Slide Noirlac - Ruta per França i Bèlgica Noirlac, abadia cistercenca convertida en un Centre de Reunions

Autor: | 30 / 07 / 2018 | Categories: Ruta per França i Bèlgica: Brussel·les i Flandes - Europa (Inici: Bourges - Final: Noirlac) (2018) | Etiquetes: Abadia | Sense comentaris

L’Abadia de Noirlac és un monestir cistercenc que va ser fundat l’any 1136 per Robert de Châtillon.

La seva arquitectura segueix l’estil de transició entre finals del romànic i inicis del gòtic.

Pertany al municipi de Bruère Allichamps i és propietat del departament de Cher.

Bruère Allichamps

Bruère Allichamps és un municipi del departament del Cher de la regió Centre-Vall de Loira.

La localitat es troba a uns 36 km de Bourges.

La seva població de l’any 2017 ascendeix a 564 habitants.

El riu Cher travessa el seu territori.

Orde del Cister

L’orde del Cister és una institució catòlica monàstica que segueix la regla de Sant Benet.

Deu el seu origen a l’abadia de Cister fundada l’any 1098 per Robert de Molesmes en l’antiga ubicació de Cistercium.

Aquesta abadia està situada a prop de Dijon del departament de Costa d’Or de la regió de Borgonya-Franc Comtat.

L’orde de la Família Benedictina promou l’austeritat, la litúrgia i el treball amb el seu lema “ora et labora”.

Bernard de Claraval (1090-1153) va ser l’impulsor i el mestre espiritual de l’orde.

Breu introducció històrica de Noirlac

Segles XII – XVI

L’any 1136 s’instal·la una comunitat cistercenca promoguda per Robert de Chàtillon amb monjos de l’abadia de Claraval.

Rep les primeres donacions dels senyors de Charenton a finals del segle XII.

El 1290 l’abadia que es deia la Casa de Déu rep el nom de Noirlac.

Durant el segle XV el monestir és fortificat i a finals d’aquest segle pateix una gran crisi espiritual.

A partir de 1530 els abats seran designats pel Rei entre postulants de fora de la comunitat.

Segles XVII – XIX

Entre 1650 i 1651 pateix grans destrosses per les lluites entre el Rei i el príncep de Condé.

Durant el segle XVII (1730) s’inicia la reconstrucció de l’abadia i amb la Revolució (1791) passa a ser una propietat nacional.

Entre el 1822 i 1894 l’abadia de Noirlac es converteix en una fàbrica de porcellana.

Segles XX – XXI

L’any 1909 és comprada pel departament de Cher.

Durant el segle XX va albergar les tropes americanes (1918), els refugiats espanyols (1936) i un asil de gent gran (1950).

L’any 2008 Noirlac es converteix en un Centre de Reunions Culturals.

Plànol de l’abadia de Noirlac

Localització

1 – Celler / 2 – Claustre / 3 – Església abacial / 4 – Sala capitular / 5 – Sala dels Monjos / 6 – Refectori / 7 – Dormitori dels Monjos / 9 – Jardí

Abadia de Noirlac

L’abadia de Noirlac no segueix el patró d’aïllament dels monestirs de l’orde del Cister.

Està ubicada en un terreny fèrtil, a la riba del riu Cher amb tràfic fluvial i a prop de la ciutat de Sant Amand.

El conjunt va ser fortificat amb un recinte emmurallat.

Actualment Noirlac és un establiment etiquetat pel govern francès com un Centre de Reunions Culturals.

Abadia de Noirlac

El monestir de Noirlac està construït seguint el tipus d’abadia cistercenca amb el claustre envoltat per les dependències.

Claustre

El claustre gòtic de Noirlac que té un pou al centre va ser construït durant el segle XIII i principi del segle XIV.

Galeria oest

La galeria oest del segle XIII que està situada davant del celler destaca pels arcs rematats per un òcul.

Celler

El celler s’utilitzava per conservar els aliments com els cereals, les verdures, la fruita i el vi.

Galeria est

La galeria est de principis del segle XIV destaca per les traceries gòtiques dels seus arcs.

Sala dels monjos

En aquesta sala de la llar de foc es realitzaven les feines domèstiques i es copiaven els manuscrits.

Refectori

El menjador dels monjos està il·luminada per quatre finestres allargades i dues roses.

Sala Capitular

La sala capitular és el lloc de reunió de la comunitat de monjos amb l’abat per fer el capítol o assemblea periòdica.

Destaca el pòrtic i les voltes de creueria de la sala de finals del segle XII.

Dormitori

El dormitori dels monjos de l’abadia de Noirlac va ser reformat en cel·les individuals durant el segle XVIII.

Abans els monjos dormien en un gran dormitori comú sobre matalassos de palla.

Església de Noirlac

L’església abacial (segles XII i XIII) té planta de creu llatina, tres naus, un transsepte i una capçalera orientada a l’est.

La nau central amb volta de creueria està suportada per arcs apuntats i pilars rectangulars.

Transsepte

A l’ala nord del transsepte hi ha la porta dels morts que donava accés al cementiri.

Capçalera

L’església de Noirlac té una capçalera recta amb cinc absis.

El cementiri estava situat fora de l’abadia darrere mateix del temple.

Jardí de Noirlac

Durant el segle XVIII el prat va ser reorganitzat com un jardí amb til·lers que avui són bicentenaris.

Estàtues de Noirlac

Set estàtues de roure de Christian Lapie anomenades La permanència de les ombres representen figures intemporals.

Segons l’equip directiu les siluetes poden simbolitzar els monjos i els treballadors de la porcellana del segle XIX.

També els refugiats espanyols de 1936 i la gent gran de l’asil de Sant Amand-Montrond.