Autor: | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Castell, Catedral, Escapada Urbana | Sense comentaris

L’aqüeducte de Segòvia és una obra civil romana del segle II dC.

La seva construcció va portar l’aigua a Segòvia des del riu Frio que neix a prop del palau de la Granja.

A la part superior es troba la canalització que ha donat servei a la ciutat fins al segle XX.

Segòvia

Segòvia és la capital de la província homònima que pertany a la Comunitat de Castella i Lleó.

Actualment la seva població és de 51.756 (2017).

La seva climatologia es troba sota la influència de la Serra de Guadarrama.

El nucli antic s’aixeca sobre un promontori envoltat pels rius Eresma i Clamores.

Destaquen l’alcàsser medieval i la catedral gòtica.

Patrimoni de la Humanitat

L’any 1985 l’aqüeducte i la ciutat antiga van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Introducció històrica de Segòvia

Un campament de l’època celtiber ocupava l’actual alcàsser.

Sota la dominació romana es van construir l’actual aqüeducte i encara es conserva alguna calçada romana.

Edat mitjana

El segle XI el rei Alfons VI de Lleó va repoblar aquestes terres després de la reconquesta musulmana.

El segle XII es va construir la catedral romànica de Santa Maria.

Durant el segle XIII el rei Alfons X va traslladar la seva residència a l’alcàsser.

També en aquest segle la ciutat va viure una època d’esplendor gràcies a la indústria de la llana.

L’any 1474 Segòvia va coronar reina de Castella a Isabel la Catòlica.

La indústria del drap segovià

Del segle XV al XVIII la indústria del drap segovià es va desenvolupar notablement. Les ovelles merines transhumants que transitaven per la zona produïen una llana molt fina apreciada a tota Europa.

Guerra de les Comunitats de Castella

El 1516 Carles I es va autoproclamar des de Flandes rei de les seves possessions hispàniques. Va arribar-hi amb la seva cort. La seva elecció imperial a Alemanya i les seves demandes recaptatòries van propiciar la revolta urbana coneguda com la Guerra de les Comunitats de Castella.

El 1521 el comuner Juan Bravo va ser el comandament de l’aixecament a Segòvia.

Reial Col·legi d’Artilleria

El 1764 es va crear el Reial Col·legi d’Artilleria que va ser la primera acadèmia militar d’Espanya. Actualment encara es troba a la ciutat de Segòvia.

Plànol de la ciutat antiga

Aqüeducte de Segòvia

L’edificació està formada per una doble arcada d’arcs de pedra de granit amb carreus units sense cap mena de ciment.

Té una longitud de 728 m i una alçada de 28,5 m.

Plaça de l’Azoguejo

A la plaça de l’Azoguejo es troba el Mesón de Cándido amb el títol d’Hostaler Major de Castella.

La font dels tres sortidors es trobava a la mateixa plaça. Va ser traslladada a una terrassa quan es va demolir l’església de Santa Columba.

Les escales condueixen al barri dels Cavallers.

Verge de la Fuencisla

La Verge de la Fuencisla és la patrona de la ciutat de Segòvia. Una imatge de la mateixa es troba al centre de l’arqueria de l’aqüeducte.

Restauració de l’aqüeducte

 L’aqüeducte ha estat restaurat recentment, ja que es trobava molt deteriorat per la contaminació atmosfèrica.

Ciutat antiga de Segòvia

Des de la ciutat antiga es veu la silueta de la dona morta. És una formació muntanyenca de la Serra de Guadarrama que delimita les províncies de Segòvia i Madrid.

El perfil de les muntanyes recorden una dona tombada cap per amunt amb els braços sobre el pit.

Mirador de la ciutat antiga

L’antic teatre Cervantes ha rehabilitat la seva façana i està pendent d’un nou projecte per a la ciutat.

La casa dels Pics del segle XV té una decoració de puntes de diamant que tenia un sentit defensiu i ornamental. Actualment és l’Escola d’Art.

Porta de Sant Martí

En aquest punt s’obria la porta de Sant Martí que era el principal accés al recinte emmurallat.

L’església de Sant Martí del segle XII és d’origen mossàrab amb estil romànic. El temple destaca per la seva torre del campanar i la galeria porticada. L’absis central va ser substituït.

La casa del Segle XVI és un palau que mostra com era una residència nobiliària urbana.

Plaça de Juan Bravo

L’actual plaça de Juan Bravo es troba a mitjan camí de l’aqüeducte i la catedral de Santa Maria.

El monument del comuner Bravo recorda que  va ser el comandant de la ciutat a la Guerra de les Comunitats de Castella.

Barri jueu

El barri jueu està ubicat al sud de la ciutat. Va ser habitat per aquesta comunitat des del segle XII fins a la seva expulsió el 1492 mitjançant l’Edicte de Granada dels Reis Catòlics.

El convent del Corpus Christi va ser l’antiga sinagoga major fins al 1410. La més important de les cinc que va arribar a tenir la comunitat jueva.

El Centre Didàctic de la Jueria és l’antic palau d’Abraham Senneor. Va ser comptador dels Reis Catòlics i jutge major de les Aljames que eren les comunitats musulmanes del regne de Castella.

Plaça Major

La plaça Major és el cor de Segòvia. Reuneix l’edifici de l’Ajuntament, el teatre Juan Bravo, l’església de Sant Miquel i l’absis de la catedral de Santa Maria.

Mercat de la ciutat

En aquest espai se celebrava el mercat de la ciutat.

En aquesta plaça l’any 1474 Isabel la Catòlica va ser proclamada reina de Castella.

Catedral de la Nostra Senyora de l’Assumpció i San Frutos de Segòvia

La Santa Església Catedral de Nostra Senyora de l’Assumpció i San Frutos és coneguda com la Dama de les Catedrals per les seves proporcions i distinció.

L’anterior catedral va ser destruïda durant la Guerra de les Comunitats de Castella.

El rei Carles I va ordenar la seva construcció a l’arquitecte Juan Gil de Hontañón.

L’any 1525 es va iniciar la seva construcció amb un estil gòtic tardà.

Interior del temple

El temple de planta de creu llatina té tres naus, un creuer, una capçalera amb una girola i capelles radials.

La coberta és de volta de creueria complexa suportada amb arcs blegats i arcs tercelets que acaben en pilars fasciculats.

La porta de San Frutos dedicada al patró de la ciutat es troba a la part nord del creuer. S’obra a la plaça Major com l’accés principal de la catedral.

L’espai que hi ha entre l’altar major i el cor és conegut com la via sacra per les tombes de diversos bisbes de la diòcesi.

La girola té vuit capelles absidals.

Capella del Sepulcre

La capella del Sepulcre té un Crist jacent. És una escultura realista de gran dramatisme que va ser donada a la catedral el segle XVII.

Púlpit

Al costat de la via sacra es troba un púlpit de marbre d’estil barroc amb relleus de la Concepció i dels Evangelistes.

Capella major

La capella major té un retaule neoclàssic amb una imatge de la Verge de la Pau del segle XIII.

Les reixes que tanquen l’altar major són una obra barroca del segle XVIII.

Cor i rerecor

El rerecor és un retaule neoclàssic de marbre i bronze que té en una caixa les restes de san Frutos.

El cor està situat davant de l’altar major. El cadirat va ser portat de l’antiga catedral romànica.

Retaule, orgue i porta del claustre

La porta d’accés del claustre va ser encarregada per la reina Isabel la Catòlica. Està decorada amb una escultura de la Pietat.

Claustre

El claustre està situat al costat sud del temple. Va ser traslladat íntegrament des de l’antiga catedral de Santa Maria.

El claustre dissenyat per Juan Guas és una obra del gòtic del segle XV. Té planta quadrada i cinc trams de galeries cobertes amb voltes de creueria simple.

Destaquen els seus finestrals de traceries calades.

Hi ha un pou al mig del pati del claustre.

La torre del campanar és de planta quadrada amb 88 m d’alçada. En el seu moment va ser la més alta d’Espanya.

Vitralls

Els vitralls de la catedral formen un conjunt patrimonial molt reconegut a Espanya.

La seva construcció es va realitzar en tres fases:

  • entre 1544 i 1548 es van finalitzar els de la nau central i de les naus laterals. Corresponen al període del Renaixement de l’Escola Flamenca.
  • a finals del segle XVII es van col·locar els del creuer i la girola.
  • el 1916 es van concloure els de la capella major.

L’any 2010 es va iniciar la restauració de tots els vitralls.

Església de Sant Andreu

L’església de Sant Andreu d’estil romànic conserva la capçalera de dos absis amb finestres de mig punt. Destaca la seva torre campanar de tres cossos.

Es troba al costat de la plaça de la Merced on abans estava situat un convent de mercedaris.

Va ser el primer jardí públic de la ciutat de Segòvia dintre del recinte emmurallat.

Zumarramala

Vista des de la carretera de Zumarramala.

Alcàsser de Segòvia

L’Alcàsser de Segòvia és un palau-fortalesa ubicat en una zona alta estratègicament defensiva.

Davant mateix de l’entrada principal es troba el monument dedicat als herois de la Guerra de la Independència Daoiz i Velarde.

La ciutat antiga es troba envoltada de muralles que estan adaptades al turó on es va construir la població.

Introducció històrica

Antigament un assentament celtiber va poblar aquest lloc.

Més tard es van establir els romans i àrabs.

El segle XII el rei de Castella Alfons VIII va establir la seva residència i la cort al castell.

Després Alfons X va convocar Corts del Regne el 1258. Van ser les primeres que van tenir lloc a l’Alcàsser de Segòvia.

El segle XIV Enric II que va ser el primer rei de la dinastia dels Trastàmares va traslladar la seva cort d’una manera permanent.

A l’època de Joan I, Enric IV i sobretot a finals del segle XV amb Isabel la Catòlica va viure el seu més gran esplendor.

Amb el rei Carles I i després a finals del segle XVI amb Felip II el centre de poder es desplaça a Madrid.

El 1764 Carles III va fixar la seu del Col·legi del Reial Cos d’Artilleria.

L’incendi de 1862 va provocar la seva desocupació.

Més tard es va utilitzar com a Arxiu General Militar fins a l’actualitat.

Torre de Joan II

La torre de Joan II va ser construïda pel rei que pren el nom el segle XV.

Té una planta rectangular de 80 metres d’altura.

Destaca el cos superior amb dotze torrasses circulars i finestrals gòtics al segon pis. Una finestra d’estil mudèjar del segle XIII pertany a una edificació anterior.

Sales interiors

  • la sala de les pinyes deu el seu nom a l’enteixinat de pinyes daurades que cobreixen la sala.
  • la sala de la galera era coneguda amb aquest nom per l’enteixinat que recordava un vaixell invertit. Aquí esperaven els ambaixadors a ser rebuts pel rei. Destaca un mural que representa la coronació de la reina Isabel la Catòlica el 13 de desembre de 1474.
  • la sala del tron és una recreació dels temps dels Reis Catòlics. Destaca la cúpula octogonal mudèjar.
  • la sala de la llar de foc o de Felip II sutilitzava per reunir el consell.
  • la sala dels cavalls és una de les més antigues. Va ser construïda per Alfons VIII el segle XII.
  • la sala dels reis que s’anomenada així per la sèrie iconogràfica de reis espanyols que decoren la part més alta de l’espai.
  • el dormitori del rei Joan II.
  • la capella té un retaule del segle XVI amb escenes de l’Antic Testament. Al centre una imatge de santa Bàrbara que és la patrona dels artillers.

Coronació d’Isabel la Catòlica

A la sala de la galera es troba un mural de la coronació d’Isabel la Catòlica amb els personatges sense ulls.

El dia de 13 de desembre de 1474 és el dia de Santa Llúcia que és la patrona dels cecs.

A la sala del tron es troba un vitrall amb l’escut de regne de Castella i Lleó.

Torre de l’homenatge

La torre de l’homenatge és una construcció de planta quadrada del segle XIII.

Està situada a l’extrem oposat de l’entrada al recinte.

Una torre semicircular s’adossa a la part posterior on estava ubicat el tresor dels reis de Castella i Lleó. Quatre torretes envolten el seu perímetre.

Terrassa de reis

La terrassa de reis és un mirador excel·lent del barri de Sant Marc i de l’església de Vera Creu.

Aquest temple de planta dodecagonal va ser fundat per l’Orde del Sant Sepulcre el 1208.

Sala d’armes

Al costat de la torre de l’homenatge es troba la sala d’armes amb armadures i armes de l’època medieval.

El plànol del castell mostra la seva forma irregular per adaptar-se al terreny.

Emplaçament

L’Alcàsser de Segòvia s’aixeca sobre un promontori rocós. El seu extrem té una forma que recorda la proa d’un vaixell.

L’emplaçament, l’estètica medieval i les torres van servir d’inspiració a la Disney pel seu castell de la Blanca-neus.