Autor: | 06 / 12 / 2022 | Categories: Visites per Barcelona | Etiquetes: Catedral, Escapada Urbana | Sense comentaris

La Catedral gòtica de Barcelona va ser construïda entre els segles XIII i XV sobre els anteriors edificis romànic i paleocristià.

No obstant la seva façana principal d’estil neogòtic va ser acabada entre finals del segle XIX i principis del XX.

Està dedicada a la santa Creu i a santa Eulàlia que és la patrona de la ciutat.

Barri gòtic

El barri gòtic és un dels quatre barris que conformen el districte de Ciutat Vella de Barcelona.

És el nucli més antic de la ciutat que correspon en gran part a la ciutat romana de Barcino.

Antigament, era conegut com el barri de la Catedral.

Terrasses

Des de les terrasses es poden veure els dos campanars, la creu de l’absis i el cimbori de 70 m coronat per la santa Creu.

Aquest està sostingut per la imatge de santa Helena.

Festa de la Santa Creu

La creu que s’aixeca sobre l’absis de la Catedral construeix un eix vertical amb la cripta i l’altar major. Des d’aquest indret cada tres de maig amb motiu de la festa de la Santa Creu es beneeix la ciutat de Barcelona.

Mirador

Els terrats de la catedral són un mirador esplèndid de la ciutat de Barcelona.

Breu introducció històrica de la Catedral de Barcelona

A finals del segle III hi ha testimonis de la fe cristiana a la ciutat de Barcelona amb els martiris de santa Eulàlia i sant Cugat.

L’any 343 el bisbe Pretexto va assistir al concili de Sàrdica a la regió històrica de Tràcia.

L’any 599 va celebrar-se el segon concili de Barcelona a l’església de la Santa Creu.

El 877 les relíquies de santa Eulàlia van ser traslladades de l’església de Santa Maria del Mar a la Catedral de Barcelona.

L’any 1046 el comte de Barcelona Ramon Berenguer i el bisbe Guislabert inicien la construcció de la catedral romànica.

A partir de 1298 es construeix l’actual catedral gòtica durant el regnat de Jaume II i el pontificat del bisbe Bernat Pelegrí.

Les obres que van durar cent cinquanta anys van finalitzar l’any 1417 amb la façana principal i l’any 1448 amb el claustre.

A finals del segle XIX la família Girona va sufragar la façana principal, les dues torres laterals i el cimbori en el 1913.

Mapa comarcal i plànol de Barcelona / Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia

Barcelona és la capital de la comarca del Barcelonès, de la província homònima i de la comunitat autònoma de Catalunya.

Localització

1 – Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona

Pla de la Seu de Barcelona

La plaça de 1421 s’estén davant de la Catedral entre les cases de l’Almoina i l’Ardiaca.

El carrer de Santa Llúcia que neix en aquesta placeta condueix fins a la capella que li dona nom i el palau Episcopal.

Palau Episcopal

L’edifici original del segle XII va ser reformat i ampliat durant els segles XVII i XVIII i restaurat entre 1900 i 1928.

La porta principal del carrer del Bisbe està emmarcada per dues parelles de pilastres i un entaulament sobre un arc rebaixat.

En el fris la data de construcció de 1769 i un escut amb emblemes episcopals.

Casa de l’Almoina

La casa adossada a la muralla romana va ser construïda entre els segles XV i XVI per albergar la Pia Almoina.

Aquesta institució caritativa vinculada a la catedral és ocupada en l’actualitat pel Museu Diocesà de Barcelona.

Capella de Santa Llúcia

La capella romànica que dona accés al claustre va ser construïda l’any 1257 en honor de la Mare de Déu i a les santes Verges.

El portal presenta cinc arquivoltes de mig punt suportades per capitells esculpits, tres pilars i dues columnes per banda.

En el timpà mostra una pintura de Joan Llimona de 1901 i per sobre d’aquest hi ha un finestral i un campanar d’espadanya.

Pati del palau Episcopal

El pati descobert del palau destaca per l’escala d’accés al pis principal i una galeria d’arcs de mig punt oberts a la façana.

En el centre es troba una font amb una imatge de la Mare de Déu amb el Nen del 1959.

Casa de l’Ardiaca

L’edifici del segle XII que allotjava aquesta autoritat eclesiàstica va ser reconstruït en estil gòtic per l’ardiaca Lluís Desplà.

L’any 1919 va ser adquirit per l’Ajuntament de Barcelona per acollir la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat.

Façana principal i plànol de la Catedral de Barcelona

Localització

1 – Cor / 2 – Presbiteri i cripta / 3 – Terrats / 4 – Sala capitular

Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona

La Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de la Santa Creu i Santa Eulàlia és la seu de l’arxidiòcesi de Barcelona.

És un edifici de tres naus, capelles laterals, un fals creuer, presbiteri amb cripta, absis, girola amb capelles radials i claustre.

Porta principal

La porta principal d’estil neogòtic presenta un gran arc apuntat de quatre arquivoltes amb figures d’àngels, profetes i reis.

El mainell està presidit per una imatge de Crist i al seu voltant es troben les escultures dels dotze apòstols sis a cada banda.

Porta de Sant Iu

L’accés que va ser durant cinc-cents anys la porta principal de la catedral està ubicada en el costat del creuer de l’Evangeli.

Rep el nom de sant Iu per ser el patró dels advocats que tenien davant mateix la seva seu.

El pòrtic té sis arquivoltes apuntades sense decoració i està presidit en el timpà per una imatge de santa Eulàlia del segle XIV.

A cada costat de la portada hi ha relleus a manera d’impostes que contenen representacions de lluites entre homes i animals.

Porta de Sant Eulàlia

La porta que és un dels accessos al claustre mostra un arc conopial de tres arquivoltes amb decoració vegetal.

En el timpà es mostra una imatge de santa Eulàlia.

Porta de la Pietat

Portada exterior del claustre propera a l’entrada del creuer del costat de l’Epístola que facilita l’accés al temple.

Destaca l’arc conopial amb sis arquivoltes i el timpà amb un relleu en fusta de La Pietat.

Capella del Santíssim

L’antiga sala capitular de 1407 és coneguda com la capella del Santíssim Sagrament, de Sant Oleguer i del Sant Crist de Lepant.

Conté el mausoleu del bisbe Oleguer canonitzat l’any 1676 i el crucificat del segle XVI.

Rerecor

Obra renaixentista del segle XVI en forma de columnata que conté quatre escenes en relleu de la vida de santa Eulàlia.

Destaquen les representacions de La Crema de Santa Eulàlia i El Judici de Santa Eulàlia de Bartolomé Ordóñez.

Nau central

La nau central està coberta amb volta de creueria suportada per arcs lleument apuntats i pilars fasciculars.

Per sobre d’aquests es presenta un petit trifori i obertures del tipus rosassa.

Aquesta nau que és el doble d’ample que les naus laterals destaca per la seva alçada de 28 metres.

Naus laterals

Les naus laterals cobertes amb volta de creueria s’aixequen pràcticament a la mateixa alçada que la nau principal.

Entre els contraforts d’aquestes es construeixen dues capelles i per sobre una galeria amb finestrals oberts sobre el mur exterior.

Les dimensions exteriors de la catedral són 93 m de llarg i 40 m d’ample.

Capella del Baptisme

La capella que es troba als peus de la catedral conté una pica baptismal en marbre de Carrara de 1433.

Capella de Sant Cosme i Sant Damià

El retaule gòtic dels anomenats sants metges de 1455 destaca en el centre per les imatges de sant Cosme i sant Damià.

Va ser pagat pel canònic Francesc Desplà.

Capella de Sant Ramon de Penyafort

Conté el sepulcre del dominic Ramon de Penyafort del segle XIV en marbre policromat.

Capella de Sant Sever

Sant Sever presideix el retaule barroc del segle XVII.

Capella de Sant Marc evangelista

Retaule barroc del segle XVII amb la imatge en el centre de sant Marc que és el patró dels sabaters.

Capella de Sant Bernardí de Siena i Sant Miquel arcàngel

Retaule barroc de 1705 amb un cos central on apareixen sant Miquel arcàngel, sant Bernardí i sant Antoni de Pàdua.

Per sobre la imatge de sant Jeroni.

Capella de Sant Sebastià, Santa Tecla i l’Immaculat Cor de Maria

Retaule del segle XV amb escenes del martiri de sant Sebastià i santa Tecla.

Capella de Sant Bartomeu, Santa Isabel d’Hongria i Santa Maria Magdalena

Retaule de 1401 amb una representació del martiri i predicació de sant Bartomeu i santa Isabel orant i curant leprosos.

Capella de la Mare de Déu de Montserrat

Aquesta capella està presidida per una imatge en alabastre de 1945 de la Mare de Déu de Montserrat.

Cor

El cadirat alt del cor que és una obra de 1394 de l’escultor Pere Sanglada va ser completada amb el cadirat baix l’any 1469.

L’any 1519 el rei Carles I va decidir celebrar el XIX capítol de l’orde del Toisó en el cor de la catedral de Barcelona.

Escuts

Joan de Borgonya va ser l’encarregat de pintar els 64 escuts heràldics dels setials.

Mènsules

L’any 1390 va començar la construcció dels murs lateral del cor i del parament calat amb mènsules per unir els arcs.

La decoració del perímetre del cor són obra de l’esclau Jordi Joan que li va valer la llibertat.

Cadira episcopal

Cadira episcopal de finals del segle XV d’altíssim dosser calat.

Púlpit

El púlpit de roure en forma de prisma és una obra de Pere Sanglada del segle XV.

Escala

L’escala d’accés al púlpit que està adossada al mur del cor destaca per les imatges de L’Anunciació de Maria.

Cúpula

La cúpula de 1913 situada al costat de la porta principal està rematada en el seu exterior amb un cimbori.

Trifori

El trifori que dona la volta a la nau central es troba per sobre de les galeries de les capelles laterals i de les capelles de la girola.

Claus de volta

Les claus de volta més grans estan situades en la nau central i tenen un diàmetre de 2 metres i un pes de 5 tones.

Són: Pare etern, Bisbe amb diaques, L’Anunciació, Mare de Déu de la Misericòrdia, Santa Eulàlia i Crist crucificat.

Orgue

L’orgue renaixentista que va ser construït l’any 1538 es troba sota el campanar de la porta de Sant Iu.

Capella major

La capella major acull l’altar major i la cripta de Santa Eulàlia ubicada per sota del presbiteri.

Deambulatori

El deambulatori connecta les nou capelles radiants de la capçalera situada a l’est del temple.

Altar major

L’altar major construït a principis del segle XIV en marbre blanc està suportat per dos capitells del primitiu temple visigòtic.

Entre les columnes centrals hi ha una escultura de l’exaltació de la creu envoltada per sis àngels de Frederic Marès de 1976.

A la seva part inferior està la cadira d’alabastre del segle XV amb l’escut de l’arquebisbe Ricard Maria Carles (1990-2004).

Cripta de Santa Eulàlia

La cripta va ser construïda a principis del segle XIV amb una escalinata d’accés sota un arc pla.

En el centre es troba el sarcòfag d’alabastre sostingut per vuit columnes amb escenes del martiri de santa Eulàlia.

Per sobre presenta una imatge de la Mare de Déu amb el Nen.

Santa Eulàlia

Segons la tradició cristiana en el segle III durant l’època romana la jove Eulàlia de tretze anys educada en el cristianisme que vivia als afores de la ciutat de Barcino va patir tretze martiris diferents tants com els anys que tenia. Aquesta màrtir va ser crucificada en una creu en forma d’aspa que és l’emblema de catedral i de la diòcesi de Barcelona. Eulàlia va ser canonitzada l’any 633, les seves restes van ser localitzades i traslladades a la Catedral de Barcelona l’any 878 i les seves relíquies reposen a la cripta de la Seu des del segle XIII.

Capella de la Visitació de la Mare de Déu

Retaule gòtic de 1470 amb l’escena central de la visitació de la Mare de Déu a la seva cosina Isabel.

Capella de la Transfiguració del Senyor

Retaule gòtic de dos cossos i tres carrers pintat l’any 1452 per Bernat Martorell.

L’escena central es mostra Jesús amb els apòstols Pere, Santiago i Joan i els profetes Moisès i Elies.

Capella de Sant Antoni Abat

Aquesta capella conté el retaule barroc policromat i daurat de 1690 presidit per una escultura de sant Antoni Abat.

Està flanquejat per la Mare de Déu del Carme i sant Francesc d’Assís.

Mestres Sabaters

La confraria de Sant Marc evangelista dels Mestres Sabaters celebren la seva festa patronal el 25 d’abril.

Orde de Sant Jordi

La Sagrada i Militar Orde Constantiniana de Sant Jordi tenen concedit l’ús litúrgic de la capella de la Visitació.

Sant Benet

Sant Benet que és el patró d’Europa té l’onze de juliol la seva festa i ofici a la capella del Santíssim.

Mare de Déu del Carme

La Mare de Déu celebra la seva festa el 16 de juliol que és el dia de la gent del mar amb un ofici a la capella del Santíssim.

Vidrieres

Les vidrieres responen a una singularitat del gòtic amb l’obertura de grans finestrals per donar pas a la llum exterior.

Façana principal

En aquesta façana hi ha els vitralls més moderns del segle XX com el del timpà i la dels sants Sever, J. Oriol, Medir i V. Ferrer.

La capella del Baptisme conté la vidriera del 1495 Noli me tangere de Gil de Fontanet dibuixat per Bartolomé Bermejo.

Vidrieres rodones

Les vidrieres rodones de la zona absidal per sobre del trifori mostren una composició geomètrica al voltant d’una rodona central.

Deambulatori

Els vitralls del segle XIV situades en el deambulatori per sobre de les capelles mostren tres carrers i coronament trilobulat.

Els de sant Joan evangelista i de sant Miquel són un bon exemple.

Sepulcres

Els sepulcres reials dels comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis es troben al costat del creuer de l’Epístola.

Estan situats a la paret en una posició elevada i sobre un fons de pintures de 1545.

Creuer

La porta del creuer dona accés al claustre de la Catedral.

Claustre

El claustre gòtic dels segles XIV i XV que té planta quadrada ocupa el mateix emplaçament de l’anterior romànic del segle IX.

En el centre del jardí que va ser reformat a finals del segle XIX amb palmeres i magnòlies hi ha un estany amb un sortidor.

L’espai s’obre a l’exterior per les portes de Santa Eulàlia i de la Pietat i per la capella de Santa Llúcia.

Porta

Aquesta porta romànica de marbre blanc que és l’accés al temple des del claustre està situada en el creuer de l’Epístola.

Presenta cinc arquivoltes apuntades decorades amb motius geomètrics i sustentades amb capitells historiats i fines columnes.

Per sobre d’aquestes destaca una cresteria gòtica i en el timpà mostra una Mare de Déu amb el Nen.

Oques

En el claustre conviuen tretze oques que segons la tradició són els anys que tenia santa Eulàlia quan va ser martiritzada.

Font

En aquesta font del claustre se celebra cada any la tradició de l’ou com balla.

L’ou com balla

La tradició de fer moure un ou buit sobre el sortidor de la font del claustre se celebra per la festivitat del Corpus Christi des de 1637. Aquest brollador està ornamentat amb flors blanques i cireres vermelles que simbolitzen el cos i la sang de Crist.

Galeries

Les galeries estan cobertes amb volta de creueria quadripartida amb claus de volta en el centre.

Algunes capelles del claustre estan sota l’advocació del patró d’alguna institució o gremi, així com a panteó d’alguna família.

Museu catedralici

La nova sala capitular del segle XVII que està situada a la galeria nord del claustre acull una col·lecció de pintures de gran valor.

Entre elles destaca La Pietat de 1490 pintada per Bartolomé Bermejo pagada pel canònic Lluís Desplà.

Custòdia major

La custòdia del segle XIV sobre el tron de campanya del rei Martí l’Humà és un dels objectes d’art litúrgics més preuats.

Capella de Santa Llúcia

Aquesta capella romànica del segle XIII situada en un angle de la galeria nord del claustre manté l’entrada de l’exterior.

De planta rectangular amb volta de canó apuntat té en el seu interior el sepulcre del seu promotor el bisbe Arnau de Gurb.

Aquest espai guarda les relíquies de la protectora de la vista i patrona de les modistes entre altres.

El dia 13 de desembre se celebra la festa de Santa Llúcia.

Capella de Sant Josep

La confraria dels Mestres Fusters de Barcelona tenen aquesta capella del seu patró Sant Josep.

Capella de la Mare de Déu de Lorda

L’Hospitalitat de N.S. de Lorda de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat i Terrassa celebra aquí la festa de la seva patrona.

Capella de la Mare de Déu de la Llum

Capella de la patrona de l’Associació Empresarial d’Instal·ladors d’Electricitat, Fontaneria i afins de Barcelona.

Sant Jordi

Escultura de Sant Jordi de 1970 situada en el centre del sortidor d’aigua de la font del claustre.

Capella de Sant Eloi i Sant Crist

El gremi de serrallers de Barcelona venera al seu patró en aquesta capella de Sant Eloi i Sant Crist.

Capella de Manel Girona

Capella del mausoleu de la família Girona que va pagar la façana principal de la catedral a finals del segle XIX.

Làpides

En el sòl del claustre es conserven les làpides sepulcrals dels gremis de fusters, teixidors, sastres, forners, etc.

Absis

L’absis és l’única part de la catedral on els contraforts són exteriors i on les vidrieres permeten més el pas de la llum.

Les gàrgoles superiors i les dels contraforts inferiors representen animals comuns com el bou, corder, porc, gos, ovella i llop.

Torre

Els dos campanars del segle XIII tenen una alçada de 53 m, forma vuitavada i s’aixequen en els extrems del creuer.

La torre del rellotge sobre la porta de Sant Iu conté les campanes Eulàlia i Honorata que toquen les hores i els quarts.

Les gàrgoles més antigues del segle XIV són les d’aquesta zona com l’unicorn, l’elefant i un cavaller armat a cavall.

Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

L’edifici va ser reconstruït l’any 1895 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner per acollir la seu del Col·legi d’Advocats.

L’any 1919 l’Ajuntament va instal·lar l’Arxiu Històric de la Ciutat i el 1990 la casa va ser objecte d’una reforma integral.

S’encarrega de la custòdia d’un valuós patrimoni documental i disposa d’una biblioteca especialitzada en temes de Barcelona.

La seva decoració destaca per la bústia modernista d’Alfons Juyol a l’entrada i les ceràmiques de Francesc Canyellas en el pati.

Museu Diocesà de Barcelona

El museu va ser traslladat el 1991 a la casa de l’Almoina construïda l’any 1435 sobre el terreny de l’antiga canonja agustiniana.

L’any 1546 se li va afegir a la seva part superior una galeria renaixentista suportada per arcs escarsers sobre columnes.

El portal gòtic d’arc de mig punt adovellat mostra per sobre un relleu de la passió, un escut del capítol i una imatge de la patrona.

Museu

Aquest espai recull una col·lecció d’obres d’art de diferents estils i èpoques de les esglésies de la diòcesi fora de culte.

Conté escultures, sepulcres, pintures romàniques, retaules gòtics, peces d’orfebreria i objectes litúrgics.

També en aquest espai es realitzen exposicions d’art.

Bàcul

Aquest bastó pastoral de l’abat Guerau de Clasquerí és el símbol del museu.

Noves portes

Les noves portes de l’any 1999 d’acer van ser dissenyades per Josep Plandiura.

Sant Salvador de Polinyà

Les pintures murals de l’església de Sant Salvador de Polinyà datades en 1122 són una representació de l’estil romànic.

El museu custodia la pintura de l’absis, l’arc triomfal i part de la decoració de la nau sud.

El conjunt escenifica la vida de Crist i l’Apocalipsi destacant la figura de la Mare de Déu amb el Nen en la volta de l’absis.

Davant d’aquest espai hi ha un pessebre popular amb l’escena dels Reis d’Orient fent camí cap a Betlem.

Sant Pacià

El retaule de Sant Pacià del 1500 procedeix de l’església parroquial dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona.

Diorames

Aquests diorames són de l’Associació de Pessebristes de Barcelona que va ser fundada l’any 1863.

La institució fomenta el treball artesanal i protegeix la tradició de l’art pessebrista.

Objectes

Aquest és un recull d’objectes i peces d’art del museu:

  • arqueta-reliquiari de Sant Cugat del Rec de Barcelona de 1312
  • bronze daurat de la Mare de Déu de Montserrat del segle XVII
  • frontal de Santa Perpètua de Mogoda del 1300
  • talla de la Mare de Déu de Santa Maria de Toudell del segle XIII i de Sant Pau del Camp del segle XIV i creu processional de Sant Pere de Riudebitlles del 1300
  • talla de la Mare de Déu de la basílica de la Mercè de Barcelona del segle XIV
  • crucifix del segle XIII
  • fragment de mosaic romà dels segles IV-V

Fira de Santa Llúcia de Barcelona

Aquesta fira d’artesania i productes nadalencs té lloc des de 1786 a la plaça de la Catedral de Barcelona.

Se celebra al voltant de la festivitat de Santa Llúcia que és el 13 de desembre.

Enguany hi ha 192 parades amb més de 160 espais de venda al voltant del pessebre i de les tradicions nadalenques.

Final de l’article – Veure VISITES PER BARCELONA