Autor: Pere | 27 / 06 / 2022 | Categories: Ruta per les províncies de Terol i Conca de les comunitats d'Aragó i Castella - La Manxa - Espanya (Inici: Alcanyís - Final: Móra de Rubiols) (2022) | Etiquetes: Catedral, Escapada Rural | Sense comentaris
La Catedral d’El Salvador d’Albarrasí va ser aixecada entre 1530 i 1598 sobre una altra anterior d’estil gòtic del segle XV.
Des del 1172 és seu catedralícia i des de l’any 1985 és la cocatedral de la diòcesi de Terol i Albarrasí.
L’edifici renaixentista actual destaca per la nau única, l’absis pentagonal i la torre campanar.
Albarrasí
Capital de la comarca de la Serra d’Albarrasí de la província de Terol pertany a la comunitat autònoma d’Aragó.
Situada a 1.185 m d’altitud va ser un enclavament estratègic durant l’edat mitjana entre els regnes de Castella i Aragó.
El nucli antic situat sobre un vessant de la muntanya està circumdat per un meandre del riu Guadalaviar.
La seva economia basada en el turisme i l’activitat agrària conserva la seva tradicional indústria de la fusta.
L’any 2021 la seva població era de 990 habitants.
-
- Muralla
Introducció històrica d’Albarrasí
A l’edat del ferro al voltant de l’any 500 aC la ciutat va ser habitada pel poblat celtiber dels lobetans.
El 200 aC els romans van construir un aqüeducte des d’Albarrasí a Cella i també hi ha constància d’una necròpolis romana.
A partir del 957 la família dels Banu Razin va governar fidel als omeies i el 1012 va fundar la taifa de Sahla.
L’any 1103 els almoràvits de València van conquerir el territori que van perdre a mans del muladí rei Lobo de Múrcia el 1147.
El 1170 el noble navarrès Pedro Ruíz de Azagra va fundar la senyoria independent de Santa Maria d’Aben Razin.
L’any 1300 va ser conquerida pel rei d’Aragó Pere III a Juan Núñez de Laza i el seu successor Joan II li atorgà el títol de Ciutat.
El rei Felip II va acabar amb el foralisme de la ciutat i a partir de 1598 aquesta va incorporar-se als Furs d’Aragó.
L’any 1689 es crea la Comunitat d’Aldees d’Albarrasí, però el 1708 la dinastia borbònica governarà a través d’un corregidor reial.
El 1776 es funda la Reial Junta d’Indústria Popular que va impulsar la indústria tèxtil a la ciutat.
L’any 1809 l’exèrcit napoleònic arrasa la ciutat i durant les guerres carlistes de 1833 a 1840 el poble és manifesta carlista.
En el Concordat de 1851 s’uneixen les diòcesis d’Albarrasí i de Terol i des de 1878 són administrades pels bisbes de Terol.
Mapa del nucli antic / Plànol de la Catedral d’El Salvador d’Albarrasí
-
- Mapa
-
- Plànol
Localització de la Catedral
3 – Claustre / 6 – Capella de les Ànimes / 7 – Sagristia dels Beneficiats / 8 – Capella del Baptisme / 9 – Cor / 10 – Capella de la Mare de Déu del Pilar / 11 – Capella de Santa Anna / 12 – Capella de Sant Antoni Abat i Sant Sebastià / 13 – Capella de Santa Maria Magdalena / 14 – Retaule major
Catedral d’El Salvador d’Albarrasí
L’església de Santa Maria reubicada sobre la principal mesquita musulmana va ser convertida durant el segle XII en catedral.
La segona seu del segle XV va aprofitar les restes de l’anterior i la tercera dedicada a El Salvador va ser acabada el s. XVI.
Durant el segle XVIII l’interior del temple va ser reformat amb elements barrocs propis de l’època.
Porta principal
La portada principal d’estil classicista accessible a través d’una escalinata està protegida per un atri en forma d’arc rebaixat.
L’entrada té un arc de mig punt flanquejat per dos escuts i un frontó amb unes escultures de sant Pere i sant Pau.
Torre
La torre renaixentista del 1595 té planta quadrangular, dos cossos i un campanar amb dues finestres a cada costat.
Per sobre hi ha una torreta octogonal amb una cuculla piramidal.
Absis
L’absis està reforçat amb grans contraforts per consolidar la diferència de nivell del terreny sobre el qual s’edifica el temple.
Està unit a la torre per un arcbotant.
-
- Portada
-
- Catedral
Nau
La nau coberta amb volta de creueria gòtica està suportada per arcs torals que descansen sobre pilastres adossades al mur.
Les capelles laterals situades entre els contraforts s’obren a l’interior amb arcs de mig punt.
-
- Nau
Capella de la Mare de Déu del Pilar
La capella gòtica del 1664 acull un retaule barroc del segle XVIII amb unes imatges de la titular, sant Joaquim i santa Anna.
El conjunt està rematat per una composició de la Santíssima Trinitat, els evangelistes i els pares de l’Església.
Retaule major
El retaule de 1570 destaca per una representació en el centre de la Transfiguració del Salvador i a l’àtic de la Crucifixió.
El conjunt renaixentista de Cosme Damiàn Blas queda rematat per un frontó triangular amb la figura de Nostre Senyor.
Cor
El cor baix que va ser situat als peus del temple l’any 1538 queda tancat per una reixa de forja de l’any 1669.
Està cobert amb volta estrellada policromada i en el mur tester hi ha un conjunt pictòric amb l’escut del bisbe promotor.
Per sobre de l’arc d’entrada hi ha una pintura de la Immaculada Concepció amb la data de 1800.
-
- Capella del Pilar
-
- Retaule major
-
- Cor
Capella de les Ànimes
La capella del segle XVI té un retaule classicista del 1657 presidit per la patrona d’Albarrasí santa Maria d’Orient.
Al seu costat hi ha el retaule renaixentista del segle XVI de l’Adoració dels Reis.
Sagristia dels Beneficiats
La sagristia dels Beneficiats que és contigua a la capella de les Ànimes conté el retaule de la Circumcisió de Jesús.
La sala està coberta amb voltes nervades de creueria i els murs decorats amb pintures murals de la vida de Crist.
-
- Retaule de Santa Maria
-
- Retaule de l’Adoració
-
- Retaule de la Circumcisió
-
- Pintura de la Nativitat
Púlpit
Els púlpits de la Catedral estan coberts amb un tornaveu daurat.
Orgue
L’orgue barroc construït l’any 1732 està ubicat als peus de l’església al costat del cor.
Cadirat del cor
El cadirat organitzat en dues fileres i el faristol van ser realitzats el segle XVII en estil manierista.
-
- Púlpit de l’Evangeli
-
- Orgue
-
- Cadirat del cor
Capella de Sant Antoni Abat i Sant Sebastià
El retaule barroc del segle XVII té a la part central un quadre amb les imatges dels titulars.
Capella del Baptisme
Les pintures renaixentistes del segle XV realitzades amb la tècnica del sec van aparèixer durant la reforma iniciada l’any 2010.
Les imatges representen el Davallament de Crist amb la Mare de Déu als peus de la creu.
Capella de Santa Maria Magdalena
El retaule de fusta sense policromar del 1573 atribuït Cosme Damián Bas es trobava originàriament a l’església de Santa Maria.
Està presidit per una imatge de sant Pere assegut a la càtedra i mostra escenes de la seva vida.
Capella de Santa Anna
El retaule del 1857 té una pintura de sant Joaquim i santa Anna presentant la Mare de Déu al temple.
-
- Capella de Sant Antoni
-
- Capella del Baptisme
-
- Capella de Maria Magdalena
-
- Capella de Santa Anna
Claustre
El claustre del segle XVI amb quatre galeries i un pati central s’utilitzava com a zona de pas al palau episcopal.
Va ser reformat durant el segle XVIII en estil barroc.
Retaules
El claustre té dos retaules del segle XVII: en un s’hi representa la Sagrada Família i a l’altre la Mare de Déu i el Nen.
-
- Mare de Déu i el Nen
-
- Sagrada Família
-
- Claustre
Viacrucis
El viacrucis situat al claustre està compost per setze estacions pintades sobre llenços.
Nucli antic d’Albarrasí
El nucli antic emmurallat s’organitza al voltant de la Catedral i de la plaça Major entre l’antiga alcassaba i les muralles.
La seva orografia escarpada i modelada pel riu que l’envolta ha condicionat el seu traçat irregular.
-
- Nucli antic
Palau Episcopal
El palau episcopal del segle XVI que va ser reformat i ampliat durant el segle XVIII destaca per la façana actual d’estil barroc.
Sobre la portada hi ha l’escut del bisbe Juan Francisco Navarro Salvador i Gilabert que va ser prelat entre 1723 i 1765.
En l’actualitat alberga el Museu Diocesà i el Palau de Reunions i Congressos de la Fundació Santa Maria d’Albarrasí.
-
- Escut
-
- Picaporta
-
- Palau Episcopal
Recinte emmurallat
El primer recinte emmurallat del 965 va ser ampliat durant el segle XI amb la creació de la taifa independent d’Albarrasí.
D’aquesta època conserva els portals de Molina a l’oest i de l’Aigua al sud.
Portal de l’Aigua
La petita porta va ser oberta entre les torrasses de la muralla per accedir al subministrament d’aigua en cas de setge.
Sobre l’arc hi ha un balcó que formava part del cos de guàrdia.
-
- Muralla
-
- Portal de l’Aigua
-
- Torrassa
Casa dels Navarro de Arzuriaga
La casa va ser adquirida en el segle XVIII i reformada en estil neoclàssic per la família Navarro de Arzuriaga.
L’edifici de tres plantes té la façana corbada i una torre quadrada amb finestres per il·luminar les escales.
És coneguda com la casa blava per color dels seus murs.
Casa de la Julianeta
La casa del segle XIV que ocupa una parcel·la irregular amb forma de triangle està situada entre dos carrers a diferents nivells.
L’habitatge de tres pisos per un carrer i dos per l’altre té les plantes superiors més amples que les inferiors per guanyar espai.
Actualment, és una residència i taller per a artistes.
Casa Museu dels Pérez y Toyuela
La casa Pérez Toyuela del segle XVII pertanyia a una de les famílies nobles que van arribar a Albarrasí durant l’edat mitjana.
Des de l’any 2010 és un museu per conèixer l’estil de vida dels seus ocupants, l’arquitectura de l’edifici i el seu mobiliari.
-
- Casa dels Navarro de Arzuriaga
-
- Casa de la Julianeta / Portal de Molina
-
- Casa Museu dels Pérez y Toyuela
Cases tradicionals
Les cases de dues o tres plantes amb façanes irregulars estan construïdes amb maçoneria, adob i entramat de fusta.
Els murs estan coberts per una capa de guix vermellós de la zona.
Traçat urbà
El traçat urbà mostra carrers estrets amb els ràfecs de les cases tan junts que gairebé no deixen passar la llum.
També hi ha racons costeruts i altres d’una gran dificultat constructiva.
-
- Carrer del Portal
-
- Carrer Azagra
-
- Carrer de Santiago
-
- Plaça de la Comunitat
Almohabanas de Ben Racin
L'almohabana és un dolç típic de la serra d'Albarrasí de procedència àrab.
El nom original Al-muyabbana significa "feta amb formatge" tot i que avui dia ja no porta aquest ingredient.
A la farina escaldada amb aigua i oli se li afegeix l'ou per aconseguir la textura desitjada.
La preparació es reparteix en boletes de massa que s'aplanen, se'ls li fan un forat al mig, es fornegen, es banyen amb almívar i es cobreixen amb sucre.
Plaça Major
L’antiga plaça de Santa Maria del segle XIII que té una forma irregular és el centre neuràlgic i de celebracions de la ciutat.
Destaquen les cases amb balcons correguts de fusta i un balcó cantoner reproduït en el Poble Espanyol de Barcelona.
La Casa Consistorial tanca l’espai.
-
- Plaça Major
-
- Balcó cantoner
-
- Balcó corregut
Ajuntament
L’actual edifici va ser construït en el s. XVII sobre l’anomenat cobert major que era el lloc de reunió i de mercat de la ciutat.
La façana de dues plantes té un porticat d’arcs de mig punt als laterals i de llinda en el centre suportats per pilars quadrats.
Destaca una balconada de ferro forjat que recorre la planta noble, l’escut de la ciutat i una espadanya amb un rellotge.
-
- Ajuntament
Muralles d’Albarrasí
El primer recinte defensiu va ser construït en el segle X durant l’ocupació musulmana entre el castell i l’església de Santa Maria.
Durant la taifa del Banu Razin del s. XI van ser ampliades fins a la torre de l’Andador situada en el punt més alt de la muntanya.
Restaurades pels reis aragonesos van perdre rellevància a la fi de la reconquesta i de la unió de Castella i Aragó del segle XV.
Durant el segle XVIII el rei Felip V va ordenar desmantellar la fortalesa.
Torre de l’Andador
La torre de planta quadrangular és una construcció califal del segle X que permetia vigilar qualsevol punt de la ciutat.
-
- Muralles
-
- Torre de l’Andador
Castell
El primer castell documentat en el segle X va ser convertit en alcassaba musulmana amb la fundació de la taifa d’Albarrasí.
Va ser transformat a finals del segle XII amb l’arribada dels senyors feudals i reconstruït totalment pel rei Pere II d’Aragó.
Església de Santiago
El temple actual del s. XVII construït sobre una antiga mesquita de barri va estar vinculat a l’orde religiós i militar de Santiago.
Destaca la nau única i la torre campanar de quatre cossos amb un últim pis octogonal rematat per una cuculla.
Església de Santa Maria
L’església actual del segle XVI en estil mudèjar va ser un temple visigòtic que formava part del recinte defensiu de la ciutat.
L’edifici de maçoneria i maó té nau única i capçalera plana i per sobre dels contraforts una típica galeria aragonesa.
Torre de Doña Blanca
La torre de planta quadrada del segle XIII que va ser una fortalesa defensiva ara és una sala d’exposicions.
Ermita del Carme
L’ermita de planta rectangular i capçalera plana amb sagristia i cos de campanes es troba en la part més alta de la ciutat.
-
- Castell
-
- Església de Santa Maria / Torre de Doña Blanca
-
- Església de Santiago
-
- Ermita del Carme
Comarca de la Serra d’Albarrasí / Naixement del riu Tajo
La comarca amb una orografia muntanyosa del Sistema Ibèric està ubicada al nord-est peninsular a la província de Terol.
Està travessada per les serralades dels Monts Universals i la Serra d’Albarrasí que li dona nom.
Riu Tajo
El naixement del riu Tajo històricament se situa a Fuente Garcia a 1.593 m d’altitud en una vall dels Monts Universals.
El brollador esdevé el riu més llarg de la península Ibèrica amb un recorregut de 1.008 km fins a l’oceà Atlàntic.
La seva desembocadura a la capital portuguesa de Lisboa forma l’estuari del mar de la Palla.
-
- Plànol
-
- Fuente García
Monument al naixement del riu Tajo
L’obra de José Gonzalvo Vives del 1974 vol reconèixer a les províncies de Terol, Conca i Guadalajara on es consolida el riu.
La primera està representada per un torico, la segona per una estrella i un calze i la tercera per un cavaller.
L’espasa del Tità simbolitza la fenedura del riu a la península i l’esquerda del seu cos la llera que la travessa.
-
- Monument
Deixeu un comentari