa de Jesús.
El palau de Núñez Vela va ser construït adossat a la muralla pel primer virrei del Perú el 1541.
Plaça de la Santa
A la plaça de la Santa es troben el palau de Núñez Vela que és la seu de l’Audiència Provincial.
També el convent dels Carmelites Descalços i l’església de Santa Teresa.
Exterior de l’església
L’església de la Santa va ser aixecada sobre el solar de la casa natal de Santa Teresa el 1635. El compte duc d’Olivares va patrocinar el projecte.
Aquest temple d’estil barroc forma conjunt amb el convent.
La façana de pedra de granit té una portada de tres arcs. Per sobre la imatge de santa Teresa presideix el conjunt. A la part més alta es mostra l’escut de L’Orde de Carmelites Descalços.
Una escultura de santa Teresa de Jesús està situada davant de l’entrada principal del temple. Va ser instal·lada en record del V Centenari del seu naixement.
Interior
L’interior de l’església té planta de creu llatina, una gran nau central amb volta de canó i dues naus laterals amb capelles. Destaca el retaule major que representa a santa Teresa envoltada de la Verge i sant Josep.
Capella del Naixement
La capella del Naixement s’obra en el creuer de l’església.
Destaca el retaule barroc del segle XVII amb una imatge de la Santa que és una obra de Gregorio Fernández.
Al sostre de l’estança es mostren pintures d’escenes de la vida de santa Teresa i les seves visions.
Habitatge de la Santa
Adossada a la capella es troba l’habitació de Teresa i el petit hort on jugava la Santa.
Catedral de Crist Salvador d’Àvila
Els orígens de la catedral d’Àvila es remunten al primer bisbe Segundo l’any 63 dC.
Àvila va ser seu episcopal dins del regne visigot de Toledo durant el segle VI.
Amb l’arribada dels àrabs a la península Ibèrica durant el segle VIII aquesta organització eclesiàstica va desaparèixer, ja que la ciutat va quedar deshabitada.
A finals del segle XI el rei Alfons VI va ordenar la repoblació de la ciutat al seu gendre Raimon de Borgonya. Aquest personatge és el responsable de la construcció de la muralla i del primer temple romànic dedicat al Salvador.
S’atribueix al mestre Fruchel de Borgonya el projecte inicial romànic de transició al gòtic. També les primeres obres de consolidació de l’edifici.
A la seva mort la idea original s’abandona seguint el model del gòtic francès.
Durant els segles XIII i XIV es van impulsar les obres pel bisbe Sancho Blázquez Dávila.
A finals del segle XV s’acaben totes les fases constructives del temple.
Es considera la primera catedral gòtica d’Espanya.
La plaça de la Catedral
La plaça de la Catedral està envoltada de cases nobles edificades durant els segles XV i XVI.
Palau de Valderrábanos
El palau de Valderrábanos és una mostra d’aquesta època.
Va pertànyer a Gonzalo Dávila que va ser corregidor de Jerez.
Destaca la seva portada amb un relleu d’un donzell amb un escut a cada mà.
Palau dels Velada
La casa dels Velada va ser propietat de Gómez Dávila.
Aquest noble de la ciutat va allotjar als reis Carles I i Felip II.
Actualment aquestes mansions senyorials són hotels.
Exterior de la catedral
La catedral d’Àvila va ser construïda com a temple i fortalesa.
L’absis emmerletat o cimorro sobresurt a la part exterior de la muralla.
Façana principal
Des de la plaça de la catedral destaca la façana principal amb les dues torres de planta quadrada.
La torre de la dreta està inacabada.
La torre campanar de l’esquerra està rematada per merlets reafirmant el caràcter defensiu de tota l’estructura.
La Catedral de Crist Salvador és la seu episcopal d’Àvila.
Portalada
A la part més alta de la portalada es troba una balustrada de pedra blanca amb la imatge de l’Arcàngel Sant Miquel.
Per sota es mostren les fornícules que es troben buides per la seva restauració. Alberguen les imatges del Salvador i els sants més venerats de la ciutat.
L’entrada de l’església destaca pels dos salvatges amb escames.
Les pilastres de l’esplanada estan ocupades per lleons.
Interior de la catedral
La construcció de la catedral presenta creu llatina amb tres naus, creuer i capçalera semicircular de doble girola.
Les capelles estan situades als contraforts laterals.
La coberta mostra volta de creueria amb nervis recolzats en pilars adossats a les columnes. Aquestes separen les naus i estan reforçades per arcs faixons apuntats.
Els grans finestrals il·luminen la nau central. Destaquen les vidrieres de la capella major.
L’altar major destaca pel retaule de 24 pintures d’autors renaixentistes.
El 1499, Pedro Berruguete s’ocupa de la part inferior representant els quatre doctors de l’església i els evangelistes. També a la part superior inicia el cicle de la Passió de Crist.
Santa Cruz termina l’Anunciació i la Crucifixió i Juan de Borgoña finalitza el conjunt el 1518.
Rerecor
El rerecor de 1531 és una obra renaixentista que està situada al mig de la nau central.
Representa en relleus la presentació de Jesús al temple, l’Adoració dels Reis i el Martiri dels Innocents.
Cor
El cadirat del cor de 1536 està construït amb fusta de noguera.
Té dos pisos on es representen escenes de l’Antic Testament.
Girola
La girola és una de les parts més antigues de la catedral.
Està formada per un doble deambulatori separat per primes columnes i 9 capelles.
Vitralls
Els vitralls més importants corresponen als segles XV-XVI.
Estan situats a la girola, la capella major, el presbiteri i el creuer.
El terratrèmol de Lisboa de 1755 va malmetre alguns d’ells que han estat restaurats durant el segle XX.
Creuer
El creuer destaca per les rosasses dels seus braços.
Capella de Santa Teresa
La capella de Santa Teresa es troba al costat dret del creuer.
Alberga una imatge de fusta policromada de la Santa.
També es troba en aquest espai alguns sepulcres de la família Dávila.
Claustre i museu catedralici
El claustre es va construir durant el segle XIV.
Els seus pilars amples i finestrals de traceria calada són d’estil gòtic.
A l’interior presenta voltes de creueria i s’obre al pati mitjançant grans finestrals.
Des del claustre s’accedeix a la capella on està instal·lat el museu catedralici.
Muralla d’Àvila
S’atribueix l’existència d’un campament militar romà amb una muralla de dimensions més reduïdes.
La muralla d’Àvila amb el perímetre actual es va iniciar a finals del segle XI per ordre del rei Alfons VI de Lleó.
El seu gendre Raimon de Borgonya va ser l’encarregat de repoblar els territoris i fortificar les ciutats conquerides.
El 1596 el rei Felip II va restaurar la muralla.
Les muralles han estat reformades continuadament durant la seva història.
El segle XIX va haver-hi un projecte de demolició de la muralla per obrir la ciutat.
El 1884 la declaració de la ciutat d’Àvila com a Monument Nacional va preservar les seves muralles.
Visita de la muralla
La muralla d’Àvila és considerada el perímetre urbà emmurallat millor conservat del món.
Compta amb una extensió de 2516 m, 87 torretes i 9 portes.
Actualment es poden recórrer 1700 m pel camí de ronda de la muralla.
Accés a la muralla
L’accés de la casa de la Carnisseria es troba al costat de l’absis de la catedral.
Porta de Sant Vicenç
La porta de Sant Vicenç es troba molt a prop de la basílica del mateix nom.
Aquesta porta està protegida per dues torretes de més de 20 metres d’altura unides per un arc de mig punt.
Camí de ronda
Passeig per la muralla
Plaça Concepción Arenal
A la plaça Concepción Arenal es troba l’Arxiu Històrico Provincial.
Destaca l’espadanya situada a sobre de la porta del Carme.
Teso del Carme
El teso del Carme està situat al llenç nord de la muralla d’Àvila.
Deixeu un comentari