Autor: | 24 / 08 / 2019 | Categories: Ruta per la província d'Osca de la comunitat autònoma d'Aragó – Espanya (Inici: Osca – Final: Graus) (2019) | Etiquetes: Escapada rural, Monestir, Patrimoni de la Humanitat, Romànic | Sense comentaris

El reial monestir de Sant Joan de la Penya va ser refundat pel rei de Pamplona Sanç Garcés III l’any 1026.

El rei d’Aragó Sanç Ramírez amplia el cenobi amb un nou pis i una nova església que va ser consagrada l’any 1094.

Va ser el monestir més important d’Aragó de l’alta edat mitjana, panteó de reis i una etapa del camí de Sant Jaume.

Segons la llegenda espanyola el Sant Grial de l’Últim Sopar va romandre durant un temps en aquest indret.

Patrimoni de la Humanitat

Forma part del camí aragonès de Sant Jaume que des del 2015 és patrimoni de la humanitat per la Unesco.

Aquest any va ser ampliada la catalogació a camins de Santiago de Compostel·la: camí francès i camins del nord d’Espanya.

Espai natural protegit de Sant Joan de la Penya i Mont Oroel

Aquest espai natural està situat entre les comarques de la Jacetània, l’Alt Gállego i la Foia d’Osca de la província d’Osca.

És un dels ecosistemes aragonesos de mitja muntanya més representatius amb altituds entre 700 m i 1.770 m del cim d’Oroel.

L’entorn de gran importància històrica cultural i religiosa acull els monestirs nou i vell i el conjunt de Santa Creu de la Seròs.

Localització de l’espai natural protegit de Sant Joan de la Penya i Mont Oroel 

Breu introducció històrica del monestir de Sant Joan de la Penya

L’any 1025 el rei Sanç Garcés III de Pamplona va introduir els monjos cluniacencs a Espanya per aplicar la regla de Sant Benet.

Després d’aquest l’orde benedictí es va estendre pels regnes de Navarra, La Rioja i Castella.

Durant els segles XI i XII les donacions reials i particulars van convertir-lo en el monestir més gran del regne d’Aragó.

L’any 1071 en aquest cenobi el rei Sanç Ramírez va imposar el ritu litúrgic romà per primera vegada en els regnes peninsulars.

Després de l’incendi de 1675 la comunitat monàstica es trasllada al nou monestir.

Plànol de Sant Joan de la Penya 

Localització

1 – Reial monestir / 2 – Monestir nou – Centre d’interpretació del regne d’Aragó / 4 – Centre d’interpretació del monestir de Sant Joan de la Penya / 6 – Centre d’interpretació de la Natura

Praderia de San Indalecio

En la praderia de San Indalecio i al costat del monestir nou es troba el Centre d’interpretació de la Natura.

Centre d’interpretació de la Natura

En aquest espai s’organitzen projeccions d’audiovisuals, exposicions interactives i programes d’educació ambiental.

Monestir nou

El monestir nou va ser construït a partir de 1676 i va ser abandonat l’any 1836.

En l’actualitat l’edifici alberga els centres d’interpretació del regne d’Aragó i del monestir de Sant Joan de la Penya.

També una hostatgeria.

Façana principal

La seva façana barroca és l’element més característic del conjunt destacant la decoració vegetal de la seva portada.

Dos àngels subjecten l’escut de la part superior i la fornícula central acull al patró de la comunitat Sant Joan Baptista.

Al seu costat esquerre es mostra Sant Indaleci i a la dreta Sant Benet.

Plànol del monestir de Sant Joan de la Penya 

Reial monestir de Sant Joan de la Penya

El conjunt monacal que es troba encastat i protegit per la roca està conformat per dos monestirs i dues esglésies.

Al pis superior està situat el panteó reial on estan enterrats les primeres famílies reials de les cases d’Aragó.

Hi ha les restes dels reis aragonesos Ramir I (1006-1063), Sanç I (1042-1049) i Pere I (1068-1004).

Sala del Concili

Aquesta sala està situada a la planta baixa i rep el nom per un suposat concili en temps del primer rei d’Aragó Ramir I.

L’estanca reconstruïda durant el segle XI amb arcs rebaixats i volta de canó es feia servir com a dormitori dels monjos.

Església preromànica

L’església inferior preromànica consta de dues naus separades per arcades de mig punt.

Els absis de la capçalera excavats a la roca conserven una decoració mural dels sants Cosme i Damià.

Panteó de nobles

Aquest pati de la planta superior alberga encastades al mur les tombes dels nobles separades per una sanefa escacada.

El front dels nínxols estan decorats amb motius vegetals, creus, crismons, blasons i escenes figuratives.

Església superior

Sobre la primitiva església mocàrab s’aixeca l’església romànica del segle XI.

La nau amb volta de canó suportada per arcs faixons té tres absis coberts amb volta de quart d’esfera.

Aquesta triple capçalera té una imposta escacada i arcuacions cegues.

Altar

L’altar central que està dedicat a sant Joan Baptista guarda una còpia del Sant Grial com a record de la seva estada al monestir.

Claustre

El claustre romànic del segle XII té planta rectangular i es tancava amb un mur que avui ha desaparegut.

Sobre un podi s’aixequen els arcs de mig punt suportats per capitells decorats per un guardapols amb escacat jaquès.

Aquests es recolzen en columnes simples, dobles i quàdruples.

Capitells

Els capitells historiats del claustre mostren una representació del Gènesi i la vida de Jesús i sant Joan Baptista.

Capella de Sant Victorià

Aquesta capella d’estil gòtic tardà que va ser l’antiga sala capitular és considerada el panteó abacial.

La portada està formada per un arc apuntat i cinc arquivoltes.

Capella de Sant Voto i Sant Fèlix

Capella aixecada l’any 1631 d’estil neoclàssic en honor de la llegenda dels sants ermitans fundadors del monestir.

En l’interior es conserva una pintura que representa la trobada del cadàver de l’ermità Juan de Atarés.