Autor: Pere | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Castell, Catedral, Romànic | Sense comentaris
El Donzell és una escultura funerària de la catedral de Sigüenza.
Va ser patge de la reina Isabel la Catòlica i va morir quan tenia 25 anys lluitant a la conquesta de Granada.
Sigüenza
Sigüenza és una ciutat de la província de Guadalajara de la Comunitat Autònoma de Castella-La Manxa.
Per la seva situació estratègica a la vall del riu Henares va ser una fortificació defensiva durant l’edat mitjana.
El castell dels bisbes està situat en un turó dominant la ciutat.
La catedral romànica té elements posteriors com el claustre gòtic renaixentista.
El Donzell de Sigüenza
Martin Vázquez de Arce (1461-1486) era fill d’un conseller del cardenal Mendoza.
El filòsof i assagista José Ortega y Gasset (Madrid, 1833-1955) va dir de l’escultura: “és la més bella escultura fúnebre d’Espanya”.
Va ser Miguel de Unamuno (Bilbao, 1864-Salamanca, 1936) qui el va anomenar per primera vegada amb el nom de Donzell
Introducció històrica
Època preromana
Un nucli dels celtibers anomenat Segontia és l’origen d’aquesta població.
A l’època romana va ser una important cruïlla, ja que era la via romana que anava de Mèrida a Saragossa.
Edat mitjana
Seu episcopal de l’església catòlica a la Hispània visigòtica.
Durant la dominació musulmana el castell va ser reconstruït a la part més alta de la ciutat. A la zona baixa els cristians podien seguir la seva religió i costums.
El 1121 Bernardo de Agén va conquerir la vila i va ser nomenat bisbe de Sigüenza. En aquest temps regnava a Castella la reina Urraca.
Més tard va iniciar la construcció del castell com a palau-fortalesa i de la catedral que no va ser acabada fins al segle XVI.
El 1468 va ser bisbe el Cardenal Mendoza que va ser conseller dels Reis Catòlics.
Sigüenza és coneguda com la ciutat dels bisbes, ja que van ser els senyors durant set segles.
Plànol de Sigüenza
2. Catedral / 3. Museu Diocesà / 4. Plaça Major / 5. Ajuntament / 6. Porta del Sol / 7. Església de Santiago / 8. Casa del Donzell / 9. Església de Sant Vicenç / 10. Placeta de la Presó / 11. Castell / 12. Porta de Ferro / 14. Portal Major
Nucli antic
Plaça Major
La plaça Major de Sigüenza va ser construïda el segle XV pel cardenal Mendoza. Se celebraven espectacles i el mercat setmanal.
És una plaça porticada amb edificis singulars i cases nobles.
A l’extrem nord es tanca amb la Catedral de Santa Maria la Major.
Museu Diocesà
El Museu Diocesà d’Art Antic mostra obres d’art sacre.
Ajuntament
Al sud de la plaça s’aixeca la seu de l’Ajuntament de Sigüenza que era l’antic palau dels Degans.
Carrer Major
El carrer Major uneix la catedral i el castell.
La porta del Sol formava part de la muralla de la ciutat medieval.
Església de Santiago
L’església de Santiago Apòstol va ser construïda el segle XII. Destaca la seva portalada romànica.
El segle XVI va ser l’església del convent de les Clarisses.
L’interior va ser destruït durant la guerra civil espanyola.
Hi ha un projecte de restauració per convertir aquest temple en un centre d’interpretació del romànic a la província de Guadalajara. També que esdevingui una etapa del Camí de Santiago.
Casa del Donzell
La casa-torre del Donzell és un edifici d’estil gòtic civil de finals del segle XV. Ha estat propietat de diferents famílies il·lustres com la dels Vázquez de Arce y Sosa i els marquesos de Bedmar.
Avui pertany a la Universitat d’Alcalà d’Henares. Es vol recuperar la casa com a centre de pràctiques docents universitàries.
A la planta superior es troba l’Arxiu Històric Municipal.
Davant de la plaça es troba l’església parroquial de Sant Vicenç que va ser construïda durant el segle XII. Destaca la seva portalada romànica similar a la de l’església de Santiago.
A la planta baixa es troben les sales mudèjars que tenen una decoració heràldica.
Destaca l’arc de guixeria amb una vora en forma de pics i dents petits amb motius vegetals i florals.
Planta baixa
Castell de Sigüenza
El castell dels bisbes de Sigüenza va ser construït el segle XII sobre una alcassaba àrab. Es troba al punt més alt de la ciutat medieval.
Va ser palau-fortalesa dels bisbes que van ser l’autoritat de la ciutat durant set segles.
L’abolició del poder dels bisbes i la desamortització del segle XIX van provocar el seu abandonament.
Als anys 70 del segle XX es va iniciar la seva reconstrucció per convertir-lo en Parador de Turisme.
Pati d’armes
El centre del pati d’armes de la fortalesa hi ha un pou d’aigua que permetia suportar un gran aïllament.
Vista posterior
Muralles medievals
La plaça de la Presó era el centre neuràlgic de la ciutat medieval.
Aquí es trobava la presó i l’Ajuntament. Se celebrava el mercat setmanal.
Porta de Ferro
La porta de Ferro formava part de la muralla del segle XII. Era l’accés a la ciutat medieval més proper al mercat setmanal.
En aquest punt es cobrava l’impost d’entrada de mercaderies.
A la part de dalt es troba una imatge de la Immaculada Concepció.
Portal Major
El portal Major forma part de la muralla del segle XV.
El barri jueu es trobava fora de les muralles del segle XII on vivien els artesans i comerciants de la ciutat medieval.
Fora muralles
Fora de les muralles de Sigüenza es troba la font del carrer València.
L’edifici conegut com El Torreón alberga el Centre Cultural i la Biblioteca Pública Municipal.
Universitat de Sigüenza
La Universitat de Sigüenza o de Sant Antoni de Porta Coeli va donar servei entre 1489 i 1824.
Actualment és la seu del palau episcopal de Sigüenza.
Església dels Jerònims
Al costat es troba el monestir i l’església de l’Orde dels Jerònims que va administrar la Universitat.
Catedral de Sigüenza
La Catedral de Santa Maria la Major de Sigüenza va ser edificada sobre una antiga església visigòtica.
La primera fase de la construcció del segle XII va ser romànica. Les obres no es van finalitzar fins al segle XV amb un estil gòtic.
Dues torres de planta quadrada s’aixequen a cada costat de la façana principal. A la part més alta els merlets denoten un aspecte de temple-fortalesa.
A la façana sud es troba la porta del Mercat d’estil romànic que s’obra a la plaça Major. Destaca la rosassa romànica i la torre del Gall que originàriament va ser una talaia d’usos militars.
La font de la Catedral d’estil barroc es troba davant de la sortida sud de l’atri d’aquesta.
Portalada principal
La façana principal que està orientada a l’oest té tres portalades d’estil romànic. Aquestes es corresponen amb les tres naus del temple.
La porta del centre o dels Perdons consta d’un arc de mig punt i arquivoltes suportades per columnes amb capitells. Per sobre un baix relleu d’estil barroc que representa la imposició de la casulla de Sant Ildefons i una rosassa romànica.
Interior
L’església té una planta de creu llatina amb tres naus, un creuer i una girola.
Les voltes de les naus de creueria simple estan suportades per arcs formers i faixons. Aquests descansen sobre pilars cruciformes.
La catedral té 80 m de llarg i 31 m d’ampla a la nau del transsepte. La nau central té 28 m d’alçada.
Al retaule major es representen diverses escenes de la vida de Crist. També es troben les imatges de sant Pere, sant Pau i altres sants.
El rerecor és una obra barroca de finals del segle XVII. Es venera la imatge romànica de Santa Maria la Major que és la patrona de la ciutat.
Cor
El cor ocupa el primer tram de la nau central.
La reixa que tanca el cor és una obra renaixentista. El cadirat de fusta de noguera d’estil gòtic té 84 cadires en dues fileres.
Capella major
Els púlpits es troben a l’entrada de la capella major. Un al costat de l’evangeli i l’altre al costat de l’epístola.
El primer de finals del segle XVI és de planta octogonal. Es representen episodis de la passió de Crist.
El segon de finals del segle XV va ser encarregat pel Cardenal Mendoza. Es mostren escenes del bisbe.
Girola
Cinc altars recorren el deambulatori o girola que es va construir a la segona meitat del segle XVI. Es va enderrocar la capçalera romànica.
El retaule de Sant Joan i Santa Caterina està situat al creuer al costat de la capella del Donzell. Està representada la crucifixió de Crist i escenes de la vida dels sants.
Capella del Donzell
La capella del Donzell està situada al sud del creuer de la catedral.
La tomba del Donzell de Sigüenza es troba sobre tres lleons dins un arc de mig punt amb una decoració gòtica. Es mostra abillat amb una armadura, la creu de Santiago al pit, un petit punyal i un casquet ajustat al cap.
L’escultura destaca per estar mig incorporada, les cames encreuades i el braç dret recolzat. Manté la disposició de llegir un llibre. Dos patges sostenen l’escut d’armes.
Al centre de la sala hi ha el sepulcre dels seus pares Fernando de Arce i Catalina Vázquez.
Sagristia
La sagristia major és coneguda com la capella dels Caps. És una obra de les més importants del Renaixement espanyol que va ser dissenyada per Alonso de Covarrubias.
La seva construcció del segle XVI té planta rectangular. Presenta volta de canó suportada per arcs faixons i arcs de mig punt adossats als murs perimetrals.
Al sostre estan esculpits més de 300 caps que representen personatges de l’època.
La porta de la sagristia del 1561 és una obra de Martín de Vandoma. Representen catorze santes màrtirs tallades en fusta de noguera.
Mobiliari
El mobiliari interior té elements decoratius platerescs.
La funció de la sagristia era emmagatzemar els ornaments litúrgics, orfebreria i les relíquies de top tipus.
Claustre
El claustre de planta rectangular es troba adossat al mur nord de la catedral.
Es va reconstruir a principis del segle XVI amb un estil gòtic tardà i elements renaixentistes.
Hi ha una un jardí interior i al centre una font de pedra.
Galeries
Les quatre galeries o pandas estan cobertes amb voltes de creueria de sis parts. Tenen finestres ogivals reforçades amb reixes.
Capella de la Puríssima
La capella de la Puríssima Concepció està situada a la galeria nord.
Una reixa de ferro forjat la tanca a l’exterior.
La portada mostra un arc corbat molt decorat amb elements vegetals.
La volta de creueria té un estil gòtic-renaixentista.
En aquesta sala es troba una obra d’oli sobre tela del Greco d’entre 1603-1607 anomenada l’Anunciació. Mostra el moment que s’apareix l’arcàngel sant Gabriel i l’Esperit Sant en forma de colom.
Museu de Tapissos
El museu de tapissos alberga la col·lecció restaurada de vuit tapissos dedicats a les Al·legories de Palas Atenea i a la Pau.
El 1664 el bisbe Andrés Bravo de Salamanca va regalar a la catedral de Sigüenza aquests tapissos flamencs.
Deixeu un comentari