Autor: Pere | 28 / 08 / 2017 | Categories: Ruta Romànica per la Vall d'Aran - Catalunya (Inici: Vielha - Final: La Seu d'Urgell) (2017) | Etiquetes: Romànic | Sense comentaris
L’església de Santa Eulària d’Unha és fidel a l’arquitectura romànica de planta basilical amb una capçalera de tres absis.
Ha conservat una part de les seves pintures murals romàniques.
El temple parroquial està situat a l’extrem més alt del nucli d’Unha.
El campanar de planta octogonal del segle XVIII té una agulla de forma bulbosa.
Unha
La població d’Unha pertany a la comarca de la Vall d’Aran de la província de Lleida.
-
- Campanar
-
- Santa Eulària d’Unha
Església de Santa Eulària d’Unha
Exterior
Capçalera
Els tres absis de la capçalera estan decorats amb un fris d’arcuacions cegues i bandes llombardes.
Al mur de llevant s’alça un campanar d’espadanya.
Mur de migjorn
El mur de migjorn està decorat per una sèrie de mènsules que representen caps d’animals i motius al·legòrics.
El portal està format per un arc de mig punt i a la part alta té un relleu d’un crismó.
-
- Capçalera
-
- Mur de migjorn
-
- Portal
Interior
L’església d’Unha té planta basilical de tres naus separades entre si per quatre arcs recolzats en pilars circulars.
Aquests també serveixen de suport als arcs que reforcen les voltes del temple.
La nau central està coberta amb volta de canó i les laterals amb quart de cercle.
-
- Nau central
Absis
L’absis central que ha estat ocultat pel retaule ha conservat una part de les seves pintures murals romàniques.
Es distingeix la figura del Crist en Majestat en una màndorla envoltat del Tetramorf.
No queda cap testimoni de la representació dels apòstols i només s’ha conservat la cara i el bust de dos personatges.
Piques
L’església posseeix dues piques baptismals.
Una d’elles podria haver servit per al bateig per immersió o ser un sarcòfag o un recipient per l’oli.
L’altra del segle XII està formada per un vas semicircular decorat amb motius geomètrics i una creu.
-
- Absis
-
- Pica baptismal
-
- Vas
-
- Pintures romàniques
-
- Rostre
Mur nord
Les pintures el mur nord són del segle XVI.
Es desenvolupen de dreta a esquerra els episodis de la Passió de Crist:
- l’Oració de Jesús a l’hort de Getsemaní
- el Bes de Judes
- la Flagel·lació
- Pilat rentant-se les mans
- Crist Camí del Calvari
- la Crucifixió
- el Judici Final presidit per Crist glorificat.
Al seu costat un altre conjunt relata la vida de Sant Germà d’Auxerre que és un sant molt comú en territori francès.
L’explicació d’aquesta veneració respon al fet que les esglésies de la Vall d’Aran depenien del bisbat de Sant Bertran de Comenge fins al 1802.
-
- Passió de Crist
-
- Sant Germà d’Auxerre
-
- Crist camí del calvari
-
- Crist crucificat
-
- Judici final
Mur sud
Sobre el mur del sud unes pintures renaixentistes representen Adam i Eva, Sant Sebastià i les virtuts.
-
- Nau lateral
-
- Les virtuts
-
- Adam i Eva
-
- Sant Sebastià
Espais de Memòria de la Vall d’Aran
L’ocupació de l’Aran pels Maquis (19 al 29 octubre de 1944)
L’octubre de 1944, 4000 guerrillers van aconseguir el control de tots els pobles de la Vall d’Aran excepte Vielha, la qual volien convertir en la capital de la República espanyola.
L’objectiu era confiar que aquesta ocupació provoqués un aixecament contra Franco a les principals ciutats de l’Estat.
Va ser l’intent d’invasió més important després de la Guerra Civil Espanyola però va fracassar.
Segons el panell informatiu del Memorial Democràtic els maquis de la 9 Brigada dels guerrillers de la Unió Nacional Espanyola (UNE) havia penetrat a l’Aran amb la missió de conquerir Salardú.
Els maquis morts durant l’atac del 19 d’octubre de 1944 es van enterrar al cementiri d’Unha.
Deixeu un comentari