Saragossa, capital de la comunitat d’Aragó

La Catedral basílica de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa és considerat el primer temple marià de la Cristiandat.

L’actual edifici barroc va ser promogut l’any 1647 pel virrei d’Aragó Juan José d’Àustria i finalitzat formalment l’any 1872.

Les cúpules i les quatre torres de les cantonades finalitzades durant el segle XX li donen un estil bizantí.

Saragossa

Saragossa que pertany a la Comarca Central és la capital de la província homònima i de la comunitat autònoma d’Aragó.

La ciutat celebra cada dos anys els Setges de Saragossa destacant la seva resistència a l’exèrcit napoleònic entre 1808 i 1809.

José de Palafox i Agustina d’Aragó comparteixen la glòria de la defensa de la capital durant la guerra de la Independència.

La seva economia es basa en el sector serveis, la logística, la indústria agroalimentària i l’automobilística.

Situada estratègicament a la vall del riu Ebre és un nus logístic i de comunicacions del nord-est d’Espanya.

La seva població de l’any 2022 ascendia a 673.010 habitants.

Plaça del Pilar

La plaça coneguda com El Saló de la Ciutat és un dels espais de vianants més grans d’Europa.

Riu Ebre

El riu Ebre i els seus afluents Huerva i Gállego travessen la ciutat considerada la capital de la vall de l’Ebre.

Patrimoni de la humanitat

L’any 2001 la Unesco va catalogar l’Art Mudèjar de Saragossa i província com a patrimoni de la humanitat.

El palau de l’Aljaferia és un exemple destacat d’aquest estil artístic:

• portada mudèjar de l’església de Sant Martí
• arcs mixtilinis amb decoració geomètrica del pati de Santa Isabel

Basílica del Pilar de Saragossa 

La Catedral basílica de la Mare de Déu del Pilar és una de les dues seus metropolitanes de l’arxidiòcesi de Saragossa.

Ocupa l’espai del temple mossàrab del segle IX dedicat a Santa Maria i del romànic erigit després de la conquesta cristiana.

D’aquesta època data el culte a la capella del Pilar i a finals del segle XIII ja es venerava Santa Maria del Pilar.

L’edifici gòtic-mudèjar finalitzat l’any 1515 va donar pas a la basílica barroca actual construïda entre els segles XVII i XVIII.

Exterior

La basílica barroca de planta de saló té tres naus i capelles en els contraforts rematades amb llanternes.

L’exterior destaca per l’alçat de la cúpula central i de les deu cúpules de colors verd, groc, blau i blanc.

També pels 98 metres que fan cadascuna de les quatre torres situades en els angles.

La torre anomenada Santiago està ubicada a l’oest de la plaça del Pilar i la de la Mare de Déu del Pilar a l’est.

Façana sud

Les entrades principals van ser reformades entre 1945 i 1950 amb pòrtics de frontons triangulars sobre columnes corínties.

En el centre va ser construït un pòrtic amb un retaule de La Vinguda de la Mare de Déu flanquejat per dobles columnes.

Aquesta portada va ser rematada amb una balconada i estàtues de sants de la regió.

La Vinguda de la Mare de Déu del Pilar

En aquest temple es venera el pilar que segons la tradició va ser col·locat per Maria.

El retaule de 1969 esculpit per Pablo Serrano representa la vinguda de la Mare de Déu del Pilar.

Segons la tradició cristiana Maria es va aparèixer a Saragossa en carn mortal sobre la columna l’any 40 dC. Es parla d’una capella promoguda per la verge per acollir el pilar com a testimoni de la seva vinguda que va ser construïda per Jaume el Major i els primers seguidors.

Santa Capella del Pilar

Capella barroca del segle XVIII de planta ovalada construïda per albergar la santa Columna i la Mare de Déu del Pilar.

L’altar destaca per La Vinguda de la Mare de Déu, el cambril d’aquesta i l’apòstol Sant Jaume amb els set conversos.

Per sota de la capella es troba la cripta on són enterrats el general Palafox i els arquebisbes saragossans d’època moderna.

La Mare de Déu del Pilar és la patrona de Saragossa, de la comunitat d’Aragó i de la Hispanitat.

Mare de Déu

Imatge de fusta de 36 cm situada damunt del pilar que està cobert per diferents mantells objecte de donacions.

La Mare de Déu porta una corona i una ràfega.

Capella de Sant Jaume

Talla de fusta de sant Jaume el Major del segle XIX ubicada dins d’un templet circular de 1769.

Coreto

Petit cor situat davant la Santa Capella de la Mare de Déu del Pilar.

Capella de Sant Joan Baptista

Retaule barroc del segle XVIII amb la imatge del 1700 de sant Joan Baptista al centre.

Adossat en un costat hi ha un crist de molta devoció a Saragossa del segle XVII.

Pintures murals

Francisco de Goya y Lucientes (1746-1828) va pintar dos frescos a la basílica:

• La Glòria o l’Adoració del Nom de Déu a la volta del petit cor
• La Reina dels Màrtirs en una de les cúpules

En aquesta cúpula també va pintar les petxines on es representen la Fe, la Fortalesa, la Caritat i la Paciència.

Nau central

La basílica té una nau central i dues laterals més estretes cobertes amb cúpules sobre petxines i voltes rebaixades.

Aquestes són suportades per grans pilars amb pilastres adossades i contraforts amb capelles rematades per cúpules i voltes.

Cor

El cor ubicat als peus de la basílica es tanca amb una reixa manierista de 1579.

Destaquen el cadirat d’estil plateresc i el gran faristol del segle XVI.

Capelles del rerecor

En els laterals hi ha dues petites capelles amb dues pintures:

• Ecce Homo de l’escola flamenca en estil manierista del segle XVI
• Sagrada Família o mare de Déu de Bona Esperança en estil barroc del segle XVII

Capella Major

El retaule gòtic en alabastre policromat de Damià Forment del segle XVI està dedicat a l’Assumpció de la Mare de Déu.

Destaquen les escenes de La Presentació de Jesús en el Temple, l’Assumpció i la Nativitat de la Mare de Déu.

La predel·la destaca pels episodis de la vida de la Mare de Déu i de Jesús i dues escultures de sant Jaume el Major i sant Brauli.

La taula de l’altar acull el sepulcre d’aquest últim que va ser bisbe de Saragossa i un dels intel·lectuals més destacats de l’època.

És el patró de la Universitat de Saragossa i de la comunitat d’Aragó.

Santa Capella

La Santa Capella és un templet construït per Ventura Rodríguez situat en l’interior de la basílica.

Capella de Sant Agustí

La capella que fa la funció de parròquia del Pilar conté el retaule de sant Agustí procedent del convent de Sant Domènec.

El retaule del segle XVIII mostra un manifestador-sagrari i un relleu amb l’aparició de la Mare de Déu del Rosari.

Capella de Sant Josep

Retaule barroc del segle XVII amb una pintura de sant Josep amb el Nen de la mà i la Mare de Déu agenollada.

Capella de Sant Antoni de Pàdua

Capella del segle XVIII amb una imatge rococó de sant Antoni de Pàdua amb el Nen entre els braços.

Capella de Sant Brauli

Retaule del segle XIX amb una imatge de sant Brauli de l’escultor Salvador Páramo.

Capella de Santa Anna

Retaule de fusta del segle XIX en estil acadèmic que conté un grup escultòric de santa Anna i la Mare de Déu de 1852.

Bombes

Durant la Guerra Civil Espanyola dues bombes no van esclatar en el bombardeig produït sobre la basílica del Pilar.

Estan exposades en un pilar proper a la Santa Capella junt amb les banderes de Mèxic, Haití, Costa Rica, Perú i El Salvador.

S’atribueix el fet a un miracle de la Mare de Déu del Pilar.

Torres

Les dues torres situades al costat del riu Ebre del 1961 tenen els noms dels seus promotors Francisco de Borja i Leonor.

Coberta

La coberta de la basílica té onze cúpules: la central, vuit petites situades en els laterals, la del cor Major i la de la Santa Capella.

Totes les cúpules menys la central van ser restaurades el 2004 amb teules de gres vidriades.

Mirador

Una part de l’ascens a la torre-mirador es realitza en ascensor panoràmic.

Plaça del Pilar, plaça de la Seo i pont de Pedra de Saragossa

La plaça del Pilar és un espai on destaquen la basílica de la Mare de Déu del Pilar que li dona nom, l’Ajuntament i la Llotja.

Tanquen la plaça el monument a Goya i la font de la Hispanitat.

Font de la Hispanitat

La font de la Hispanitat de 1991 està construïda en honor de la comunitat hispanoamericana.

Està situada a l’extrem oest de la plaça del Pilar.

Ajuntament

L’edifici del 1965 té una façana inspirada en els palaus renaixentistes aragonesos.

La porta principal està flanquejada per les estàtues de sant Valeri i l’Àngel Custodi.

Monument a Goya

Conjunt escultòric del 1960 de Frederic Marès dedicat al pintor aragonès Francisco de Goya y Lucientes ( 1746-1828).

El monument mostra al pintor en un pedestal i dos homes i dues dones vestits de majos del segle XVIII.

Plaça de la Seo

En aquest espai estava situat el Fòrum Romà que era el centre polític i religiós de Caesaraugusta fundada l’any 14 aC.

La catedral de la Seu dona nom a la plaça.

La Llotja

La Llotja és un edifici civil renaixentista del segle XVI que s’utilitzava per al comerç i intercanvi de mercaderies.

En l’actualitat és una sala d’exposicions de l’Ajuntament.

Museu del Fòrum

El Museu del Fòrum de Caesaraugusta inaugurat l’any 1995 està localitzat a la plaça de la Seo.

La descoberta de les ruïnes romanes a finals del segle XX va donar lloc a la creació del museu.

Pont de Pedra

El pont del segle XV de 225 metres de llargada i set arcades és el més antic de Saragossa que travessa el riu Ebre.

Balcó de Sant Llàtzer

El mirador emplaçat en el mur de contenció va ser construït a finals del segle XVIII per canalitzar el marge esquerre del riu.

Lleons

Les entrades del pont de Pedra estan flanquejades des de 1991 per quatre lleons de bronze que és l’emblema de Saragossa.

Catedral del Salvador de Saragossa 

La Seu del Salvador a la seva Epifania és una de les dues catedrals de l’arxidiòcesi de Saragossa juntament amb el Pilar.

Ocupa l’espai de l’antic fòrum romà de Caesaraugusta i la mesquita major de la taifa de Zaraqusta.

La construcció de l’edifici actual va començar en el segle XII en estil romànic i va finalitzar l’any 1306 com una catedral gòtica.

Les reformes del segle XVI la van convertir en una església de planta de saló quadrangular conservant dos absis a la capçalera.

Façana principal

La façana neoclàssica aixecada entre 1763 i 1767 presenta en el segon cos les escultures del Salvador, sant Pere i sant Pau.

La lateral esquerra accedeix a la capella de Sant Miquel construïda el 1360 en estil mudèjar i coneguda com la Parroquieta.

Torre

La torre campanar barroca construïda durant el segle XVII consta de quatre cossos amb una agulla col·locada l’any 1704.

Destaca en el segon cos el rellotge envoltat de dues figures que representen El Temps i La Vigilància.

També sobresurt en el tercer les escultures de les quatre Virtuts cardinals de 1786.

Capella de la Mare de Déu Blanca

Capella situada a l’absis esquerre de la catedral que destaca per la seva portada plateresca i el seu retaule.

Aquest acull una talla d’alabastre del segle XV de la Mare de Déu amb el Nen.

Capella Major

La capella Major conté el retaule gòtic dedicat al Salvador que és l’advocació de la Catedral de la Seu.

Capella de Sant Pere i Sant Pau

La capella del segle XV situada al costat de l’epístola té una portada plateresca en forma d’arc triomfal de mig punt.

Té un retaule barroc de fusta policromada del segle XVIII amb escenes de la vida dels sants.

Cimbori

El cimbori d’estil mudèjar que corona el creuer de la catedral va ser construït l’any 1520 amb una planta superior octogonal.

Els nervis que parteixen dels angles formen una estrella de vuit puntes i per damunt s’aixeca una llanterna.

Retaule Major

Aquest retaule del segle XV tallat en alabastre policromat és una de les obres escultòriques gòtiques més grans d’Europa.

En el cos principal hi ha representades les escenes de l’Epifania, la Transfiguració i l’Ascensió.

Naus

La catedral romànica del segle XII presentava una planta basilical amb creuer i tres naus terminades en cinc absis.

L’edifici gòtic de 1376 va aixecar la nau central per permetre obrir finestres laterals que l’any 1447 van ser vidrieres.

A principis del segle XVI passa a tenir cinc naus de la mateixa altura adquirint una planta de saló pràcticament quadrada.

Les naus cobertes amb voltes de creueria simple i estrellada estan suportades per pilars fasciculars amb capitells vegetals.

La nau central alberga el cor que se situa en el centre de la catedral.

Cor

El cor construït durant el segle XV destaca pel seu cadirat gòtic amb 117 cadires de roure i un gran faristol gòtic-mudèjar.

Orgue

L’orgue actual reconstruït l’any 1859 que està ubicat en un costat del cor conserva elements gòtics i tubs dels segles XV al XVIII.

Rerecor

El rerecor d’estil plateresc va ser construït entre 1557 i principis del segle XVII mantenint el mateix estil arquitectònic.

Els murs exteriors que acullen relleus de sants populars aragonesos estan integrats amb els pilars de la nau central.

Als peus de rerecor s’hi troba la capella del Sant Crist de la Seu coberta per un baldaquí amb sis columnes salomòniques.

Sant Crist de la Seu

En el calvari de la capella es troba Jesucrist mort acompanyat per la Mare de Déu dels Dolors i l’apòstol Sant Joan.

El Sant Crist de la Seu és d’una gran devoció a la ciutat de Saragossa.

Capella de Sant Jaume El Major

Té una portada barroca del segle XVII i una estàtua del sant coberta per un baldaquí barroc amb columnes salomòniques.

Capella de Sant Vicenç Màrtir

La capella del segle XVIII conté un retaule neoclàssic presidit per una escultura del sant de 1760.

Capella de Sant Valeri

Capella dedicada al patró de Saragossa amb un retaule de fusta daurada d’estil xurrigueresc del segle XVII.

Conté les talles dels sants Valeri, Vicens i Llorenç i està coronat amb un calvari.

Capella de Sant Pere Arbuès

Alberga el sepulcre del sant que va ser assassinat dins de la catedral l’any 1485 i traslladat en aquest espai l’any 1664.

Està emplaçat sota d’un baldaquí sostingut per quatre columnes salomòniques i rematat amb figures de les virtuts.

Una escultura del màrtir en glòria de 1725 presideix l’estança.

Tapissos

El museu instal·lat a les antigues sales capitulars alberga una col·lecció de 65 teles flamenques dels segles XV al XVI.

És considerada una de les tres millors del món i les sèries més destacades són:

• La història d’Esther
• La guerra de Troia
• Història de Sant Joan Baptista
• Història de Moisès
• Vicis i Virtuts

Museu dels Fanals i Rosari de Cristall de Saragossa

El museu està ubicat a l’interior de l’església del Sagrat Cor de Jesús a la plaça de San Pedro Nolasco.

El Rosari de Cristall és una processó nocturna que se celebra el dia 13 d’octubre per les festes del Pilar de Saragossa.

Aquesta processó simbolitza el prec del Rosari on els comptes són substituïts per fanals de cristall.

Participen trenta carrosses de cristall i més de 300 fanals de mà al·lusius als misteris del Rosari i la Mare de Déu del Pilar.

La Vinguda de la Mare de Déu

Representació de la vinguda de la Mare de Déu en carn mortal a Saragossa entregant el Pilar i el Sant Rosari.

Estendards

Diferents estendards de les confraries.

Rosari de Cristall

Obre la processó la carrossa amb la creu de guia. Després quinze carrosses representen els cinc misteris joiosos, cinc dolorosos i cinc gloriosos. Una més personifica els cinc misteris lluminosos de Joan Pau II. Darrere d’aquestes circulen les carrosses monumentals. Cada misteri està acompanyat de dotze fanals que simbolitzen cada una de les parts de l’oració del Rosari: un Parenostre, deu Avemaries i una Glòria.

Carrosses i misteris

Carrosses i misteris del museu.

Avinguda César Augusto i carrer de San Pablo de Saragossa

L’avinguda de César Augusto recorre el traçat de la muralla romana des del riu Ebre fins al carrer del Coso.

La torre de la Zuda, el tram conservat de muralles, el monument a Cèsar August i el Mercat Central són el més destacat.

L’església de Sant Pau dona nom al carrer que porta fins al palau de l’Aljaferia.

Torrassa de la Zuda

Torre de l’homenatge que formava part de l’antic palau de la Zuda construït dins de l’alcàsser musulmà.

L’edifici actual es deu a les reformes del segle XVI i sobretot de principis del segle XX.

En l’actualitat la planta baixa acull l’Oficina de Turisme.

Muralles

Les muralles romanes de l’avinguda César Augusto són el tram conservat més gran de la ciutat.

Cèsar August

Còpia en bronze de Cèsar August regalada pel govern d’Itàlia a la ciutat de Saragossa.

Mercat Central

L’actual Mercat Central va ser inaugurat l’any 1903 per substituir l’antic mercat a l’aire lliure organitzat des del segle XIII.

L’edifici de planta rectangular que va ser dissenyat per Fèlix Navarro combina l’estil neoclàssic de les façanes i el modernista.

Ha estat rehabilitat entre el 2018 i 2019 per l’Ajuntament de la ciutat.

Església de Sant Pau Apòstol

L’església de Sant Pau va ser construïda en estil gòtic mudèjar entre finals del segle XIII i mitjans del segle XIV.

Edifici d’una sola nau ampliat en el segle XV amb dues naus laterals que continuaven per la capçalera com un deambulatori.

L’absis poligonal i la torre mudèjar van quedar integrats a la nova planta.

Entre els segles XVI i XVIII s’obren més capelles en el costat sud de l’església.

Torre

La torre de maó té planta octogonal amb una decoració mudèjar d’espigues, arcs apuntats i frisos de rombes.

Presenta finestres geminades en el cinquè cos per cada costat, tres en el sisè, dos a l’últim i una agulla remata el conjunt.

Porta de Sant Pau

La porta mostra arcs de mig punt atrompetats flanquejats per pilastres i una fornícula amb la mare de Déu del Pòpul.

Aquesta portada està rematada per una imatge de sant Pau.

Els Setges de Saragossa

L’església de Sant Pau va ser un dels Setges de Saragossa soferts durant la guerra de la Independència que va enfrontar l’exèrcit d’ocupació de Napoleó Bonaparte i les forces espanyoles lleials a la dinastia Borbó.

Malgrat la cooperació de les autoritats espanyoles amb els francesos l’ocupació militar va motivar l’aixecament popular del 2 de maig de 1808 a la capital d’Espanya.

José de Palafox va encapçalar aquesta sublevació a Saragossa.

Agustina d’Aragó va ser una de les seves heroïnes.

Palau de l’Aljaferia de Saragossa / Corts d’Aragó

El rei Abu Yafar de la taifa de Saraqusta va construir en el segle XI una residència d’esbarjo amb el nom de palau de l’Alegria.

Durant el segle XIV el rei Pere IV va ampliar el palau musulmà com a residència dels reis d’Aragó.

Els Reis Catòlics entre 1488 i 1495 van modificar i reformar les estances de la segona planta del palau mudèjar.

En segle XVI s’hi va establir el Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició i l’any 1593 es va convertir en fortalesa militar.

Aquest recinte emmurallat de planta quadrada conserva sis torrasses ultra semicirculars.

L’any 1987 va passar a ser la seu de les Corts d’Aragó.

Portada

La porta d’entrada situada al costat oriental i descentrada de la façana presenta un arc de ferradura doble entre dues torrasses.

Torre del Trobador

Torre defensiva de planta quadrangular construïda a finals del segle IX.

Rep el nom a partir del drama romàntic de 1835 El Trobador d’Antonio García Gutiérrez inspirat en el palau de l’Aljaferia.

Plànols del palau cristià medieval i dels Reis Catòlics

Pati de Santa Isabel

Pati rectangular obert i enjardinat al voltant del qual s’agrupava el palau andalusí.

Es coneix amb aquest nom per la infanta Isabel d’Aragó que va néixer al palau l’any 1271.

Pati de Sant Martí

Pati construït en el segle XIV pel rei Pere IV al costat de l’església de Sant Martí situada en l’angle nord-est de la muralla.

Tester nord

En el tester nord van ser edificades els espais més importants del palau musulmà com el saló Daurat i la mesquita privada.

A la part superior també van ser construïts el palau mudèjar de Pere IV i el dels Reis Catòlics.

Pòrtic nord

El pòrtic d’arcs polilobulats suportats per columnes situat en el costat septentrional dona accés al saló Daurat.

Oratori

En el costat oriental del pòrtic nord es troba una petita mesquita o oratori privat del monarca i de la seva cort.

L’interior de planta quadrada té a la part superior una galeria d’arquets lobulats i una cúpula d’arcs de mig punt entrellaçats.

Els murs estan decorats per arcs cecs mixtilinis suportats per columnes.

Saló Daurat

El saló Daurat o dels Marbres va ser la principal estança del palau musulmà on es realitzaven els actes protocol·laris de la cort.

En aquesta sala el monarca en el seu tron presidia ambaixades i recepcions.

El seu accés presenta quatre arcs mixtilinis entrellaçats suportats per cinc columnes dobles de marbre amb capitells d’alabastre.

La sala rectangular conserva una alcova reial que avui és un petit museu.

Museu

Espai on es mostren arcs, bigues, plafons i reproduccions policromades del palau musulmà.

Saló Nord

Probable saló d’audiències del palau de Pere IV que destaca per la decoració renaixentista dels enteixinats.

Saló de Recepcions

La sala de recepcions del palau mudèjar que està adossada a la torre del Trobador se la coneix com la de l’Aljub.

Els enteixinats destaquen pels escuts heràldics de Pere IV i el seu fill Joan II.

Decoració

Decoració dels enteixinats de les sales superiors del palau mudèjar de Pere IV.

Escalinata

Al palau dels Reis Catòlics s’hi accedeix per aquesta escala noble de dos trams il·luminada per finestrals.

Portada

Porta del saló del Tron que destaca per l’arc rebaixat trilobulat i un timpà de cinc lòbuls amb l’escut dels Reis Catòlics.

En aquest hi figuren els blasons dels regnes de Castella, Lleó, Aragó, Sicília i Granada sostingut per lleons.

Corredor

El corredor dona accés a les sales nobles del palau.

Saló del Tron

La sala de planta rectangular va ser concebuda per la celebració d’actes i cerimònies protocol·làries.

Està cobert per un enteixinat de fusta tallada i policromada composta de bigues i travesses i trenta cassetons quadrats.

La decoració d’aquests destaca per l’emblema del jou i les fletxes i els motius vegetals com les pinyes penjants.

Per sota hi ha una galeria d’arcs conopials i un fris amb una inscripció glorificant els Reis Catòlics.

Porta

Les portes de les sales adjacents tenen una decoració en guix amb motius vegetals i llaceries mudèjars.

S’obren amb tres arcs sustentats per capitells correguts i fines columnes.

Enteixinats

Els enteixinats d’estil mudèjar de les sales del palau dels Reis Catòlics són magnífics:

• la sala de Santa Isabel presenta quaranta cassetons que tenen representades les ensenyes dels reis pintades de colors vius i una inscripció per lloar als reis
• la sala dels Passos Perduts destaquen per la decoració de polígons estrellats de vuit puntes i un gran escut flanquejat en el centre per jous, nusos i el lema de tanto monta
• la sala de Pere IV inclou jous i fletxes, nusos, pinyes i una anotació d’elogi al rei

Plànol de les Corts d’Aragó / Maqueta actual

Hemicicle

Les Corts d’Aragó recuperades l’any 1983 són l’òrgan legislatiu de la comunitat autònoma amb seu al palau de l’Aljaferia.

L’any 1987 va ser inaugurat l’hemicicle d’aquest parlament autonòmic.

Plànol dels barris: El Casco i El Centro de Saragossa 

El Tubo

El Tubo és la principal zona de tapes de Saragossa que és reconeguda per la seva oferta gastronòmica.

Barris d’El Casco i d’El Centro de Saragossa

Els dos barris del nucli antic de Saragossa estan separats pel carrer del Coso que ocupa l’espai de la muralla medieval.

El carrer de Don Jaime I segueix el traçat d’una antiga via romana i el carrer d’Alfonso I del segle XIX dona accés al Pilar.

Plaça d’Espanya

La plaça és un dels punts neuràlgics de la ciutat on destaquen:

• el Palau de Diputació Provincial
• el Monument als Màrtirs de la Religió i de Pàtria

Palau de la Diputació Provincial

El palau construït a mitjan segle XIX va ocupar l’antic convent de Sant Francesc destruït durant els Setges de Saragossa.

La façana de 1952 construïda en estil neoclàssic està coronada per un rellotge i l’escut d’armes de la província.

Monument als Màrtirs de la Religió i de la Pàtria

El monument de 1904 costejat per subscripció popular va ser dissenyat per Ricardo Magdalena i esculpit per Agustí Querol.

El memorial està dedicat als màrtirs de la ciutat del segle IV i als defensors de la ciutat en els Setges de Saragossa.

Mostra un àngel alat sostenint un aragonès caigut, l’escut de Saragossa i una figura femenina a la base simbolitzant la ciutat.

Carrer del Coso

En aquest carrer es troben els palaus dels Luna i de Sástago i altres edificis com l’Antic Casino Mercantil i el Teatre Principal.

Antic Casino Mercantil

L’antic Casino Mercantil reformat entre 1912 i 1914 destaca per la façana modernista de Francisco Albiñana.

L’any 2004 va ser rehabilitat com a seu central d’una entitat de crèdit cooperatiu.

Palau de Sástago

Palau renaixentista de 1574 construït pels comtes de Sástago va servir de residència dels reis Felip II i en 1814 de Ferran VII.

En el segle XIX ha estat casa de José de Palafox, seu de la Capitania General, comandament de policia i Casino de Saragossa.

L’any 1981 l’edifici restaurat per la Diputació Provincial és utilitzat com a sala d’exposicions.

Teatre Principal

El teatre inaugurat el 1799 deu el seu aspecte actual a una profunda remodelació de finals del segle XX.

La part superior de la façana destaca per les quatre muses de Francisco Rallo del 1970: Melpòmene, Talia, Euterpe i Terpsícore.

Palau dels Luna

Palau renaixentista del segle XVI construït per Pedro Martínez de Luna que va ser virrei d’Aragó i comte de Morata.

A l’exterior destaca la portada de 1552 flanquejada per Hèrcules i Teseu.

En l’actualitat és la seu del Tribunal de Justícia d’Aragó.

Carrer de Don Jaime I

El carrer que recorre l’antiga via romana Cardus Maximus va ser reformat per última vegada a mitjan segle XIX.

Dedicat al rei Jaume I d’Aragó i comte de Barcelona connecta amb les places de la Seo i del Pilar.

Casa Chóliz

Casa reformada l’any 1918 que conserva la decoració a base d’elements ceràmics a la planta intermèdia.

A la façana de l’antiga Perfumeria Rived destaca l’escut heràldic de la família flanquejat per dos lleons rampants.

Plaça José Sinués

En aquesta petita plaça de vianants s’obre la façana nord neoclassicista i més característica del Teatre Principal.

Casa dels Torrero

Palau renaixentista de principis del segle XVI rehabilitat coma seu del Col·legi d’Arquitectes.

Museu Goya

El museu inaugurat l’any 1979 va ser refundat el 2015 com a Museu Goya-Col·lecció Ibercaja-Museu Camón Aznar.

Ubicat en el palau renaixentista dels Pardo acull 500 obres repartides entre 26 sales d’exposició dels segles XV al XX.

L’espai museístic destaca per la col·lecció de pintures i gravats del pintor aragonès Francisco de Goya (1746-1828).

Sindicat Central d’Aragó

Edifici del segle XVII reconstruït l’any 1922 per albergar la seu de Sindicat Central d’Aragó d’Associacions Agràries Catòliques.

Des de l’any 2021 és la seu institucional d’un grup educatiu privat.

Casa de Miguel Donlope

El palau renaixentista del segle XVI és la seu de la Reial Mestrança de Cavalleria de Saragossa des de l’any 1912.

Carrer d’Alfonso I

Aquest carrer de vianants que comunica el carrer del Coso amb la plaça del Pilar és una de les artèries comercials de la ciutat.

Construïda el 1865 conserva establiments de finals del segle XIX com el Cafè 1885 i racons com el passatge del Ciclón.

Passatge del Ciclón

Galeria comercial de l’any 1883 d’estil classicista que rep el nom per l’antiga casa de joguines situada en el seu interior.

El nom oficial és passatge del Comercio y de la Industria i és un dels pocs espais d’aquest estil conservats a Espanya.

Café 1885

Cafeteria restaurant oberta l’any 2022 que ha recuperat la façana i l’interior de l’antiga joieria Aladren de 1885.

Plaça de San Felipe

La plaça que té accés pel carrer d’Alfonso I alberga l’església de Sant Felip i Jaume el Menor i el Museu de Pablo Gargallo.

Església de Sant Felip i Jaume el Menor

Església barroca del segle XVII promoguda pels marquesos de Villaverde que van cedir el terreny contigu al seu palau.

Destaca la portada flanquejada per columnes xorigueresques i rematada per la imatge de Santa Helena.

Museu Pablo Gargallo

Espai museístic monogràfic inaugurat l’any 1985 dedicat a l’obra de l’escultor aragonès Pablo Gargallo.

Ocupa l’anomenat palau dels comtes d’Argillo que van ser els propietaris en el segle XIX.

A l’entrada del museu hi ha dos grups eqüestres realitzats per l’Estadi Olímpic de Barcelona de 1929.

Escultures

Els atletes a cavall són coneguts com La Salutació Olímpica de l’atleta clàssic i La Salutació Olímpica de l’atleta modern.

A prop del museu es troben La Veremadora i El Pastor de l’Àliga.

Pablo Gargallo (1881-1934)

Estudiant de l’Escola de Belles Arts de Barcelona és considerat el precursor de l’escultura en ferro classicista i experimental.

Va alternar l’estil modernista i noucentista amb un més atrevit com la desintegració dels espais i formes i nous materials.

L’any 1923 va establir-se a París on va traslladar a les seves escultures un concepte cubista del buit i un nou expressionisme dramàtic.

El Gran Profeta de l’any 1933 en estil cubista és l’obra mestra i més coneguda de l’escultor.

Plaça dels Sitios

La plaça va ser construïda per a l’Exposició Hispana Francesa de 1908 en el primer centenari del setge francès de la ciutat.

En el centre es troba el Monument dels Setges de Saragossa d’Agustí Querol inaugurat pel rei Alfons XIII.

El memorial destaca els personatges d’Agustina d’Aragó i del general Palafox.

Plànol del parc de l’Aigua de Saragossa 

Parc de l’Aigua Luís Buñuel de Saragossa 

Parc urbà inaugurat l’any 2008 amb motiu de l’Exposició Internacional 2008 Aigua i Desenvolupament Sostenible.

L’espai situat al costat de l’Exposició en el meandre Ranillas del riu Ebre té una superfície de 120 ha.

És un referent per la ciutat de Saragossa de les activitats esportives i d’oci.

Alberga un camp de golf, un canal d’aigües braves, un teatre, un circuit d’aventures, un jardí botànic i horts urbans.

També acull un canal interior per passejar en barca, lloguer de bicicletes i rutes a cavall.

Esport i restauració

El parc que està ubicat al costat del recinte de l’EXPO 2008 compte amb un centre d’esport termal i zones de restauració.