Autor: Pere | 10 / 12 / 2020 | Categories: Escapades per Catalunya - Espanya | Etiquetes: Escapada Urbana, Modernisme | Sense comentaris
Casa Coll i Regàs de Mataró és un edifici modernista (1898) projectat per l’arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch.
L’empresari tèxtil Joaquim Coll i Regàs va ser el promotor d’aquest habitatge com a residència familiar.
Actualment és propietat de la Fundació Iluro.
Mataró
Mataró és la capital de la comarca del Maresme de la província de Barcelona.
El nucli antic s’aixeca sobre la ciutat romana d’Iluro del segle I aC.
Ha estat capital del comerç marítim, construcció naval, metal·lúrgia i la indústria tèxtil del gènere de punt.
L’any 1848 Miquel Biada va promoure el primer tren de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró.
La seva economia actual es basa en el comerç i el sector serveis.
La seva població de l’any 2019 ascendeix a 128.265 habitants.
Mapa de localització de Mataró
Plànol de Mataró
Casa Coll i Regàs de Mataró
L’edifici que ocupa l’espai de dues cases consta de quatre plantes: soterrani, planta baixa, primer pis i golfes.
La façana d’11 metres destaca pel portal, la tribuna de la planta pis i els finestrals.
Presenta esgrafiats, rajoles decorades, reixes en els finestrals i simbologia amb figures al·legòriques.
També figura una llegenda escrita que resumeix la filosofia de l’edifici: “molt bo és viatjar – millor a casa estar”.
La Filosa
La porta d’entrada està coronada per La Filosa que ha esdevingut el símbol de la ciutat.
Figures
Les figures al·legòriques en forma d’insectes i animals testimonien el procés de la filatura i el tissatge.
Vestíbul
La planta baixa era la part noble de la casa amb un vestíbul, una sala de rebre i un despatx a la part davantera.
En el centre de l’habitatge està situat el gran vestíbul de l’escala d’accés al primer pis.
Per sobre de les columnes hi ha la segona llegenda escrita: “la casa que es treballa – no hi falta gra ni palla”
Paviment
Els paviments són de mosaic hidràulic.
Columnes
Aquestes columnes de marbre amb capitells de motius vegetals estan situades en el gran vestíbul.
Claraboia
Una claraboia il·lumina l’estança.
Llar de foc
La llar de foc del despatx mostra les inicials JCR del promotor i la simbologia heràldica de la casa.
Aquesta és una flor de cotó i la roda dentada de la maquinària tèxtil que es troba en diferents estances de la casa.
Disseny
El disseny modernista incorpora fusteria de vidres emplomats, llum de ferro de colors i rentamans de marbre.
Esgrafiats
Els esgrafiats de les parets del menjador representen ànecs, oques i cigonyes en un estany.
Ceràmica
Els aplacats ceràmics es troben per tot arreu: sostres, baixos de les estances i com a decoració.
Decoració
Al costat de la barana de l’escala hi ha elements decoratius modernistes amb motius vegetals.
També en el vestíbul es troben representacions d’animals com un drac de forja i una aixeta en forma de grifó.
Part posterior
Encarat a la façana posterior es trobava el menjador, la cuina i el dormitori principal.
Jardí
El jardí que estava situat a la part posterior de la casa tenia un cobert amb safaretjos i comunicava amb la cotxera.
Aquesta i l’estable de les cavalleries ocupaven unes cases del carrer del darrere que era propietat de Joaquim Coll.
Nucli antic de Mataró
El nucli antic de Mataró s’estén entre la plaça Gran, la Riera, la plaça Santa Anna, la Rambla i la plaça de Cuba.
Els edificis més destacats són la basílica de Santa Maria i la Casa de la Ciutat.
Ca l’Arenas
El mataroní Jordi Arenas i Clavell va llegar la seva casa del carrer Argentona i el seu fons d’art.
Actualment és el Centre d’Art del Museu de Mataró.
Fundació Iluro
Aquest edifici és la seu de la Fundació Iluro que prové de la fundació que gestionava l’Obra Social de la Caixa Laietana.
Presó
La Presó de Mataró és un casal fortificat que va ser construït l’any 1851.
L’any 1967 va deixar de funcionar com a presidi.
La Torreta
Al carrer d’Argentona es conserva aquesta torreta de repartiment d’aigua del segle XIX.
La Riera
La Riera és el passeig principal, el carrer més comercial i el lloc de reunió dels actes populars de Mataró.
En especial en aquest espai se celebra la Festa Major de les Santes en honor de les patrones locals Juliana i Semproniana.
I també les processons de Setmana Santa i la Cavalcada de Reis.
Can Carrau
Edifici noucentista de planta baixa i dos pisos que destaca per la balconada de ferro i les quatre finestres del segon pis.
Casa Fontrodona
Conjunt de dues cases bessones d’estil historicista eclèctic que conserven el seu estat original de 1863.
La façana destaca per la balconada del primer pis i els esgrafiats amb motius geomètrics i florals.
Una de les cases va ser encarregada per Jaume Fontrodona que va ser un indià enriquit a Cuba amb la indústria del sucre.
Casa de la Ciutat
L’edifici del 1635 que va ser reconstruït en estil neoclàssic l’any 1867 és l’ajuntament de Mataró.
A la part més alta hi ha els escuts de Catalunya i Espanya amb una gran corona que era el model utilitzat per la reina Isabel II.
Les estàtues de l’entrada representen La Prudència i La Justícia.
Can Serra
Casa pairal construïda l’any 1565 d’estil renaixentista que acull una de les seus del Museu de Mataró.
La façana té una composició simètrica on destaca el portal dovellat, l’escut i les finestres enrajades.
La Mataró
L’escultura en bronze anomenada La Mataró de l’any 1992 és una representació de la mateixa ciutat.
La noia aixeca amb les mans una bandera i un ram de mata que és la planta d’on prové el nom de Mataró.
Plaça Gran
Aquesta plaça d’origen medieval que va ser remodelada l’any 1773 és el cor del nucli antic de Mataró.
El Rengle
El mercat és una construcció de 1892 projectada pels arquitectes Emili Cabanyes i Josep Puig i Cadafalch.
Presenta planta rectangular i allargada amb una coberta de volta de canó decorada amb rajoles de colors.
Casa Vilallonga
Edifici neoclàssic de 1846 que va acollir els antics jutjats de la ciutat.
La façana destaca per les quatre pilastres i el frontó arrodonit de la part superior.
Basílica de Santa Maria
L’edifici actual de 1675 va ser aixecat en el lloc on va haver-hi una església romànica i abans un temple romà.
És una construcció barroca i neoclàssica d’una sola nau amb capelles laterals i un transsepte.
La façana d’estil historicista consta d’un cos inferior centrat en la porta principal i dividit per pilastres corínties.
La part superior mostra la rosassa i el campanar barroc aixecat a la dreta de l’església.
El dia 27 de juliol se celebra la missa de les Santes en honor d’acollir les relíquies de les patrones Juliana i Semproniana.
En el seu interior destaca la capella del Dolors amb obres del pintor barroc Antoni Viladomat.
Can Xammar
La zona de can Xammar acull les restes de les termes romanes i una part de les muralles de Mataró.
L’antiga muralla de finals del segle XVI conserva una de les seves torres.
El conducte d’aigua romà dels banys públics està dins de la delegació del Maresme del Col·legi d’Aparelladors de Barcelona.
Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena
L’hospital fundat l’any 1644 va ser utilitzat com a centre hospitalari fins a la inauguració de l’Hospital de Mataró l’any 1998.
L’edifici de tres plantes és molt auster amb l’excepció de la porta neoclàssica.
Actualment és un centre sociosanitari.
Església
L’església d’una sola nau i façana barroca està adossada a l’Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena.
Cal destacar l’esgrafiat i la imatge de sant Jaume situada en una fornícula.
Can Marfà
Can Marfà és un espai del Museu de Mataró dedicat a la indústria del teixit de punt.
Està ubicat en l’antiga fàbrica Marfà del 1880 que va ser la més important de l’Estat espanyol fins a l’any 1936.
Les exposicions recorden que Mataró va ser la capital del gènere de punt.
Casa d’Antoni Cuyàs
El mataroní Antoni Cuyàs i Sempere (1802-1890) va comprar dues cases veïnes a la Rambla per fer la seva residència.
Va tornar enriquit de l’Argentina on va fer de capità navilier, corsari, negociant i polític.
Capella de Sant Sebastià
La capella del segle XVII dedicada a sant Sebastià va ser aixecada sobre el portal de Barcelona de la muralla de Mataró.
Està oberta a la plaça Santa Anna i al carrer de Barcelona que presenta l’escut d’armes de Mataró, del rei i de Barcelona.
En el seu interior hi ha una imatge del sant de l’any 1985.
Casa Miquel Biada
L’indià mataroní Miquel Biada i Bunyol (1789- 1848) va comprar aquesta casa en tornar del somni americà.
Comerciant de cacau a Maracaibo va participar en la guerra d’Independència (Veneçuela) al servei de l’exèrcit espanyol.
Torna arruïnat i després marxa a Cuba per comerciar amb el negoci del tabac.
Pels seus serveis a la guerra americana va ser anomenat Cavaller de la Gran Creu d’Isabel la Catòlica.
Torna a Catalunya l’any 1840 per promoure la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica entre Barcelona i Mataró.
La Rambla
La Rambla és un passeig de principis del segle XX que connecta la plaça Santa Anna amb el Camí Ral.
Església de Santa Anna
L’església formava part d’un antic col·legi que pertanyia a la congregació de les Escoles Pies.
La façana destaca pel portal barroc flanquejat per columnes i el frontó que acull la imatge de la Verge.
Teatre Clavé
L’edifici de 1880 que va ser construït en estil eclèctic només conserva la façana de la Rambla.
El teatre va ser enderrocat l’any 1979.
Can Fradera
La casa en cantonada és una obra historicista de primers del segle XX situada al final de la Rambla.
Destaca el balcó que s’estén pel primer pis i la torreta del terrat.
Casa de Beneficència
Edifici de 1894 projectat per Josep Puig i Cadafalch que va ser la casa de Beneficència de Mataró.
La façana presenta característiques modernistes com les finestres coronelles amb decoracions neogòtiques.
Actualment és la seu del Patronat Municipal de Cultura de la ciutat.
Llar Cabanellas
L’edifici historicista de 1871 és el llegat de l’indià Antoni-Martí Cabanellas i Casanovas als desfavorits de la ciutat de Mataró.
Va albergar fins a l’any 2000 un asil que va gestionar la congregació religiosa de les Germanetes dels Pobres.
Mercat plaça de Cuba
L’edifici actual del mercat municipal de la plaça de Cuba del segle XIX va ser inaugurat l’any 1936.
Cementiri dels Caputxins
El cementiri de 1787 és un museu neoclàssic de panteons, mausoleus, sepultures i escultures funeràries.
L’any 1817 l’orde dels caputxins va construir un cementiri a la part alta del seu convent.
Deixeu un comentari