Autor: Pere | 24 / 08 / 2019 | Categories: Ruta per la província d'Osca de la comunitat autònoma d'Aragó – Espanya (Inici: Osca – Final: Graus) (2019) | Etiquetes: Basílica, Escapada Urbana, Plaça Major | Sense comentaris
L’antiga basílica de la Mare de Déu de la Penya de Graus va ser construïda en el segle XVI sobre un temple romànic anterior.
El santuari que està situat sota la penya del Morral de 599 metres alberga l’església, la casa-hospital i un claustre mirador.
Graus
Graus és la capital de la comarca de la Ribagorça que pertany a la província d’Osca de la comunitat d’Aragó.
El sector serveis i el turisme són el motor de la seva economia.
La seva gastronomia destaca per la trufa negra i la llonganissa de Graus.
En aquesta zona es parla la variant dialectal de l’aragonès grausí.
El cens poblacional de l’any 2019 ascendeix a 3305 habitants.
Els rius Éssera i Isàvena conflueixen en aquesta localitat.
-
- Vila de Graus
Breu introducció històrica de Graus
Edat antiga
Els primers testimonis de Graus es remunten al Paleolític a la zona del jaciment de la penya de les Forcas.
De l’època romana no es conserven restes i només indicis d’una fortalesa musulmana en la penya del Morral.
Edat mitjana
L’any 1063 el rei Ramir I d’Aragó va morir durant el setge de la ciutat en poder dels musulmans.
El 1083 el seu fill Sanç Ramírez la va conquerir, repoblar i la va adscriure al monestir de Sant Victorià.
L’any 1201 el rei Pere II d’Aragó va establir la fira de Sant Miquel dedicada a la venda de cavalleries.
El 1415 el dominic fra Vicent Ferrer que posteriorment va ser canonitzat va viure i predicar en aquesta població.
Edat moderna
L’any 1588 el rei Felip II va establir els dilluns una fira setmanal.
A finals del segle XVI la guerra de Ribagorça va enfrontar Graus amb el rei que va aconseguir la plena autoritat del comtat.
Entre 1681 i 1682 es va patir la pandèmia de la pesta que va delmar la població de Graus.
L’any 1681 el rei Carles II va concedir la fira de Santa Llúcia a la vila.
Durant la guerra de Successió espanyola entre 1701 i 1713 la població va optar per l’arxiduc Carles.
Segle XX
En el context de la Guerra Civil Espanyola del segle XX va quedar dintre de la zona republicana.
En els anys seixanta va viure l’èxode rural de la població a les zones urbanes.
Mapa de localització / Plànol de Graus
-
- Mapa
-
- Plànol
Localització
7 – Plaça Major / 13 – Santuari de la Mare de Déu de la Penya / 14 – Museu d’Icones / 15 – Mirador de la Penya del Morral
Plaça Major de Graus
La plaça que és el centre neuràlgic de la vila acull l’Ajuntament i les cases Heredia, Capucho, Loscertales, del Barón i Bardaxí.
Aquest antic espai de mercat i fires del segle XVI està envoltada de porxos sustentats per arcs de mig punt, ogivals i llindes.
-
- Plaça Major
Ajuntament
Edifici renaixentista del segle XVI amb arqueria mudèjar i l’escut actual de Graus.
La façana està representada en el Poble Espanyol de Barcelona creat per l’Exposició Internacional de 1929.
Casa Heredia
Palau renaixentista remodelat durant el segle XVIII amb una façana decorada amb pintures al·legòriques i un rellotge de sol.
En l’actualitat és la seu del Consell Comarcal de la Ribagorça.
Casa Capucho
Aquesta casa que és la més gran de la plaça destaca pels balcons de forja de la seva façana.
-
- Ajuntament / Casa Heredia
-
- Casa Capucho
Casa del Barón
Casa construïda a finals del segle XVIII de colors vius amb imatges que representen les arts i les ciències.
Casa Loscertales
La seva façana crida l’atenció per un querubí que sosté un dels seus balcons.
Casa Bardaxí
Aquest edifici d’estil neoclàssic que va néixer de la fusió de tres cases més antigues va ser construïda en el segle XIX.
-
- Casa del Barón
-
- Cases Loscertales i Bardaxí
Basílica de la Mare de Déu de la Penya de Graus
L’any 1538 s’inicia la construcció d’una basílica sota la jurisdicció de Sant Joan del Laterà de Roma.
El 1581 el temple passa a mans del consell de la Vila i del bisbat de Barbastre i es desvincula del monestir de Sant Victorià.
L’edifici renaixentista que està adossat a la roca presenta planta rectangular amb una torre sobre la capçalera de l’església.
Torre
La torre de tres cossos té un primer tram de planta quadrada i dos més poligonals rematats amb una cuculla.
Galeria
Aquesta galeria porticada amb arcs de mig punt és l’entrada al recinte del santuari.
En aquest espai es troba la predicadora de sant Vicent Ferrer que és el patró de Graus.
Sepulcres
En el camí d’accés de la basílica hi ha aquests arcosolis amb sepulcres gòtics del segle XVI de la noble família Mur.
-
- Galeria
-
- Sepulcres
-
- Basílica de la Mare de Déu de la Penya
Atri
L’atri de l’església serveix també per accedir a la capella de Sant Joan del Laterà.
Claustre
La galeria del claustre s’obre a l’exterior amb arcs de mig punt amb columnes helicoidals i a l’interior amb arcs rebaixats.
Sobre el claustre es va edificar la casa-hospital que actualment acull el Museu d’Icones.
-
- Atri
-
- Claustre
Capella de Sant Joan del Laterà
La construcció d’aquesta capella va permetre gaudir a la basílica de les indulgències papals del segle XVI.
Nau
L’interior de l’església mostra una única nau coberta amb volta de creueria estrellada que s’obre amb una rosassa en el mur sud.
En el presbiteri està situada la imatge de la Mare de Déu de la Penya.
-
- Entrada
-
- Nau
Deixeu un comentari