Autor: | 22 / 07 / 2019 | Categories: Ruta per Ligúria i Vèneto d'Itàlia - Europa (Inici: Sanremo - Final: Venècia) (2019) | Etiquetes: Arxiconfraria, Basílica, Capella, Catedral, Escapada Urbana, Oratori, Universitat | Sense comentaris

La basílica de Sant Antoni de Pàdua custòdia les relíquies del Sant (1195- 1231) i el seu sepulcre.

L’edifici que va ser construït entre els anys 1232 i 1310 és un santuari venerat pels pelegrins de tot el món cristià.

Aquesta pontifícia basílica menor està administrada pels franciscans de l’orde dels frares menors conventuals.

Pàdua

Pàdua és la capital de la província homònima de la regió del Vèneto.

Capital cultural des del segle XIV sobretot per la contribució de Giotto amb els frescos de la capella dels Scrovegni (1305).

És una ciutat universitària amb més de 58.000 estudiants i un destí religiós de més de 6,5 milions de pelegrins anuals.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 210.440 habitants.

La travessen el riu Brenta pel nord i el riu Bacchiglione que entra a la ciutat a través d’una xarxa de canals.

Breu introducció històrica de Pàdua

Edat antiga

Segons una llegenda de poca acceptació Pàdua va ser fundada l’any 1032 aC pel príncep troià Antenore.

Cap al 589 aC la cultura dels paleovenetis va establir-se entre el riu Brenta i el riu Bacchiglione.

L’any 49 aC l’antiga Patavium que era travessada per la via Gallica va assolir l’estatus de ciutat romana.

Edat mitjana

Les invasions dels huns (452), els llombards (601) van despoblar la zona fins a l’arribada de Carlemany a finals del segle VIII.

Durant els segles XI i XII el territori va pertànyer al Regne d’Itàlia que formava part del Sacre Imperi Romanogermànic.

L’any 1164 com a municipi lliure va formar part de la Lliga Llombarda contra el rei germànic Frederic Barba-roja.

El 1222 va ser fundada la Universitat que és la segona més antiga d’Itàlia.

L’any 1318 comença la senyoria dels Carrarresi amb Giacomo I de Carrara com a capità del Poble.

Els Carrara (segle XIV) va mantenir el poder de la ciutat enfrontada a les famílies Scaligeri de Verona i Visconti de Milà.

Edat moderna

L’any 1405 Pàdua sucumbeix davant del poder de la República de Venècia.

Durant els quatre segles següents de domini venecià va gaudir d’un període de pau i prosperitat amb alguna excepció.

Durant la guerra de la Lliga de Cambrai (1509) la ciutat va rebutjar el setge i més tard van acabar de construir-se les muralles.

La Universitat que va esdevenir seguidora del pensament d’Aristòtils va incorporar estudiants i professors de tota Europa.

Galileu Galilei (1564-1642) va ser un dels seus professors.

Edat contemporània

L’any 1797 Napoleó va derrotar la república veneciana i amb el Tractat de Campofornio Pàdua va ser cedida a Àustria.

Després de la derrota napoleònica l’any 1815 va passar a formar part del regne Llombard-Vèneto de l’imperi dels Habsburg.

L’any 1848 la ciutat va viure una insurrecció liderada pels universitaris contra el domini austríac.

El 1866 Pàdua va formar part del Regne d’Itàlia després de la Tercera Guerra d’Independència.

Segle XX

Durant la Primera Guerra Mundial Pàdua va ser una de les seus de l’exèrcit italià.

Prop de la ciutat el rei Víctor Manuel III va establir la seva residència i també es va firmar la pau del conflicte (1918).

Pàdua va ser la seu del Ministeri d’Educació Nacional de la República Social Italiana (1943-1945) de Mussolini.

La Universitat de Pàdua va participar en la Resistència contra aquesta república.

Durant la Segona Guerra Mundial la ciutat va ser devastada pels bombardejos aliats.

La postguerra va representar un desenvolupament econòmic gràcies a la seva ubicació geogràfica.

Dècada 1970

La crisi social i política dels anys setanta d’Itàlia van irrompre a la comunitat de la universitat de Pàdua.

Les Brigades Roges van actuar per primera vegada a Pàdua (1974) assassinant dos militants de dretes.

En aquesta època també hi havia a la ciutat grups neofeixistes.

Plànol de Pàdua

Localització

3 – Museus Cívics dels Eremites / 4 – Església dels Eremites / 15 – Palau del Mont de Pietat / 16 – Torre del Rellotge – Palau de Capitania / 17- Loggia de la Gran Guàrdia / 18 – Cafè Pedrocchi  / 23 – Palau de la Raó / 24 – Universitat d’Estudis de Pàdua / 25 – Catedral de Santa Maria Assumpta / 27 – Tomba d’Antenore / 38 – Basílica de Sant Antoni / 39 – Oratori de Sant Jordi – Escola del Sant / 46 – Basílica i Abadia de Santa Justina / 49- Palau Zabarella / 66 – Casa de Galileu / 118 – Ajuntament – Palau Moroni

Església dels Eremites de Pàdua

L’església que està dedicada als sants Felip i Jaume el Menor va ser construïda per l’orde dels ermitans de Sant Agustí.

Aquests frares agustinians van construir el convent a partir de 1276 i van romandre fins al 1806.

Actualment el temple parroquial pertany a la diòcesi de Pàdua i els claustres estan ocupats pels Museus Cívics de Pàdua.

Danys

L’església i el convent que van ser molt danyats durant la Segona Guerra Mundial han estat completament restaurats.

Façana

La façana que presenta quatre arcs cecs i un pòrtic central destaca per la rosassa a la part superior.

Nau

L’església presenta una única nau amb una capçalera de tres absis i quatre capelles laterals al costat sud.

El sostre de fusta té forma de vaixell invertit.

Crucifix

El crucifix de l’altar major és del 1367.

Altar

L’altar policromat reuneix les estàtues laterals dels sants patrons Felip i Jaume el Menor.

Sepulcre

A prop de l’entrada destaca el monument funerari de Jacopo II de Carrara (1350) que va senyor de Pàdua.

L’epitafi és del seu amic Francesco Petrarca (1304-1374).

Capella major

La paret esquerra de la capella major conserva els frescos de Guariento di Arpo (1310-1370).

Estan representades les històries dels sants Felip, Jaume i Agustí.

Capella Ovetari

La capella té restaurats els frescos de les dues parets (1449-1459) dedicats als sants Sant Jaume el Major i Cristòfor.

A l’esquerra hi ha sis plafons de la vida del primer que estan pintats per Andrea Mantegna.

Capella dels Scrovegni de Pàdua

Enrico Scrovegni va construir l’any 1300 el seu palau i la capella dedicada a la Mare de Déu de la Caritat.

Aquest ric prestador va encarregar a Giotto la decoració d’aquest oratori privat i futur mausoleu familiar.

Museus Cívics

El complex museístic ocupa els antics claustres del convent de l’orde dels agustinians.

Capella dels Scrovegni

La capella acull els frescos de Giotto de principis del segle XIV que és considerat la seva obra mestra.

Aquest espai forma part dels Museus Cívics de Pàdua.

Giotto

El pintor florentí Giotto di Bondone ( 1267- 1327) és l’autor del cicle pictòric dels frescos de la capella dels Scrovegni.

Tota la superfície de la capella és un conjunt iconogràfic unitari inspirat en la teologia de Sant Agustí.

Són 38 requadres pintats entre 1303 i 1305 dedicades a La Salvació com a eix central:

  • El Judici Universal
  • La Vida de Joaquim i Anna
  • La Vida de Maria
  • La Història de Jesús
  • Virtuts i Vicis

Judici Universal

A la contra façana es presenta El Judici Universal que és el final de l’itinerari cristià.

Presideix la figura de Crist acompanyat pels àngels i apòstols, dos àngels que divideixen els elegits i condemnats i l’Infern.

Destaca la figura d’Enrico Scrovegni que entrega la capella a la Mare de Déu.

Volta

El blau estrellat de la volta presenta a Crist Salvador i la Mare de Déu amb el Nen.

També reis i patriarques de l’Antic Testament.

Arc

En l’arc de triomf es mostra L’Anunciació que és el principi de la salvació del cristianisme.

Joaquim i Anna / Maria

A la dreta de l’arc es mostren els episodis de La Vida de Joaquim i Anna i a l’esquerra escenes de La Vida de Maria.

A la franja del mig de les dues parets es mostren La Història de Jesús.

Jesús

La Història de Jesús comença a la Nativitat fins a Pentecosta.

Virtuts i Vicis

La franja inferior de les parets de la nau presenten figures al·legòriques de les set Virtuts (dreta) i set Vicis (esquerra).

Altar

L’altar que està dedicat a la Mare de Déu i el Nen presenta tres escultures de marbre de Giovanni Pisano.

Darrere d’aquest està col·locat el sarcòfag d’Enrico Scrovegni.

Absis

La decoració pictòrica que és de finals de la segona dècada del segle XIV representa els últims episodis de Maria.

És obra d’un anònim seguidor de Giotto anomenat “Mestre del cor Scrovegni”.

Nucli antic de Pàdua

El nucli antic s’articula al voltant de les places de l’Erbe, de la Frutta i dels Signori.

Els edificis més significatius són: Ajuntament, palau de la Raó, torre del Rellotge i palau de Capitania.

També històrics com: cafè Pedrocchi, palau dels Ancians, palau dels Deutes, palau del Podestà i loggia del Consell.

Plaça Cavour

En el centre de la plaça es troba l’estàtua del comte de Cavour (1810-1861) que va ser el primer ministre del Regne d’Itàlia.

Cafè Pedrocchi

Aquesta cafeteria inaugurada l’any 1772 per Antonio Pedrocchi és propietat del municipi de Pàdua (1891).

És conegut com el cafè sense portes, ja que fins al 1916 restava obert de dia i de nit.

La planta superior acull el Museu del Ressorgiment i de l’època contemporània.

Estàtua

Aquesta estàtua de nom Figura Gran a la gatzoneta va ser donada l’any 1973 pel seu autor Emilio Greco a la ciutat.

Complex Ajuntament

L’Ajuntament de Pàdua que ocupa el palau Moroni agrupa diferents palaus i edificis de diferents èpoques:

  • Palaus de la Raó, del Consell, dels Ancians, del Podestà i dels Deutes
  • Ajuntament i torre dels Ancians

Ajuntament

Aquesta ala de l’edifici que va ser inaugurat l’any 1922 rep el nom de l’arquitecte Moretti i l’enginyer Scarpari.

Va ser dissenyat com un accés imponent per commemorar les víctimes de la Primera Guerra Mundial.

Destaca la torre sobre el pòrtic de l’entrada i per sobre l’escultura de bronze anomenada Victòria Alada.

Palau del Consell / Palau i torre dels Ancians

Aquest palau del segle XI era la seu del Consell de la Ciutat que estava situat en el segon pis de l’edifici.

La torre cívica dels Ancians (1295) albergava una campana d’un botí de guerra que va ser refosa el 1895 per l’actual.

El Consell d’Ancians que representava les arts de la ciutat es reunia en el palau situat a l’esquerra de la torre.

Plaça de la Frutta

Aquesta plaça durant molts segles ha estat el centre comercial de la ciutat.

Actualment se celebra mercat de fruita i verdura i també del sector no alimentari.

Pàdua conserva molts edificis amb arcades i és la segona ciutat en quantitat després de Bolonya.

Palau de la Raó

L’edifici de 1218 que albergava els jutjats va ser cobert per una volta i ampliat a les places per dues loggies bessones (1306).

La gran sala superior que va funcionar com a seu judicial fins a l’any 1797 s’utilitza per exposicions i recepcions públiques.

Botigues

Algunes de les botigues més antigues de Pàdua estan situades sota les loggies dels palaus del Consell i de la Raó.

Plaça de l’Erbe

Aquesta plaça de mercat també celebrava les festes populars de Pàdua.

Actualment té parades de fruita, verdures, flors i grans.

Església de Sant Cancià

L’església va ser consagrada l’any 1757 i és l’única de Pàdua que oficia els dies festius una missa de ritu romà.

Palau dels Deutes

L’anterior palau del segle XIII va albergar les presons de la ciutat fins al segle XIX.

L’edifici actual d’estil neoromànic va ser construït l’any 1874.

Palau del Podestà

El primer palau va ser construït durant el segle XIII com a residència del podestà que representava a la ciutat.

Va ser reconstruït a partir de 1539 en el seu aspecte actual, però no va ser completat fins a principis del segle XX.

La font monumental ubicada entre les dues ales del palau és de 1930.

Plaça dels Signori

La plaça que rep el nom pels senyors Carraresi va ser erigida durant el segle XIV per Ubertino da Carrara.

Ha estat un espai de celebracions públiques dominat per la torre del Rellotge situada a l’oest de la plaça.

A l’est està situada l’església de Sant Climent envoltada de cases medievals.

Actualment acull un mercat del sector no alimentari i de plantes i flors.

Església de Sant Climent

L’església va ser fundada durant el segle V en honor del papa Climent I i va ser elevada a parroquial el segle XIV.

Actualment és una rectoria subordinada a la Catedral de Santa Maria Assumpta.

La façana del temple que és l’única part visible destaca per la rosassa i pel frontó coronat per l’estàtua de sant Climent.

Loggia del Consell

Aquest edifici renaixentista va ser construït durant el segle XVI com a seu del Gran Consell.

També es coneix amb el nom de Gran Guàrdia perquè va ser una comandància militar durant la dominació austríaca.

Des de 1866 és propietat del municipi i se celebren iniciatives culturals.

Torre del Rellotge

La torre va ser construïda a la primera meitat del segle XIV com a porta fortificada del palau de la família Carraresi.

L’any 1428 va ser reformada en el seu aspecte actual d’estil gòtic i es va instal·lar el rellotge astronòmic.

L’arc de triomf va ser afegit l’any 1531, ja que la plaça i el palau de Capitania eren el centre de poder.

Palau de Capitania

El palau de Capitania va ser la residència del capità que era l’autoritat veneciana sobre Pàdua.

La columna del lleó de sant Marc davant del palau mostra la fidelitat a la República de Venècia.

Les dues ales de l’edifici d’estil manierista que van ser construïdes entre 1599 i 1605  són simètriques.

Actualment alberga oficines municipals i alguns departaments de la Universitat de Pàdua.

Plaça Capitanato

Aquesta plaça va ser el jardí del palau de la família del Carraresi.

Des de la plaça dels Signori s’accedeix per sota de la torre del Rellotge.

Catedral de Pàdua

La Catedral basílica menor de Santa Maria Assumpta és la seu de la diòcesi de Pàdua des del segle IV.

L’actual església que va ser construïda entre els segles XVI i XVIII va ser dissenyada per Miquel Àngel Buonarroti.

La façana inacabada que va ser restaurada després de la Primera Guerra Mundial va incorporar la petita rosassa.

El baptisteri del segle XII està situat a la dreta de la catedral.

Palau del Mont de Pietat

El palau que està situat a la plaça del Duomo va ser reconstruït per acollir el Mont de Pietat (1533).

Aquesta institució financera va ser creada pels franciscans per combatre la usura.

Actualment és la seu de la Fundació Cassa de Risparmio di Padova i Rovigo.

Arc Valaresso

L’arc de triomf que es troba al costat de la catedral va ser erigit a la memòria del capità de la ciutat Alvise Valaresso (1632).

Baptisteri

El baptisteri que va ser construït durant el segle XII i consagrat l’any 1281 està dedicat a sant Joan Baptista.

L’edifici romànic de planta quadrada destaca per la cúpula circular i la decoració amb arcuacions cegues i pilastres.

Durant la dècada de 1370 va ser restaurat i adaptat com a mausoleu del senyor de Pàdua Francesco I da Carrara.

La serva dona Fina Buccazzarini va encarregar la decoració del baptisteri a Giusto de Menabuoi (1330-1390).

Giusto de Menaboui

Giusto de Menaboui (1330-1390) va ser un pintor florentí que va treballar per la família dels Carraresi.

El cicle pictòric del baptisteri sobre La Història de la Salvació són considerats l’obra mestra d’aquest pintor (1375-1378).

Cúpula

La cúpula destaca per l’escena del Paradís amb la figura de Crist Pantocràtor i per sota la Mare de Déu.

Ascensió

En el presbiteri destaca la pintura al fresc de L’Ascensió.

Maria

En aquesta paret posterior es troba la representació de Les Històries de Maria.

Crucifixió

La contra façana està presidida per La Crucifixió.

Sant Joan Baptista

A la paret esquerra es troba representada Les Històries de Sant Joan Baptista.

Absis

La paret de l’absis està decorada amb plafons que mostren escenes de L’Apocalipsi.

Sobre l’altar hi ha un políptic pintat sobre fusta amb la imatge de Mare de Déu amb el Nen al centre.

La cúpula d’aquest espai mostra La Pentecosta.

Universitat de Pàdua

La Universitat de Pàdua va ser fundada l’any 1222 per estudiants i professors de la universitat de Bolonya.

El lema Universa Universis Patavina Libertas designa la gran llibertat acadèmica atorgada a professors i estudiants.

Sempre va ser protegida pel municipi lliure (s. XIII), la senyoria Carraresi (s. XIV) i la República de Venècia (1405-1797).

Entre 1399 i 1813 han conviscut dues universitats amb el mateix rang i diferents rectors:

  • Universitas luritarum (dret civil i dret canònic)
  • Universitas Artistarum (medicina, filosofia, teologia, gramàtica, dialèctica, retòrica i astronomia)

Des del segle XV fins al segle XVIII va convertir-se en el principal centre científic d’Europa.

Durant el segle XIX professors i estudiants van participar activament a la Unificació d’Itàlia (1866).

Després de la Segona Guerra Mundial va ser guardonada amb la medalla d’or del valor militar per la lluita contra el feixisme.

Actualment la Universitat de Pàdua ocupa un dels primers llocs entre les universitats italianes.

Personatges

Galileu Galilei és un dels seus il·lustres professors que va exercir entre 1592 i 1610.

Elena Cornaro es va graduar l’any 1678 i va ser la primera dona del món en obtenir un títol universitari.

Escuts

Els escuts i relleus que decoren l’espai representen els rectors, consellers, professors i sobretot els estudiants.

Palau del Bo

El palau Bo ha estat la seu històrica de la Universitat de Pàdua des de 1493.

El nom prové de la fonda Hospitium Bovis que ocupava la casa comprada per la Universitat.

L’adaptació de l’immoble que va ser inaugurat l’any 1501 s’articulava al voltant del pati antic.

En aquest claustre de dues plantes s’obrien les aules per impartir les classes.

L’any 1932 es va iniciar una gran renovació de l’edifici i va ser construïda una nova ala del palau entorn del pati nou.

Actualment acull el rectorat i la facultat de Dret.

Porta

Aquesta porta de bronze va ser dissenyada per honrar els estudiants morts durant la Primera Guerra Mundial.

L’any 1923 va ser inaugurada pel rei Víctor Manuel III i uns anys després va ser traslladada a aquesta ala del palau.

Via del Santo de Pàdua

Aquest carrer transcorre des del palau de Zabarella (via san Francesco) fins a la basílica de Sant Antoni.

Palau Zabarella

Torre i palau medieval de la família Zabarella que ha estat restaurat a finals del segle XX.

És la seu de la Fundació Bano i espai per exposicions d’art.

Prefectura

La façana renaixentista del palau Sant Esteve va ser construïda l’any 1933.

És la seu de la Prefectura de la província de Pàdua des del 1866.

Dante

El palau Romanin Jacur (segle XV) és un edifici d’estil neogòtic que va ser reconstruït durant el segle XIX.

Una inscripció recorda que va allotjar a Dante Alighieri l’any 1306.

Antenore

Aquest monument del segle XIII s’aixeca per honorar la tomba d’Antenore que se li atribueix la fundació de Pàdua.

Donatel·lo

Donatel·lo (1386-1466) és un escultor florentí que va treballar durant una dècada a Pàdua.

Segons la inscripció va viure en aquesta casa l’any 1450.

Galileu

Galileu Galilei (1564-1642) va ser un físic, astrònom, filòsof, matemàtic i professor de la Universitat de Pàdua.

És considerat el precursor de la ciència moderna per haver introduït el mètode experimental.

La inscripció d’aquesta casa recorda els seus anys de docència a Pàdua entre 1592 i 1610.

Complex antonià de Pàdua

El complex antonià que és propietat de la Santa Seu s’agrupa al voltant de la plaça del Santo:

  • Basílica de Sant Antoni de Pàdua
  • Oratori de Sant Jordi
  • Escola del Sant

Basílica de Sant Antoni de Pàdua

Sant Antoni

Sant Antoni (1195-1231) va néixer a Portugal i a partir de 1220 ingressa a l’orde dels frares menors de sant Francesc d’Assís.

Entre 1227 i 1230 com a ministre provincial del nord d’Itàlia arriba al convent franciscà situat al nord de Pàdua.

Arrelat a la ciutat va morir l’any 1231 i va ser enterrat a l’església Santa Maria Mater Domini d’aquesta comunitat.

L’any 1263 el cos del Sant va ser traslladat a la basílica de Sant Antoni construïda en el seu honor.

Basílica

Aquesta basílica té la característica de reunir diferents estils:

  • la façana d’estil romànic
  • l’absis i els contraforts gòtics
  • les cúpules d’estil bizantí
  • els campanars que recorden els minarets

Gattamelata

Aquest monument d’Erasmo da Nami (1370-1443) conegut com a Gattamaleta és la primera obra de Donatel·lo a Pàdua.

Va ser erigida en honor de qui va ser capità general de República de Venècia.

Façana

La façana presenta quatre grans arcs apuntats i un pòrtic central coronat per una fornícula amb l’estàtua del Sant.

Pòrtic

A la lluneta hi ha una còpia del monograma de Crist entre els sants Antoni i Bernardí d’Andrea Mantegna.

Nau central

L’interior té planta de creu llatina, tres naus separades per pilars i un deambulatori amb capelles radials.

La basílica presenta 115 m de llargada, 55 m a la part més ampla i 38,50 metres d’alçada.

Arca

La tomba del Sant és el lloc més estimat i venerat pels pelegrins que s’acosten a la basílica.

Capella del Sant

La capella actual que ocupa el transsepte és una reconstrucció del segle XVI i XVII.

L’altar de finals del segle XVI que acull la tomba del Sant s’aixeca sobre set graons i està coronat per l’estàtua de sant Antoni.

Presbiteri

El presbiteri destaca per l’altar major que acull el crucifix de bronze de Donatel·lo (1443-1447).

Capella de les Relíquies

Aquesta capella rodona es va construir l’any 1691 després de derrocar l’absis de la basílica.

L’interior d’estil barroc destaca per un grup escultòric de marbre anomenat Sant Antoni a la glòria.

Alberga les relíquies del Sant que van ser traslladades l’any 1745.

Deambulatori

El deambulatori i les capelles radials van ser construïdes durant el segle XV.

Capella de les Benediccions

La capella que estava dedicada a Santa Caterina d’Alexandria va ser el mausoleu de la família Zabarella.

Alguns frescos de la primera meitat del segle XIV es poden atribuir a Giotto.

Capella de Sant Jaume

La capella d’estil gòtic que s’obre a l’interior per cinc arcs apuntats va ser construïda a partir de 1372.

Els frescos de 1470 van ser pintats per Altichiero da Zevio destacant el crucifix de la paret més gran.

Claustre del Capítol

El claustre de 1433 rep el nom per l’accés a la sala capitular dels frares.

També s’anomena de la magnòlia per l’arbre monumental que es troba en el seu interior.

Biblioteca

L’any 1932 aquesta antiga biblioteca del convent de la basílica va adquirir el títol de pontifícia.

Claustre del noviciat

El claustre que va ser construït a finals del segle XV rep el nom pels novicis de l’orde franciscà que hi vivien.

Oratori de Sant Jordi / Escola del Sant de Pàdua

L’oratori (esquerra) va ser construït a partir de 1377 pel marquès Raimondino Lupi com a capella i mausoleu.

La façana mostra un baix relleu de Sant Jordi matant al drac i l’escut del llop de la família.

L’any 1736 es va edificar un nexe entre l’oratori i l’escola del Sant amb una escala interior que porta a la sala de reunions.

Oratori de Sant Jordi

El cicle pictòric dels frescos de la capella és obra d’Altichiero da Zevio (1330-1390).

Contra façana

Aquest espai presenta una representació de La Infància de Crist.

Sepulcre

Aquest és el sarcòfag del promotor de l’oratori.

Altar

La paret de l’altar està presidida per La Crucifixió i per damunt La Coronació de Maria.

Parets laterals

La paret esquerra mostra una representació de La Vida de Sant Jordi.

A la paret de la dreta hi ha escenes de La Vida i martiri de Santa Caterina d’Alexandria i de Santa Llúcia.

Escola del Sant

L’escola de Sant que va ser construïda durant el segle XV és la seu de l’arxiconfraria de Sant Antoni de Pàdua.

L’edifici té l’església a la planta baixa i la sala prioral al primer pis.

Sala prioral

Aquesta sala de reunions que va ser erigida l’any 1504 està decorada amb 15 frescos, 3 llenços i un sostre enteixinat.

A la paret de l’altar es troben dues obres (1510-1511) de Giovani Antonio Requesta conegut com la Corona:

  • Sant Antoni arriba a Pàdua on porta la pau entre els ciutadans amb la força i la suavitat de la seva predicació
  • Sant Antoni s’enfronta al tirà Ezzelino a Verona

Obres

Les obres més destacades són de Ticià Vecellio (1510-1511) que representen els miracles de Sant Antoni:

  • Sant Antoni va parlar un nounat perquè pugui donar fe de l’honestedat de la mare (1511)
  • Sant Antoni torna a lligar el peu d’un jove (1511)
  • Miracle del marit gelós (1511)

També sobresurten les pintures:

  • Prospecció canònica de les restes de Sant Antoni (1512) de Bartolomeo Montagna
  • Trànsit de Sant Antoni (1513) de Gerolamo Tessari
  • Sant Antoni apareix al beat Luca Belludi, predient l’alliberament de Pàdua del domini d’Ezzelino de Filippo da Verona

Prato della Valle de Pàdua

El nom Prato della Valle referia a un gran espai destinat a fires i mercats que estava situat en una zona pantanosa.

L’any 1767 la ciutat de Pàdua que va passar a ser la propietària va dessecar els terrenys.

La plaça actual va ser aixecada a partir de 1775 i és la més gran de Pàdua.

Andrea Memmo va projectar una illa central envoltada per un canal en forma d’el·lipse amb dues fileres d’estàtues.

Aquesta conducció que regulava les inundacions i les pluges també va ser dissenyat com un element estètic.

Segle XX

Les reformes i la urbanització de finals del segle XX han potenciat la funció original de ser un lloc comercial i lúdic.

Actualment hi ha un mercat tradicional de fruites i verdures, d’antiguitats i s’organitzen concerts i festivals de música.

Estàtues

Les 78 estàtues corresponen a personatges històrics, artistes, professors i governants que han tingut vinculació amb la ciutat.

Antenore, Andrea Mantegna, Francesco Petrarca, Galileu Galilei són alguns d’ells.

Illa

Al mig de l’illa anomenada Memmia es troba una font que va ser inaugurada l’any 1926.

Abadia de Santa Justina

L’abadia de Santa Justina que està situada en un extrem del Prato della Valle és propietat de l’Estat italià.

L’actual basílica menor és una construcció de 1501 i va ser consagrada l’any 1606.

L’edifici de planta de creu llatina va ser l’església més gran de la República de Venècia.