Autor: | 09 / 07 / 2018 | Categories: Ruta de la Lavanda per la regió Provença-Alps-Costa Blava de França - Europa (Inici: Avinyó - Final: Arle) (2018) | Etiquetes: Escapada Rural | Sense comentaris

L’Ajuntament de Rossilhon ocupa una casa senyorial del segle XVIII i dona nom a la plaça major del poble.

El color torrat de l’edifici recorda que la vila es troba en el cor del jaciment d’ocre més gran del món.

Rossilhon

Rossilhon és un municipi rural del departament de Valclusa de la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Està situat entre el massís del Luberon i els monts de Valclusa.

És conegut per l’ocre de les grans pedreres del seu voltant que van ser explotades fins al segle XX.

En l’actualitat el turisme és la base de la seva economia.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 1.303 habitants.

Pedreres d’ocres de Rossilhon

L’ocre d’aquestes terres és un mineral terròs compost per argila i òxid de ferro de colors groguencs i vermellosos.

Breu introducció històrica

Entre 1780 i 1785 Jean Astier va redescobrir les propietats de les sorres de la regió i els seus colors inalterables.

En el segle XIX s’obren pedreres i fàbriques d’ocres per abastir la gran demanda de tints naturals.

Els conflictes mundials del segle XX i els colorants artificials provoquen el tancament dels jaciments i les seves factories.

A partir de la dècada de 1980 el turisme amb les seves visites ha substituït aquesta indústria minera.

Plànol de Rossilhon

Vila de Rossilhon

Aquest poble que està enfilat a un turó escarpat està catalogat com dels més bonics de França.

A la part més alta del poble hi havia la ciutat medieval.

Plaça de la Mairie

La plaça de l’Ajuntament és el centre neuràlgic de la vila i l’accés al recinte fortificat anomenat Castrum.

Castrum

La torre del Rellotge que va ser remodelada durant el segle XIX com a campanar era l’antiga porta del Castrum.

Aquest barri rep el nom de Bistoire perquè unia dues torres de la muralla.

Carrers

Els carrers de la vila són estrets i sinuosos i les façanes dels edificis mostren els colors de les pedreres de la zona.

Galeries

Una quinzena de galeries d’art representen als nombrosos artistes que han escollit la vila dels ocres com a font d’inspiració.

Plaça de la Poste

En aquesta plaça es troba un taller de ceràmica d’argiles de la Provença que pinta totes les peces a mà.

També es conserva en un racó de la mateixa una petita font que servia per abreujar el bestiar.

Una pedra rodona situada en el carrer de la Poste localitza el molí d’oli històric del poble.

Mirador

En el camí que porta al sender dels ocres hi ha un mirador de la vall del Luberon.

L’agricultura d’aquesta vall destaca pel conreu de vinyes amb una IGP anomenada Vins del País.

Sender dels ocres

El sender dels ocres és un recorregut pel jaciment miner que ha estat remodelat per la mà de l’home i de l’erosió.

A l’entrada del camí hi ha un rellotge de sol amb la inscripció en llatí que significa sense sol mut.