Autor: | 22 / 07 / 2019 | Categories: Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Europa (Inici: Sanremo - Final: Venècia) (2019) | Etiquetes: Basílica, Catedral, Escapada Urbana, Palau, Patrimoni de la Humanitat, Pont | Sense comentaris

La Basílica de Sant Marc és la seu del patriarcat de Venècia i té el títol de catedral des del 1807.

L’edifici actual que va ser consagrat l’any 1094 és una reconstrucció de la primitiva església de finals del segle X.

Coneguda com “L’Església d’Or” va ser la representació del poder i riquesa de la República de Venècia.

Venècia

Venècia és la capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió del Vèneto.

Va ser una ciutat estat durant la República de Venècia que va ser fundada l’any 697 i derrotada per Napoleó el 1797.

Pel seu poder polític i econòmic se la va conèixer amb els noms de “la Sereníssima”, “la Dominant” i “la Reina de l’Adriàtic”.

El turisme és la base de la seva economia i ha esdevingut la segona ciutat més visitada d’Itàlia.

La població del municipi de Venècia de l’any 2018 ascendeix a 260.520 habitants.

El centre històric que està situat a la llacuna de Venècia pateix les marees altes que inunden les zones més baixes.

Fusta i pedra

Venècia que té uns terrenys inestables i pantanosos està edificada per consolidar la terra sobre una base de pals de fusta.

Els palaus i edificis venecians van ser construïts amb estaques apilades, taulons i blocs de pedra.

Per damunt d’aquests s’aixequen els murs perimetrals de les edificacions que adquireixen molta flexibilitat i solidesa.

Aquestes qualitats els hi ha permès adaptar-se al sol i mantenir dreta la seva estructura.

Patrimoni de la Humanitat

Venècia i la seva llacuna està inscrita com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Breu introducció històrica de Venècia

Edat antiga

Durant el període dels paleovenetis els pobles van establir-se a la llacuna de Venècia.

Els romans van reforçar el sistema portuari dels habitants que es dedicaven a la pesca, la producció de sal i el transport.

Edat mitjana

Les invasions bàrbares dels huns (452) i llombards (563) van obligar als habitants del continent a buscar refugi a la llacuna.

Durant el segle VII el domini del territori estava dividit entre llombard i bizantins.

Venècia que va ser administrada per l’imperi bizantí fins al segle IX va erigir-se un ducat depenent de Ravenna l’any 697.

Paoluccio Anafesto és considerat el primer dux.

L’any 810 va establir-se a Rialto la capital del ducat de Venècia després de rebutjar la invasió del rei dels francs Pipino.

En aquest període es construeix el primer palau ducal, la primitiva basílica de Sant Marc i el monestir de San Zaccaria.

El 828 el cos de l’evangelista Marc va ser traslladat des d’Alexandria a Venècia.

Expansió a l’Orient

L’any 1000 el dux va ser rebut per l’emperador romà d’Orient amb el títol de Dalmàcia.

La primera croada (1090-1095) auspiciada pel papa Urbà II per conquerir Terra Santa va recuperar Jerusalem.

Venècia que va ser la porta de sortida dels croats va donar suport a la conquesta de Haifa, Sidó (1000) i Tir (1024).

Els venecians van participar en la tercera i quarta croada i van consolidar la seva supremacia del comerç marítim.

L’any 1174 va aliar-se amb l’emperador Barba-rosa del Sacre Imperi Romanogermànic.

L’any 1274 el venecià Marco Polo va sortir cap a l’est i va arribar a Pequín seguint la Ruta de la Seda.

Durant els segles XIII i XIV la rivalitat amb Gènova pel domini del comerç van enfrontar aquestes repúbliques marítimes.

Expansió a occident

Després de la Pau de Torí de finals del segle XIV Venècia va conquerir una part dels territoris llombards.

El dux Francesco Foscari (1423- 1457) va signar un acord amb la ciutat de Florència per neutralitzar al ducat de Milà.

Amb la Pau de Ferrara (1433), la Pau de Cremona (1441) i la Pau de Lodi (1454) va situar la frontera a prop de Milà.

Venècia va contractar capitans de fortuna com Bartolomeo Colleoni que va exercir de capità general al servei de la República.

A primers del segle XVI va ser una potència europea que s’estenia a les costes de l’Adriàtic, mar Egeu i Pròxim Orient.

També va expandir el seu domini fins al llac de Garda, el riu Adda prop de Milà i Ravenna.

Edat moderna

L’any 1508 la Lliga de Cambrai va unir els estats europeus en contra de la República de Venècia.

L’any 1511 la Lliga Santa promoguda pel papa Juli II va ser una aliança contra el domini francès al nord d’Itàlia.

Després de 1514 l’únic conflicte bèl·lic de Venècia va ser contra l’imperi dels Habsburg.

L’any 1571 a la batalla de Lepant l’exèrcit turc va ser derrotat amb la participació de Venècia.

El 1669 Venècia va perdre l’illa de Creta i el 1718 el Peloponès.

Edat contemporània

Durant el segle XVIII Venècia va ser una de les ciutats més importants i cultes d’Europa.

L’any 1797 Napoleó va conquerir la República de Venècia i amb el tractat de Campoformio va ser cedida a Àustria.

La derrota napoleònica i el Congrés de Viena van designar al Regne Llombard-Vèneto (1816-1866) depenent d’Àustria.

L’any 1846 va ser inaugurat el pont de la Llibertat que connectava per tren Venècia amb el continent.

Venècia va participar en les lluites del Ressorgiment (1848).

Després de la Tercera Guerra de la Independència de 1866 va annexionar-se al Regne d’Itàlia.

Segle XX

A primers del segle XX Venècia va iniciar la seva industrialització i es va annexionar el centre portuari de Marghera.

L’any 1915 durant La Primera Guerra Mundial la ciutat va ser preservada encara que va patir atacs aeris d’Àustria.

L’any 1933 va ser construït el pont per carretera que connecta el centre històric de Venècia amb Mestre.

Durant La Segona Guerra Mundial els nuclis de Marghera i Mestre van sofrir importants bombardejos dels aliats.

La postguerra va atreure població de la regió del Vèneto a la zona industrial de Mestre.

Les inundacions de Venècia del 1966 van contribuir a un despoblament del centre històric cap al continent.

La crisi de la indústria química i naval de finals dels setanta va contribuir a potenciar el turisme de Venècia.

Plànol de Venècia

Nucli antic de Venècia

El territori de Venècia s’estén en dues parts: la insular i la continental.

El nucli antic està situat al mig de la llacuna homònima sobre 118 illes connectades per 354 ponts i 177 canals.

Està dividit des del segle XI en sis barris: Cannaregio, Castello, Dorsoduro, Santa Croce, San Marco i San Polo.

El Gran Canal divideix la ciutat en forma de S invertida.

Barri Santa Croce de Venècia

Santa Croce és el barri més petit si s’exclou l’illa artificial del Tronchetto construïda a mitjans del segle XX.

Aquest districte alberga l’estació marítima i la plaça Roma que connecta amb el continent pel pont de la Llibertat.

Deu al nom a l’església de Santa Creu de Jerusalem enderrocada per Napoleó.

Els barris Santa Croce i San Polo a l’antiguitat estaven ocupats per les salines de la zona coneguda com a Luprio.

Campo dels Tolentini

El nom prové dels religiosos que van establir-se a l’església de Sant Nicolau de Tolentino.

Barri San Polo de Venècia

Aquest barri que és el de menys extensió de Venècia pren el nom del campo San Polo i de l’església del mateix nom.

Rialto és la zona de més importància històrica pel seu pont, el mercat de peix i verdures i l’església de Sant Jaume el Major.

També destaca la basílica de Santa Maria Gloriosa dels Frares, l’Escola Gran i l’església de Sant Roc.

Escola Gran de Sant Roc

L’any 1478 una confraria de laics benefactors va establir la seva seu en aquesta escola amb el nom de Sant Roc.

L’edifici actual de 1517 conserva les relíquies del seu sant que va dedicar la seva vida a guarir els malalts.

Església de Sant Roc

L’església va ser aixecada per l’Escola Gran de Sant Roc al seu costat.

Sant Roc va ser escollit per la ciutat de Venècia per demanar benevolència durant la primera epidèmia del segle XV.

La façana actual de l’edifici va ser construïda a finals del segle XVIII.

Campo dels Frari

Aquesta plaça envolta la basílica de Santa Maria Gloriosa dels Frares.

Arxiu Estatal de Venècia

Aquest institut de recerca i conservació del ministeri italià ocupa l’antic monestir franciscà.

Basílica de Santa Maria Gloriosa dels Frares

Aquesta basílica menor que està dedicada a l’assumpció de Maria va rebre el títol del papa Pius XI l’any 1926.

L’església actual va ser la tercera construïda pels franciscans amb estil gòtic venecià i va ser consagrada l’any 1426.

Interior

Té planta de creu llatina, una capçalera de vuit absis i tres naus suportades per arcs apuntats i sis columnes a cada costat.

A la zona del presbiteri davant de l’altar major conserva el cor envoltat per un mur d’època medieval.

El retaule de l’altar major destaca per una pintura de Ticià (1488-1576) anomenada L’Assumpció.

Canals

Aquesta zona de salines va ser consolidada durant el segle XI pels venecians amb la construcció de carrers i canals.

Comerç

El barri de San Polo és una zona comercial amb botigues d’artesans.

Campo San Polo

Campo San Polo que és la més gran de Venècia va ser pavimentat l’any 1493 amb un pou en el seu centre.

Va ser utilitzada durant segles com a espai per a mercats, fires i festes populars.

Església de Sant Pau Apòstol

L’església és coneguda com de San Polo i ha sofert moltes intervencions al llarg dels segles.

El campanar d’agulla va ser construït l’any 1362 i l’absis de l’església és del segle XIX.

Canals i góndoles

Les góndoles d’aquests canals indiquen la proximitat de la zona de Rialto.

Campo San Aponal

La plaça rep el nom de l’església dedicada a Sant Apol·linar.

Campo San Giacomo de Rialto

El nom de la plaça prové de l’església de Sant Jaume el Major.

Església de Sant Jaume de Rialto

Està dedicada a Sant Jaume el Major i és considerada la més antiga de Venècia, ja que va ser consagrada l’any 421.

L’edifici actual d’estil romànic que va ser reconstruït l’any 1152 va ser restaurat després d’un incendi l’any 1601.

De l’exterior destaca el campanar, el rellotge i el pòrtic gòtic de la façana principal.

A l’interior sobresurt el retaule de sant Jaume de 1602.

Pont de Rialto de Venècia

El pont que és el més antic de Venècia (1588-1591) travessa el Gran Canal connectant els barris de San Polo i San Marco.

Antonio da Ponte va construir un pont de pedra d’un sol arc amb dues rampes inclinades unides per un pòrtic al centre.

En el seu interior mostra un cos central amb botigues a les dues bandes i dos trams laterals.

Amb una amplada de 22 m, una alçada de 7,5 m i un arc de 28 m va necessitar uns fonaments de 12.000 pals de fusta.

A la façana sud té una representació de l’arcàngel Sant Gabriel, l’Esperit Sant en forma de coloma i una Mare de Déu.

L’anunci del naixement de Crist coincideix amb la fundació de Venècia del 25 de març de 421.

Comerç de Rialto

El comerç de la ciutat de Venècia va néixer al voltant del Gran Canal i especialment a la zona de Rialto.

Aquest va ser un espai de mercat de fruites, verdures, carns, peixos, formatges i espècies d’Orient.

Les dues ribes al voltant del pont es destinaven al comerç del ferro, carbó i vi.

Els edificis i palaus al voltant de Rialto i del Gran Canal van ser reconstruïts a partir del segle XVI.

Palau dels Camerlenghi

Aquest palau renaixentista del segle XV actualment alberga les oficines del Tribunal de Comptes italià a la ciutat de Venècia.

Palau Civran

Palau neoclàssic reconstruït durant el segle XVII que és la seu de la Guàrdia de Finances a Venècia.

Erbaria

En aquesta plaça des de fa segles se celebra el mercat de fruites i verdures.

Pescaria San Bartolomio

Les barcasses descarreguen en aquest moll al costat del Gran Canal per abastir els dos mercats de la zona:

  • Mercat hortofructícola de Rialto
  • Mercat de peix de Rialto

Barri San Marco de Venècia

Aquest barri que s’anomenava Rivoalto va ser el primer nucli urbà de la ciutat de Venècia.

El seu centre neuràlgic sempre ha estat la plaça San Marco.

Campo San Bortolomio

En aquesta plaça es troba el monument de Carlo Goldoni (1707-1793) que va ser un gran dramaturg venecià.

Pont dels Pignoli

El riu Bareteri passa per sota del pont dels Pignoli.

Església de Sant Julià

La façana d’aquesta església del segle XVI va ser finançada pel metge Rangone que té una escultura per sobre del pòrtic.

A l’interior destaca l’obra de Sant Julià a la glòria que està situada al sostre del temple.

Plaça San Marco

La plaça San Marco va ser el centre polític, judicial i religiós de la ciutat i de la República de Venècia.

Avui concentra tot el turisme del barri i aquí es troben els seus edificis més singulars:

  • Basílica de Sant Marc
  • Torre del Rellotge
  • Procuradories
  • Campanar de Sant Marc
  • Palau Ducal

Basílica Catedral Patriarcal de Sant Marc

La primera església de l’any 828 va ser construïda per acollir les relíquies de sant Marc portades des d’Alexandria.

Va ser la capella del palau Ducal fins a la caiguda de la República de Venècia.

L’edifici actual té planta de creu grega i està cobert per cinc grans cúpules.

La façana principal presenta una planta baixa amb cinc grans pòrtics i un segon pis amb una terrassa i quatre arcs cecs.

L’arc central del pis superior s’obre a la llotja que acull la quadriga dels cavalls de Sant Marc.

Mosaics

La lluneta del portal central està decorada amb una representació del Judici Final.

Els altres quatre mosaics mostren les vicissituds del cos de sant Marc per arribar des d’Alexandria a Venècia.

Torre del Rellotge

Edifici renaixentista (1499) que alberga el rellotge daurat i blau que marca l’hora, el dia, la fase de la lluna i el zodíac.

Els pisos superiors mostren una galeria amb la Mare de Déu i el Nen i el lleó alat de Sant Marc.

A la part més alta dues figures de bronze anomenades “moriscos” toquen la campana.

Procuradoria

El procurador és un càrrec originari del segle XI que era nomenat pel duc per administrar els béns de la basílica de Sant Marc.

Els edificis de la procuradoria envolten la plaça San Marco per tres costats excepte el de la basílica:

  • Procuradoria Vella (nord) va ser reconstruïda durant el segle XVI.
  • Ala napoleònica (oest) de 1814 va ser construïda per ampliar la procuradoria Nova.
  • Procuradoria Nova (sud) de 1640 va ser utilitzada com a palau Reial per Napoleó i la casa de Savoia fins al 1946.

Actualment la primera està ocupada per botigues i oficines i la segona pel Museu Correr.

Avui l’ala sud alberga el Museu del Ressorgiment, el Museu Arqueològic i la direcció dels Museus Cívics.

Campanar de Sant Marc

El campanar de Sant Marc és un dels símbols de la ciutat de Venècia i amb 98,6 m dels més alts d’Itàlia.

La torre quadrada de 50 m d’alçada té per sobre una espadanya, un cub i un tancament piramidal.

El lleó alat i la figura de la justícia estan representades a la part més alta i tot el conjunt està coronat per l’arcàngel Gabriel.

L’any 1912 va ser inaugurat l’actual campanar que és una reconstrucció fidedigna de l’estructura esfondrada l’any 1902.

Palau Ducal

Aquest edifici d’estil gòtic venecià va ser la seu del duc i dels magistrats de la República de Venècia des de l’any 812.

El palau té una estructura quadrada amb tres ales al voltant d’un pati central que es tanca amb la basílica de Sant Marc.

Les dues façanes principals donen a la plaça i al moll San Marco amb dos nivells de columnes i un cos superior.

Destaquen els arcs perforats, les finestres ogivals i un gran balcó central.

Actualment alberga el Museu Cívic del Palau Ducal.

Pont dels Sospirs

El pont d’estil barroc va ser construït l’any 1614 per connectar l’edifici de les noves presons al palau Ducal.

Església de Sant Moisès

Aquesta església dedicada al profeta Moisès va ser reconstruïda durant el segle IX.

La façana barroca de 1668 destaca pel seu nombre d’escultures, ja que aleshores estaven prohibides a l’espai públic.

A l’interior sobresurt el retaule principal de Moisès al mont Sinaí rebent les tauletes.

Riu de l’Alboro

Aquest riu que dona al Gran Canal és un recorregut habitual dels gondolers.

Santa Maria del Lliri

Aquesta església pren el nom del lliri que entrega l’arcàngel Gabriel a la Mare de Déu en l’Anunciació.

L’edifici actual és una reconstrucció del segle XVII on sobresurt la façana d’estil barroc venecià.

En aquesta destaca un nínxol central de l’almirall Antonio Barbaro i les estàtues dels seus quatre germans.

A l’interior destaquen La Mare de Déu i el Nen amb Sant Joan de Rubens i els Quatre Evangelistes de Tintoretto.

Palau Malipiero

El palau de la família Malipiero està situat al campiello de la Feltrina.

Palaus Terzi Bellavita i Molin

Els palaus de Terzi Bellavita i Molin que són dos edificis contigus d’estil gòtic estan situats a l’oest del campo San Maurizio.

Església de Sant Maurici

L’església de Sant Maurici de front neoclàssic que està dessacralitzada tanca el camp del mateix nom cap al nord.

Actualment alberga el Museu de la Música.

Campo San Stefano

Niccolò Tommaseo (1802-1874) que va ser escriptor, lingüista i precursor de la unificació d’Itàlia presideix la plaça.

Al nord d’aquesta esplanada està situada l’església de Sant Esteve.

Església de Sant Esteve

L’església actual que és una reconstrucció del segle XIV té un pòrtic posterior d’estil gòtic flamíger.

La nau central amb una coberta en forma de quilla i les dues laterals estan suportades per columnes i arcs apuntats.

Palau Loredan

En un extrem de San Stefano està situat aquest palau gòtic que és la seu de l’Institut Venecià de Ciències, Lletres i Arts.

Campiello San Vidal

Aquesta petita plaça enllaça amb el pont de l’Acadèmia que per sobre del Gran Canal connecta amb el barri de Dorsoduro.

Abans d’accedir en aquesta petita plaça des de San Stefano es troba l’església de Sant Vidal.

Església de Sant Vidal

L’església que va ser reconstruïda durant el segle XVII està dessacralitzada des de l’any 2018.

La façana va ser aixecada entre 1734 i 1737 i presenta un frontó amb quatre pilastres que recorda l’estil d’Andrea Palladio.

En el seu interior destaca el retaule major que acull Sant Vidal a caval amb vuit sants de 1514.

Actualment és una sala de concerts de música barroca.

Pont de l’Acadèmia de Venècia

Aquest pont és el més meridional que creua el Gran Canal connectant els barris de San Marco i Dorsoduro.

La seva estructura de fusta en forma d’arc va ser construïda provisionalment l’any 1933 i encara no ha estat substituït.

Pren el nom del museu de Les Galeries de l’Acadèmia.

Palau Cavalli-Franchetti

El palau de 1565 va ser reconstruït en estil gòtic venecià a finals del segle XIX quan va ser adquirit pels Habsburg.

Actualment és la seu de l’Institut Vèneto de Ciències, Lletres i Arts.

Palau Civran Badoer Barozzi

Petit palau del segle XVI al costat d’una zona enjardinada a la sortida del riu San Vidal.

Barri Dorsoduro

Dorsoduro és considerat el barri universitari de Venècia amb la seva seu històrica situada en el palau de Ca’Foscari.

Va prendre el nom del seu assentament sobre terrenys més sòlids que la resta dels districtes de Venècia.

El barri està situat al sud de la ciutat i limita a l’est amb el Gran Canal.

Destaquen els museus de Les Galeries de l’Acadèmia i les col·leccions Peggy Guggenheim i François Pinault.

Al final del Gran Canal es troba la punta de la Duana.

Punta de la Duana

La punta en forma de triangle està situada davant de la conca de San Marco separant el Gran Canal i el canal de la Giudecca.

Alberga la basílica de Santa Maria de la Salut i la Duana de Mar.

Gran Canal de Venècia

El Gran Canal travessa el nucli antic de Venècia des de la conca de San Marco al pont de la Llibertat.

Al voltant d’aquest riu de 3800 m de llargada va néixer la ciutat i va ser el centre comercial de la República de Venècia.

A les dues ribes van ser edificats els palaus i residències de les famílies nobles i benestants entre els segles XII i XVIII.

Conca de San Marco

La conca marina es troba davant de la plaça de San Marco entre el Gran Canal i els canals del Lido i la Giudecca.

Entre aquesta i el Lido se celebra la festa de l’Ascensió de Crist el dijous de maig quaranta dies després de la Resurrecció.

Des de l’any 1965 es torna a oficiar la unió de Venècia amb el Mar amb una processó de vaixells de rems tradicionals.

Duana de Mar

Aquesta construcció de dos pisos i planta triangular del segle XVIII té una torreta en un extrem que aixeca la Bola d’Or.

L’esfera representa el món sostingut per dos atles i coronat per una figura de la deessa Fortuna anomenada Ocassio.

Durant la República de Venècia l’edifici s’utilitzava com a duanes per a mercaderies del comerç naval.

Actualment acull la col·lecció François Pinault d’art contemporani.

Basílica de Santa Maria de la Salut

L’església que va ser dissenyada per Baldassare Longhena és una construcció d’estil barroc seguidora del model de Palladio.

Està dedicada a la Mare de Déu per haver alliberat la ciutat de Venècia de l’epidèmia de 1630 i 1631.

Va ser consagrada l’any 1687 i elevada a la categoria de basílica menor pel papa Benet XV l’any 1921.

El nucli central d’estructura octogonal està envoltat per sis capelles que suporten la gran cúpula coronada per la Mare de Déu.

La capçalera orientada cap al sud presenta un presbiteri cobert per una cúpula, dos absis laterals i dos campanars.

Aquesta estructura de gran pes va necessitar més d’un milió de pals per estabilitzar la fonamentació dels terrenys.

El 21 de novembre se celebra la festa de la Mare de Déu de la Salut que acosta els seus fidels peregrins a la basílica.

Col·lecció Peggy Guggenheim

Aquesta antiga residència particular actualment és un museu que forma part de la Fundació Solomon R. Guggenheim.

Palau Contarini Polignac

Palau del segle XV d’estil renaixentista que és propietat de la família Polignac.

Ca’Giustinian

Aquest palau d’estil gòtic que va ser construït l’any 1471 és la seu de la Biennal de Venècia.

Palau Barbarigo

Palau del segle XVI d’estil renaixentista que destaca per la seva façana amb mosaics de vidre de Murano del 1868.

Transport i Regata Històrica

El Gran Canal és la via més utilitzada dintre del nucli antic per al transport de passatgers i mercaderies.

La circulació està ordenada per franges horàries i no està permès el trànsit per entreteniment.

Els principals mitjans de transport públics són el “vaporetto” i el taxi.

Cada any se celebra en aquestes aigües la Regata Històrica de Venècia el primer diumenge de Setembre.

Des del segle XV hi ha una competició de regates i una desfilada prèvia de vaixells històrics i gondolers vestits d’època.

Ca’Rezzonico

Aquest palau barroc construït per Baldassare Longhena a finals del segle XVII va ser comprat per la família Rezzonico.

L’any 1934 va ser adquirit per l’Ajuntament de Venècia per acollir el Museu del segle XVII Venecià.

Palau Corner-Spinelli

El palau renaixentista de finals del segle XV va ser adquirit per la família Corner l’any 1542.

Palau Bembo

Palau del segle XV d’estil gòtic-bizantí venecià construït per la família Bembo.

Actualment és un hotel i un centre d’exposicions d’art contemporani.

Palau Grimani

Aquest palau renaixentista del segle XVI va ser dissenyat per Michele Sanmicheli pel procurador Grimani.

Actualment és la seu del Tribunal d’Apel·lació de Venècia.

Barri Cannaregio de Venècia

El barri que està situat al nord del Gran Canal és el més poblat de Venècia.

L’any 1860 es va iniciar la construcció de l’estació de Santa Llúcia que connectava per tren amb el continent.

Durant la República els jueus van ser obligats a viure en el Gueto de Venècia a partir de 1516.

La zona del Gran Canal és la més turística, però aquest barri ha allotjat majoritàriament a les famílies més populars.

Al sud del districte es troben les esglésies de Santa Maria dels Miracles i Sant Jaume Crisòstom.

Església de Santa Maria dels Miracles

Aquesta església renaixentista de finals del segle XV té una estructura rectangular amb una cúpula a la zona de l’absis.

L’interior mostra una sola nau amb una coberta de volta de canó i un presbiteri aixecat.

A l’altar hi ha la pintura del segle XV de La Mare de Déu amb el Nen que se li atribuïen els miracles.

Façana

La façana que està dividida en cinc parts per pilastres destaca a la part superior per un frontal semicircular amb una rosassa.

Mostra en el timpà una Mare de Déu amb el Nen i decoracions policromades de creus, estrelles i cercles.

Església de Sant Joan Crisòstom

Aquesta església renaixentista va ser reconstruïda l’any 1525 i el campanar data de finals del segle XVI.

L’edifici de planta de creu grega destaca en el seu interior per unes pintures de sant Joan Crisòstom.

Illa San Giorgio Maggiore de Venècia

Aquesta petita illa que està situada davant de la plaça de San Marco depèn administrativament del barri del mateix nom.

L’any 1610 van finalitzar les obres de la basílica i el monestir que van ser dissenyats per Andrea Palladio.

L’església conserva les últimes pintures de Tintoretto entre 1592 i 1594: L’Últim Sopar, La Recollida del Mannà i La Deposició.

Actualment el monestir és un centre cultural i d’exposicions.

Barri Castello de Venècia

Aquest districte que és el més gran de Venècia s’estén per la península de l’extrem oriental de la ciutat.

El nom prové del castell que hi havia on està situat l’Arsenal.

Aquestes antigues drassanes van ser el nucli de la indústria naval veneciana i una fàbrica d’armes durant molts segles.

Actualment la major part és propietat de la ciutat i s’utilitza principalment per la Biennal de Venècia.

Des del 1895 aquesta institució cultural organitza cada dos anys L’Exposició Internacional d’Art de Venècia.

També organitza una exposició d’arquitectura i els festivals internacionals de cinema, dansa, música i teatre.

Riba dels Schiavoni

El pont de la Palla uneix els barris de Castello i San Marco i enllaça el moll de la placeta de San Marco i la riba dels Schiavoni.

Aquesta última formava part del port comercial de Venècia i en ell desembarcaven els vaixells de Schiavonia (Dalmàcia).

El monument eqüestre del primer rei d’Itàlia Víctor Manuel II de 1887 ennobleix el passeig.

Església de la Pietat

L’església de Santa Maria de la Visitació es coneix pel nom de l’antic hospital de la Pietat.

Antonio Vivaldi va ser professor del conservatori per a noies d’aquest hospici que es trobava al costat del temple.

Palauet Canònic

Aquest edifici renaixentista que es troba al costat dels jardins de la Biennal alberga l’Institut de Ciència Marina.

Lido de Venècia

Aquesta illa estreta de 12 km de llargada és una frontera natural entre la llacuna de Venècia i el mar Adriàtic.

Les seves platges són un destí turístic des de principis del segle XX i compte amb el petit aeroport recreatiu Giovanni Nicelli.

A finals d’agost i primers de setembre se celebra el Festival Internacional de Cinema promogut per la Biennal de Venècia.

Aeroport Nicelli

En aquest aeròdrom s’organitzen en helicòpter sortides turístiques al voltant de les illes de la llacuna.

Burano

Burano és un conjunt de quatre illes que es troben al nord de la llacuna i estan integrades al municipi de Venècia.

Se la coneix per les seves cases de colors vius i per l’artesania de l’encaix.

Diuen que aquests habitatges són reconeguts des del mar pels seus propietaris durant els dies de boira.

Església de Sant Martí 

Aquesta església del segle XVI té planta de creu llatina i està dedicada a sant Martí de Tours.

El seu campanar inclinat de 53 m d’alçada que va ser construït a primers del segle XVIII ha esdevingut el símbol de l’illa.

Murano

Les set illes de Murano estan situades al nord-est de Venècia i formen part del seu municipi.

Des de fa segles és un centre de producció de vidre de prestigi i avui encara conserva la seva fabricació artesanal.

L’any 1291 la República va obligar les vidrieries a traslladar-se a Murano per tal d’evitar els incendis a la ciutat de Venècia.

Helicòpter

Des de l’helicòpter s’entén molt bé la singularitat i la fragilitat de la llacuna de Venècia.

Lido

Lido és el nom de la zona més habitada que per extensió ha esdevingut el de tota l’illa.

Temple Votiu

La construcció d’aquesta església va finalitzar l’any 1942 i està dedicada a Santa Maria Immaculada.

Actualment el temple és un santuari militar per als soldats morts a les dues guerres mundials del segle XX.

Illa San Giorgio

Entre el Lido i el nucli antic està situada l’illa de San Giorgio Maggiore que és el millor mirador de Venècia.

Venècia

La ciutat va ser durant més mil cent anys la capital de la poderosa República de Venècia.

Té el títol de ser una ciutat Patrimoni Mundial gràcies a:

  • la seva història mil·lenària
  • les seves particularitats geogràfiques i urbanes
  • el seu patrimoni monumental i artístic

Barri Castello

La zona més oriental del barri destaca per l’Arsenal i per ser una zona verda amb els jardins de la Biennal i Santa Elena.

Sobresurt el campanar de l’església de Sant Francesc de la Vinya, la basílica de Sant Pere i l’església de Santa Elena.

Monestir de Sant Nicolau del Lido

Al costat de l’aeroport hi ha el conjunt monàstic del segle XVI que acull les relíquies de Sant Nicolau de Bari.

Actualment el monestir i la seva església són gestionats pels frares franciscans.

A prop del temple del patró dels mariners se solemnitza la unió de Venècia amb el Mar durant la festa de l’Ascensió de Crist.

L’alcalde de la ciutat llança l’anell beneït pel patriarca de Venècia al mar.

Canal de la Giudecca de Venècia

El canal de la Giudecca separa l’illa del mateix nom del barri de Dorsoduro del qual depèn administrativament.

La façana de l’església de Santa Maria del Rosari està orientada a aquest canal.

Església de Santa Maria del Rosari

L’edifici actual va ser construït entre 1726 i 1743 pels frares dominics.

És coneguda com l’església dels jesuïtes pel conjunt conventual existent d’aquest orde religiós abans de la seva dissolució.

La façana d’estil  clàssic que té tres parts separades per columnes presenta a la part més alta un timpà amb un òcul.

Conca de San Marco

A l’esquerra de la conca de San Marco destaca la basílica de Santa Maria de la Salut.

Passeig en góndola

Campiello Traghetto és el punt de sortida d’aquest recorregut en góndola pel Gran Canal i els canals del barri de San Marco.

Davant del palau de la Prefectura s’atura el grup de góndoles per escoltar una serenata de balades italianes.

Teatre La Fenice

Entrada al canal que condueix al teatre de La Fenice i tornada al Gran Canal pel riu de l’Alboro.

La plaça de Venècia

San Marco que és l’única plaça amb aquest topònim és coneguda com “el saló més bell d’Europa”.

El 25 d’Abril se celebra la festa de Sant Marc que consisteix a regalar una rosa vermella en senyal d’amor.

Aquest espai és el més concorregut els dies del Carnaval de Venècia.

Carnaval de Venècia

Aquesta festa anual que se celebra entre els dies de dijous gras i el dimarts de Carnaval és un període dedicat a la diversió.

Les màscares que preserven la identitat i l’incògnit són l’essència del Carnaval de Venècia.

Lleó alat / Tetrarques

La basílica de Sant Marc és el monument religiós més important de Venècia.

La que va ser capella ducal està dedicada a l’evangelista Sant Marc i acull les seves relíquies.

El lleó alat de Sant Marc està associat al seu patró i va ser una representació de la República de Venècia.

A la façana sud de la basílica hi ha l’escultura dels Tetrarques que representa la fraternitat necessària per governar l’imperi.

Cafès

Els cafès de Venècia són molt famosos des de finals del segle XVII.

N’hi ha dos històrics a la plaça de San Marco: Cafè Florian (1720) i Cafè Quadri (1775).

Símbols

El plau Ducal i el campanar de Sant Marc són dos símbols de la ciutat de Venècia.

Góndoles

Góndoles de la placeta de San Marco amb l’illa de San Giorggio Maggiore de fons.