Autor: Pere | 24 / 08 / 2019 | Categories: Ruta per la província d'Osca de la comunitat autònoma d'Aragó – Espanya (Inici: Osca – Final: Graus) (2019) | Etiquetes: Catedral, Escapada Rural, Romànic | Sense comentaris
La Catedral de Sant Vicent i Sant Valeri de Roda d’Isàvena va ser la seu del bisbat de Roda entre els anys 956 i 1149.
L’edifici romànic llombard del segle XI i XII va ser reformat durant el segle XVIII construint el pòrtic i la torre de la façana sud.
Roda d’Isàvena
Roda d’Isàvena és una població de la comarca de la Ribagorça que pertany a la província d’Osca de la comunitat d’Aragó.
La vila que està situada en un promontori va ser fortificada per la seva posició predominant sobre la vall del riu Isàvena.
La catedral va conservar durant segles el manuscrit en llatí del Còdex de Roda de finals del segle X.
El cens de 49 habitants li atorga ser la població més petita d’Espanya amb un temple catedralici.
-
- Roda d’Isàvena
Ermita de la Mare de Déu del Pilar
Aquesta ermita està situada a la vora del turó on s’assenta Roda d’Isàvena.
-
- Ermita de la Mare de Déu del Pilar
Breu introducció històrica de Roda d’Isàvena
L’any 872 la Ribagorça esdevé independent del comtat de Tolosa.
Roda d’Isàvena va ser la capital del comtat de Ribagorça i bressol del regne d’Aragó.
L’any 1006 Abd El Malik va destruir la vila i el 1010 va ser recuperada pels cristians.
El 1030 s’inicia la nova catedral sota el regnat de Sanç III de Pamplona i senyor dels comptats de Sobrarb i Ribagorça.
L’any 1149 va ser extingit el bisbat de Roda d’Isàvena quan va ser traslladada la seu a Lleida.
A patir d’aquesta data la catedral va tenir el rang eclesiàstic de priorat.
L’any 1979 el lladre d’art Eric el Belga va saquejar la catedral de Sant Vicent i Sant Valeri.
En l’actualitat pertany a la diòcesi de Barbastre-Monsó.
Mapa de localització de Roda d’Isàvena
Entrada de Roda d’Isàvena / Plànol de la Catedral de Sant Vicent i Sant Valeri
Portal de Santa Anna
Aquesta porta va ser un dels accessos del poble de Roda d’Isàvena.
Plànol de la Catedral
Plànol de la Catedral de Roda d’Isàvena.
-
- Portal de Santa Anna
-
- Plànol
Catedral de Sant Vicent i Sant Valeri de Roda d’Isàvena
La seu catedralícia de 1030 va ser consagrada sant Vicent màrtir i sant Valeri del qual vas ser traslladades les seves restes.
La catedral té planta basilical de tres naus amb tres absis semicirculars, torre i pòrtic a la façana sud i claustre al nord.
Façana principal
La façana principal de 1728 està formada per un porxo de cinc arcs de mig punt rebaixats decorats amb esferes,
Per sobre d’aquest hi ha un frontó triangular amb la imatge de sant Vicent.
Portada
La portada romànica del segle XIII presenta arcs de mig punt amb sis arquivoltes que descansen sobre capitells i columnes.
El guardapols està decorat amb puntes de diamant.
Torre
La torre campanar del segle XVIII té planta hexagonal de tres cossos rematada per una cuculla piramidal.
-
- Façana principal
-
- Portada
-
- Torre
Capitells
Els capitells de la dreta mostren La Fugida d’Egipte, un cavaller armat, L’Epifania, La Visitació, La Nativitat i L’Anunciació.
Els de l’esquerre El Paradís, sant Miquel contra el drac, El Sacrifici d’Isaac, el bisbe Ramon i sant Miquel pesant les animes.
També La Purificació de la Mare de Déu i La Presentació al temple.
Porta
La porta de fusta de finals del segle XIII és d’estil mudèjar amb decoració d’estrelles de sis puntes i dos tiradors.
-
- Esquerre
-
- Porta
-
- Dreta
Nau central
La nau central coberta amb volta de canó apuntada està suportada per arcs faixons apuntats i formers de mig punt sobre pilars.
Al final de la nau està situada la capçalera amb un presbiteri i tres criptes en diferents nivells.
-
- Nau central
Presbiteri
El presbiteri i l’altar major s’aixequen sobre la nau central per sobre de la cripta.
Cripta
La cripta central que va ser reformada l’any 1115 pel bisbe Ramon conserva el seu sarcòfag romànic.
-
- Presbiteri
-
- Cripta
Altar
L’altar està suportat per quatre àngels amb els símbols dels quatre evangelistes.
Calvari
El calvari original que va ser destruït durant la Guerra Civil Espanyola només conserva la imatge de sant Joan.
-
- Altar
-
- Calvari
-
- Sant Joan
Mare de Déu
Una Mare de Déu amb el Nen presideix la cripta.
Sarcòfag
Aquest sarcòfag situat en l’altar major de la cripta presenta quatre escenes de la Mare de la Mare de Déu i la infància de Jesús.
Són L’Anunciació, La Visitació, La Nativitat i L’Epifania i en els laterals La Fugida d’Egipte i sant Ramon bisbe.
-
- Mare de Déu
-
- Sarcòfag
-
- Sant Ramon bisbe
-
- La Fugida d’Egipte
Peus
Als peus de la nau central es troba el cor.
Orgue
L’orgue que està situat sobre el cor és de 1653.
-
- Peus
-
- Orgue
Cor
El cor renaixentista de fusta de noguera va ser finalitzat l’any 1720.
Mitra
Aquesta és la mitra de sant Ramon que va ser treta del sarcòfag.
Cadira
La cadira de sant Ramon de fusta de boix amb motius d’animals fantàstics va ser robada per Eric el Belga.
-
- Cor
-
- Mitra
-
- Cadira
Cripta nord
La cripta nord que està dedicada a sant Valeri conserva les pintures romàniques del segle XIII.
Destaquen el Pantocràtor amb els símbols dels evangelistes i dues escenes de sant Joan Baptista i sant Miquel.
-
- Sant Joan Baptista
-
- Pantocràtor
-
- Sant Miquel
Claustre
El claustre del segle XII de planta quadrangular amb quatre galeries té en el centre l’únic aljub de la població.
-
- Claustre
Galeries
Les galeries cobertes de fusta estan tancades per arcs de mig punt suportats per columnes amb capitells geomètrics i vegetals.
Per la part interna d’aquestes discorre una imposta d’escacat jaquès.
-
- Galeries
-
- del claustre
Inscripcions
Les inscripcions funeràries dels segles XII i XIV de l’intradós dels arcs són una particularitat d’aquest claustre.
Absis
L’exterior dels tres absis semicirculars estan decorats amb elements d’estil llombard com les arcuacions cegues i les lesenes.
Capella de Sant Agustí
Aquesta capella consagrada pel bisbe Ramon l’any 1107 es mostra a l’exterior amb un petit absis semicircular.
Refectori
L’antic refectori del claustre ofereix actualment un servei de restauració.
-
- Absis
-
- Capella de Sant Agustí / Refectori
Priorat
Aquest palau fortificat de primers del segle XVI que s’aixeca darrere de la catedral va ser la residència del prior.
-
- Priorat
Deixeu un comentari