Autor: | 24 / 08 / 2019 | Categories: Ruta per la província d'Osca de la comunitat autònoma d'Aragó – Espanya (Inici: Osca – Final: Graus) (2019) | Etiquetes: Catedral, Escapada urbana, Romànic | Sense comentaris

La Catedral d’Osca d’estil gòtic va iniciar la seva construcció a finals del segle XIII i va ser conclosa l’any 1511.

El rei Jaume I d’Aragó (1213-1276) va ser el promotor d’aquesta nova catedral sobre la vella mesquita musulmana.

Osca

Osca és la capital de la comarca de la Foia d’Osca i de la província homònima que pertany a la comunitat autònoma d’Aragó.

La porta dels Pirineus és el nom que rep per la seva proximitat al massís prepirinenc de la serra de Guara.

La seva economia es basa principalment en els sectors del comerç i el turisme seguit de la indústria i l’agricultura de secà.

El cens de l’any 2018 ascendeix a 53.587 habitants i concentra una quarta part de la població de la província.

La ciutat és travessada pel riu Isuela.

Introducció històrica d’Osca

Prehistòria

Els primers assentaments corresponen al neolític amb l’existència de campaments durant l’edat del bronze i del ferro.

Bolskan va ser una ciutat celtibera vinculada als ilergets i suessetans.

Edat antiga

L’any 179 aC la ciutat va ser conquerida pels romans que la van anomenar Osca.

Quinto Sertorio (122-72 aC) va impulsar la capitalitat dels territoris d’Hispània amb un senat i l’Acadèmia de Llatinitat.

L’any 30 aC la ciutat passar a ser un municipi romà.

Edat mitjana

L’any 476 amb la desaparició de l’imperi romà d’occident Osca passa a formar part del regne dels visigots.

El 719 és conquerida pels musulmans i l’any 879 es construeixen les muralles actuals de la ciutat de Wasqa.

L’any 1096 el rei Pere I d’Aragó va reconquistar la ciutat després de la batalla d’Alcoraç i la va fer capital del regne.

El 1157 el rei Ramir II d’Aragó segons la llegenda de la Campana va decapitar a dotze nobles opositors.

L’any 1191 va ser signada la Lliga d’Osca entre Aragó, Navarra, Lleó i Portugal en contra de Castella.

La pesta negra de 1348 va reduir la població de 8000 a 4000 habitants.

Entre 1357 i 1359 va esdevenir la guerra dels dos Peres entre els reis Pere IV d’Aragó i Pere I de Castella.

L’any 1461 el consell de la ciutat va establir l’actual seu en la plaça de la Catedral.

La Universitat d’Osca va ser refundada definitivament l’any 1465.

Edat moderna

Durant el segle XVIII després de la guerra de Successió espanyola el rei d’Espanya Felip V va abolir l’antic consell d’Osca.

Amb els decrets de Nova Planta molts estudiants de Catalunya van marxar a la Universitat d’Osca.

Edat contemporània

Durant la guerra de la Independència el període de domini francès es va estendre entre 1809 i 1812.

La ciutat d’Osca va ser l’escenari d’una batalla entre les tropes isabelines i els carlistes durant la primera guerra Carlista.

L’any 1873 va ser fundat el Museu d’Osca que ocupa l’antic edifici de la Universitat que va ser clausurada l’any 1845.

El 1936 durant la Guerra Civil Espanyola la ciutat s’alça contra la República.

Osca després de la postguerra i fins als anys setanta va duplicar la seva població a causa de l’èxode rural.

Plànol d’Osca

Localització

1 – Catedral – Museu Diocesà / 2 – Església i claustre de Sant Pere el Vell / 4 – Ajuntament

Plànol de la Catedral i del Museu Diocesà d’Osca

Localització

1 – Renaixement i barroc / 2  – Cadirat del cor: segle XVI / 3 – Restes claustre romànic i peces medievals / 5 – Claustre gòtic i pintures del segle XV / 6 – Porta romànica / 7 – Capella del Sant Crist dels Miracles / 9 – Retaule major i cadirat coral / 11 – Orgue segle XVIII / 13 – Capella de Santa Caterina / 14 – Capella de Sant Martí de Tours / 16 – Capella de Sant Jeroni / 20 – Accés a la torre del campanar / 24 – Capella de Sant Andreu

Museu Diocesà d’Osca 

El museu que va ser creat l’any 1945 està adossat a la catedral on diverses sales ocupen les seves dependències claustrals.

S’exposen peces d’art sacre procedents de la catedral i d’altres parròquies i convents de la diòcesi.

Està representat l’art medieval del romànic i gòtic, renaixement, barroc i orfebreria.

Claustre gòtic

El claustre gòtic del papa Luna volia substituir l’antic claustre romànic, però només es va construir la galeria sud.

En aquesta es mostren pintures gòtiques del segle XV.

Entrada

Aquesta entrada és l’accés al museu i la catedral.

Claustre romànic

El claustre romànic de l’antiga església de Santa Maria del segle XII conserva alguns arcs amb capitells i alguns sepulcres.

Retaule

El retaule del segle XVI procedent del castell-abadia de Montearagón presideix la sala del renaixement i el barroc.

Antic claustre

En aquest espai de l’antic claustre romànic s’exposen els frescos de l’església de Yaso on destaca el Pantocràtor del 1300.

Tanto Monta

Aquest saló d’audiències de l’antic palau episcopal que va ser erigit l’any 1478 conserva el sostre enteixinat del segle XV.

Porta el nom de l’emblema del rei Ferran on destaquen les talles policromades d’animals imaginaris, escuts i motius heràldics.

Cantorals

Aquests còdexs miniats del segle XVI procedeixen del monestir de Santa Engràcia de Saragossa.

Santa Església Catedral de la Transfiguració del Senyor d’Osca

La mesquita musulmana va ser utilitzada durant dos segles per oficiar el culte cristià fins a finals del segle XIII.

Al costat d’aquesta va ser construïda durant el segle XII l’església romànica de Santa Maria dels Goigs.

També van ser edificats les dependències dels canònics i un petit claustre.

La catedral de Santa Maria com és també coneguda va ser aixecada sobre l’antic temple de la comunitat aljama.

Té planta de creu llatina amb tres naus i capelles laterals, una capçalera amb cinc absis i un creuer.

Façana principal

La torre campanar del segle XIV d’estil gòtic presenta una estructura vuitavada amb quatre plantes i una terrassa.

La façana principal va ser finalitzada l’any 1539.

Porta principal

La porta principal del segle XIV presenta un gran arc apuntat i set arquivoltes amb màrtirs, verges, àngels i profetes.

En el timpà la Mare de Déu amb el Nen està envoltada per dos àngels, els Reis d’Orient i Jesús amb Maria Magdalena.

A la llinda es mostra una representació de la luxúria i els escuts d’Aragó i del bisbe promotor.

Per sota els onze apòstols a falta de Judes i els sants Joan Baptista, Sant Vicenç i Sant Llorenç.

Aquests dos últims són els patrons d’Osca.

Portada principal

La portada es divideix per un voladís en la porta principal i la part superior del 1513 en estil gòtic flamíger.

Capçalera

Entre els segles XIII i XIV van ser construïdes la capçalera de cinc absis i el creuer.

Porta

Aquesta porta romànica situada en el creuer nord dona accés a la catedral.

Orgue

L’orgue del segle XVIII està situat sobre la porta d’entrada del creuer sud.

Cadirat

Una part del cadirat del cor del segle XVI en fusta de roure està ubicat en el presbiteri i l’altre en el Museu Diocesà.

Nau central

La nau central té la seva volta suportada per arcs faixons i pilars amb columnes adossades.

Les naus del temple estan separades per arcs apuntats.

Volta

A finals del segle XV la nau central va ser coberta amb volta de creueria estrellada.

Retaule major

El retaule major d’alabastre del segle XVI està dedicat a Jesús de Natzaret que és el titular de la Catedral.

El cos central destaca per les escenes de la passió de Crist: Jesús camí del Calvari, Crucifixió i Davallament.

En el sotabanc es troben els retrats de l’escultor Damià Forment i la seva filla Úrsula.

Capella de Sant Martí de Tours

Retaule del segle XVII presidit per un quadre de sant Martí de Tours.

Capella de Sant Andreu

Retaule classicista del segle XVII amb una pintura de sant Andreu.

Capella de Sant Jeroni

Retaule xurrigueresc del segle XVIII amb una imatge de sant Jeroni.

Capella de Santa Caterina

Retaule neoclàssic del segle XVII amb una pintura central del martiri de santa Caterina.

Capella del Sant Crist

Aquesta capella renaixentista i barroca del segle XVII acull la imatge de Crist crucificat conegut com El Crist dels Miracles.

Campanar

L’últim tram del campanar alberga les campanes i els rellotges antics.

Mirador

La torre de 37 metres d’alçada és un mirador de la ciutat.

Nucli antic d’Osca

El nucli antic es distribueix entre la plaça de la Catedral, la plaça de Luís López Allué i l’església de Sant Pere el Vell.

Aquesta primera que està situada en el punt més elevat de la ciutat alberga la Catedral i l’Ajuntament d’Osca.

Ajuntament

Aquest palau renaixentista d’estil aragonès del segle XVI és la seu de l’Ajuntament d’Osca.

Edifici històric que reuneix la casa de la Ciutat des de 1471 i el col·legi de Santiago que va pertànyer a la Universitat d’Osca.

Pati

Aquesta estança destaca pel sostre enteixinat i per l’escala monumental amb arcuacions que condueix al saló del Justícia.

Saló del Justícia

En aquest saló del segle XV on s’impartia justícia hi ha el quadre de 1880 La Campana d’Osca de José Casado del Alisal.

Recrea la llegenda del rei Ramir II d’Aragó mostrant als seus nobles els caps tallats dels quals havien desafiat la seva autoritat.

Plaça de Luís López Allué

La plaça actual de 1871 rep el nom de l’escriptor i periodista Luís López Allué que va néixer a la ciutat.

És coneguda com la plaça del Mercat, ja que fins a l’any 1976 realitzava aquestes funcions.

Ultramarins

En aquesta plaça es troba el comerç d’ultramarins La Confianza de 1871 que és considerat el més antic en actiu d’Espanya.

Església de Sant Pere el Vell d’Osca

Sant Pere el Vell és una església romànica del segle XII que va ser aixecada sobre un temple visigot i després mossàrab.

Va ser l’únic de la ciutat que va conservar el seu caràcter cristià durant la dominació musulmana.

L’edifici va ser construït pels benedictins de Sant Ponç de Tomeres, ja que el rei Pere I la va donar després de conquerir la ciutat.

Temple de planta basilical amb tres naus, un creuer no sortint i una capçalera de tres absis.

Torre

La torre de planta hexagonal del segle XIII està adossada a la capçalera en el costat de l’evangeli.

Acull a la planta baixa la capella de Sant Ponç.

Plànol

Plànol de l’església de Sant Pere el Vell.

Finestres

Les finestres d’arc de mig punt sobre columnes que estan situades en la part inferior de la torre il·luminen la capella interior.

Portada

La portada mostra arc de mig punt amb tres arquivoltes amb decoració floral i escacat jaquès.

El timpà destaca pel crismó sostingut per dos àngels completat per l’Agnus Dei i la imatge de sant Vicenç.

Nau central

La nau central està separada de les naus laterals per arcs formers de mig punt doblats.

Les naus estan cobertes amb volta de canó suportada per arcs faixons doblats i pilars cruciformes.

Capella de Sant Ponç

La capella està habilitada com un petit museu i sala d’orfebreria.

Cimbori

El cimbori del creuer del segle XII que està cobert amb volta de creueria té quatre òculs.

Absis

L’absis de la dreta conté una talla de pedra policromada de la Mare de Déu de les Neus.

Retaule major

El retaule major de fusta tallada i daurada de 1601 en estil renaixentista està presidit per sant Pere amb la tiara i les claus.

Al seu voltant baixos relleus amb escenes de la vida del sant.

Peus

Als peus de la nau central es mostra cor del segle XVIII amb una reixa que el separa de la resta de l’església.

Orgue

L’orgue del segle XVIII està situat per sobre del cor en el costat de l’epístola.

Cor

Sobre la reixa del cor es troben les imatges de sant Vicenç i a cada costat els sants Just i Pastor.

Mur

Una pintura mural del segle XIII amb escenes de l’Antic Testament es troba per sobre de l’arc former situat al costat de la reixa.

Capella Sants Just i Pastor

Capella del segle XVII que guarda els restos dels sants Just i Pastor.

Retaule Crist de la Sang

Aquest retaule conté una pintura d’inspiració flamenca del segle XVI.

Retaule Nostra Senyora de l’Esperança

Retaule de 1584 realitzat amb fusta policromada i ornamentació plateresca amb la imatge de Nostra Senyora de l’Esperança.

Claustre

El claustre d’estil romànic de finals del segle XII que està adossat al mur sud de l’església té planta rectangular i quatre galeries.

L’antiga sala capitular avui capella de Sant Bartomeu conté les restes dels dos últims reis de la casa reial aragonesa.

Són Alfons I el Bataller i Ramir II el Monjo.

Portada

Portada d’accés formada per un arc de mig punt amb dues arquivoltes, capitells i columnes llises on destaca el seu timpà.

Galeries

Galeries amb coberta de fusta i tancades per un podi on s’aixequen arcs de mig punt suportat per capitells i dobles columnes.

Timpà

En el timpà de la porta d’accés apareix un crismó sostingut per dos àngels i per sota una escena de L’Adoració dels Reis d’Orient.

Crucificat

En una de les galeries hi ha aquest relleu amb una escena del crucificat.

Capitells

En total són 38 capitells que expliquen la vida de Jesús, escenes de l’Antic Testament i altres relacionats amb vicis i pecats.