Autor: | 22 / 07 / 2019 | Categories: Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Europa (Inici: Sanremo - Final: Venècia) (2019) | Etiquetes: Basílica, Catedral, Escapada Urbana, Patrimoni de la Humanitat | Sense comentaris

La Catedral de Verona és una església romànica dedicada a la Santíssima Mare de Déu.

Va ser consagrada l’any 1187 i és la seu episcopal de la diòcesi de Verona.

Les diferents reconstruccions no han alterat el seu estil arquitectònic.

Verona

Verona és la capital de la província homònima de la regió del Vèneto.

Va ser fundada el segle I aC i compte amb el tercer amfiteatre romà més gran del món.

És coneguda per ser la ciutat on transcorre la tragèdia de Romeu i Julieta de Schakespeare.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 257.993 habitants.

El riu Adige travessa la ciutat.

Patrimoni de la Humanitat

La ciutat de Verona està inscrita com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Breu introducció històrica de Verona

Edat antiga

La primera història de Verona passa per una aldea situada en el turó de San Pietro habitada pels Cenomani i Paleoveneti.

L’any 89 aC Verona es converteix en una colònia romana i es construeixen el pont de pedra, el fòrum, l’amfiteatre i el teatre.

El bisbe Sant Zenó va ser el precursor del cristianisme a la regió.

Edat mitjana

Durant el segle IV les invasions bàrbares van portar al rei dels visigots Alaric I a viure a Verona.

Entre el 493 i 526 sota el domini de Teodoric la ciutat va ser la capital dels gots.

L’any 568 és ocupada pel rei llombard Alboí establint la capital del regne a Verona.

L’any 774 Carlemany derrota a Verona a l’últim rei llombard Adelchis.

El fill de rei carolingi Pipí d’Itàlia va establir Verona com a capital i va construir la basílica de Sant Zenó.

El rei d’Itàlia i emperador dels romans Berenguer I (850-924) va residir a Verona.

A finals del segle X els emperadors Otó II i Otó III van residir durant llargs períodes a la ciutat de Verona.

Segles XII – XVIII

A la primera meitat del segle XII i després de l’autoritat imperial Verona va esdevenir un municipi lliure.

L’any 1164 Verona es rebel·la contra l’autoritat de l’emperador Barba-roja amb la Lliga Veneciana i Llombarda.

El llinatge Scaligeri van exercir la senyoria de Verona entre 1260 i 1387.

L’any 1405 els veronesos juren fidelitat a la República de Venècia després del domini de la família llombarda Visconti.

Verona va estar vinculada a la república de la Sereníssima durant quatre segles fins a l’arribada de Napoleó l’any 1796.

Segles XIX – XX

L’any 1797 amb el tractat de Campoformio tota la regió va ser governada pels austríacs fins al 1866.

L’octubre de 1866 Verona vota l’annexió al regne d’Itàlia després de l’ocupació de les tropes italianes.

La Primera Guerra Mundial no va produir grans desperfectes, ja que aquest conflicte es va viure des de la rereguarda.

Verona va celebrar l’únic congrés de la República Social Italiana de Mussolini.

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser destruïda per ser la seva posició estratègica entre els dos bàndols.

El miracle econòmic italià entre les dècades cinquanta i seixanta del segle XX també va arribar a Verona.

Plànol de Verona

Localització

1 – Amfiteatre Arena / 2 – Casa de Julieta / 5 – Museu de Castelvecchio / 6 – Teatre Romà / 7 – Arc Scaligeri / 9 – Palau de la Raó – Torre de Lamberti / 14 – Palau de la Gran Guàrdia / 18 – Basílica de Sant Zenó / 19 – Catedral de Santa Maria Assumpta / 20 – Basílica de Santa Anastàsia / 21 – Església de Sant Fermo / 26 – Porta Borsari / 31 – Església de Sant Esteve

Basílica de Sant Zenó de Verona

L’edifici romànic de la basílica de Sant Zenó va ser reconstruïda l’any 983 per l’emperador Otó I.

L’anterior església que va ser consagrada per rei Pipí l’any 806 va rebre les relíquies del bisbe Zenó.

L’any 1770 la República de Venècia va clausurar el monestir i des del 1806 és una basílica parroquial regida per un abat.

El conjunt conserva el claustre, la torre de l’antiga abadia i el campanar exempt del segle XII.

Façana

La façana de la basílica és un model per totes les esglésies romàniques de Verona.

Destaquen la rosassa, el porxo i el pòrtic.

La lluneta està presidida per la figura de Sant Zenó i per sota en els baixos relleus es representen els miracles del bisbe.

Porta de bronze

La porta de bronze té 48 plafons quadrats amb escenes de la vida de Crist i de l’Antic Testament.

Nau central

El temple té planta de creu llatina amb una nau central, dues laterals i un creuer.

Les naus estan dividides per pilars cruciformes i columnes alternes que suporten el sostre de fusta del segle XIV.

Presbiteri

El presbiteri que s’aixeca sobre la cripta és accessible per unes escales laterals.

Cripta

La cripta actual que és una rehabilitació de finals del segle XII i principis del segle XIII és un bosc de columnes.

Al fons de l’absis es troba el sarcòfag amb les restes del bisbe Zenó que és el patró de Verona.

Frescos

Aquest espai conserva els frescos més antics de la basílica.

Capella major

Aquesta capella major de formes gòtiques va ser aixecada a finals del segle XIV.

Destaca el retaule major de fusta d’Andrea Mantegna.

Altar barroc

L’altar barroc mostra una fornícula amb una representació de La Pietat en pedra policromada.

Altar romànic

Aquest altar és una adaptació d’una portada romànica amb frescos del segle XIV i XV.

Retaule major

Aquest retaule és una obra mestra de la pintura renaixentista italiana del segle XV.

El tema principal del políptic és La Majestuositat de la Mare de Déu.

Pila

La pila de pòrfir vermell que té un diàmetre de 2,27 metres prové d’un edifici termal del segle II dC.

Creu

Creu de la primera meitat del segle XIV anomenada estacionària perquè es trobava en una de les esglésies processionals.

Panells

L’església conserva panells votius de Mestres anònims d’entre els segles XIII a XV:

  • Sant Jordi i la princesa
  • L’Últim Sopar

Claustre

El claustre de l’abadia que va ser construïda durant el segle IX va resistir les guerres napoleòniques del segle XIX.

Castelvecchio de Verona

Aquesta construcció militar és el castell de la família Scaligeri que va governar Verona entre 1260 i 1387.

La fortalesa que té set torres i el seu pont de maons vermells estan situats al costat del riu Adige.

Actualment alberga el Museu de Castelvecchio que va ser fundat l’any 1924.

Museu

El museu exposa col·leccions d’art medieval, renaixentista i modern fins al segle XVIII.

Té 29 sales de pintura, escultura, arqueologia, armes, etc.

Torres

Tot el castell està dominat per la torrassa anomenada Mastio que està situada al costat del pont fortificat.

També destaca la torre del rellotge que va ser restaurada durant el segle XX.

Pont

El pont que forma part de la fortalesa Castelvecchio va ser construït entre 1354 i 1356 per Cangrande II della Scala.

La seva estructura és de tres arcs amb una base de pedra mentre que la part superior emmerletada és de terracota.

Tenia la funció exclusiva de garantir una sortida segura en cas de conflicte.

Funció

El castell va ser concebut com punt neuràlgic defensiu de la ciutat a l’esquerra i dreta del riu Adige.

Corso Cavour de Verona

Corso Cavour és una via pública que connecta Castelvecchio amb la Porta Borsari.

Les grans famílies veroneses van construir els seus palaus en aquesta avinguda entre els segles XV i posteriors.

Arc dels Gavi

Aquest arc va ser erigit per la família Gavi el segle I dC al començament de la Via Sacra de la Verona romana.

Durant l’edat mitjana va ser la porta d’entrada de la ciutat emmurallada.

Palau Canossa

Palau d’estil manierista que va ser construït pels marquesos de Canossa l’any 1527.

Ha estat la residència del tsar Alexandre I, Napoleó Bonaparte i l’emperador Francesc I d’Àustria.

Palau Portaluppi

El palau Portalupi que va ser construït l’any 1804 d’estil neoclàssic és la seu del Banc d’Itàlia.

Palau Muselli

Aquest palau rep el nom de la família Muselli que el va reconstruir a la seva forma actual l’any 1662.

Palau Bevilacqua

Aquest palau del segle XVI va ser cedit a la ciutat de Verona per l’última duquessa Bevilacqua.

Actualment és un institut tècnic estatal que té més cent cinquanta anys d’història (1867).

Palau Medici Glisenti

El palau Medici Glisenti és un edifici de maons i terracota del segle XV d’influència veneciana.

Palau Scannagatti Gobetti

Palau del segle XV del renaixement veronès que va ser venut l’any 2009 per construir apartaments residencials.

Palau Carlotti

Aquest palau barroc del segle XVII és propietat de la família Carlotti.

Porta Borsari

La porta Borsari que va ser construïda el segle I dC formava part de les muralles de Verona.

Durant l’imperi romà era la porta principal de la ciutat i l’entrada a Verona de la via Postumia que unia el mar Tirrè i l’Adriàtic.

Corso Porta Borsari és el carrer més elegant i exclusiu de Verona.

El palau Monga que va ser construït l’any 1782 és actualment una luxosa casa d’hostes.

Plaça de l’Erbe de Verona

La plaça que és la més antiga de Verona s’aixeca per sobre del Fòrum romà.

Rep el nom del mercat de fruites i verdures que se celebra des de l’edat mitjana en aquest espai.

Cases

Algunes cases que envolten la plaça estan reformades com a apartaments de luxe.

Cases Mazzanti

Aquest grup de cases que està situat al nord de la plaça està decorat amb frescos del segle XVI.

Representen escenes al·legòriques de la mitologia.

Columna

Davant del palau Maffei es troba una columna de marbre blanc amb el lleó alat de Sant Marc a la part superior.

Aquesta representació simbòlica de l’evangelista és el símbol de la República de Venècia.

Font

La font que és el monument més antic de la plaça està coronat per La Mare de Déu Verona d’època romana.

Tribuna

Aquesta tribuna del segle XIII s’utilitzava per a la cerimònia de jurament dels funcionaris davant de l’alcalde.

Pilar

Aquest pilar gòtic va ser erigit l’any 1401 durant el període de dominació de Milà.

Domus Mercatorum

Aquesta casa de 1301 va ser construïda per la família Scaligeri com a seu del gremi d’arts i oficis.

Plaça dels Signori de Verona

La plaça dels anomenats Senyors que va aixecar-se durant el domini Scaligeri concentra els edificis de poder de Verona:

  • Palau de la Raó
  • Domus Nova
  • Palau del Capità
  • Palau del Govern
  • Loggia del Consell

També l’església de Santa Maria Antiga i l’Arc Scaligeri.

Palau de la Raó

Aquest palau va ser construït a finals del segle XII per l’ajuntament de la ciutat.

A partir de 1493 va albergar la seu dels magistrats de Verona adoptant el nom actual.

El seu pati interior destaca per l’escala del segle XV de marbre veronès.

Torre del Lamberti

La torre va ser erigida entre els segles XV i XVI durant el període de la república de Venècia.

Loggia del Consell

Edifici del segle XV que va ser encarregat per l’Ajuntament de Verona per les reunions del Consell de la ciutat.

Actualment s’utilitza com a seu del Consell provincial.

Dante

En el centre de la plaça es troba el monument de Dante Alhigieri.

Va ser erigit l’any 1865 per commemorar el sisè centenari del naixement del poeta florentí que va estar exiliat a Verona.

Domus Nova

Edifici del segle XIII que ha tingut diverses funcions polítiques i administratives de la ciutat.

Palau del Govern

El palau va ser construït per la família Scaligeri durant el segle XIII.

També va ser la seu del primer magistrat de la ciutat durant la república de Venècia.

Arc Scaligeri

La seu del poder Scaligeri i de la república veneciana és el palau del Govern.

En el lateral d’aquesta fortalesa es troba l’església de Santa Maria Antiga i davant mateix l’Arc Scaligeri.

Aquest cementiri privat alberga els monuments funeraris de Cangrande, Mastino II i Cansignorio della Scala.

Conjunt catedralici de Verona

La Catedral de Verona forma un conjunt arquitectònic que inclou:

  • Església de Sant Joan de la Font
  • Església de Santa Elena
  • Claustre dels canonges

Catedral de Verona

La Catedral de Santa Maria Assumpta va adquirir la configuració actual d’estil romànic després del terratrèmol de 1117.

Va ser consagrada l’any 1187 i és la seu episcopal de la diòcesi de Verona.

Campanar

El campanar que té una part inferior romànica va ser reiniciat durant el segle XVI però resta inacabat.

Façana Oest

La façana oest és tripartida amb un frontó i un porxo de dos pisos.

Atri major

L’atri està protegit per un doble porxo amb columnes recaragolades que descansen sobre dos grifons.

Destaca el timpà que mostra una representació policromada de La Mare de Déu i el Nen.

A cada costat d’aquesta un baix relleu presenta L’Adoració dels Mags (dreta) i L’Anunci als pastors (esquerra).

Interior

L’interior del segle XV és de planta basilical, rectangular i sense creuer.

Té tres naus separades per pilastres de marbre vermell de Verona que suporten arcs apuntats i volta de creueria.

Presbiteri

Les reformes del segle XVI van incorporar al presbiteri un hemicicle davant de l’absis.

Púlpit

El púlpit de fusta està situat sobre una de les pilastres de la nau central.

Hemicicle

Hemicicle de Michelle Sanmicheli de 1534 amb una creu de bronze entre la Mare de Déu i sant Joan.

Orgues

En l’últim tram de les dues naus laterals hi ha dos orgues restaurats del segle XX.

Capella Cartolari-Nichesola

Aquesta capella del 1165 està consagrada a l’arcàngel Miquel.

Capella Calcasoli

Capella de principis del segle XVI dedicada a sant Antoni de Viena

Capella Mare de Déu del Poble

Gran capella del segle XVI que mostra una estàtua de La Mare de Déu de 1921.

Frescos

Els frescos de 1534 que estan situats a la volta de l’absis de la capella major són de Francesco Torbido:

  • Assumpció de la Mare de Déu i els Apòstols
  • Naixement de la Mare de Déu i Presentació al temple

Pintures

Les obres pictòriques destacades són:

  • L’Adoració dels Reis de Liberale de Verona (1445-1516) (Capella Calcasoli)
  • L’Assumpció de la Mare de Déu de Ticià (1487-1576) (Capella Cartolari-Nichesola)

Església de Sant Joan de la Font

Aquesta església que va ser reconstruïda en estil romànic l’any 1123 s’utilitzava com a baptisteri de la catedral.

Presenta planta basilical amb tres naus suportades per pilars i columnes alternes.

La pica baptismal que és una obre mestre de l’escultura del romànic veronès es troba en el centre de la nau central.

Creu

Una gran creu del segle XV presideix el presbiteri de l’església.

Pica

Aquesta pica baptismal del segle XII té forma octogonal i està esculpida en baix relleu per tots els seus costats.

Està decorada per vuit representacions de la infància de Jesús.

Pintures

De les pintures que es troben a l’interior destaca El Baptisme de Crist del segle XVI.

Frescos

En aquesta església es conserven frescos del segle XIV i XV.

Església de Santa Elena

Aquesta església que era la dels canonges ocupa el lloc de l’antic temple que va construir durant el segle V el bisbe Zenó.

Sobre les ruïnes d’aquesta edificació es va erigir en el segle IX una nova església amb el nom de Santa Elena.

Consagrada als sants Jordi i Zenó va ser reconstruïda en estil romànic després del 1117.

Nau única

L’església té una sola nau que està dividida en la zona del presbiteri per uns graons i una balustrada.

Altar Major

En aquest espai destaca el retaule del segle XVI que representa a La Mare de Déu amb el Nen.

Aquesta està envoltada pels sants Esteve, Zenó, Jordi i Elena.

Atri

L’atri de Santa Maria Matricular era un nexe entre la catedral del segle IX que era coneguda amb aquest nom i Santa Elena.

Aquest espai delimitat per pilastres i columnes dels segles XI i XII suporten arcs i voltes de creueria.

Baix relleu

Aquest baix relleu del segle XII es troba a l’església de Santa Elena.

Basílica de Santa Anastàsia de Verona

L’any 1290 l’orde dels dominics va iniciar la construcció d’aquesta església dedicada a Sant Pere màrtir (patró de Verona).

Rep el nom per un temple preexistent en honor a la màrtir Anastàsia.

Aquesta basílica d’estil gòtic que va ser consagrada l’any 1471 resta inacabada a la seva façana.

Façana

La façana simètrica té tres seccions que es corresponen a les tres naus de l’interior i una rosassa en el centre.

El pòrtic policromat està format per arquivoltes d’arcs apuntats que descansen sobre columnes.

Sarcòfag

El sarcòfag de Guglielmo de Catelbarco va servir de model pels membres de la família Scaligeri.

Lluneta

Els frescos de la lluneta contenen una representació de la Santíssima Trinitat i per sota sant Pere guiant als frares dominics.

En l’arquitrau hi ha explicada la vida de Crist.

Interior

L’església té planta de creu llatina amb tres naus amb voltes de creueria suportades per arcs apuntats i columnes.

San Anastàsia mostra naus laterals amb altars, un transsepte i un absis amb cinc capelles.

Absis central

L’absis central acull el presbiteri amb l’altar major.

Al presbiteri destaca un cenotafi de 1429 dedicat a Cortesia Serego que va ser un noble de l’època dels Scaligeri.

També una representació del Judici Universal de 1492.

Terra

El terra de marbres de tres colors és l’original i davant de l’absis central es troba una rosassa amb l’escut dels dominics.

Volta

La volta de la basílica presenta gran lluminositat i homogeneïtat de colors amb motius florals en el sostre.

Capella Pellegrini

La capella és famosa perquè conté el fresc de Sant Jordi i la Princesa (1438) que és l’obra mestra de Pisanello.

Capella de Rosari

Aquesta capella de finals del segle XVI va ser construïda per commemorar la victòria de Lepant (1571).

Sobre l’altar hi ha La Mare de Déu de la Humilitat.

Altar Centrego

La família Centrego va dedicar aquest altar de finals del segle XV a Sant Tomàs d’Aquino.

El retaule acull La Mare de Déu en el tron entre els sants Tomàs i Agustí del 1512.

Sagristia

A la part esquerra del transsepte està situada l’entrada a la sagristia i a la capella de la família Giusti de 1452.

Capella Giusti

Aquesta capella que es troba al fons de la sala del cor de la sagristia està dedicada a sant Vicenç Ferrer.

Dominics

Imatge dels dominics que van ser els constructors de la basílica de Sant Anastàsia.

Pica

Aquesta pica d’aigua beneïda de 1495 està sostinguda per un home geperut.

Retaule

Retaule de l’altar de la capella Giusti on es representa a la Mare de Déu i sant Vicenç.

Frescos

Frescos de la capella Cavalli dedicada a sant Jeroni.

Casa de Jiuleta de Verona

El museu Casa de Julieta és una residència medieval on va viure la família Dal Cappello.

L’edifici que va ser una posada restaurada del segle XIII va ser comprat per l’Ajuntament de Verona l’any 1905.

Els personatges veronesos de Romeu i Julieta van aparèixer a la novel·la de 1520 de Luigi da Porto de Vicenza.

William Shakespeare (1564-1616) que va escriure la tragèdia Romeu i Julieta l’any 1597 també la va situar a Verona.

La ciutat va reconèixer com a propis els llocs mencionats on transcorre la història d’amor.

Romeu i Julieta

Romeu i Julieta és un drama que explica el relat de dos joves enamorats de les famílies rivals dels Montagú i dels Capulet.

Aquest amor prohibit va esdevenir la mort dels dos personatges.

Balcó

Romeu va escalar aquest balcó per declarar el seu amor etern a Julieta.

Pel·lícula

La casa va ser reformada al voltant de 1940 per recrear un escenari inspirat en una pel·lícula nord-americana de 1936.

Cartes

A les parets de l’entrada de la casa els visitants enganxen cartes, escrits, pòsits i notes de temàtica romàntica.

També es poden enviar per correu cartes a Julieta o deixar-les en una bustia del seu club oficial.

Castell de Sant Pere de Verona

Per accedir al castell de Sant Pere cal travessar el pont de Pedra, ja que es troba al costat dret del riu Adige.

Pont de Pedra

Aquest pont que va ser construït en el segle I aC és el monument romà més antic de Verona.

Només els dos arcs de l’esquerra són d’època romana i la resta són reconstruccions del segle XIII i XVI.

La torre defensiva va ser erigida durant el període dels Scaligeri.

Turó de San Pietro

El turó que s’aixeca per sobre del Teatre Romà rep el nom d’un antic temple dedicat a sant Pere.

Aquest indret estratègic per controlar el riu i la ciutat va consolidar-se amb el castell de Visconti de 1393.

Església de Sant Esteve

Aquesta església principalment romànica que està situada a la dreta del riu Adige està molt a prop del pont de Pedra.

Funicular

El funicular que porta al castell de Sant Pere va ser construït durant la dècada de 1940 i reobert l’any 2017.

Castell de Sant Pere

El castell de Visconti que va perdurar quatre-cents anys a Verona va ser enderrocat definitivament l’any 1840.

L’actual caserna que va ser construïda pels austríacs (1856) és propietat de la ciutat de Verona però és tancada al públic.

Mirador

L’esplanada que hi ha davant del castell és un mirador de la ciutat de Verona.

Plaça Bra de Verona

Aquesta plaça que és la més gran de Verona està situada en el seu centre històric.

Ha estat un espai de mercats i fires i encara se celebra la fira de Santa Llúcia cada any entre l’11 i el 13 de desembre.

Reuneix monuments, palaus i edificis de diferents èpoques i estils:

  • Portes de Bra
  • Passeig del Liston
  • Gran Guàrdia
  • Palau Barbieri
  • Arena

Escultura

L’escultura eqüestre del rei  Víctor Manuel II va ser erigida l’any 1883.

Portes

Les portes de Bra forma part de la renovació de les muralles de Verona de mitjans del segle XVI.

Entre l’estructura de dos arcs hi ha un rellotge de 1872 i al seu costat una torre defensiva anomenada Pentagona.

Passeig del Liston

Al costat oest de la plaça hi ha el passeig del Liston amb palaus que van ser construïts entre els segles XV i XVIII.

Els jardins van ser construïts l’any 1878 sobre l’esplanada davant l’amfiteatre romà.

Palau de la Gran Guàrdia

Aquesta construcció que va ser dissenyada per l’arquitecte Barbieri va ser completada l’any 1853.

El primer edifici va ser utilitzat durant el segle XVI com a un petit arsenal.

Actualment s’utilitza per exposicions, reunions i conferències.

Palau Barbieri

Aquest palau neoclàssic de 1848 s’anomena Barbieri en honor del seu arquitecte.

Seu de l’Ajuntament de Verona des del 1866 després de la unificació del Vèneto al regne d’Itàlia.

Arena

L’amfiteatre romà és un dels més grans del món (75 m per 44 m) i s’estableix que va ser construït al segle 1 dC.

L’Arena té un bon estat de conservació, ja que ha estat restaurat periòdicament des del segle XVI.

En aquest espai s’han celebrat espectacles de masses donat el seu aforament entre 22.000 i 30.000 persones.

Joc de gladiadors, tornejos de cavallers, competicions d’equitació i ciclistes, corrides de braus, i espectacles de circ.

Des del 1913 es va convertir en l’òpera a l’aire lliure més gran del món.

Amfiteatre

L’amfiteatre romà que estava situat fora de les muralles de la ciutat actualment està integrat en el centre històric de Verona.

L’òpera musical i la resta d’espectacles han preservat el seu caràcter popular i la dignitat del monument.

Arena Òpera Festival

El festival d’òpera que se celebra durant els mesos d’estiu va ser inaugurat l’any 1913 amb l’obra Aida de Giusseppe Verdi.

A l’Arena també s’organitzen concerts simfònics, lírics i funcions de dansa clàssica d’octubre a maig.

Església de Sant Fermo Major de Verona

Aquesta església d’estil gòtic que va ser reconstruïda pels franciscans (1260) està dedicada als sants Fermo i Rústic.

Els benedictins van edificar dos temples d’estil romànic entre 1065 i 1134.

L’inferior per conservar les relíquies dels seus màrtirs i el superior per les celebracions eucarístiques.

El campanar que va ser iniciat per l’orde benedictí durant el segle XII va ser acabat per l’orde franciscà en el segle XIV.

Façana principal

La façana principal que està orientada a l’oest presenta un pòrtic central i dues arques funeràries.

El pòrtic romànic contrasta amb les finestres ogivals, els òculs i els pinacles d’estil gòtic.

Pòrtic central

Aquest pòrtic destaca per la porta de bronze amb 24 plafons que expliquen la vida de Fermo i Rústic.

Entrada lateral

L’entrada lateral situada al costat nord presenta arquivoltes apuntades policromades i un arquitrau amb motius florals.

Església inferior

L’església està formada per un presbiteri i un vestíbul que té tres naus amb una volta suportada per dues fileres de pilars.

Les voltes i els pilars estan decorats amb flors de sis pètals que són símbols benedictins.

Presbiteri

El presbiteri presenta tres absis destacant l’altar i el crucifix de fusta del segle XV.

Frescos

A les parets, al sostre i als pilars es conserven al voltant de 70 frescos que estan datats entre el segle XI i XVI.

Destaquen els frescos dels pilars d’El Baptisme de Crist i Mare de Déu alletant amb Santa Elena del segle XII.

Església superior

L’església superior de planta llatina té una única sala amb una coberta de fusta que representa un casc de vaixell.

Presbiteri

El presbiteri presenta un gran absis amb volta de creueria decorada amb frescos dels quatre evangelistes.

Al seu costat en l’arc triomfal hi ha frescos del segle XIV destacant el de Guglielmo de Castelbarco.

Púlpit

El púlpit de 1396 té una base de marbre vermell i està envoltat de frescos.

Capella de Sant Antoni de Pàdua

En aquesta capella destaca un retaule de Liberale da Verona.

Capella Alighieri

Capella del segle XVI que té enterrats els descendents de Dante Alighieri.

Mausoleu Brenzoni

El mausoleu de 1426 representa La Resurrecció i destaquen les pintures del lateral de Pisanello.

Mausoleu Della Torre

Mausoleu de la família Della Torre de 1517.

Altar Sant Josep

Aquest altar mostra L’Adoració dels pastors de 1608.

La Crucifixió

Pintura del segle XIV de Turone di Maxio.