Autor: | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Catedral, Escapada Urbana, Universitat | Sense comentaris

La Universitat de Salamanca és el motor econòmic i cultural de la ciutat del mateix nom.

Els 800 anys d’activitat li atorguen ser la universitat activa més antiga d’Espanya i de les més importants d’Europa.

Salamanca

Salamanca és la capital de la província homònima que pertany a la Comunitat de Castellà i Lleó.

És considerada una ciutat universitària i renaixentista.

Del seu conjunt arquitectònic destaquen la plaça Major, les dues catedrals i el pont romà.

És coneguda com la ciutat daurada pel color de la pedra dels seus edificis.

Actualment la seva població és de 144.436 (2017).

Patrimoni de la Humanitat

L’any 1988, el nucli antic de Salamanca va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Introducció històrica de Salamanca

Època romana

El segle IV aC un assentament celtibèric anomenat Salmantica estava situat al turó de Sant Vicenç. Aquests primers pobladors es trobaven sota la influència dels vacceus i els vetons, dues cultures preromàniques.

L’escultura del verro del pont romà es considera d’origen vetó.

A mitjans del segle I aC els romans van sotmetre els cartaginesos que ocupaven aquestes terres des de la conquesta d’Anníbal Barca (any 220 aC).

L’Imperi Romà va atorgar a la ciutat el rang de ciutat.

Va ser un enclavament comercial molt important.

Estava situat a la riba del riu Tormes i va ser una cruïlla de la Via de la Plata.

El pont romà construït sobre aquesta calçada comunicava Astorga i Mèrida.

Edat mitjana

Les contínues invasions dels alans el segle V i dels visigots el segle VI van empobrir la ciutat.

L’arribada dels àrabs el segle VIII, les fallides ofensives dels reis cristians i les incursions del califat de Còrdova van augmentar el despoblament de la zona.

L’any 1102 el compte Raimon de Borgonya va rebre les ordres del rei Alfons VI de Lleó de repoblar la ciutat. Ho fa amb francs i gallecs majoritàriament.

El 1218, Alfons IX de Lleó va donar suport a la fundació del Studium Generale que més tard va esdevenir la Universitat.

Segle XV

El XV van ser un segle d’enfrontaments entre famílies nobles de dues parròquies de la ciutat. Les de Sant Benet i de Sant Tomé van enfrontar-se a l’anomenada Guerra dels Bàndols.

La mediació del frare agustí sant Joan de Sahagún i l’actuació dels Reis Catòlics destruint torres i palaus van acabar amb el poder d’aquestes famílies.

Els pares dominics del convent de Sant Esteve van impulsar el suport reial del Descobriment d’Amèrica del segle XV.

La implantació de l’Honrado Concejo de la Mesta va impulsar una indústria manufacturera de llana d’ovelles merines. Aquesta fabricació de panys va representar un gran impuls econòmic per la ciutat.

Renaixement

El 1520, totes les grans ciutats de Castella es van alçar contra la marginació dels nobles castellans i la pujada d’impostos decretada pel rei Carles V.

La Revolta de les Comunitats de Castella va acabar amb la mort dels màxims representants comuners.

Maldonado va ser un dels comandaments aportats per Salamanca.

El segle XVI va ser l’època de major esplendor de la ciutat i la seva universitat (24.000 habitants i 6000 estudiants).

Aquesta època daurada es va conèixer com el Segle d’Or de les Lletres Espanyoles que es va allargar fins al segle XVII.

Alguns noms com fra Luís de León, Miguel de Cervantes, San Juan de la Cruz, Santa Teresa de Jesús, Luís de Góngora, Francisco de Quevedo, Calderón de la Barca i Lope de Vega tenen un passat salmantí.

Segles XVIII i XIX

Durant la Guerra de Successió Espanyola del segle XVIII la població salmantina va prendre partit per Felip V. Va patir un gran aïllament per les tropes portugueses i la de l’arxiduc d’Àustria.

La Guerra de la Independència Espanyola (1809-1812) va ser molt destructiva pels edificis monumentals de la ciutat.

El juliol de 1812 els francesos abandonen Salamanca després de la batalla d’Arapiles.

Segle XX

Durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) la ciutat va acollir el centre de comandament del general Franco.

L’Arxiu General de la Guerra Civil conserva una gran documentació sobre la guerra.

El 1940, el papa Pius XII funda la Universitat Pontifícia de Salamanca. Vol restaurar els estudis de teologia i dret canònic que ja no s’impartien a l’antiga universitat.

Plànol del nucli antic de Salamanca

Recorregut

Plaça Major (1) / Església Sant Martí de Tours (27) / Casa de les Petxines (14) / Catedral Nova (9) / Catedral Vella (10) / Universitat (13) / Clerecia (17) / Arxiu General de la Guerra Civil (53) / Casa Lis – Museu Art Nouveau i Art Decó (40) / Pont Major (12) / Plaça Colom: església de Sant Esteve (7), convent de les Dueñas (32), palau de la Salina (4), església de Sant Pau, torre del Clavero (5), església de Sant Marc (24).

Plaça Major de Salamanca

La plaça Major de Salamanca és una de les més senyorials d’Espanya.

La seva construcció d’estil barroc es va produir entre els anys 1729 i 1756.

Els primers pavellons de Sant Martí i Reial van ser dissenyats per l’arquitecte Alberto de Churriguerra.

L’ala nord de l’Ajuntament i el pavelló de la Universitat van ser executats per Andrés Garcia de Quiñones.

És una plaça porxada i tancada, gairebé quadrada.

A la planta baixa s’obren arcs de mig punt i per sobre tres pisos amb balcons.

Totes les edificacions estan construïdes amb pedra de color daurat de Villamayor (Salamanca).

Ajuntament

L’Ajuntament de Salamanca va ser l’últim edifici construït a la plaça.

Té una estructura de dos pisos més una espadanya posterior del 1852. Per sobre del rellotge municipal quatre figures representant les virtuts cardinals. També es troben quatre escultures que simbolitzen l’astronomia, el comerç, l’agricultura i la indústria.

Pavelló Reial

El pavelló Reial està situat al costat est de la plaça. El rei Felip V va impulsar la seva construcció. Des del balcó central el monarca assistia a les curses de braus.

Pavelló de la Universitat

La façana del pavelló de la Universitat està situada a l’ala oest. Mostra escuts nobiliaris dels propietaris de les cases: universitat, col·legis majors, capítol catedralici i famílies nobles.

Medallons dels arcs

Les eixutes dels arcs estan decorades amb medallons que recorden reis, conquistadors i literaris.

Església de Sant Martí de Tours de Salamanca

L’església de Sant Martí de Tours de Salamanca és un temple romànic del segle XII.

De les tres portades romàniques originals, només resta la coneguda com la porta del bisbe. Aquesta portada consta d’arcs de mig punt, arquivoltes decorades i capitells amb decoració vegetal. Per sobre una escultura policromada de sant Martí a cavall partint la seva capa per compartir-la amb un indigent.

Una escalinata salva el desnivell de la plaça del Corrillo.

La porta de ponent es va reconvertir a la capella del Carme. Va ser descoberta el 1958.

Portada renaixentista

La portada renaixentista està orientada al sud. Va ser construïda l’any 1586 sobre un altre de romànica.

L’interior mostra una planta de tres naus amb una capçalera d’absis semicirculars que no és visible des de l’exterior. Els pilars que suporten el temple són cruciformes amb columnes adossades.

Casa de les Petxines de Salamanca

La casa de les Petxines de Salamanca és un edifici construït per Rodrigo Maldonado que era cavaller de l’Orde de Santiago i Juana Pimentel, a finals del segle XV.

La façana mostra més de 300 petxines que era el símbol de l’Orde i distintiu de la família de la seva esposa. També es troben quatre finestres gòtiques, l’escut dels Reis Catòlics i sobre la portada l’escut d’armes dels Maldonado.

En l’actualitat alberga les dependències de la Biblioteca Pública.

Entrada principal

Les reixes són originals del segle XV.

Els angelets portant l’escut dels Maldonado amb cinc flors de lis.

Dofins i motius vegetals adornen la portada principal.

Interior

A l’interior s’obre un pati de  doble altura d’estil gòtic tardà.

Al primer pis destaquen els arcs mixtilinis i a la part de dalt els arcs de marbre de Carrara.

Decoració

La decoració mostra els escuts de les famílies sostinguts per caps de lleó.

A la part més alta hi ha flors de lis i gàrgoles.

Els sostres són enteixinats.

Catedral Nova o de l’Assumpció de la Verge de Salamanca

Introducció històrica

La Catedral de l’Assumpció de la Verge de Salamanca va ser construïda entre el segle XVI i XVIII, però conservant la seva arrel gòtica.

L’increment d’habitants de la ciutat per la influència de la Universitat va impulsar la creació d’una nova catedral.

Les obres van començar l’any 1513 amb Juan Gil de Hontañón com a mestre major.

Mentre s’edificava la nova catedral es va decidir mantenir la catedral vella per seguir oficiant el culte.

Aquest temple va patir greus desperfectes pel terratrèmol de Lisboa de 1755.

A principis del segle XVIII es va construir la cúpula del cimbori. També es va completar la part més alta de la torre del campanar edificada sobre la base romànica anterior.

Actualment és la seu de la diòcesi de Salamanca.

Plaça d’Anaya

La plaça d’Anaya de Salamanca es va crear per la demolició de les cases situades al costat nord de la catedral durant la Guerra de la Independència Espanyola de 1815.

Palau d’Anaya

El palau d’Anaya és un edifici neoclàssic que acull la seu de la Facultat de Filologia de la Universitat de Salamanca.

El 1401, Diego de Anaya va fundar en aquest lloc el Col·legi Major de Sant Bartomeu. Va ser el primer d’Espanya i en un primer moment va allotjar estudiants bons sense recursos econòmics.

Portada de Ramos

La portada de Ramos s’obre al costat nord de la catedral nova.

Per sobre de la porta es mostra la representació de l’entrada de Jesús a Jerusalem.

Restauració segle XX

La restauració de finals del segle XX va incorporar a la seva façana elements més moderns com l’astronauta, el conill de la sort, el brau, el linx, la cigonya i el mico menjant un gelat.

Portada del Naixement

La porta del Naixement es troba a la façana principal de la catedral nova.

Està formada per tres portes gòtiques que es corresponen amb les tres naus del temple. Destaca a l’esquerra l’Adoració dels Pastors i a la dreta l’Adoració dels Reis Mags d’Orient. Per sobre Crist crucificat acompanyat per sant Pere i sant Pau.

Interior de la catedral

La planta rectangular de la catedral està composta per tres naus centrals, dues laterals on s’ubiquen les capelles i un transsepte.

Les voltes de les naus són de creueria complexa en forma d’estrella. Els nervis descansen sobre petites columnes adossades als pilars que suporten la nau central.

El cimbori original d’estil barroc va ser aixecat per Joaquin Churriguera el 1725. Va ser reconstruït després del terratrèmol  de 1765.

Juan de Sagarvinaga va dissenyar un tancament neoclàssic amb una cúpula semiesfèrica i vuit finestrals.

Cor

El cor d’estil barroc va ser dissenyat per José Benet i Alberto de Churriguera.

Entre 1710 i 1733, va ser construït al mig de la nau central davant de la capella major. Dues fileres conformen el cadirat del cor.

Rerecor

El rerecor es troba entre les columnes que suporten la nau central.

Capella major

La capella major va ser construïda a la segona meitat del segle XVIII.

Presenta una planta rectangular i una volta policromada.

La reixa que tanca l’espai va ser realitzada per Duperier que era el mestre constructor del duc d’Alba.

Altar major

Una imatge de la Verge de l’Assumpció que va ser realitzada per Esteban de Rueda (1624) es troba al centre de la capella major.

També destaquen les urnes amb les restes de sant Joan de Sahagún, patró de Salamanca.

Orgues de la catedral

L’any 1744 es va construir l’orgue de l’evangeli per Pedro de Echevarria.

L’orgue de l’epístola és del 1700. Aquest va ser restaurat el 1992 pel mestre japonès Tsuji de Gufi amb el patrocini de S.M. l’emperadriu del Japó.

Capella Daurada

La capella Daurada és coneguda com la de Tots els Sants.

Destaca per la seva decoració amb estàtues policromades i daurades que representen religiosos, sants i personatges bíblics com Adam i Eva.

Francisco Sánchez de Palenzuela va ser el promotor de la capella. El seu sepulcre es troba al centre de l’estança.

En un nínxol apareix la figura de la mort amb un gripau entre les cames que representa la luxúria.

Catedral Vella o de Santa Maria de la Seu de Salamanca

Arran de la repoblació de 1102 ordenada pel rei Alfons VI de Lleó, la Catedral de Santa Maria de la Seu serà la nova ubicació de la diòcesi restaurada de Salamanca.

Va ser construïda durant els segles XII i XIII sobre una base romànica, però amb elements de transició al gòtic.

L’edifici presenta planta de creu llatina de tres naus amb una capçalera de tres absis semicirculars. La nau central té volta de creueria, suportada per arcs faixons que descansen en pilars cruciformes amb semi columnes adossades.

Decoració interior

A l’interior del temple destaquen les mènsules amb representacions d’animals.

Els capitells presenten figures humanes, animals i motius vegetals.

Nau de l’epístola

La construcció de la catedral nova va desmuntar el braç esquerre del creuer i va estrènyer la nau de l’evangeli.

La nau de l’epístola va restar invariable.

Capella major

La capella major acull el retaule que narra la vida de Jesús. És atribuït als germans Delli que eren pintors florentins del segle XV.

Coronant el conjunt es troba el Judici Final on Jesucrist separa els bons dels dolents.

Retaule major

El retaule mostra 53 taules pintades que representen la vida de la Verge Maria i de Jesús.

Al centre del retaule es troba la imatge de la Verge de la Vega que és la patrona de Salamanca.

El creuer de l’epístola

Al creuer de l’epístola es troben diversos sepulcres gòtics, escultures i pintures murals.

Capella de Talavera i Santa Bàrbara

La capella de Talavera o del Salvador és la més antiga de totes. Destaca la volta estrellada d’estil romànic-mudèjar.

Aquí es troba enterrat Rodrigo Arias Maldonado que era natural de Talavera. Era l’avi de Francisco Maldonado que va ser un destacat comuner de la revolta contra el rei Carles I.

La capella de Santa Bàrbara era el lloc dels exàmens de grau de la Universitat. També s’escollia i es proclamava el rector, ja que la catedral vella va ser l’origen de la Universitat.

“Estar en capella”

Torre del Gall

A la part exterior del creuer es troba la torre del Gall.

Aquest cimbori del romànic tardà té dos pisos de finestres, quatre torretes i un terrat cònic adornat amb escames de pedra.

Universitat de Salamanca

L’any 1218 el rei Alfons IX de Lleó va fundar el Studium Generale.

El 1254, el rei Alfons X el Savi li va atorgar la categoria d’universitat.

L’any 1255 el papa Alexandre IV va concedir validesa universal als graus atorgats per ella. En aquest moment la Universitat de Salamanca es va convertir en una de les més famoses universitats d’Europa.

Fins al segle XV no va tenir seu pròpia. Durant aquest període les classes es donaven a la catedral vella que va impartir graus acadèmics fins al 1843.

El primer edifici propi va ser el Col·legi Major de Sant Bartomeu (1401).

El cardenal Pedro Martínez de Luna va ser el promotor de la construcció de les Escoles Majors que és l’edifici històric de la universitat. En aquest edifici s’estudiava pels graus de llicenciat i doctor.

Escoles Majors

L’edifici de les Escoles Majors destaca per la seva façana plateresca de finals del segle XV. Mostra una estructura de tres cossos i cinc carrers.

La decoració presenta un major volum a la part més alta per crear un efecte òptic més real.

Façana

Al primer pis es troba un medalló dels Reis Catòlics que és un homenatge als protectors de la Universitat.

En el segon cos, l’escut de Carles I està envoltat pel collar de l’Orde del Toisó d’Or. Al seu costat els escuts amb l’àliga bicèfal de l’Imperi i l’àliga de Sant Joan.

A l’últim pis hi ha la representació del papa com a promotor de la Universitat.

Antigament la luxúria era representada per una granota.

Actualment hi ha la tradició entre els estudiants de què per aprovar els estudis cal localitzar-la a la façana de la Universitat.

La granota sobre la calavera ha esdevingut un símbol de Salamanca.

Fra Luís de León

L’estàtua de fra Luís de León presideix la plaça del Pati d’Escoles.

Plaça del Pati d’Escoles

En aquesta plaça es troben l’edifici de les Escoles Menors i l’Hospital de l’Estudi. Al centre de la plaça hi ha un monòlit que commemora els 800 anys d’història de la Universitat de Salamanca amb el lema dèiem ahir, direm demà.

A les Escoles Menors es  cursaven els estudis necessaris per accedir a la universitat.

L’edifici del segle XV destaca per la portada de dos arcs de mig punt i un cos amb els escuts de l’emperador Carles I. Tanca la façana un fris amb un escut pontifici i dos medallons que representen a sant Pere i sant Pau.

L’Hospital de l’Estudi és la construcció més antiga de la plaça. S’allotjaven els estudiants amb pocs recursos econòmics.

A l’edifici destaca el timpà amb una imatge de sant Tomàs d’Aquino que és el patró dels estudiants i professors. Més amunt es troba un escut del regne de Castella.

Actualment acull el rectorat de la Universitat.

Escoles Menors

Les Escoles Menors s’organitzen al voltant d’un pati d’una sola planta que destaca pels arcs mixtilinis.

Amb motiu dels 800 anys d’història la Universitat ha organitzat diferents activitats entre les quals destaquen l’exposició l’Arca de Noè de Miquel Barceló.

En aquest pati s’exposen un conjunt de llumins usats de nom 14 Allumettes que simbolitzen la brevetat de tot.

Cel de Salamanca

En una de les sales que envolten el pati de les Escoles Menors es conserva una pintura mural coneguda com el Cel de Salamanca.

Aquesta obra de Fernando Gallego (1473) formava part de la volta de l’antiga biblioteca. Es representen els signes zodiacals, els vents i algunes constel·lacions.

Història acadèmica

Entre els segles XV i XVI la Universitat de Salamanca va tenir una gran ascendència en l’àmbit espanyol.

La influència d’Espanya en el context americà i la fundació de les primeres universitats americanes (1551) que van seguir el model salmantí van possibilitar un moment de prestigi, expansió i atracció d’estudiants nacionals, europeus i americans (6500 alumnes).

A finals del segle XVII les càtedres de Dret i Teologia eren les més importants.

En aquesta època els humanistes de l’Escola de Salamanca van desenvolupar el concepte de Dret Internacional. Eren seguidors de Francisco de Vitoria.

El segle XVIII va impulsar els estudis de medicina, física, matemàtiques i lletres clàssiques.

Segle XIX

El segle XIX comença el declivi de la Universitat amb la destrucció dels seus edificis per la invasió francesa.

L’any 1845 els governs d’Espanya impulsen la Universitat de Madrid. La doten de l’exclusivitat dels doctorats en detriment de Salamanca.

El 1852 perd la categoria d’universitat pontifícia.

A finals del segle només s’impartien les assignatures de dret i filosofia i lletres.

Segle XX

A partir dels anys seixanta del segle XX va anar recuperant estudiants. Al voltant de 7700 alumnes estaven interessats en filosofia i lletres (dones) i medicina (iberoamericans).

La Universitat de Salamanca coordina 9 campus repartits entre les províncies de Salamanca, Àvila i Zamora. Té 26 facultats i escoles superiors i 12 centres d’investigació.

L’ensenyament de l’espanyol atrau molts estudiants estrangers mitjançant els cursos internacionals.

Actualment manté un alumnat estable de 30.000 estudiants.

Paranimf

A la primera planta de les Escoles Major es troba el paranimf.

Durant el segle XVI l’aula va ser restaurada per dotar-la de més aforament per Rodrigo Gil de Hontañón.

Destaca el pendó del príncep Joan, fill dels Reis Catòlics i senyor de Salamanca, que el va regalar a la Universitat.

En aquest espai se celebren les cerimònies solemnes de la Universitat com l’entrega de premis, l’apertura i clausura del curs acadèmic i el nomenament dels doctors.

VIII Centenari

Miquel Barceló ha dissenyat el logotip del VIII Centenari de la Universitat de Salamanca.

Investidura doctoral

La investidura doctoral és el dia de Sant Tomàs d’Aquino.

Aquest és un gran esdeveniment on les autoritats universitàries i els professors recorren el claustre de les Escoles Majors fins al paranimf.

Encara hi ha el costum de pintar un vítor  amb el nom del doctor per part dels seus companys.

Miguel de Unamuno

Miguel de Unamuno és una personalitat lligada a la història de la Universitat de Salamanca.

L’any 1900 com a catedràtic de Llengua Grega va pronunciar el discurs d’apertura del curs acadèmic. Les seves propostes educatives van resultar tan renovadores que van propiciar el seu nomenament com a rector de la Universitat.

El 1914, el seu activisme polític republicà en contra del rei Alfons XIII va provocar la seva destitució com a rector. Va ser desterrat a l’illa de Fuerteventura i més tard es va exiliar a França.

El 1930 va ser aclamat popularment en entrar a Espanya. Va tornar a Salamanca per exercir com a catedràtic de Llengua Castellana, rector i rector vitalici.

L’any 1936 va ser destituït arran de l’enfrontament que va mantenir amb el representant militar al paranimf de la Universitat. En aquest moment va pronunciar la cèlebre frase: “vencereu, però no convencereu”.

Aula de fra Luís de León

L’aula de fra Luís de León és la més emblemàtica de la Universitat.

Conserva el mateix aspecte de quan va ser restaurada a finals del segle XVI per Rodrigo Gil de Hontañón. Manté l’escó reservat a les autoritats. L’emperador Carles V va escoltar des d’aquest lloc una lliçó del jurista fra Francisco de Vitoria. En aquesta aula s’ensenyava teologia.

Aquest mestre dominic va exercir les càtedres de Teologia i Filosofia. Per les seves interpretacions de la Bíblia va ser empresonat  entre 1572 i 1576. En el seu retorn a la Universitat va pronunciar la famosa frase: “dèiem ahir…“.

Diversos segles després, Miguel de Unamuno va utilitzar la mateixa expressió quan va ser restituït com a rector de la Universitat.

Claustre

El claustre mostra un sostre enteixinat mudèjar de fusta policromada.

Primer pis

Al voltant del pati es distribueixen les diferents aules i la capella.

Al centre es troba la sequoia portada d’Amèrica.

Per sobre sobresurt el campanar de la capella que té forma d’espadanya.

Capella de Sant Jeroni

Reial Capella de Sant Jeroni va ser dissenyada per Simón Gavilán Tomé el 1761.

La pintura central del retaule representa el Jurament de la Immaculada Concepció.

Al segon cos un medalló daurat representa sant Jeroni que és el protector de la capella.

En un lateral està ubicat el cenotafi de fra Luís de León del segle XIX.

Escala de la Universitat

L’escala de la Universitat va ser construïda el segle XVI.

La seva iconografia representa les etapes de la vida dels estudiants.

Cal superar diverses proves a cada època.

Al primer tram es mostren les temptacions i el perill de la joventut. Al segon es representa la maduresa amb el control de les passions. A l’últim se celebra l’obtenció del doctorat.

Segon pis

La galeria de la biblioteca va ser construïda durant el segle XVI en el segon pis de l’edifici.

A la part exterior per sota de les finestres hi ha 7 quadres amb una finalitat moralitzant pels estudiants. Aquests murals es coneixen com els enigmes. Queden representats la moderació, l’amor, la saviesa, la moral, la justícia, la concòrdia i el pas cíclic del temps.

També destaca el sostre enteixinat mudèjar.

Biblioteca

L’actual biblioteca de la Universitat va ser reconstruïda durant el segle XVIII.

De planta rectangular està coberta amb volta de canó suportada amb arcs faixons que descansen sobre mènsules.

La porta d’accés pertany a l’anterior edificació que amb problemes estructurals es va destruir el 1664.

La Clerecia – Universitat Pontifícia de Salamanca

Introducció històrica

La Clerecia de Salamanca és el nom que rep l’antic Reial Col·legi de l’Esperit Sant de la Companyia de Jesús.

Va ser fundat l’any 1611 per la reina Margarida d’Àustria amb el suport del seu espòs, el rei Felip III.

L’objectiu del projecte era la formació de jesuïtes per adoctrinar les colònies americanes i combatre el protestantisme d’Europa.

La seva construcció va ser dissenyada per l’arquitecte reial Juan Gómez de Mora i va durar més de 150 anys. El conjunt està format per tres edificis: l’església, el col·legi i la residència.

L’any 1767 els jesuïtes van ser expulsats d’Espanya per un decret del rei Carles III. Aleshores l’església del col·legi va dependre de la Clerecia de Sant Marc.

Aquest és el motiu del nom com es coneix popularment.

Universitat Pontifícia

Des de 1940 les dependències col·legials són gestionades per la Universitat Pontifícia que va ser creada amb el suport del Papa Pius XII.

La Universitat Pontifícia va ser fundada per restituir les facultats de Teologia i Dret Canònic que no s’impartien a Espanya des de 1852.

Actualment 8 facultats a Salamanca i 3 a Madrid conformen una oferta que atrau uns 7.000 estudiants.

Església

La façana de l’església d’estil barroc mostra un primer cos amb tres portes d’entrada resguardades per columnes corínties.

Al centre es troba una imatge representant a sant Marc. Abans de l’expulsió dels jesuïtes la imatge era la de sant Ignasi de Loiola.

A la part més alta destaca un campanar d’espadanya amb les escultures de la Verge i els reis promotors del col·legi.

El claustre dels Estudis és el pati del col·legi que forma part del conjunt religiós. És un edifici barroc de tres plantes on destaquen la galeria d’arcs de la planta baixa i els balcons amb òculs.

Façana

A la façana de l’edifici es mostren vítors dels doctors.

També a les parets de la casa de les Petxines que es troba davant mateix.

Scala coeli o escala del cel

L’escala del cel permet visitar les dues torres de l’església.

En el seu interior s’exposen les maquetes i la documentació de la construcció. Dos quadres dels seus promotors mostren els reis Felip III i Margarida d’Àustria.

Interior església

L’església consagrada a l’Esperit Sant segueix el model dels temples jesuïtes amb una planta de creu llatina i capelles laterals.

L’interior de l’església destaca per la seva gran cúpula. En el retaule major barroc està representat sant Ignasi de Loiola que va ser fundador de la Companyia de Jesús.

Cúpula

La cúpula va ser reformada pels seus problemes estructurals i pels danys del terratrèmol de Lisboa de 1775.

Torres

Vistes de la ciutat de Salamanca.

Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca

L’Arxiu General de la Guerra Civil Espanyola de Salamanca ocupa el Col·legi de Sant Ambròs.

Aquest centre volia allotjar els nens orfes.

Va ser renovat el 1720 per Joaquin de Churriguera.

Destaca la seva façana de dos pisos. Es mostren els escuts del capítol catedralici, una imatge de sant Josep amb el Nen i una representació de la Caritat.

Actualment alberga el Centre Documental de la Memòria Històrica.

Casa Lis – Museu d’Art Noveau i Art Decó de Salamanca

La casa Lis de Salamanca és un palau modernista que va ser construït per Miguel Lis l’any 1905.

La façana principal i la part del darrere tenen un gran desnivell. Va ser resolt amb una galeria o mirador de dos pisos que està decorada amb vidrieres.

Actualment alberga la col·lecció d’art decó de Manuel Ramos amb peces de porcellana, vidre i nines.

Pont Major de Salamanca

El pont Major o Romà de Salamanca formava part de la Via de la Plata que unia Mèrida i Astorga.

Ha sofert múltiples  reconstruccions com a resultats de les inundacions del riu Tormes. Encara conserva els 15 arcs originals que es troben més a prop de la ciutat.

Parc

A prop del pont hi ha una escultura d’un verro celtiber que es va trobar a les excavacions del turó de Sant Vicenç.

També hi ha una representació de l’obra literària anomenada El Lazarillo de Tormes.

Muralla medieval

Al costat del riu es troben les restes de la muralla medieval de la ciutat.

El traçat envoltava la zona de les catedrals fins a la Clerecia.

Convent de Sant Esteve de Salamanca

Introducció històrica

El convent de Sant Esteve de Salamanca va ser construït el segle XIII per l’Orde dels Dominics.

Aquests religiosos van fundar l’Estudi General dels Dominics d’Espanya l’any 1299.

Aquest centre d’estudi i docència va impulsar les càtedres de Teologia de la Universitat de Salamanca i de Sant Esteve.

Fra Diego de  Deza que era el preceptor del príncep Joan  va resultar el protector de Colom en el seu viatge a les Índies.

Arran del descobriment d’Amèrica, els dominics van marxar cap al Nou Món amb una missió evangelitzadora.

Fra Francisco de Vitoria de l’Escola  de Salamanca va ser el precursor del dret internacional i defensor dels drets dels indígenes.

Convent i Església

Els edificis actuals s’aixequen  durant el segle XVI pel promotor Juan Alvárez de Toledo.

A finals del segle XIX el convent va ser utilitzat com a Museu Provincial. D’aquesta manera va evitar la ruïna provocada per la invasió francesa de 1809 i més tard la desamortització del 1835.

L’any 1897 va tornar a recuperar la seva funció original d’Estudi General. Finalment es converteix en facultat de Teologia (1947).

La façana representa un  gran retaule on destaca un calvari a la part més alta. En el relleu central es mostra la lapidació de sant Esteve del segle XVII realitzada per Juan Antonio Ceroni.

Convent de les Dueñas de Salamanca

El convent de les Dominiques Dueñas de Salamanca es troba davant mateix del convent de Sant Esteve.

Aquest convent va ser fundat el 1419 amb les donacions de Juana Rodríguez, esposa del comptador major de Castella.

Al segle XVI es van construir l’església i el claustre per integrar el monestir.

A l’exterior destaca la portada de l’església amb la imatge de la Verge i el Nen. També es mostren els medallons de sant Pere i sant Pau.

Plaça de Colom de Salamanca

El palau de la Salina del segle XVI va ser heretat per Juan Alonso de Fonseca que tenia la concessió de l’estanc de la sal. Aquest és el motiu del seu nom.

Actualment l’edifici alberga la Diputació Provincial.

El temple de la Santíssima Trinitat-Sant Pau del segle XVII conserva la façana del convent dels Trinitaris Descalços.

Actualment és la seu de la confraria de la Congregació de Jesús Rescatat i Nostra Senyora de les Angoixes.

La plaça de Colom rep el nom per l’estàtua del descobridor del nou món que està situada al centre d’aquesta.

Torre del Clavero

La torre del Clavero formava part de la casa senyorial del guarda o clavero de l’Orde d’Alcàntara. D’aquí el seu nom.

Mostra una planta quadrangular que a la part alta es converteix en octogonal.

Església de Sant Marc de Salamanca

L’església de Sant Marc de Salamanca és un temple romànic del segle XII que va ser donat pel rei Alfons IX als clergues de Salamanca.

L’any 1767 la Reial Clerecia de Sant Marc va rebre del rei Carles III el col·legi de la Companyia després de l’expulsió dels jesuïtes.

Al nord de la ciutat medieval s’aixeca aquest temple de planta circular. A l’exterior mostra un campanar en forma d’espadanya.

Interior

A l’interior presenta una planta basilical de tres naus amb una capçalera de tres absis semicirculars. Aquests estan adaptats a la forma circular externa.

Passeig nocturn del nucli antic de Salamanca

Universitat de Salamanca

Catedrals Nova i Vella

Hort de Calixto y Melibea

L’Hort de Calixto i Melibea és un jardí situat per sobre de la muralla. Fernando de Rojas és l’autor de la novel·la la Celestina que està ambientada en Salamanca.

Clerecia – Casa de les Petxines

Plaça Major

El gran elefant dret és la peça estrella de l’exposició l’Arca de Noè. Miquel Barceló ha cedit aquesta obra pel VIII Centenari de la Universitat de Salamanca.