Castell de Loarre

Breu introducció històrica del castell de Loarre

Edat mitjana

La trobada de monedes romanes i iberes fan pensar que va ser construït sobre les ruïnes de Calagurris Fibularia romana.

L’any 1020 el rei Sanç III de Pamplona decideix construir el castell per defensar la frontera navarresa.

El 1071 el rei Sanç Ramírez I d’Aragó afegeix a la fortificació el monestir de l’orde dels agustins.

Loarre perd la seva funció religiosa quan el rei Pere I d’Aragó (1094-1104) canvia la congregació a Montearagón.

També abandona el seu caràcter militar amb la conquesta cristiana de la plana de la Foia d’Osca.

Segle XV

L’any 1413 el setge de Loarre va ser l’última batalla de l’aixecament de Jaume II d’Urgell contra el rei d’Aragó Ferran I.

Segle XX

Durant el segle XX ha estat utilitzar com a escenari pel cinema, la televisió i la novel·la històrica.

Castell de Loarre – Corona d’Aragó 

Aquest mapa marca els límits de la Corona d’Aragó l’any 1213.

Plànol de construcció del castell-abadia de Loarre

Fortalesa militar

Entre 1020 i 1035 va ser construït l’edifici reial, la capella, la torrassa de la reïna, el pati d’armes i les estances militars.

També la torre de l’homenatge.

Monestir

L’any 1071 va erigir-se el monestir de l’orde canònica agustiniana i l’església de Sant Pere.

Muralla

L’any 1287 s’inicia l’edificació del recinte emmurallat.

Localització

1 – Porta de la muralla / 4 – Torre albarrana / 5 – Porta d’entrada

Exterior del castell de Loarre

El castell-abadia està assentat sobre un promontori rocós envoltat per una muralla amb torrasses.

Limita al nord per les muntanyes i la ciutat de jaca i domina cap al sud la plana d’Osca fins a Saragossa.

Roca i muralla

La muralla exterior del segle XIII que envolta tot el conjunt pel sud té un perímetre de 172 metres.

La resta està protegit per la roca sobre la qual es fonamenta.

Porta

La porta de la muralla està flanquejada per dues torrasses semicirculars.

Torre

Aquesta torre de nom albarrana de finals del segle XI tenia la missió de vigilància.

Plànol del castell abadia de Loarre

Localització

5 – Porta d’entrada / 6 – Escala d’accés / 7 – Cripta de Santa Quitèria / 8 – Església de Sant Pere / 9 – Encreuament de passadissos / 13 – Finestres geminades / 16 – Pati d’armes / 18 – Torre de la reina / 19 – Torre de l’homenatge

Església de Sant Pere del castell de Loarre

Capella reial del segle XI d’una sola nau i un absis semicircular que tancava pel sud el recinte interior emmurallat del castell.

Una imposta d’escacat separa l’església de Sant Pere i la cripta de Santa Quitèria.

Absis

L’absis exterior té pilastres adossades com a contraforts i finestres amb arquivoltes suportades per capitells i columnes.

Per sobre d’aquestes obertures té un guardapols amb un escacat.

Escala

L’escala d’accés de molt pendent té volta de canó amb un escacat de decoració.

Cripta

La cripta de Santa Quitèria té planta semicircular decorada amb arcs cecs suportats per capitells i columnes.

Portada

Portada única d’accés al castell que mostra dos arcs de mig punt, una arquivolta i un guardapols escatat.

Capitells

Els capitells interiors de l’església de Sant Pere com l’exterior de la portada estan esculpits amb motius vegetals i figurats.

Recreen escenes d’homes, animals i bestiari fantàstic interactuant.

Nau

La nau única que en el primer tram presenta volta de canó sustentada per arcs faixons està rematada per un absis semicircular.

El segon tram recorda un creuer emmarcat per quatre grans arcs suportats per capitells i petites columnes adossades.

Absis

L’absis està dividit per un escacat en dos cossos: el superior amb cinc finestres i l’inferior amb una arqueria cega de mig punt.

Cúpula

La cúpula semiesfèrica que està fixada amb quatre petxines en els angles mostra quatre ulls de bou.

Mare de Déu

En el centre de l’absis hi ha una imatge de la Mare de Déu amb el Nen.

Finestra

Les finestres del creuer que il·luminen l’espai estan decorades amb escacat, capitells i columnes.

Interior del castell de Loarre

La fortificació es distingeix per la torre de l’homenatge i el monestir pel cimbori o llanterna de l’església de Sant Pere.

També pel mirador de la reina que es troba en el costat sud.

Encreuament

Encreuament de passadissos per accedir a les diferents estances.

Sala

Aquesta sala té finestres geminades amb vistes a l’antic poble medieval.

Pati d’armes

A la zona nord destaquen els pavellons militars i la torre nord i al sud el mirador de la reina i l’església de Santa Maria.

Mirador de la reina

El mirador de la reina és un finestral que formava part d’una gran sala construïda pel rei Sanç Ramírez.

Aljub

Els aljubs podien acumular 80.000 litres d’aigua.

Església de Santa Maria

Capella primitiva del castell amb una sola nau amb volta de canó i finestres en els dos murs.

Torre de l’homenatge

La torre de l’homenatge de planta rectangular amb 22 metres d’alçada destaca per la seva llar de foc del seu interior.

Torre de la reina

Aquesta torre té a la part superior una galeria de finestres geminades orientades cap al sud.

Murillo de Gállego 

Municipi de la comarca de la Foia d’Osca de la província de Saragossa de la comunitat d’Aragó.

L’any 1033 va ser mencionada per primera vegada l’església parroquial de Sant Salvador.

Església de Sant Salvador

Aquesta església romànica de planta basilical que va ser consagrada l’any 1110 presenta tres naus, un transsepte i tres absis,

Està aixecada sobre una cripta de tres capelles per salvar el desnivell i l’absis nord està ocult per la construcció d’una sagristia.

Malls de Riglos 

Aquesta formació rocosa del Prepirineu aragonès sobresurt per les seves formes singulars.

La llegenda explica que van ser creats per una bruixa gegantina.

Mirador

Aquest mirador dels Malls de Riglos està situat al costat del riu Gállego que és afluent de l’Ebre.