Autor: Pere | 09 / 07 / 2018 | Categories: Ruta de la Lavanda per la regió Provença-Alps-Costa Blava de França - Europa (Inici: Avinyó - Final: Arle) (2018) | Etiquetes: Col·legiata, Escapada Urbana | Sense comentaris
La col·legiata de Nostra Senyora dels Àngels de L’Illa de Sòrga va ser reconstruïda en estil barroc italià durant el segle XVII.
L’edifici que va ser consagrat l’any 1672 destaca per la decoració interior del temple.
L’Illa de Sòrga
L’Illa de Sòrga és un municipi del departament de Valclusa de la regió Provença-Alps-Costa Blava.
El riu i els canals han estat un mitjà de prosperitat: la pesca, l’artesania, els molins i sobretot la indústria de la llana i la seda.
Des de la dècada de 1960 és considerada la capital francesa dels brocanters i dels antiquaris.
La seva economia actual es basa en el comerç i el turisme.
La seva població de l’any 2018 ascendeix a 19.706 habitants.
Breu introducció històrica de L’Illa de Sòrga
La primera menció al nom d’illa apareix en el segle XI.
A partir el segle XI la ciutat va ser administrada per un consolat format per les famílies de cosenyors.
El 1274 sota el regnat del Pontificat va ser emmurallada i va ser una de les ciutats més importants del comtat de Venaissí.
L’any 1498 els jueus expulsats de França van ser acollits a la ciutat i protegits pels Estats Pontificis.
Durant les guerres de religió de finals del segle XVI la ciutat va ser un baluard de la contrareforma catòlica.
La Revolució de 1793 va afectar greument la ciutat i es van vendre i transformar els establiments religiosos.
La revolució industrial del segle XIX va impulsar les indústries tèxtils, papereres i farineres.
Mercat de puces i d’antiguitats de L’Illa de Sòrga
A partir de 1960 la indústria va donar pas al mercat de puces i d’antiguitats.
En l’actualitat aquest comerç ocupa el tercer lloc a Europa i organitza la gran Fira bianual d’Art i Antiguitats.
Cada edició reuneix més de 300 expositors professionals i a les 250 botigues d’antiguitats, art i decoració de la ciutat.
Els espais d’art, disseny, antiguitats, decoració, llibres antics i vintage atrauen més de cent mil visitants.
Mercat provençal de L’Illa de Sòrga
El mercat es remunta al segle XII i actualment hi ha tot l’any dos mercats provençals a la setmana: dijous i diumenge.
Aquest últim que és el que atrau més visitants s’organitza al centre de la ciutat i a la vora del riu Sòrga.
Es venen fruites, verdures, formatges, xarcuteria, olives, però també llibres, roba, teixits i objectes de decoració.
Plànol de L’Illa de Sòrga
Nucli antic de L’Illa de Sòrga
Els ramals del riu i els canals divideixen la ciutat en diverses illes i per això és coneguda com la Venècia del Comtat.
La col·legiata de Nostra Senyora dels Àngels està situada a la plaça de la Liberté que és el centre neuràlgic de la població.
Turisme
Els racons, els edificis antics, els canals, el comerç i la restauració són alguns dels seus atractius turístics.
Canal
Les aigües del Sòrga proporcionaven la força motriu dels primers molins fariners i més tard de les fàbriques de llana.
En el segle XIII la producció de panys anomenats blanquets que eren una mena de mantes van ser molt apreciats.
El nombre total de rodes d’aigua comptabilitzades va ser seixanta-dos.
Rodes
A mitjans del segle XIX hi havia 17 rodes d’aigua en el canal de l’Arquet que proporcionaven energia mecànica a les fàbriques.
L’any 1855 en aquest indret 17 factories de seda i llana funcionaven a ple rendiment i ocupaven 297 treballadors.
Col·legiata de Nostra Senyora dels Àngels de L’Illa de Sòrga
L’interior barroc acull frescos, pintures i escultures d’àngels que acompanyen la Mare de Déu al cel.
La seva patrona és la Mare de Déu de l’Assumpció.
Façana
La façana d’estil jesuític que presenta dos nivells de pilastres i columnes està coronat per un frontó triangular.
En el segon pis es mostra una esfera lunar, un rellotge i l’escut de la ciutat.
Torre
La torre campanar és de planta quadrada.
Nau
La nau presenta volta de creueria suportada pels arcs de mig punt de les capelles laterals situades entre els contraforts.
El cor que s’obre a la nau mitjançant un arc triomfal inclou un absis totalment ocupat per un retaule daurat del segle XVI.
En el centre d’aquest espai hi ha un fresc de l’Assumpció de la Mare de Déu.
Púlpit
Púlpit barroc del segle XVII.
Contra façana
A la part posterior de la façana hi ha una representació de l’Assumpció de la Mare de Déu tallada en fusta i daurada.
Capelles
A les arcades de les capelles destaquen les figures femenines al·legòriques de les virtuts de la Mare de Déu.
Deixeu un comentari