Abadia de la Santa Creu de la Seròs – Osca

Breu introducció històrica del monestir de Santa Creu de la Seròs

L’any 1025 la implantació de l’orde benedictí a Sant Joan de la Penya va fer traslladar les monges al monestir de Santa Creu.

El rei Ramir I (1035-1063) va refundar aquesta comunitat on van ingressar com a religioses les infantes Urraca i Teresa.

El 1070 va ingressar la seva filla Sança que va impulsar l’abadia gràcies al seu ascendent amb el rei i germà Sanç Ramírez.

Els segles XII i XIII perd la seva influència a la corona d’Aragó pel retrocés de la línia fronterera musulmana fins a Saragossa.

L’any 1555 el monestir va ser clausurat i les monges van ser traslladades a Jaca.

Plànol de Santa Creu de la Seròs

Nucli de Santa Creu de la Seròs

El poble que s’entén entre les esglésies de Santa Maria i Sant Caprasi destaca per les cases amb xemeneies troncocòniques.

Església de Sant Caprasi

Aquesta església d’estil romànic llombard del segle XI està vinculada als peregrins del camí de Sant Jaume a l’edat mitjana.

El temple que està decorat amb arcuacions cegues i lesenes té una nau única coberta amb volta d’aresta i un absis semicircular.

Sobre el presbiteri s’aixeca la torre de planta quadrada amb finestres geminades.

Nucli

El nucli urbà és un entramat irregular de cases de pedra.

Monument

A l’entrada del poble hi ha aquest monument a les xemeneies troncocòniques.

Xemeneies

Algunes cases conserven teules de lloses i xemeneies coronades amb figures que pretenien espantar les bruixes.

Ceràmica

Durant els anys noranta del segle XX es va instal·lar un taller de ceràmica que la seva especialitat és l’escacat jaquès.

Església de Santa Maria

El monestir femení i l’església de Santa Maria van ser el centre espiritual i econòmic d’aquesta vila medieval.

Plànol de l’església de Santa Maria de Santa Creu de la Seròs

Església de Santa Maria de Santa Creu de la Seròs

L’església presenta planta de creu llatina, una capçalera amb un absis i un fals creuer amb dues capelles laterals.

Aquestes mostren dos petits sortints com si fossin absidioles i per sobre una càmera adossada a la torre.

Timpà

El timpà de la portada oest mostra dos lleons flanquejant un crismó trinitari.

Absis

L’absis semicircular té un fris amb mènsules i una finestra central amb una arquivolta suportada per capitells i columnes.

Torre

La torre campanar de planta quadrangular presenta tres cossos amb finestres geminades i un remat octogonal.

Mur sud

En el mur sud s’obre una petita porta que té un timpà decorat amb un crismó i un guardapols escacat.

Portada

La portada oest mostra un aler amb mènsules, quatre arquivoltes de mig punt, un guardapols i un timpà envoltat d’esferes.

En aquest últim hi ha un crismó trinitari i dues arquivoltes estan suportades per columnes i capitells historiats i vegetals.

Nau

La nau està coberta amb volta de canó suportada per arcs faixons doblats que descansen sobre capitells i columnes.

Una imposta horitzontal escacada discorre per la nau, la capçalera i les capelles.

Façana nord

Aquesta façana nord té dos alers amb mènsules al llarg de la nau i la capella.