Autor: | 06 / 05 / 2019 | Categories: Ruta per la Comunitat de Castella i Lleó – Espanya (Inici: Sòria – Final: El Burgo de Osma) (2019) | Etiquetes: Catedral, Escapada Urbana | Sense comentaris

Cocatedral de Sant Pere de Sòria és un edifici romànic del segle XII que va ser reconstruït l’any 1575 en estil renaixentista.

L’antiga col·legiata i el monestir van ser erigits per la comunitat monàstica de la regla de Sant Agustí.

Va ser secularitzada durant el segle XIV i des de l’any 1959 comparteix la seu catedralícia amb El Burgo de Osma.

Sòria

Sòria és la capital de la província homònima que pertany a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Del seu passat romà destaca la proximitat de Numància a 7 km que va ser conquerida l’any 134 aC per Escipió Emilià.

Se la coneix com la ciutat dels poetes per la vinculació amb Bécquer, Gerardo Diego i sobretot Antonio Machado.

La seva economia actual es basa en el turisme conservant l’elaboració de productes alimentaris especialment la mantega.

La seva població de l’any 2019 ascendeix a 39.398 habitants.

El Duero que és un dels rius més llargs de la península Ibèrica travessa la població en el seu tram inicial.

Pont

Aquest pont del segle XII va ser aixecat quan es va fortificar la ciutat per defensar-se de les guerres amb Aragó i Navarra.

Casa dels Poetes de Sòria

Aquest museu ocupa la tercera planta de l’edifici del segle XIX de l’associació cultural Cercle l’Amistat – Numància.

És un espai dedicat als poetes que van lloar la ciutat de Sòria: Gustavo Adolfo Bècquer, Antonio Machado i Gerardo Diego.

Davant mateix hi ha una escultura en bronze de Gerardo Diego.

Introducció històrica de Sòria

Època romana

Numància a 7 km de Sòria va ser la ciutat dels arevacs que durant vint anys van resistir el setge dels romans fins al 133 aC.

Edat mitjana

Durant el segle XI el riu Duero va marcar el límit entre cristians i musulmans.

L’any 1119 el rei Alfons I d’Aragó va fundar la ciutat de Sòria després de conquerir-la definitivament als àrabs.

Va ser repoblada amb població de la Terra de Sòria, aragonesos i navarresos.

L’any 1136 va passar a ser governada pels castellans durant el regnat d’Alfons VII de Lleó.

Alfons VIII que va ser rei de Castella entre 1158 i 1214 va mantenir la independència del regne de Lleó.

L’any 1256 Alfons X de Castella imposa a la ciutat el Fur Reial i funda l’any 1273 l’Honrat Consell de la Mesta.

El seu successor Sanç IV (1258-1295) va aixecar les muralles de Sòria com a terra de frontera amb Navarra i Aragó.

Segle XIV

L’any 1318 va ser mort a la ciutat Garcilaso I de la Vega que va ser jutge major de Castella i privat del rei Alfons XI.

Durant el segle XIV el rei Enric II de Castella va lliurar la ciutat al militar Bertrand du Guesclin en contra de la població.

També es van crear la institució dels Dotze Llinatges que van governar la ciutat amb el Comú i el Consell.

L’any 1380 es van celebrar corts nacionals.

Edat moderna

El comerç que havia estat en mans dels jueus va permetre ser una comunitat pròspera durant l’edat mitjana.

L’any 1492 el decret d’expulsió dels jueus va representar una decadència econòmica i social de la ciutat.

Durant el regnat dels Reis Catòlics va deixar de ser un punt estratègic per la unificació de Castella i Aragó.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII la llana merina soriana crea riquesa que inclús és exportada a Europa.

La invasió francesa de 1808, la desaparició de la Mesta i de la Cabana Reial de Carreters de 1836 van iniciar el seu declivi.

El col·lapse de la indústria de la llana i la ramaderia van empobrir i despoblar la ciutat.

Segle XX

Després de la Guerra Civil Espanyola i la dictadura i amb la tornada de la democràcia va créixer demogràficament.

És una capital de província petita, però gràcies al turisme manté el seu atractiu històric.

Plànol de Sòria

Localització

1 – Església de Sant Domènec / 2 – Palau dels Ríos i Salcedo / 3 – Església de Sant Joan de Rabanera / 4 – Claustres de Sant Pere / 5 – Església de Nostra Senyora de l’Espino / 6 – Palau dels comptes de Gomara / 7 – Claustre de Sant Joan de Duero / 8 – Ruïnes de Sant Nicolau / 9 – Ermita de Sant Saturi / 12 – Ajuntament / 13 – Antiga Audiència (Centre cultural) / 14 – Església de Santa Maria la Major / 15 – Convent de Monges Carmelites / 16 – Palau d’Alcàntara / 17 – Diputació Provincial / 19 – Ermita de la Soledat / 20 – Església de Sant Francesc / 22 – Muralles / 23 – San Polo / 24 – Institut Antonio Machado / 28 – Torre de la reina Urraca / 31 – Arc del Corn / 43 – Font dels Lleons / 50 – Escultura d’Antonio Machado / 52 – Casa de la Terra / 62 – Casa Museu dels Poetes

Cocatedral de Sant Pere de Sòria

L’església monacal del segle XII va ser reconstruïda després del seu enfonsament de 1543.

La col·legiata de Sant Pere que va ser acabada l’any 1575 conserva tres ales del claustre romànic i la sala capitular.

El campanar de finals del segle XVI culmina el temple.

Portada sud

Aquesta portada plateresca de 1520 que s’obre amb un arc de mig punt està flanquejada per dues pilastres.

Per sobre del fris destaca la imatge de sant Pere amb les claus de l’església.

Portada Santa

La porta va ser l’entrada principal del temple durant la primera col·legiata romànica del segle XII.

Va esdevenir porta Santa quan l’any 1959 el papa Joan XXIII va elevar la categoria de cocatedral de Sant Pere.

Té una major austeritat decorativa que la porta sud i s’aixeca amb un arc de mig punt entre dues pilastres.

Naus

L’església té cinc naus amb volta de creueria estrellada suportades arcs apuntats i columnes dòriques.

Presenta una capçalera poligonal i capelles a les naus laterals.

Planta de saló

L’edifici és de planta de saló, ja que la nau central i les naus laterals tenen la mateixa altura.

Retaule major

El retaule major del segle XVI que cobreix l’absis de la catedral alberga en el primer cos la imatge de sant Pere.

En el segon cos destaca l’Assumpció de la Mare de Déu i a la part més alta hi ha un calvari.

Retaule absidal

La capella absidal de l’epístola mostra un retaule plateresc del segle XVI procedent de l’església de Santa Clara.

En el centre destaca la imatge de sant Nicolau, l’Assumpció de la Mare de Déu, l’arcàngel sant Miquel i un calvari.

El primer prové de l’església de Sant Nicolau del carrer Reial.

Claustre

El claustre del segle XII de tres galeries té estructures de dues columnes amb capitells que suporten arcs de mig punt.

A l’ala est s’obre l’antiga sala capitular de l’església romànica.

Sepulcres

A l’ala oest es troben aquests sepulcres dobles embotits en el mur.

Sala capitular

L’antiga sala capitular està reconvertida a la capella de Sant Saturi.

La porta d’accés mostra un arc de mig punt, dues columnes per banda i tres arquivoltes.

Porta

Al costat de la porta de la sala capitular hi ha dues portades que donen accés a altres dependències.

Pintures

A l’ala est es conserven algunes pintures que decoraven el claustre destacant La Mare de Déu amb el Nen.

Arcosoli

Aquest arcosoli de l’antiga sala capitular destaca per la seva decoració.

Capitells

A l’ala est hi ha un capitell d’aus exòtiques i representacions com L’Ofrena dels fidels i El rei Salomó i La reina de Saba.

A l’ala oest destaquen els capitells amb escenes vegetals, L’Adoració dels Reis d’Orient i L’Anunciació.

L’ala nord té representacions de sant Pere i sant Pau, L’Anunciació, L’adoració i La fugida a Egipte i El pecat de la luxúria.

Carrer Reial de Sòria

El carrer Reial que va ser la via més important de l’edat mitjana parteix de la plaça de San Pedro.

Església de Sant Nicolau

Les ruïnes d’aquesta església romànica del segle XIII dedicada a sant Nicolau han estat restaurades recentment.

Mares carmelites descalces

La comunitat que va ser fundada l’any 1581 per Santa Teresa de Jesús està dedicada a l’oració i la penitència.

Plaça Major de Sòria

La plaça Major és el centre neuràlgic i cultural de Sòria i va ser el centre de poder de la ciutat durant l’edat mitjana.

Es troben el palau de l’Audiència, la casa dels Dotze Llinatges, la casa del Comú i l’església de Nostra Senyora la Major.

Aquest espai rectangular va ser plaça de mercat des del segle XVI i fins al 1853 acollia les corrides de braus.

Casa dels Dotze Llinatges

L’edifici de planta baixa i dos pisos va iniciar la seva construcció l’any 1629 i conserva la façana original.

Destaca la part inferior amb pòrtics d’arcs de mig punt i un gran escut que representa els Dotze Llinatges i les seves armes.

Aquesta institució formada per les cases nobles que va repoblar Sòria durant el segle XII va ser suprimida l’any 1836.

Des de l’any 1897 és la seu de l’Ajuntament de Sòria.

Palau de l’Audiència

El palau neoclàssic del segle XVIII va ser la seu de l’Ajuntament i més tard de l’Audiència i la Presó.

Edifici de planta rectangular amb un pòrtic d’arcs de mig punt i pilars a la planta baixa i un segon pis noble amb balcó.

Per damunt de la façana destaca el rellotge i la campana que van ser traslladats de l’església de Santa Maria la Major.

En l’actualitat és el Centre Cultural Palau de l’Audiència amb sales d’exposicions, conferències i un teatre.

Casa del Comú

La casa va ser la seu des de l’edat mitjana fins al segle XVIII de l’Estat General d’Homes Bons de la Ciutat de Sòria.

Aquesta associació d’artesans, comerciants, agricultors, ramaders governaven la ciutat amb Els Dotze Llinatges i el Consell.

L’edifici de tres pisos que va ser reformat durant el segle XVIII destaca per l’arc del Corn a la planta baixa.

Avui dia és la seu de l’Arxiu Històric Local i acull els furs atorgats pels reis a la ciutat.

Escut

Aquest escut de Sòria es troba a la base de la font dels Lleons amb el lema de la ciutat: “Sòria Pura Cap d’Extremadura”.

Font dels Lleons

La font del segle XVIII va ser traslladada a la plaça Major l’any 1987.

Arc del Corn

Per sota d’aquest arc sortien els braus quan la plaça s’utilitzava per corrides taurines.

Carrer del Collado

El carrer del Collado que surt de la plaça Major és el més comercial i transitat de Sòria.

Església de Nostra Senyora la Major de Sòria

L’església actual del segle XVI conserva elements romànics del temple original de finals del segle XII dedicat a sant Gil.

Durant el segle XVI va acollir al capítol de la col·legiata de Sant Pere després que aquesta va desplomar-se.

La nova titularitat de Nostra Senyora la Major va ser adoptada pel trasllat del panteó de la família Calderones.

Aquests van construir la capella major dedicada a la Mare de Déu.

Portada

La portada romànica presenta tres arcs de mig punt en degradació suportats per capitells i parelles de columnes.

Retaule major

L’absis acull el retaule major de 1571 d’estil plateresc dedicat a Maria.

El carrer central mostra La Mare de Déu amb el Nen, la Coronació de la Verge, un calvari i la figura del Pare etern.

Naus

Edifici de tres naus cobertes amb volta de canó reforçada per arcs faixons.

Les naus laterals estan separades per arcs formers de mig punt suportats per pilars rectangulars.

Absidiola

L’absidiola romànica conservada té la funció de baptisteri.

Mare de Déu

La Mare de Déu amb el Nen és la imatge central del retaule major.

Púlpit

El púlpit està situat al costat de l’Evangeli.

Leonor

Aquesta escultura recorda que en aquesta església l’any 1906 es va casar Antonio Machado amb Leonor Izquierdo.

Església de Sant Domènec de Sòria

L’església romànica de Santo Tomé de finals del segle XII va ser remodelada en el segle XVI.

Els seus promotors van ser el rei de Castella Alfons VIII i Elionor d’Anglaterra on van contraure matrimoni.

L’any 1556 els dominics aixequen un convent al seu costat i a finals del segle XVI s’autoritza la unió dels dos espais.

Es modifica l’últim tram de la nau, el creuer i la capçalera en estil renaixentista conservant la façana romànica.

Després de la desamortització l’any 1853 l’edifici és ocupat per les monges de l’orde de Santa Clara.

A final del segle XIX l’església conventual canvia l’advocació per la de sant Domènec.

Torre

La torre de planta quadrada es conserva de la primera construcció romànica de primers del segle XII.

Façana

La façana té forma de frontó triangular amb dues files d’arcs cecs, una rosassa i coronat per una creu.

La portada destaca per les quatre arquivoltes que representen la història sagrada i el timpà amb el pantocràtor.

Timpà

El timpà mostra al Déu Pare amb Crist segut sobre d’ell, els quatre evangelistes i Josep i Maria.

Capitells

Els capitells representen escenes de l’Antic Testament.

Naus

L’església de planta de creu llatina té tres naus, un creuer i un absis pentagonal.

Les naus amb volta de canó estan separades per arcs formers que estan sustentats per pilastres de columnes adossades.

Capella major

La capella presenta una volta de creueria estrellada i un retaule barroc que destaca per la figura de Santo Tomé.

Nucli antic de Sòria

El nucli antic està emmarcat entre les esglésies de Sant Domènec, Sant Joan de Rabanera i Nostra Senyora la Major.

Institut Antonio Machado

Institut d’ensenyament secundari que ocupa l’edifici barroc de l’antic col·legi de la Companyia de Jesús.

La portada principal és l’element més destacable del conjunt amb l’escut de Carles III.

En aquest centre va exercir coma catedràtic de llengua francesa el poeta Antonio Machado durant el curs 1907-1908.

Escultura

Recreació d’Antonio Machado assegut en una butaca que complementa l’escultura de Leonor de la plaça Major.

Muralla

De la muralla medieval de quatre km del segle XIII que envoltava Sòria només es conserven alguns trams.

Palau dels San Clemente

Palau del segle XVI construït per la família dels San Clemente que destaca per l’escut del llinatge amb l’àliga bicèfala.

Palau de Don Diego de Solier

Palau de 1598 del germà petit dels comtes de Gomara.

Palau dels Río i Salcedo

Palau renaixentista de 1549 que està ocupat des dels anys vuitanta del segle XX per l’Arxiu Històric Provincial.

Banc d’Espanya

Edifici de façana clàssica de 1933 que va albergar el Banc d’Espanya a la ciutat de Sòria fins a l’arribada de l’euro.

La Devesa

Aquest jardí públic és dels més antics d’Espanya.

Palau del marquès d’Alcàntara

Edifici barroc del segle XVII que protegia la porta de Rabanera de la muralla soriana.

Plaça de San Esteban

La plaça rep el nom de l’antiga església romànica de Sant Esteve que va ser esfondrada l’any 1804.

Albereda de Cervantes

L’any 1985 la Devesa que va rebre l’actual nom en el tercer centenari del Quixot és la zona verda més important de la ciutat.

Font del Nen

Aquesta font ornamental va ser aixecada en els anys quaranta del segle XX.

Font de les tres Canelles

L’actual font pública d’estil neoclàssic va ser construïda l’any 1908.

Ermita de Nostra Senyora de la Soledat

Ermita del segle XVI patrocinada per la família dels comtes de Gomara que destaca pel gran pòrtic de tres arcs de mig punt.

A l’interior la primitiva Mare de Déu de les Angoixes sosté el cos de Crist mort.

Templet

L’any 2010 va ser instal·lat el nou templet al voltant del nou arbre de la música.

Arbre de la Música

L’any 1611 va ser plantat aquest om que va ser envoltat a finals del segle XIX per un entramat de fusta per a la banda de música.

Aquest arbre va morir i va ser talat l’any 1988.

Església de Sant Francesc d’Assís

Fora de l’albereda es troba l’església de Sant Francesc d’Assís que va ser el temple conventual dels franciscans del segle XVII.

S’atribueix el primitiu convent al fundador de l’orde quan va passar per Sòria l’any 1214 cap a Santiago de Compostel·la.

Palau de la Diputació

L’any 1863 la Diputació de Sòria va establir la seu en el palau dels marquesos de Vadillo.

Davant de la façana hi ha unes escultures en bronze dels personatges il·lustres de la província de Sòria.

Alfons VIII

Alfons VIII que va ser rei de Castella entre 1158 i 1214 va néixer a Sòria i ocupa un lloc destacat entre els sorians.

Va fundar la universitat a Palència, va rellançar la Reconquesta i va participar el 1212 a la Batalla de Les Navas de Tolosa.

Església de Nostra Senyora de l’Espino

Aquesta església d’estil renaixentista del segle XVI està situada al costat del cementiri de la capital soriana.

Està dedicada a la Mare de Déu de l’Espino que és la patrona de Sòria.

Om

Davant de l’església de l’Espino es troba l’om que va inspirar el poema A un Om Sec de Machado.

Cementiri

En aquest cementiri es troba la tomba de Leonor Izquierdo de Machado (1912).

Poema

Aquest poema de Machado és un cant per l’esperança de curació de la seva dona.

Torre de la reina Urraca

Aquesta torre formava part de l’antic palau adquirit i reformat per la família dels Beteta durant el segle XVI.

Rep el nom per una llegenda soriana del segle XIX que explica que la reina Urraca va ser tancada en aquesta casa.

Casa de la Terra

La Comunitat de Vila i Terra de Sòria va ser una institució fundada en el segle XII per administrar les terres comunals.

En finalitzar l’edat mitjana va canviar el nom per Universitat de la Terra de Sòria fins al segle XIX que va desaparèixer.

L’any 1898 va ser creada la Mancomunitat dels 150 Pobles de la Terra de Sòria encarregada de la gestió del seu patrimoni.

Convent de Nostra Senyora del Carme

L’any 1680 les mares carmelites descalces van impulsar la creació d’un convent per a frares de la mateixa orde.

La desamortització del segle XIX va expulsar els religiosos, però van tornar l’any 1937 per comprar l’edifici.

Torre dels Gomara

El palau dels comptes de Gomara té una torre de tres cossos en el seu extrem dret que és visible per tota la ciutat.

Palau dels comtes de Gomara

El palau renaixentista va ser aixecat l’any 1592 per Francisco López del Río y Salcedo.

La seva família va aconseguir l’any 1692 el títol de comtes de Gomara pel rei Carles II.

L’edifici està format per una part esquerra on es troba la porta d’entrada i una part dreta de doble arqueria.

Ara alberga l’Audiència Provincial de Sòria.

Porta

La porta està emmarcada entre dues parelles de columnes que suporten una cornisa amb l’escut dels comtes entre dos macers.

Església de Sant Joan de Rabanera de Sòria

L’església romànica de finals del segle XII de planta de creu llatina amb una única nau i un creuer conserva l’absis original.

Les capelles en els laterals i la torre per sobre del creuer van ser afegits durant el segle XV i XVI.

L’any 1908 va ser col·locada la portada romànica de l’església de Sant Nicolau que es trobava en estat ruïnós.

Portada

La portada presenta arcs de mig punt amb quatre arquivoltes suportades per capitells i tres columnes a cada costat.

Capitells

Els quatre capitells de l’esquerra mostren escenes del Nou Testament i els de la dreta episodis de la vida de Sant Nicolau.

Timpà

A la zona central del timpà es troba la imatge de sant Nicolau acompanyat de sis religiosos.

Presbiteri

La zona del presbiteri està coberta amb volta de canó apuntat i l’absis la té gallonada.

La capella major destaca pel crucificat del segle XII anomenat Crist Cillerero que està situat sobre l’altar.

Absis

L’absis semicircular presenta tres pilastres adossades i dues finestres de mig punt entre elles.

També té dues falses finestres decorades a cada costat.

Els arcs de Sant Joan de Duero de Sòria

Els arcs de Sant Joan de Duero es troben als afores de Sòria creuant el pont de pedra medieval que travessa el riu.

Formaven part d’un antic monestir de l’orde de Sant Joan de Jerusalem que va ser construït a la primera meitat del segle XII.

Gustavo Adolfo Bécquer va escriure El Mont de les Ànimes inspirat en aquest espai.

Monestir

Del monestir només queda l’església romànica del segle XII i un claustre format per arcs de diferents estils.

Portal

Aquest portal situat al centre de la galeria sud està format per un arc creuat amb dos semiarcs units sense suport.

Claustre

El claustre romànic del segle XIII té forma de quadrat irregular i conserva les quatre galeries.

Hi ha quatre tipus d’arcs: mig punt, túmid i dos tipus d’entrellaçats, un de més simple i un altre més complex.

Església

L’església té una sola nau amb presbiteri i un absis amb volta de quart d’esfera.

El presbiteri té a cada banda templets suportats per columnes i capitells.

Capitells

Els dos baldaquins contenen animals fantàstics i escenes historiades:

  • Matança dels Innocents
  • Banquet d’Herodes i Degollació del Baptista

Monestir de San Polo de Sòria

El monestir de San Polo és d’origen templer i va ser fundat a principis del segle XIII.

L’any 1312 va ser suprimida l’orde del Temple i el monestir va passar a ser propietat dels hospitalaris de Sant Joan de Duero.

Aquests dos ordes militars defensaven l’accés de la ciutat de Sòria.

Túnel

Aquest túnel que travessa l’església de San Polo va ser construït per donar pas al camí de l’ermita de Sant Saturi.

Església de San Polo

L’antic temple del monestir de San Polo només conserva una part de la seva estructura original.

Es creu que el Crist Cillerero de l’església de Sant Joan de Rabanera prové d’aquest cenobi.

Actualment, l’edifici és un habitatge privat.

Camí

Aquest camí que condueix a l’ermita de Sant Saturi va ser el preferit de Machado per passejar.

L’any 1932 va ser anomenat fill adoptiu de Sòria davant d’aquesta ermita.

Ermita de Sant Saturi

L’ermita està situada sobre el roquissar al costat del riu Duero.

Escultura

L’escultura dedicada a Machado està inspirada en l’obra A un Om Sec.

Ermita de Sant Saturi de Sòria

L’ermita va ser construïda sobre la roca durant el segle XVII i està dedicada a sant Saturi que és el patró de la ciutat de Sòria.

Cova

La cova on segons la llegenda va viure aquest sant com un eremita està per sota del conjunt.

Bust

Imatge de sant Saturi.

Entrada

L’accés a l’església és per la cova.

Oratori

L’oratori de Sant Miquel mostra un petit altar amb la figura de l’arcàngel que sotmet al dimoni.

Església

L’església barroca del segle XVIII té planta octogonal i està coberta per una cúpula i una llanterna.

Destaca el retaule major que conté un bust del sant i un reliquiari amb les seves restes.

Els frescos (1705) de les parets i la cúpula del pintor barroc Juan Zapata representen la història del sant i dels sants ermitans.

Final de l’article – Veure RUTA PER LA COMUNITAT DE CASTELLA I LLEÓ