Autor: Pere | 07 / 06 / 2022 | Categories: Ruta per la província de Saragossa de la comunitat d'Aragó – Espanya (Inici: Saragossa – Final: Belchite) (2022) | Etiquetes: Jardins, Monestir, Ruta de Natura | Sense comentaris
El reial monestir de Santa Maria de Piedra va ser fundat l’any 1195 per monjos cistercencs provinents del monestir de Poblet.
El rei Alfons II d’Aragó els fa donació del castell de Piedra Vieja per establir un cenobi seguidor de la regla de sant Benet.
L’any 1218 els monjos van ser traslladats al nou monestir de Piedra.
Hotel – Monument
El monestir de Piedra Hotel – Monument pertany al municipi de Nuévalos de la comarca de la Comunitat de Calataiud.
Ubicat a la província de Saragossa és un establiment turístic amb hotel, balneari, restaurants, museus i un parc natural.
Va ser creat per Joan Frederic Muntades Jornet durant la dècada de 1860.
-
- Entrada
-
- Recepció
-
- Hotel
-
- Habitacions
Museus
L’espai també alberga una exposició sobre la història de la xocolata, la sala de Carruatges i el Museu del Vi D.O. Calataiud.
En el refectori del monestir destaca la reproducció d’un moble reliquiari de 1390.
Torre de l’homenatge
La torre del segle XII que formava part del recinte emmurallat ha esdevingut el símbol del monestir de Piedra.
-
- Història de la xocolata
-
- Museu del Vi
-
- Reliquiari
-
- Sala de Carruatges
-
- Torre de l’homenatge
Història de la xocolata
El monestir de Piedra va ser el primer lloc d’Europa on es va cuinar la xocolata.
L’any 1535 fra Jerónimo de Aguilar que va viatjar amb Hernán Cortés a Mèxic va portar com obsequi per l’abat uns sacs de cacau i la recepta per preparar-lo.
Els monjos el van trobar molt amarg i el van endolcir amb mel o vainilla
Parc
El parc del monestir de Piedra és un espai enjardinat de boscos de ribera, jardins, horts, cascades i salts d’aigua.
El riu Piedra ha modelat la roca formant llacs i grutes en un paisatge natural amagat entre les serres del Sistema Ibèric.
Piscifactoria
L’any 1867 va ser inaugurada la primera piscifactoria d’Espanya que va ser gestionada per l’Administració fins al 2016.
-
- Parc natural
Introducció històrica del monestir de Piedra
L’any 1186 el rei Alfons ii d’Aragó dona els terrenys als monjos de Poblet i el 1194 arriben els religiosos.
El 1195 es produeix la donació del senyoriu de Piedra i el 1218 es traslladen de Piedra Vieja al nou monestir.
El 1446 s’amplia el claustre, el 1630 es construeix el claustre nou i el 1755 es realitzen les reformes barroques.
Amb la desamortització de Mendizábal de 1835 el monestir és subhastat i comprat el 1843 per Pablo Muntades Campeny.
El 1933 va ser creada la societat Monasterio de Piedra, S.A. per la família Muntades que avui encara mantenen.
L’any 1945 és declarat Paratge Pintoresc Nacional, el 1983 Monument Històric Artístic Nacional i el 2009 Bé d’Interès Cultural.
L’any 2018 es va celebrar el 800 aniversari del trasllat dels monjos al nou monestir de Piedra.
Mapa del monestir de Piedra / Plànol de l’Hotel – Monument & Spa
-
- Mapa
-
- Plànol
Localització
1 – Entrada al parc / 3 – El Verger de Joan Frederic Muntadas / 4 – Bany de Diana / 5 – Llac dels Ànecs / 10 – Cascada La Capritxosa / 12 – Els Vadillos / 14 – Els Freixes Alts / 15 – Els Freixes Baixos / 16 – Cascada Iris / 17 – Gruta Iris / 18 – Peu Cua de Cavall / 20 – Llac del Mirall / 21 – Penya del Diable / 23 – Font del Senyor / 4 – Cascada dels Chorreaderos / 30 – Sortida
I – Entrada de l’Hotel / III – Claustre Monestir / IV – Tríptic-Reliquiari Monestir de Piedra / V – Exposició de la Xocolata / VI – Museu del Vi / VII – Abadia / IX – Façana antiga Hostatgeria / X – Torre de l’homenatge / XII – Creu de Gayarre
Exposició fotogràfica / Plànol del reial monestir de Santa Maria de Piedra
Fotos de la segona meitat del segle XIX i principis del XX on els espais s’utilitzaven com a fonda hostaleria.
-
- Escalinata i volta
-
- Sala capitular
-
- Claustre
-
- Refectori
-
- Plànol
Reial monestir de Santa Maria de Piedra
Els reis Pere II i Jaume I d’Aragó van continuar promocionant el monestir de Piedra dotant-lo de beneficis i propietats.
El cenobi que depenia directament de la Santa Seu va prosperar i ampliar els seus edificis entre els segles XV al XVIII.
Va ser saquejat i destruït després de la desamortització de Mendizábal de 1835.
Palau abacial
L’antic palau abacial construït amb carreus és un edifici barroc del segle XVIII aixecat sobre un de romànic.
La façana mostra tres cossos dividits per columnes o pilastres, una portada amb un arc de mig punt i dues torrasses als extrems.
L’espai va ser l’antiga hostatgeria del segle XIX.
Església abacial
L’església romànica del segle XIII és una construcció de planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i capçalera amb absis.
La portada principal formada per cinc arquivoltes apuntades està flanquejada per les figures dels reis Alfons II i Jaume I d’Aragó.
Per damunt de la porta destaquen les restes d’un escut i un òcul amb set obertures circulars.
-
- Palau abacial
-
- Portada principal
Naus
Les tres naus estaven cobertes amb voltes de creueria i arcs apuntats que eren sostinguts per grans pilars octogonals.
Un mur mitger entre el transsepte i les naus dividia l’església en dos espais, un pels monjos i un altre pels conversos i seglars.
Els sostres del temple es van esfondrar a causa del seu abandonament.
-
- Naus
-
- Nau lateral
Capella de Sant Innocenci
La capella barroca del segle XVII situada en el braç nord del transsepte custodiava les relíquies del sant portades des de Roma.
L’entrada decorada en guix policromat destaca per la representació de sant Bernat i la seva germana agenollada.
Capçalera
La capçalera té un absis central poligonal reforçat amb pilars i quatre absis laterals plans.
-
- Capella de Sant Innocenci
-
- Capçalera
Claustre
El claustre gòtic del segle XIII de planta rectangular està format per quatre galeries que envolten un jardí amb una petita font.
En el segle XV es va construir una segona planta damunt les galeries per acollir les cel·les individuals dels monjos.
Passadís dels conversos
El passadís paral·lel a la galeria oest era utilitzat pels conversos per entrar a l’església i no creuar-se amb els monjos.
-
- Claustre
-
- Passadís
Conversos o germans llecs
Els conversos van ser religiosos encarregats de les feines agrícoles, de les granges, de la construcció i del manteniment d’edificis.
No obstant estaven sotmesos a l’estricte disciplina monàstica.
D’aquesta manera els monjos podien dedicar-se exclusivament a les seves responsabilitats litúrgiques i espirituals.
L’orde cistercenc tractava per igual als germans llecs excepte en els drets reservats als monjos del cor.
Sala capitular
La sala és la més important del monestir on es reunien els monjos i l’abat per debatre sobre els assumptes de la comunitat.
La porta presenta tres arquivoltes apuntades sobre petites columnes i està coronada per un escut del regne d’Aragó.
Les dues finestres geminades separades per pilars cruciformes estan rematades per arcs apuntats, puntes de diamant i un òcul.
Galeries
Les quatre galeries cobertes amb volta de creueria s’obrien al jardí amb arcs apuntats reforçats amb contraforts.
La del mandatum o la lectura al nord, la del refectori o serveis al sud, la del capítol a l’est i la dels conversos o treball a l’oest.
Amb la distribució cistercenca s’aprofitava al màxim la llum solar.
-
- Sala capitular
-
- Galeria dels conversos
-
- Galeria est
-
- Galeria del mandatum
Altar de la Mare de Déu de Piedra
Retaule barroc del segle XVIII molt ornamentat i realitzat en guix policromat dedicat a la Mare de Déu de Piedra.
La imatge va desaparèixer a la dècada dels setanta del segle XX.
Sala capitular
L’interior de planta quadrada està cobert amb voltes de creueria suportades per arcs apuntats sobre quatre pilars fasciculats.
Els capitells presenten una decoració vegetal policromada del segle XIV.
Altar de Sant Benet
Retaule barroc de guix policromat del segle XVIII on destaca el nínxol central amb una escultura mutilada de sant Benet.
Per sobre hi ha una imatge de l’Ascensió de la Mare de Déu.
-
- Altar M. de D. de Piedra
-
- Sala capitular
-
- Altar de Sant Benet
Sala del calefactor
La sala que era l’única amb calefacció s’utilitzava els dies de fred per copiar manuscrits, atendre malalts i barberia.
Per sota de l’habitació hi havia una càmera subterrània on es cremava la llenya per escalfar-la.
Cuina
L’estança situada al costat del refectori destaca pel negre del sostre provocat pel fum de la cuina.
En l’actualitat acull un petit museu sobre la història de la xocolata.
Refectori
El refectori que va ser el menjador dels monjos està cobert amb voltes de creueria sexpartides.
Conté la còpia d’un moble litúrgic del segle XIV en estil gòtic mudèjar anomenat Tríptic-Reliquiari Monestir de Piedra.
L’any 1851 l’original va ser donat per la família Muntadas a la Reial Acadèmia de la Història de Madrid.
-
- Sala del calefactor
-
- Cuina
-
- Refectori
Parc natural del monestir de Piedra
El parc ofereix un recorregut d’uns 5 km per un verger envoltat d’aigua amb senders senyalitzats.
El riu Piedra, l’orografia, el terreny càrstic i la mà de l’home han creat un jardí d’exuberant vegetació.
Destaquen la gruta Iris, la cascada de la Cua de Cavall, el llac del Mirall i la formació de la penya del Diable.
El Verger de Joan F. Muntadas
L’antiga horta del monestir és avui una zona de boscos de ribera amb arbres autòctons i ornamentals.
-
- Magraner
-
- Prunera-cirerer
-
- Til·ler
-
- Bedoll
-
- Morera
-
- Plàtan d’ombra
Joan Frederic Muntadas i Jornet (1826-1912)
L’escriptor i polític que va heretar del seu pare el monestir de Piedra va ser l’artífex del parc natural.
Va reconstruir el monument en ruïnes, va convertir la vall del riu en un jardí i va crear la primera piscifactoria d’Espanya.
També va promocionar un centre d’aigües termals fomentant el seu ús turístic.
Bany de Diana
La cascada rep el nom en honor de la deessa de la caça.
-
- Joan F. Muntadas i Jornet
-
- Bany de Diana
Cascada La Capritxosa
La cascada amb més de 30 metres d’alçada té forma de cortina d’aigua.
Llac dels Ànecs
El llac artificial està situat a la zona del verger.
-
- Cascada La Capritxosa
-
- Llac dels Ànecs
Els Vadillos
El riu Piedra entra al parc per aquestes petites terrasses esglaonades.
Els Freixes Alts i Baixos
Les cascades prenen el nom pels freixes del seu voltant.
Cascada Iris
El salt d’aigua es troba sobre la gruta Iris.
-
- Els Vadillos
-
- Cascada Iris
-
- Els Freixes Alts
-
- Els Freixes Baixos
Gruta Iris
La gruta va ser excavada a la roca i adaptada amb escales per la seva visita.
Cascada Cua de Cavall
El salt més espectacular del parc amb una altura de 53 metres.
-
- Peu
-
- Gruta
-
- Cua de Cavall
Llac del Mirall
El llac d’aigües cristal·lines situat al voltant de la penya del Diable és un dels llocs més emblemàtics del parc.
Al costat del llac es va descobrir l’any 1869 un brollador d’aigües medicinals que van ser declarades d’utilitat pública.
Les aigües van ser comercialitzades i fins i tot es va construir un balneari que es va clausurar el 1932.
-
- Llac del Mirall
-
- Penya del Diable
Font del Senyor
Unes escales condueixen a un monticle amb petites cascades.
-
- Escales
-
- Font del Senyor
Cascada dels Chorreaderos
L’aigua baixa pel vessant de la muntanya formant dolls d’aigua.
-
- Sender
-
- Cascada dels Chorreaderos
Túnel
L’itinerari de la visita finalitza per aquest túnel.
Riu Piedra
El riu Piedra discorre tranquil per la zona baixa del parc.
-
- Túnel
-
- Riu Piedra
Mirador del parc natural del monestir de Piedra
El mirador de carretera situat a la sortida del monestir permet visualitzar la depressió del terreny provocada pel riu Piedra.
A la distància sobresurten la torre de l’homenatge, l’ermita i la creu de Gayarre.
-
- Mirador
Deixeu un comentari