Autor: | 06 / 05 / 2019 | Categories: Ruta per la Comunitat de Castella i Lleó – Espanya (Inici: Sòria – Final: El Burgo de Osma) (2019) | Etiquetes: Catedral, Col·legi, Escapada Urbana | Sense comentaris

El Col·legi de Sant Gregori de Valladolid de 1496 és un exemple de l’estil gòtic isabelí durant el període dels Reis Catòlics.

La institució que va ser destinada a l’ensenyament de la teologia per a frares dominics va cessar la seva activitat el segle XIX.

L’any 1933 es va convertir en la seu del Museu Nacional d’Escultura.

Valladolid

Valladolid és la capital de la província homònima i la seu de les corts i del govern de la comunitat de Castella i Lleó.

Es considera que l’any 1072 Pedro Ansúrez va fundar la ciutat quan el rei Alfons VI li va atorgar el seu senyoriu.

Entre 1601 i 1606 va ser la capital de l’imperi espanyol durant el regnat de Felip III d’Espanya.

Durant la dècada de 1950 va viure un gran desenvolupament industrial relacionat amb la fabricació d’automòbils.

La seva economia actual es basa en sector serveis, la indústria i la construcció.

La seva població de l’any 2019 ascendeix a 298.412 habitants.

El riu Pisuerga travessa la població.

Escriptors de Valladolid

Valladolid recorda els seus escriptors més il·lustres:

  • Miguel Delibes recrea en la seva última obra L’heretge (1998) el seu Valladolid a l’època de Carles V
  • José Zorrilla va néixer a la ciutat i és l’autor del famós drama romàntic de l’any 1844 Don Juan Tenorio
  • Miguel de Cervantes va publicar l’any 1605 en aquesta ciutat la primera part de la seva principal obra L’enginyós gentilhome Don Quixot de la Manxa

Introducció històrica de Valladolid

En el palau de Pimentel es mostren unes rajoles que recreen els esdeveniments més destacats de la història de la ciutat:

  • Proclamació de Don Felip com a rei de Castella
  • Tornada de Felip II a Valladolid per primera vegada sent rei
  • Felip II ordena la reconstrucció de la part incendiada

Prehistòria

Valladolid va tenir assentaments humans del Paleolític inferior a la zona de Carternac.

Època romana

A la zona de l’església de Santa Maria l’Antiga han estat trobades restes d’una vil·la romana dels segles I i III.

Edat mitjana

Durant el segle X el rei Alfons III d’Astúries va incorporar el nucli primitiu de la ciutat al comtat de Castella.

L’any 1072 el rei Alfons VI de Lleó va ordenar la repoblació de la ciutat atorgant el senyoriu al comte Pedro Ansúrez.

El 1208 el rei Alfons VIII de Castella l’anomena ciutat cortesana.

L’any 1217 a la mort  d’Enric I de Castella que va néixer a la ciutat va ser proclamat rei de Castella Ferran III a la plaça Major.

El 1346 el papa Climent VI va atorgar la conversió a Universitat de l’Estudi Particular.

Joan II de Castella (1406-1454)  va regnar des d’aquesta ciutat i el seu fill Enric IV de Castella hi va néixer.

L’any 1453 va ser decapitat a la plaça Major Alvaro de Luna el conestable de Castella i privat del rei Joan II.

La Concòrdia de Valladolid va ser firmada l’any 1453 entre Joan II de Navarra i el seu fill Carles de Viana.

L’any 1469 es van casar a la ciutat els Reis Catòlics.

En el segle XV es van fundar els Col·legis Majors de Santa Creu (cardenal Mendoza)  i Sant Gregori (fra Alonso de Burgos).

L’any 1489 i 1500 van establir-se a la ciutat el tribunal de la Cancelleria i la Inquisició.

Edat moderna

L’any 1506 va morir Cristòfor Colom a Valladolid.

El 1518 les Corts de Castella reunides a la ciutat juren rei a Carles I.

Arran de la derrota comunera (1520-1522) davant de l’emperador la ciutat va esdevenir una de les capitals de l’imperi espanyol.

L’any 1527 neix el futur rei Felip II en el palau de Pimentel.

El 1561 aquest rei reconstrueix la ciutat després d’un incendi i va construir la primera plaça Major regular d’Espanya.

Entre 1601 i 1605 es trasllada la cort del rei Felip III a Valladolid.

L’any 1604 Miguel de Cervantes va publicar la primera edició del Quixot a la ciutat.

Durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1716) la població pren partit per Felip V d’Espanya.

Edat contemporània

Durant la Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814) la ciutat va albergar les tropes franceses.

L’any 1855 es va funda el banc de Valladolid i el 1866 el diari El Norte de Castilla.

El ferrocarril arriba a la ciutat l’any 1860.

Durant la inestabilitat política d’Espanya de les primeres dècades del segle XX la ciutat abraça la República de 1931.

També l’any 1934 es fusionen en el Teatre Calderon de Valladolid el partit Falange Espanyola i les JONS.

Durant la Guerra Civil Espanyola va ser la primera gran ciutat espanyola que dona suporta l’aixecament militar.

 A la dècada de 1950 la ciutat experimenta un gran canvi econòmic amb la instal·lació de la indústria automobilística i altres.

Plànol del Museu Nacional d’Escultura

Museu Nacional d’Escultura

El museu que pertany al Ministeri de Cultura alberga la col·lecció escultòrica més important d’Espanya.

Les seves obres estan distribuïdes entre tres edificis:

  • Col·legi de Sant Gregori
  • Palau de Villena
  • Casa del Sol.

Palau de Villena

El palau acull exposicions temporals, la biblioteca, la sala de conferències, els tallers de restauració i el Pessebre napolità.

Casa del Sol

El palau del Comte de Gondomar manté una col·lecció de reproduccions artístiques.

Pesebre napolità

La representació del naixement de Jesús va viure a Nàpols el seu moment de màxima esplendor durant el segle XVIII.

La moda del pessebre va arrelar entre les classes aristòcrates i burgeses.

Col·legi Sant Gregori

Aquest col·legi va ser fundat a finals del segle XV pel dominic Alonso de Burgos per l’ensenyament de la teologia.

L’edifici està adossat a l’església del convent de Sant Pau de la que va ser prior fra Alonso.

Els estudis teològics impartits als integrants de l’orde dominic complementaven les matèries universitàries.

Des del 2009 és la seu principal del Museu Nacional d’Escultura.

Façana principal

La façana principal destaca per la seva ornamentació i simbolisme.

En el timpà el seu fundador ofereix la institució a sant Gregori i per sobre el seu escut amb la flor de lis.

Els aborígens que flanquegen la portada són una expressió de la virtut de l’home.

La part central superior és una representació del paradís que s’aconseguirà amb l’estudi de les arts i la teologia.

L’edifici que va ser dedicat a la monarquia com a patrona del Col·legi està presidit per l’escut dels Reis Catòlics.

Durant la Controvèrsia de Valladolid de 1550 fra Bartolomé de las Casas va defensar el dret dels indígenes.

L’opositor Juan Ginés de Sepúlveda era partidari del dret dels conqueridors sobre els nadius d’Amèrica.

Pati d’Estudis

Aquest espai que condueix a la capella i al pati Major té planta quadrada i pilars rematats per escuts del fundador.

Capella

La capella funerària de fra Alonso (1490) presenta planta rectangular amb un absis poligonal i un cor superior.

L’any 1499 va ser construïda una sagristia per Simón de Colonia que comunicava amb l’església de Sant Pau.

Absis

El sepulcre del fundador de Felipe Bigarny i el retaule de Gil de Siloé van desaparèixer durant la guerra de la Independència.

En l’absis hi ha el retaule del segle XVI d’Alonso Berruguete del monestir de Santa Maria de la Mejorada de Olmedo.

També es troben les escultures orants dels ducs de Lerma de Leoni (1608) que provenen de l’església de Sant Pau.

Aquestes són una còpia de les de l’emperador Carles V i la seva família exhibides en el monestir d’El Escorial.

Sepulcre

En un costat es troba el sepulcre del bisbe Diego de Avellaneda (1546) del mateix Felipe Bigarny.

L’escultura funerària procedeix del monestir de Sant Joan Evangelista i Santa Caterina d’Espeja de San Marcelino de Sòria.

Pati Major

Al voltant del pati d’estil hispà flamenc es troben les sales del museu distribuïdes en dues plantes.

Té planta quadrada amb dos pisos suportats per pilars salomònics i arcs escarsers.

Pis superior

El pis superior mostra arqueries decorades amb ampits de traceries gòtiques i arcs geminats.

Escala

L’única escala d’accés al segon pis destaca per la gran quantitat d’escuts de la flor de lis i un enteixinat mudèjar.

Retaule major

El retaule major del monestir de Sant Benet el Reial del segle XVI és una obra d’estil manierista hispà d’Alonso Berruguete.

Retaule

Retaule-reliquiari del segle XVII originari del convent de Sant Dídac de Valladolid

Cadirat

Cadirat del monestir de Sant Benet el Reial del segle XVI.

Escultures

El museu acull escultures gòtiques, renaixentistes i barroques de l’àmbit espanyol i europeu:

  • La Verge de la Pietat
  • Verge amb el Nen
  • El martiri de Sant Sebastià
  • El sacrifici d’Abraham
  • Enterrament de Crist de Juan de Juni
  • Santa Anna, la Verge i el Nen
  • Crist jacent de Gregorio Fernández
  • Santa Maria Egipcíaca
  • Verge amb el Nen

Passos

Passos processionals de la passió de Crist durant el segle XVII:

  • L’Elevació de la Creu de Francisco de Rincón
  • La Crucifixió de Gregori Fernández

Plànol de Valladolid

Localització

1 – Ajuntament / 2 – Museu de l’Acadèmia de Cavalleria / 5 – Casa Mantilla / 6 – Museu Casa de Cervantes – Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts / 9 – Catedral – Museu Diocesà i Catedralici / 22 – Església de la Vera Creu / 23 – Església de les Angoixes / 24 – Església del Salvador / 26 – Església de Sant Martí / 28 – Església de Sant Pau / 29 – Església de Santa Maria l’Antiga / 38 – Museu Nacional d’Escultura – Palau de Villena / 43 – Palau del Comte Gondomar o Casa del Sol / 45 – Palau de Pimentel / 48 – Palau Reial / 49 -Passatge Gutiérrez / 52 – Teatre Calderón / 54 – Universitat

Centre de Valladolid

La ciutat s’expandeix a finals del segle XIX cap al sud a partir de les places de Zorrilla i d’España.

La plaça de la Universidad i la plaça de San Pablo situades a l’est i nord també articulen aquest creixement de la ciutat.

Plaça de Zorrilla

La plaça que rep el nom pel poeta val·lisoletà José Zorrilla i Moral (1817-1893) té un monument inaugurat l’any 1900.

És la porta d’accés al parc del Campo Grande i davant d’aquest es troba el Museu de l’Acadèmia de Cavalleria.

Museu de l’Acadèmia de Cavalleria

El museu militar que va ser fundat l’any 1975 disposa d’una important col·lecció d’armes del segle XVI al segle XX.

L’edifici actual de la segona dècada del segle XX va albergar l’antiga Acadèmia de l’Arma de Cavalleria de 1852.

Passeig del Príncipe

Aquest passeig travessa de nord a sud el parc de Campo Grande des de la plaça de Zorrilla.

Campo Grande

Aquest parc urbà que va ser construït l’any 1787 és el més gran de la ciutat.

Té una forma triangular limitada pel passeig de Zorrilla, el passeig de los Filipinos i carrer de l’Acera de Recoletos.

És un espai amb una gran arbreda, vegetació i fauna especialment els paons que són les seves aus emblemàtiques.

Font de la Fama

En honor de l’alcalde Miguel Íscar (1877-1880) que va ser el promotor del parc es va construir la font de la Fama.

Fotògraf

Aquesta estàtua va ser aixecada per homenatjar a Vicente Múnoz que durant cinquanta anys va ser el fotògraf del parc.

Acera de Recoletos

Els edificis d’aquesta gran avinguda són un exemple del gust burgès de finals del segle XIX i principis del XX.

Destaquen la casa del Príncep de 1908 d’estil modernista i la casa Mantilla de 1891 d’estil eclèctic.

Plaça de Madrid

L’antic edifici de la Delegació d’Hisenda contrasta amb l’escultura de bronze anomenada Trobada del 1997.

Plaça de Colón

Al final del carrer de l’Acera de Recoletos es troba aquest espai que rep el nom pel monument a Colom de 1892.

Plaça d’Espanya

L’edifici del Banc d’Espanya tanca aquesta plaça que rep el nom actual durant la dècada dels anys trenta del segle XX.

Una gran marquesina protegeix el mercat de fruites, verdures i flors que se celebra tots els dies laborables.

En el centre hi ha La Font dels Nens de 1996 coneguda popularment per la bola del món.

Museu Casa de Cervantes

La família Cervantes va viure a principis del segle XVII en un dels habitatges de l’actual espai museístic.

L’edifici alberga el Museu Casa de Cervantes i Reial Acadèmia de Belles Arts.

El museu que va ser fundat l’any 1948 és gestionat pel Ministeri de Cultura.

Plaça de la Universidad

L’antiga plaça de Santa Maria que va ser reformada a finals del segle XIX pren el nom de la Universitat de Valladolid.

L’any 1889 va ser aixecada l’estàtua de Miguel de Cervantes en aquest espai.

Universitat

La institució que va ser fundada l’any 1241 és la tercera més antiga d’Espanya després de Palència i Salamanca.

L’edifici històric de principis del segle XX que conserva la façana barroca de 1715 està ocupat per la Facultat de Dret.

La portada destaca per l’escut, les escultures al·legòriques de la saviesa, els estudis impartits i dels quatre reis protectors.

La seva activitat es desenvolupa en quatre campus: Palència, Segòvia, Sòria i Valladolid.

Un total de 2.480 professors imparteixen 68 graus, 65 màsters i 29 programes de doctorat a un total de 19.000 alumnes.

Interior

L’interior presenta una gran escala i vestíbul d’estil historicista que van ser construïts l’any 1939.

Plànol de la Catedral de Valladolid

Catedral de Nostra Senyora de l’Assumpció de Valladolid

La Catedral que és un edifici dissenyat durant el segle XVI per Juan de Herrera és la seu de l’arxidiòcesi de Valladolid.

Se la coneix amb el nom de la inconclusa, ja que només va ser construïda des dels peus fins al creuer.

Entre 1703 i 1709 va ser aixecada la torre de l’Evangeli, però va col·lapsar l’any 1841.

Façana principal

L’any 1582 es va iniciar la construcció de la quarta col·legiata d’Herrera per la façana sud.

El primer cos destaca per les quatre columnes dòriques, les imatges de sant Pere, sant Pau i de la Mare de Déu de l’Assumpció.

El segon i l’últim cos van ser dissenyats per Alberto Churriguera a principis del segle XVIII.

Destaquen els símbols de la lluna, el sol i les escultures dels quatre doctors de l’Església i l’anagrama de Maria.

Torre

L’actual torre va ser finalitzada l’any 1890, però el Sagrat Cor va ser col·locat a principis del segle XX.

Nau central

L’interior és de grans dimensions, sobri i mostra una gran austeritat decorativa.

Té tres naus amb volta de canó suportades per arcs de mig punt i l’espai del creuer està ocupat per tres absis.

La capella major conté el retaule que prové de l’església de Santa Maria l’Antiga i és una obra de Juan de Juni de 1562.

Al voltant de l’altar hi ha el cadirat del cor de 1621 procedent del convent de Sant Pau i un faristol de 1668.

Absis de l’Evangeli

El retaule neoclàssic mostra una pintura de La Crucifixió del segle XVI de Michael Coxcie.

Retaule major

Aquest retaule classicista que està dedicat a la Immaculada Concepció de Maria destaca per la seva representació en el centre.

Per sobre la imatge de santa Anna i a la part superior el calvari.

Absis de l’Epístola

En l’absis de l’Epístola es mostra un retaule neoclàssic amb un llenç del segle XVII que representa La Transfiguració del Senyor.

Porta principal

Per sobre de la porta principal es troba l’orgue romàntic de 1903.

Baptisteri

Aquest espai que és conegut per la capella de la Mare de Déu dels Dolors té en el centre una pila baptismal.

Sepulcre del comte Ansúrez

El comte Ansúrez va ser enterrat a la primera col·legiata de Santa Maria que va ser construïda (1095) per ell i la seva dona Eylo.

Des del 1674 el seu sepulcre es troba a l’absis de l’Epístola.

Capella de Sant Pere Regalat

Sant Pere Regalat que és el patró de Valladolid és venerat en aquesta capella des del 1843.

En aquesta estança es troba una pintura de 1746 d’aquest frare franciscà commemorant la seva canonització.

També conté el llenç L’Assumpció de Nostra Senyora del segle XVII.

Capella de Sant Josep

La capella té un retaule barroc del segle XVIII.

Capella de Sant Ferran

L’espai conté un retaule amb una imatge de Ferran III el Sant.

Aquest va ser proclamat rei de Castella i Lleó l’any 1230 a la plaça Major de Valladolid i coronat a l’antiga col·legiata.

Capella de Sant Miquel

El retaule barroc de 1714 destaca per una talla de l’arcàngel Miquel.

Museu

El Museu Diocesà i Catedralici fundat l’any 1965 ocupa diverses estances al voltant del claustre de l’antiga col·legiata.

Capella de Sant Llorenç

Aquesta capella del segle XVI és coneguda per l’advocació del Corpus Christi.

Té planta rectangular amb una volta decorada per guixeries mudèjars i conté en el centre dos sepulcres medievals del segle XIII.

Angle del claustre

En aquest espai es troba la portada sud de l’antiga col·legiata que és l’únic conservat del claustre primitiu.

Acull un grup escultòric d’estil hispà flamenc anomenat Plor sobre Crist mort.

Torre

La torre té tres cossos vuitavats: dos amb dues sales de campanes i un amb el rellotge de la catedral.

L’any 1911 va ser instal·lada la maquinària i les esferes d’aquest rellotge que va ser reformat l’any 1995.

Mirador

La torre de la catedral de setanta metres d’altura és un mirador del Valladolid històric:

  • Plaça Major
  • La Universitat
  • Església del Salvador on va ser batejat sant Pere Regalat l’any 1390
  • Església de Santa Maria l’Antiga

Nucli antic de Valladolid

El nucli antic s’organitza al voltant de la plaça Major i la Catedral fins a arribar a la plaça de San Pablo.

Casa Consistorial

L’edifici de 1908 d’estil eclèctic que està orientat al nord de la plaça Major és la seu de l’Ajuntament de Valladolid.

És una construcció rectangular de tres plantes, torres a les cantonades i una torreta amb el rellotge i l’escut de la ciutat.

Plaça Major

Aquesta antiga plaça de mercat que rep el seu nom actual a principis del segle XVI és un espai tancat i porxat.

Va ser la primera plaça regular d’Espanya pel compromís del rei Felip II amb la seva ciutat natal després de l’incendi de 1561.

Presenta planta rectangular i majoritàriament habitatges de tres pisos de color vermell que recorden el maó original.

En el centre de la plaça hi ha el monument a Pedro Ansúrez.

Pedro Ansúrez

L’estàtua de 1903 en bronze és un homenatge al primer senyor i tradicionalment considerat el fundador de Valladolid.

Teatre Zorrilla

La façana del teatre que va ser inaugurat l’any 1884 està dissimulada per la uniformitat del conjunt de la plaça.

Hi ha la tradició de representar el dia de Tots els Sants l’obra més universal de José Zorrilla: Don Juan Tenorio.

Plaça de Fuente Dorada

La plaça envoltada de porxos és coneguda per la font daurada col·locada l’any 1616.

Aquesta va ser reformada l’any 1997 amb escultures dels oficis medievals i representacions de les estacions.

Passatge de Gutiérrez

Aquesta galeria comercial de 1886 va ser construïda per l’empresari Eusebio Gutiérrez per dinamitzar el comerç de la zona.

Aquest espai alberga una còpia de l’escultura del deu Mercuri de Juan de Bolonia.

Col·legiata Santa Maria

La col·legiata de Santa Maria va ser la principal església de Valladolid des del segle XI al XVI.

Només es conserven algunes capelles de la segona col·legiata d’estil gòtic construïda entre 1219 i 1230.

Aquests espais annexats a la catedral són utilitzades pel Museu Diocesà i Catedralici.

Torre i ruïnes

La torre és l’única construcció en peus de la primera col·legiata romànica de finals del segle XI.

Les ruïnes conservades corresponien a les naus de la segona col·legiata que va ser destruïda durant el segle XIII.

Església de Santa Maria l’Antiga

L’església gòtica actual del segle XIV conserva la torre romànica de la primera construcció del segle XII.

Va ser reconstruïda durant la primera meitat del segle XX i definitivament restaurada durant aquest segle.

El campanar de planta quadrada i quatre pisos és dels més alt d’Espanya i un símbol per la ciutat.

La façana sud presenta la porta d’accés i la creu de l’antic cementiri.

Interior

L’interior té tres naus amb volta de creueria suportades per arcs ogivals i pilars cilíndrics amb petites columnes adossades.

Segueix amb un creuer i una capçalera de tres absis poligonals de volta nervada i finestres geminades.

Teatre Calderón

El teatre que va ser inaugurat l’any 1864 amb l’obra L’alcalde de Zalamea rep el nom del seu autor Calderón de la Barca.

L’edifici d’etil eclèctic té quatre plantes i destaca per la planta porxada, el primer pis amb finestres geminades i un frontó.

És la seu anual de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.

L’Imaginaire

L’Imaginaire que es troba davant del teatre és un homenatge a l’ofici d’escultor de temes religiosos.

És un ofici de gran tradició des del segle XVI per la ciutat i per la seva Setmana Santa.

Església de Nostra Senyora de les Angoixes

L’edifici de 1604 d’estil renaixentista és la seu de la Il·lustre Confraria Penitencial de Nostra Senyora de les Angoixes.

Nau

L’interior presenta una nau de volta d’aresta amb capelles laterals i creuer amb una cúpula i llanterna.

El retaule major acull El Misteri de l’Anunciació del segle XVI que és una obra de Francisco Rincón.

Façana

La façana té un primer cos amb un arc triomfal amb dues columnes a cada costat i un segon similar rematat per un frontó.

Les escultures d’aquesta són de l’escultor imaginaire Francisco de Rincón.

Capella

En una de les capelles laterals del segle XVIII es mostra la imatge de la Mare de Déu de les Angoixes de Juan de Juni.

Passos

La confraria celebra els passos de la titular el Divendres Sant i de la Mare de Déu de l’Encarnació el segon diumenge de maig.

Palau de Pimentel

El palau renaixentista del segle XV que està ubicat a la plaça de San Pablo va ser el lloc de naixement del rei Felip II (1527).

Aquest fet va produir-se quan el regidor Bernardino Pimentel va allotjar a la família reial per la convocatòria de corts a la ciutat.

L’any 1875 va ser adquirida per la Diputació de Valladolid per ser la seu de la institució.

Façana

La façana principal destaca per la finestra plateresca del segle XVI de la cantonada i la torrassa que aixeca per sobre d’aquesta.

Felip II

L’escultura de Felip II erigida l’any 1964 que es troba davant del palau Reial és una còpia de l’original de Pompeo Leoni.

Rajoles

A l’entrada principal del palau hi ha dotze rajoles que narren la història de la ciutat entre 1517 i 1568.

La primera d’elles anomenada Torneig en la plaça major mostra la celebració de la primera visita del rei Carles I.

La segona de nom Bateig de Felip II argumenta la seva llegenda:

El rei Carles I volia batejar el seu fill a l’església de Sant Pau on se celebraven les Corts, però el palau Pimentel pertanyia a l’església de Sant Martí. La comitiva reial va trencar la reixa de la finestra que dona a la plaça de San Pablo i així van poder celebrar el naixement de Felip II. L’argument és que només si la sortida es feia per la porta principal calia fer-ho a la parròquia veïna.

Pati

L’edifici s’organitza al voltant del pati porxat de planta quadrada amb columnes que suporten el pis superior.

Palau Reial

Aquesta va ser la residència oficial dels reis d’Espanya quan la cort va ser traslladada a Valladolid entre 1601 i 1606.

El palau va ser habitat pels reis Carles I, Felip II i Felip III i també va néixer el futur rei Felip IV l’any 1605.

Durant la Guerra de la Independència va viure Napoleó.

Des del segle XIX aquest edifici pertany a l’Exèrcit de Terra i actualment alberga la IV Subinspecció General.

Façana

La façana principal del segle XVII segueix l’estil d’Herrera amb torres en els extrems i tres pisos de gran sobrietat.

Institut Zorrilla

L’IES Zorrilla va ser inaugurat l’any 1907 i és hereu de la Instrucció Pública en Espanya fora del control eclesiàstic.

Església de Sant Pau

L’església del convent dels dominics de 1286 va ser reconstruïda durant el segle XV pels frares Torquemada i Alonso de Burgos.

L’edifici és un exemple del gòtic isabelí amb la participació dels arquitectes hispà-flamencs Juan Guas i Simón de Colonia.

La invasió napoleònica i la desamortització de 1835 van acabar amb les dependències conventuals.

Aquesta església que pertany a l’orde dels dominics has estat objecte d’una restauració integral entre el 2005 i 2009.

Façana principal

L’any 1500 Simón de Colonia va acabar la façana i a partir de 1601 el duc de Lerma va afegir el segon cos.

Presenta dues parts ben diferenciades i un frontó triangular amb l’escut dels Reis Catòlics.

La part baixa té una portada amb un arc conopial i per sobre d’aquest ressalta La Coronació de la Mare de Déu.

L’escena mostra fra Alonso de Burgos, sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista i uns àngels amb els escuts del duc de Lerma.

Per damunt de la rosassa central hi ha el segon cos on destaca la representació d’El Cicle de La Resurrecció.

També una Mare de Déu amb el Nen i els escuts del duc.

Nau

L’edifici té planta de creu llatina, una nau amb volta de creueria i capelles laterals, creuer i una capçalera poligonal.

En el presbiteri es troba la cripta funerària del I duc de Lerma.

Cor alt

El cor alt que està situat als peus de l’església presenta una volta estrellada.

Portades

En el creuer es troben les portades de l’Epístola i la de l’Evangeli que donaven accés a la capella de Sant Gregori i al claustre.

Església de Sant Martí

L’actual edifici que va ser construït l’any 1621 conserva la torre del segle XIII amb elements romànics.

L’any 1812 es van unir les parròquies de Sant Martí i Sant Benet el Vell.

Nau

L’església té una sola nau amb capelles entre els contraforts i una capella major de planta quadrangular.

El retaule major de 1681 destaca per les sis columnes salomòniques i l’alt relleu de sant Martí.

En el centre es troben les imatges de Sant Benet i la Mare de Déu de la Penya de França.

Façana

El relleu de la portada principal de 1721 mostra sant Martí entregant la seva capa a un captaire.

Església de la Vera Creu

L’església de finals del segle XVI és la seu de la Confraria Penitencial de la Santa Vera Creu.

És la més antiga de la Setmana Santa de Valladolid i conserva la relíquia del Lignum Crucis.

Façana principal

La façana destaca per la gran porta amb dues columnes a cada costat i una horaciana amb el rei Constantí.

Retaule major

El retaule de 1681 xurrigueresc conté una imatge de la Mare de Déu dels Dolors de la Vera Creu de Gregorio Fernández.

Final de l’article – Veure RUTA PER LA COMUNITAT DE CASTELLA I LLEÓ