Slide Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Treviso Treviso, la petita Venècia i la ciutat medieval de l'amor cortès

Autor: | 22 / 07 / 2019 | Categories: Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Europa (Inici: Sanremo - Final: Venècia) (2019) | Etiquetes: Catedral, Escapada Urbana | Sense comentaris

El palau del Podestà de Treviso i la seva torre cívica és una construcció del segle XIII que va ser la seu de la Senyoria.

L’actual edifici és una restauració de finals del segle XIX i actualment està ocupat per la Prefectura de la província.

Treviso

Treviso és la  capital de la província homònima de la regió del Vèneto.

La ciutat va viure una època daurada els segles XII i XIII i el territori va ser conegut pel nom de “Marca Gioiosa et Amorosa”.

Treviso es va convertir en una destinació de poetes i trobadors on el tema d’inspiració era l’amor cortès a les dones.

També se la coneix com la petita Venècia pels seus canals que formen part d’una obra d’enginyeria del segle XVI.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 88.999 habitants.

Canals

El riu Botteniga aflora al nord de la ciutat per dividir-se en diversos ramals que travessen la ciutat.

Els canals més importants són el Cagnan Gran, Buranelli, Siletto i el mateix Botteniga que desaigüen al riu Sile.

Breu introducció històrica de Treviso

Edat antiga

A l’època preromana es van establir el pobles dels paleovenetis al costat del riu Sile.

El segle I aC la ciutat de Tarvisium que era travessada per la via Postumia adquireix la ciutadania romana.

Edat mitjana

Durant el segle VI després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident va ser disputada entre ostrogots i bizantins.

El ducat de Treviso instaurat pel regnat dels llombards a final del segle VI va perdurar fins a l’arribada dels carolingis.

L’any 776 Carlemany va celebrar a Treviso la derrota d’una rebel·lió en contra de l’emperador.

En aquests dos períodes la ciutat va ser dotada per encunyar una moneda que va perdurar amb la República de Venècia.

El segle XI i XII pertany al Regne d’Itàlia adscrit al Sacre Imperi Romanogermànic.

L’any 1164 la ciutat guanya poder amb l’aliança de la lliga veronesa i llombarda en contra de l’emperador Barba-roja.

Marca Trevigiana

Els segles XII i XIII són una etapa daurada de govern de la ciutat i de la província anomenada Marca Trevigiana.

És un període polític i econòmic brillant, rep nombrosos poetes i trobadors que expliquen les bondats de l’amor.

Senyoria – República de Venècia

Després d’aquest període municipal comença la senyoria dels Ezzeline entre 1237 i 1260.

Entre 1283 i 1321 els güelfs que són seguidors del papa derroten els gibel·lins que són seguidors de l’imperi.

L’any 1329 va ser ocupada pels Scaligeri durant una dècada i el 1339 la ciutat va ser adquirida per la República de Venècia.

Entre 1381 i 1389 l’arxiduc d’Àustria i els Carraresi de Pàdua sotmeten la població fins que s’annexionen als venecians.

Edat moderna

Treviso va ser fidel a la República de Venècia durant quatre segles (1389- 1797) i va gaudir d’estabilitat i prosperitat.

Entre 1509 i 1511 durant la guerra de la Lliga de Cambrai la ciutat va construir les fortificacions actuals i va rebutjar el setge.

Edat contemporània

L’any 1797 Napoleó va derrotar als venecians i amb el Tractat de Campoformio Treviso va pertànyer als austríacs.

El 1815 la caiguda napoleònica i el Congrés de Viena atorguen formar part del regne Llombard-Vèneto dels Habsburg.

La revolta del 1840 va ser dissolta per l’exèrcit austríac.

L’any 1866 Treviso després de la Tercera Guerra d’Independència va passar al Regne d’Itàlia.

Segle XX

Durant la Primera Guerra Mundial la ciutat va ser la seu de la Intendència i un centre hospitalari de l’exèrcit.

L’any 1940 Itàlia va entrar en guerra aliada amb Alemanya i Treviso va ser un important nus ferroviari.

La Segona Guerra mundial van ser devastadora per la població.

Als anys vuitanta va haver-hi un esclat industrial a la província de Treviso.

Plànol de Treviso

Localització

Z1/1 – Casa dels Ricchi / Z1/2 – Catedral de Treviso / Z1/3 – Font de les Tetes / Z1/4 – Loggia dels Cavallers / Z1/7  – Palau de la Raó o Tres-cents / Z1/8 – Església de Sant Vit i Santa Llúcia / Z1/9 – Font de les Tres Cares / Z2/10 – Canal Bunarelli / Z2/11 – Casa dels Carraresi / Z2/12 – Església de Sant Francesc / Z2/14 – Illa de Pescheria

Nucli antic de Treviso

El nucli antic està organitzat entorn la plaça del Duomo i la plaça dels Signori que estan connectades per la via Calmaggiore.

El Cagnan Gran creua la ciutat i els canals Siletto i Buranelli envolten aquest centre històric.

Via Calmaggiore

Aquesta via unia els dos centres de poder de la ciutat medieval: la Catedral i el palau de la Senyoria.

Actualment és un carrer comercial amb edificis històrics i botigues a l’interior de les seves arcades.

Plaça dels Signori

Aquesta plaça en honor dels Senyors és el centre social i cultural de la ciutat de Treviso i alberga tres edificis històrics:

  • Palau dels Tres-cents o de la Raó
  • Palau del Podestà amb la torre cívica
  • Palau Pretori

Palau dels Tres-cents

Aquest edifici de 1185 va ser utilitzat pels magistrats de la ciutat com a palau de la Raó i pel Consell Major.

Rep el nom definitiu per aquest consell que estava compost per tres-cents membres.

Actualment és la seu del consell municipal de Treviso i un espai d’exposicions.

Loggia

La loggia del palau (1552) alberga una escultura del segle XV de sant Liberal que és el patró de Treviso.

També acull l’original del 1559 de la font de les Tetes.

Fins al 1797 els ciutadans celebraven la proclamació d’un nou alcalde bevent el vi negre i blanc que brollava d’aquesta font.

Plaça Indipendenza

Aquesta plaça rep el nom pel monument a la Independència que també és conegut com a Teresona.

Teresona

L’escultura de marbre commemora els morts durant el Ressorgiment de 1866 per la unificació de Treviso amb el regne d’Itàlia.

Loggia dels Cavallers

L’edifici del 1276 simbolitza el poder polític de les famílies nobles durant el període de municipi lliure.

La loggia va ser restaurada durant el segle XX descobrint els frescos dels segles XIII i XIV.

Palau del Mont de Pietat

L’edifici del Mont de Pietat inclou les esglésies de Santa Llúcia i Sant Vit.

La seu d’aquesta institució financera d’empenyorament s’aixeca sobre l’església de Santa Llúcia (1498) i Sant Vit (1561).

L’any 1822 aquesta institució es va convertir en una caixa d’estalvis i actualment és propietat del grup bancari Unicredit.

Església de Santa Llúcia

Un palau públic que incorporava l’església de Santa Maria de les presons va ser construït a finals del segle XIV.

Aquest edifici que va ser la seu del Consell de la Comunitat va ser adossat a l’absis de l’església romànica de Sant Vit.

L’any 1389 el temple va ser consagrat a santa Llúcia.

Església de Sant Vit

L’any 1561 l’ampliació del Mont de Pietat sobre l’església de Sant Vit va reformar aquest edifici religiós.

Va incorporar el pòrtic suportat per columnes i va aixecar la torre romànica.

En un costat del temple es troba aquest tabernacle amb una representació de la mort de Crist de 1363.

Font de les Tres Cares

La font coronada per tres caps masculins dona testimoni d’una falsa etimologia del nom de Treviso.

Ajuntament

Aquest palau d’estil neoclàssic va ser construït per la família Sugana a principis del segle XX.

Des del 1868 és la seu de l’Ajuntament de Treviso.

Barri dels molins

Treviso conserva alguns molins en aquest barri que és travessat pel Cagnan Gran.

Va ser coneguda amb el nom “el graner de la Sereníssima”, ja que la major part del gra provenia d’aquesta zona de Treviso.

Cagnan Gran

El canal és una branca del riu Bottenigga que neix a l’entrada de la ciutat i s’eixampla al seu pas per l’illa de Pescheria.

Illa de Pescheria

Aquesta illa artificial alberga el mercat del peix des del 1856 quan va ser traslladada per motius sanitaris.

Mercat del peix

Aquest espai va ser reformat l’any 2002 i ha conservat la seva estructura original.

Al voltant del mercat que se celebra cada dia al matí (dilluns a dissabte) hi ha molts comerços i botigues.

L’accés es produeix per un pont de ferro.

Anguana

L’Anguana és una nimfa amb forma de sirena que segons la mitologia vigila les aigües de Treviso.

Casa dels Carraresi

El palau Carraresi que és una reconstrucció de finals del segle XIV s’utilitzava com alberg.

Sembla que va ser la residència dels oficials de l’exèrcit dels Carraresi que va governar Treviso entre 1384 i 1388.

Actualment el complex Carraresi-Brittoni és el Centre de Convencions i Exposicions de la Fundació Cassamarca.

Pont de Sant Francesc

Aquest pont sobre el Cagnan Gran pren el nom de l’església de Sant Francesc que està molt propera.

Església de Sant Francesc

Aquesta església va ser fundada a primers del segle XIII per l’orde dels frares menors enviats per sant Francesc d’Assís.

L’edifici de planta de creu llatina amb una sola nau va finalitzar la seva construcció l’any 1270.

El temple que és propietat de la ciutat va ser restaurat l’any 1928 i està administrat per l’orde franciscà.

A l’exterior es troba una escultura contemporània de sant Francesc d’Assís.

Canal Buranelli

El canal Buranelli neix a l’entrada del riu Botteniga a Treviso.

Rep el nom pels peixaters de l’illa de Burano que eren els proveïdors majoritaris del mercat del peix.

Casa dels Ricchi

Aquest palau d’estil gòtic va ser construït per la família Azzoni Avogrado durant el segle XIV.

L’edifici que pertany a la ciutat de Treviso va ser restaurat l’any 2013 i acull exposicions d’art modern.

Font de les Tetes

Aquesta còpia de l’escultura original es troba en un pati interior al costat de la plaça dels Signori.

Catedral de Treviso

La Catedral de Sant Pere Apòstol és la seu de la diòcesi de Treviso.

L’edifici actual és una reconstrucció en estil neoclàssic de finals del segle XVIII.

A l’exterior destaquen les set cúpules que estan ubicades entre la nau central (cinc) i el transsepte (dos).

Nau

L’interior d’estil renaixentista presenta tres naus separades per pilars cruciformes que suporten cúpules i voltes de canó.

L’església té capelles laterals, una capçalera amb tres absis i per sota d’aquesta l’antiga cripta del segle XI i XII.

Altar major

L’antic altar major conserva les restes dels sants Teonisto, Tabra i Tabrata que són considerats copatrons de Treviso.

Per sobre hi ha un crucifix de fusta de principis del segle XVI.

Monument

Aquest monument d’estil barroc dedicat al papa Alexandre VIII és de finals del segle XVII.

Capella del Santíssim Sagrament

L’absis d’aquesta capella del segle XVI mostra les escultures del Redemptor, sant Pere i sant Pau.

Capella de l’Anunciació

El canonge Malinti va construir aquesta capella d’estil renaixentista l’any 1519 per acollir el seu mausoleu.

Altar de Santa Justina

L’altar de 1530 mostra el retaule de Santa Justina entre els sants Joan Baptista i Caterina d’Alexandria.

Obres de la capella de l’Anunciació

Destaca el retaule de L’Anunciació de Ticià (1523) i els frescos de Pordenone amb L’Adoració dels Reis d’Orient (1520).

També sobresurten L’Adoració dels pastors (1557) i el retaule de Sant Llorenç i els Sants (1562) de Paris Bordone.

La Mare de Déu de la flor va ser pintat per Girolamo de Treviso l’any 1487.

Cripta

La cripta d’estil romànic és la part més antiga de la Catedral (segles XI i XII).

Presenta tres naus amb 68 columnes de marbre i volta de creueria.

Sant Liberal

A l’absis es conserva l’arca amb les restes de sant Liberal (segle IV) que és el patró de Treviso.

Frescos

Al sostre i a les parets de la cripta hi ha frescos que estan datats entre els segles XIII i XIV.

Torre

La torre de la Catedral està adossada al baptisteri de Sant Joan Baptista del segle XIII.

Façana

La façana té un porxo neoclàssic de 1836 amb sis columnes i capitells jònics.