Autor: | 06 / 05 / 2019 | Categories: Ruta per la Comunitat de Castella i Lleó – Espanya (Inici: Sòria – Final: El Burgo de Osma) (2019) | Etiquetes: Col·legiata, Escapada Urbana, Romànic, Vi amb D.O. | Sense comentaris

La col·legiata de Santa Maria la Major de Toro és una construcció romànica del segle XII promoguda pels reis de Lleó.

Destaca el cimbori del creuer que s’agrupa en els anomenats cimboris del Duero de les catedrals de Zamora i Salamanca.

Conserva la capçalera de tres absis, les portades nord i sud d’estil romànic i el pòrtic de la Majestat d’estil gòtic a l’oest.

Toro

Toro és un municipi de la província de Zamora i cap de comarca d’Alfoz de Toro.

El nucli antic està situat en un turó d’uns 100 metres d’alçària sobre l’horta del riu Duero.

La seva economia actual es basa en el sector vitivinícola i la indústria agroalimentària.

La seva població de l’any 2019 ascendeix a 8.713 habitants.

Pont Major

Aquest pont de pedra que és el més antic de la ciutat de Toro va entrar en desús al començament del segle XXI.

Construït en pedra arenosa té vint-i-dos arcs apuntats que corren paral·lels al corrent del riu.

Denominació d’Origen D.O. Toro

La ciutat és coneguda com a bressol del vi i dona nom a la denominació d’origen D.O. Toro.

Es considera que van ser el romans al voltant del segle III aC els promotors de la viticultura de la conca del Duero.

La varietat autòctona per excel·lència és el raïm Tinta de Toro.

Mural

Aquest mural escenifica la llegenda en relació amb el vi de Toro i la torre del Rellotge.

Com que el vi abundava més que l’aigua van utilitzar el primer per fer el morter en la construcció d’aquesta edificació.

Introducció històrica de Toro

Prehistòria

Els vacceus van fundar l’antiga ciutat d’Arbocala durant l’edat de Bronze que va ser destruïda per Anníbal.

Edat mitjana

L’any 899 durant el regnat del rei Alfons III d’Astúries la ciutat va ser refundada pel futur rei de Lleó Garcia I.

En aquesta època es construeix l’estructura de la ciutat, el primer recinte emmurallat i l’alcàsser.

Durant el segle X la repoblació de Toro va consolidar el domini cristià després de diverses incursions andalusines.

L’any 974 el rei Ramir III de Lleó li va atorgar el títol de cap de comarca.

A finals del segle XI el rei Ferran I de Lleó va donar a la seva filla Elvira el senyoriu de Toro.

A partir del segle XII la ciutat es converteix en un centre polític, militar i religiós sobretot després de la mort d’Alfons VII de Lleó.

Entre 1208 i 1222 sota el regnat d’Alfons IX de Lleó va ser aixecada la segona muralla i va ser atorgat el primer fur de ciutat.

L’any 1283 va néixer a Toro Isabel de Castella que era filla de Maria de Molina i el futur rei Sanç IV de Castella.

Durant el segle XIV es va desenvolupar una gran activitat comercial i artesana que va esdevenir la Fires i Festes de Sant Agustí.

A finals del segle XV va formar part de les divuit ciutats amb dret a vot a les corts de Castella.

L’any 1476 la Batalla de Toro va enfrontar els partidaris de la princesa Joana i la futura reina Isabel la Catòlica.

Edat moderna

L’any 1505 les corts de Castella reunides a Toro van confirmar l’hereva Joana I de Castella i van promulgar les lleis de Toro.

Durant el segle XVI en el context de la Guerra de les Comunitats de Castella la ciutat s’uneix a les files comuneres.

Entre 1528 i 1804 Toro va ser la capital de la província homònima de la corona de Castella i Castella la Vella.

La capitalitat que va donar un impuls econòmic i demogràfic va ser truncada durant el segle XIX.

Edat contemporània

Durant el segle XX amb els canals de Toro i Sant Josep s’optimitzen els regadius i les indústries relacionades amb l’agricultura.

Des de finals del segle XX el nucli antic va ser transformat per tenir un paper més comercial i turístic.

Plànol de la col·legiata de Santa Maria la Major de Toro

Col·legiata de Santa Maria la Major de Toro

La col·legiata que recorda a la catedral de Zamora té planta de creu llatina amb tres naus i una torre al costat septentrional.

La façana principal s’obre en el centre de la nau lateral nord amb una portada romànica que s’utilitza per accedir al temple.

Per sobre del pòrtic hi ha una espadanya del segle XVIII i el transsepte està rematat per un cimbori.

Portada nord

La portada nord destaca per les quatre arquivoltes suportades per tres parelles de capitells i columnes.

La interna és polilobulada, la segona mostra la figura de Crist envoltada d’àngels i la tercera està decorada amb motius vegetals.

L’exterior mostra el Judici Final amb Crist en Majestat, la Mare de Déu, sant Joan i els 24 ancians de l’Apocalipsi.

Nau central

La nau central presenta volta de canó apuntada i està suportada per pilars cruciformes amb columnes adossades i arcs faixons.

Escultures

Aquestes escultures policromades del segle XIII es troben adossades a les columnes del segon tram de la nau central.

Són una representació de sant Jaume, sant Joan, sant Gabriel i la Mare de Déu embarassada.

Cimbori

El cimbori de planta de setze costats té dos pisos i quatre torretes en els angles que actuen de contrafort.

Cúpula

La cúpula està suportada per les quatre petxines del creuer i per un tambor de dos cossos superposats.

Aquests tenen cada un setze finestres de mig punt.

Portada de la Majestat

La portada gòtica de finals del segle XIII va ser l’accés principal del temple fins a la construcció de la capella de Sant Tomàs.

Va ser aixecada durant el regnat del rei Sanç IV de Lleó i Castella i la seva esposa Maria de Molina que era la senyora de Toro.

Ubicada a la façana occidental conserva una part de la policromia original.

Iconografia

De la iconografia que està dedicada al Judici Final, a la vida de la Verge i de Crist destaquen tres escenes:

  • Crist en Majestat flanquejat per la Verge i sant Joan
  • La Coronació de la Verge per Crist
  • La Dormició de la Verge.

Arquivoltes

Al voltant del timpà hi ha set arquivoltes amb petites figures que conformen el conjunt del món medieval.

De la primera a la sexta es mostren àngels, reis, màrtirs i sants barons, abats i bisbes, màrtirs i verges del sexe femení i músics.

A la sèptima es representa el Judici Final, el Cel, el Purgatori i l’Infern.

Genealogia de la Verge

En el mainell figura la Mare de Déu i el Nen d’acord amb l’advocació del temple.

Les quatre figures a cada costat que es troben sobre les columnes formen part de la genealogia de la Verge.

Capitells

Els capitells mostren la infància de Crist alternant motius vegetals i historiats.

Orgue

Aquest orgue barroc de 1711 està situat en el creuer.

Retaule major

En aquest retaule barroc del segle XVIII destaca la imatge de la Mare de Déu de l’Assumpció que és la titular del temple.

Carro triomfant

El carro triomfant de plata que surt en processó pel Corpus Christi acull la nova custòdia de l’any 1891.

Imatge

Aquesta imatge policromada de l’Assumpció de Maria de 1648 presidia l’anterior retaule major.

Museu

L’antiga sagristia alberga un petit museu d’art religiós on destaquen:

  • custòdia de plata de 1538 que va robada i recuperada l’any 2005
  • calvari italià del segle XVII de marfil i carei
  • quadre la Verge de la Mosca del segle XVI

Tresor

En aquesta sala hi ha reliquiaris, corones d’or i peces litúrgiques de plata.

Plànol de Toro

Nucli antic de Toro

El nucli antic que s’organitza al voltant de la plaça Major està ubicat dintre del primer recinte emmurallat de la vila medieval.

La torre del Rellotge és l’inici del recorregut i al final del carrer Major es troba l’antiga col·legiata de Santa Maria la Major.

Aquesta església i l’alcàsser que estan situats sobre el penya-segat del riu Duero tanquen la ciutat.

Verro

Aquest toro de granit que pertany a l’època dels vacceus està situat davant de l’alcàsser.

Alcàsser

L’alcàsser que va ser aixecat l’any 1195 pel rei de Lleó Alfons IX formava part del conjunt emmurallat de la ciutat.

L’actual fortificació de planta quadrada va ser construïda per la senyora de Toro Maria de Molina l’any 1283.

Durant el segle XV va ser residència real de Joan II de Castella i va ser escenari de la Batalla de Toro de 1476.

Actualment, està ocupat per l’Oficina de Turisme i una sala d’exposicions.

Església de Sant Llorenç el Reial

L’església de finals del segle XII conté el sepulcre de la família Castilla-Fonseca que són descendents del rei Pere I de Castella.

L’edifici d’estil romànic-mudèjar decorat amb arcs cecs té una sola nau i un absis semicircular amb dos nivells d’arqueries.

La porta meridional presenta arc i cinc arquivoltes apuntades.

Palau Rejadorada

Aquest edifici del segle XV rep el nom per la reixa que els Reis Catòlics van daurar en honor de l’heroïna Antona Garcia.

L’any 1476 els partidaris de Joana la Beltraneja van penjar el seu cadàver en la reixa d’aquesta casa per la seva conspiració.

Avui és un allotjament hoteler.

Plaça de Santa Marina

Aquesta zona enjardinada que va ser la plaça de mercat encara celebra la Fira de l’All el dia 29 de juny dia de Sant Pere.

En el centre hi ha l’estàtua de fra Diego de Deza que va ser confessor de la reina Isabel la Catòlica.

Torre del Rellotge

Aquesta torre de 1719 s’aixeca sobre l’antiga porta del Mercat del segle XV que tancava la primera muralla de la ciutat.

Té planta quadrada amb quatre cossos on destaca l’escultura del Sagrat Cor de Jesús i el rellotge mecànic que li dona nom.

Puerta del Mercado

Zona de vianants que parteix del carrer de la Puerta del Mercado i finalitza a la plaça Major.

Església del Sant Sepulcre

L’església d’estil romànic-mudèjar va ser construïda en el segle XIII per l’orde del Sant Sepulcre de Jerusalem.

Està ubicada a la plaça Major i en el seu interior destaca la figura d’El Crist de l’Expiració.

Plaça Major

Aquesta plaça que era on se celebrava el mercat medieval és el centre neuràlgic de la ciutat.

Conserva algunes cases tradicionals de tres pisos fetes de maó antic i entramat de fusta amb porxos a la planta baixa.

En l’actualitat concentra la zona d’oci de la ciutat.

Plaça Bollos de Hito

Aquesta casa situada a la plaça Bollos de Hito conserva una part de la façana de maó i entramat de fusta a la part més alta.

Ajuntament

L’edifici de l’Ajuntament que va ser construït l’any 1778 en estil classicista es troba a la plaça Major de Toro.

Té planta baixa amb una porxada de cinc arcs i un primer pis amb cinc finestrals emmarcats per sis parelles de columnes.

Per sobre un petit frontó amb la llegenda de casa consistorial i l’escut de la ciutat.

Final de l’article – Veure RUTA PER LA COMUNITAT DE CASTELLA I LLEÓ