Autor: | 30 / 08 / 2018 | Categories: Ruta Romànica per la Vall de Camprodon – Catalunya (Inici: Camprodon – Final: Vilallonga de Ter) (2018) | Etiquetes: Escapada rural, Romànic | Sense comentaris

L’església de la Pietat de la Roca de Vilallonga de Ter va formar part de l’antiga fortalesa de Pelancà del segle XI.

L’actual capella romànica del segle XII que està adossada al penyal està documentada l’any 1061.

Vilallonga de Ter

Vilallonga de Ter és un municipi de la vall de Camprodon que pertany a la comarca del Ripollès de Girona.

El terme municipal és extens amb les entitats de població de la Roca de Pelancà, Abella i Tregurà.

L’agricultura i la ramaderia ha estat la base de la seva economia i actualment el turisme.

Del seu passat industrial resten la central elèctrica de Vilallonga o central Brutau de 1909 i la de Tregurà de 1963.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 404 habitants.

El poble està situat a 1.067 m d’altitud i és travessat pel riu Ter.

Breu introducció històrica de Vilallonga de Ter

L’any 1011 és esmentat el lloc de Vilallonga i el 1183 l’església de Sant Martí.

El 1125 està documentat el domini senyorial de la família Descatllar que eren els senyors del castell del Catllar.

L’any 1472 Damià Descatllar lluita per la recuperació dels comtats de Rosselló i Cerdanya a la Corona d’Aragó.

En la Guerra dels Segadors (1640-1652) el senyor de Besora i del Catllar Lluís Descatllar va lluitar al costat de la Generalitat.

L’any 1789 el domini de la família Descatllar va extingir-se.

Ajuntament / Drac de Vilallonga de Ter

Ajuntament

L’Ajuntament actual és un edifici de pedra amb elements moderns com les columnes i les escales porxades.

El nom del poble prové de la carretera que s’allargava al costat del poble.

Mirador del Drac

En el mirador del Drac hi ha un gran drac de ferro i altres figures de metall creades pel veí del poble Pere Sau i Moret.

El Drac de Vilallonga es basa en la llegenda del Quer escrita per Josep Miró que explica com el drac tenia atemorits als veïns.

Llençava per la boca foc i un vapor verinós i cobria el poble amb una boira verdosa i groga d’una fortor espantosa.

La filla Violant del senyor Descatllar va matar al drac amb un verí preparat per la bruixa de les forces infernals.

De terra va sortir un llamp i va convertir el drac en una estàtua de ferro.

Església de Sant Martí de Vilallonga del Ter

Aquesta església és anomenada per primera vegada l’any 1183 quan Arnau Descatllar la cedeix al bisbat de Girona.

El temple romànic del segle XII presentava planta basilical de tres naus, una capçalera amb tres absis i una torre a ponent.

L’edifici actual de 1784 només conserva de l’anterior l’absis central, una absidiola, part dels murs nord i sud i la base de la torre.

Les naus laterals van ser substituïdes per les capelles laterals més baixes.

Relleu

Per sobre de la porta de la façana principal es mostra una fornícula amb una representació de sant Martí.

Façana principal

La façana principal que està situada al mur sud destaca per la seva austeritat i alçada.

Absis

L’absis té una finestra de doble esqueixada i està decorat amb un fris de dents de serra i arcs cecs suportat per mènsules llises.

Torre

La torre campanar de planta quadrada té una base del període romànic.

Portal

Al costat del portal del temple hi ha una escala exterior per accedir al campanar.

Nau

La nau única presenta volta nervada suportada per arcs torals que descansen sobre els contraforts i les capelles laterals.

El presbiteri integra l’absis romànic que està cobert per voltes ogivals.

Arc triomfal

Per sobre de l’arc triomfal sobresurt un escut sostingut per dos àngels.

Capelles

El costat nord de la nau presenta dues capelles buidades i una capella més profunda de cos afegit.

Façana posterior

Aquesta façana està il·luminada per un ull de bou.

Capelles

Les capelles del costat sud són capelles excavades al mur.

Pica

A l’entrada de l’església es troba aquesta pica beneitera.

La Roca de Pelancà de Vilallonga de Ter

El poble està situat en un penyal a 1.040 m d’altitud entre el riu Ter i la confluència de la riera d’Abella.

Breu introducció històrica

El castell de Pelancà va ser documentat l’any 1031 entre el comte Ramon Guifré de Cerdanya i el vescomte Bernat.

L’indret va pertànyer al senyor de Milany l’any 1244 i entre els segles XIV i XVII a les famílies So, Descatllar i Desvac.

Durant la primera Guerra dels Remences de 1461 el castell de la Roca va ser ocupat pel rei Joan II de Catalunya i Aragó.

L’any 1621 els Descatllar són els senyors feudals del castell i del seu terme fins a l’any 1854 que desapareix la senyoria.

Portal

El túnel és l’accés al nucli antic de la Roca de Pelancà.

Capella

A la part més alta del penyal es troba la capella de la Mare de Déu de Núria.

La Plaça

Aquesta és la plaça del poble modern.

Església de la Pietat

La capella de la Pietat que està adossada al penyal té una façana estreta i escarpada.

Façana

Per sobre de la porta hi ha una finestra i un campanar de cadireta.

Campanar

Campanar per sobre de la teulada.

Ferramenta

El forrellat presenta en un extrem un cap de serp.

Nau

La nau de planta rectangular està suportada per volta de canó.

Abella de Vilallonga de Ter

El poble està situat a 1.250 metres d’altitud i és conegut per les mines d’antimoni avui clausurades.

El seu nucli destaca per l’església romànica de Santa Llúcia.

Porta

La ferramenta de la porta deu ser l’original.

Església de Santa Llúcia

L’església d’origen romànic del segle XII ha estat molt reformada al llarg dels segles.

La seva façana té un petit ull de bou i un campanar d’espadanya de grans dimensions.

Mare de Déu

En l’interior destaca una imatge de santa Llúcia que és la patrona del poble,

Nau

La nau única de volta apuntada té una capçalera plana.

Tregurà de Vilallonga de Ter

Aquest poble que es troba a 1.425 d’altitud està format per dos nuclis: Tregurà de Dalt i Tregurà de Baix.

Final de l’article – Veure RUTA ROMÀNICA PER LA VALL DE CAMPRODON