Autor: | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Castell | Sense comentaris

El castell dels Mendoza és un palau-fortalesa situat en un turó dominant la població Manzanares El Real i l’embassament de Santillana.

Manzanares El Real

La població es troba integrada al Parc Nacional de la Serra de Guadarrama. Està situat a 45 km de la capital d’Espanya a la comarca de la Cuenca Alta del Manzanares de la Comunitat de Madrid.

Darrere del poble i per davant de la Serra de Guadarrama hi ha un conjunt granític anomenat la Pedriza.

Introducció històrica

Edat mitjana

El 1248 el poble va ser repoblat per segovians.

El rei Alfons X va incorporar a la Corona aquesta població per anomenar-la El Real de Manzanares.

A finals del segle XIV el territori va ser cedit als Mendoza.

La construcció de l’actual fortalesa de finals del segle XV va ser iniciada per Diego Hurtado de Mendoza que va ser el primer duc de l’Infantado. Va ser acabada pel seu fill Iñigo López de Mendoza que va incorporar al projecte a Juan Guas (arquitecte dels Reis Catòlics).

Ambdós eren fill i net respectivament del marquès de Santillana. Aquest poeta va ser l’autor de Las Serranillas.

Segle XVI

La família Mendoza es va traslladar a Guadalajara, ja que s’estava iniciant la construcció del nou palau de l’Infantado.

El 1530 el castell de Manzanares El Real va ser abandonat.

Segle XX

L’última restauració de la Diputació de Madrid es va fer l’any 1975.

El castell és propietat de la Casa de l’Infantado i és gestionada per la Comunitat de Madrid.

L’any 1982 aquest emplaçament va ser escollit per la constitució de l’Assemblea de Parlamentaris de Madrid.

També es va debatre la ponència de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat de Madrid.

 Manzanares El Real

Poble

El nom de la població prové de l’existència de nombrosos pomers a la ribera del riu Manzanares. Aquest corrent d’aigua es recull a l’embassament de Santillana.

Les disputes entre segovians i madrilenys van motivar la mediació del rei prenent aquests territoris sota la seva autoritat.

Aquestes són les raons del nom de Manzanares El Real

Gastronomia

La ramaderia ha estat la base de la seva economia donada la qualitat de les seves pastures.

La cultura gastronòmica de la zona destaca per la seva carn de boví.

Castell dels Mendoza de Manzanares El Real

Exterior del castell

El castell dels Mendoza és un exemple de l’arquitectura militar castellana.

La seva estructura és quadrangular amb tres torres circulars i la torre de l’homenatge que té una forma poligonal.

Les muralles del castell mostren la Creu del Sant Sepulcre de Jerusalem. Aquest títol era ostentat pel germà de Diego de Mendoza.

Pati d’armes

El pati d’armes té forma rectangular i està presidit per l’escut nobiliari dels Mendoza.

Està envoltat per dues galeries porticades sobre columnes octogonals i baranes d’estil gòtic tardà.

Torre de l’homenatge

A la part més alta del castell es troba els merlets, la torre de l’homenatge i les tres torres circulars.

Interior del castell

La sala Santillana és una estança anomenada així en honor del marquès de Santillana que va ser un poeta del segle XV.

La sala de l’Infantado és la més gran del castell. Sobre la llar de foc es troba l’escut d’armes dels Mendoza.

Aquests salons mostren el lloc on es desenvolupava  la vida quotidiana dels senyors.

A la sala de l’Estrada de les Dames només podien entrar les senyores. Aquesta sala més el dormitori dels nobles del palau són les zones més privades d’aquesta fortalesa.

Galeria de Juan Guas

Les finestres de la galeria de Juan Guas estan orientades a l’embassament de Santillana.

Centre d’interpretació

Les escales de caragol porten de baixada al pati d’armes.

La Comunitat de Madrid ha convertit el castell en un centre d’interpretació. S’explica l’evolució de la societat castellana entre els segles XV i XV a través de la família Mendoza.

Al seu interior s’exhibeixen objectes propietat de la Comunitat com els tapissos flamencs del segle XVII. També armadures i alguns mobles del segle XIX.