Autor: | 04 / 04 / 2018 | Categories: Ruta per Andalusia - Espanya (Inici: Ronda - Final: Màlaga) (2018) | Etiquetes: Escapada Urbana | Sense comentaris

La Catedral de Màlaga és un dels exemples més preuats del Renaixement espanyol. 

La seva construcció va començar l’any 1528 i va finalitzar el 1782 de manera incompleta.

Per això se la coneix popularment com la manquita.

Màlaga

Màlaga és la capital de la província homònima i de la regió turística de la Costa del Sol.

La població de l’any 2017 ascendeix a 571.026 habitants.

És la segona ciutat de la Comunitat d’Andalusia.

La ciutat és travessada pel riu Guadalmedina que desemboca al mar d’Alborán.

Introducció històrica de Màlaga

Època antiga

Els fenicis funden la colònia Malaka a la desembocadura del riu Guadalhorce.

Durant el segle VI aC els cartaginesos que dominen el comerç ocupen la zona de la costa.

L’interior està habitat pels ibers anomenats turdetans.

A finals del segle III aC els romans unifiquen la població i el territori per integrar-ho a la Hispània Ulterior.

El teatre Romà va ser construït a la segona meitat del segle I.

Entre els segles IV a VI la producció malaguenya del garum va ser molt apreciada.

Els seitons eren els ingredients principals d’aquesta salsa que els romans li reconeixien atributs afrodisíacs.

Època medieval

L’any 711 el rei visigot Rodrigo va ser derrotat pels musulmans de la dinastia Omeia.

Aquest llinatge que va islamitzar durant dos segles la zona va ser substituït pel califat de Còrdova.

A finals del segle X aquests territoris van convertir-se en regnes de Taifes.

Durant els segles XI i XIII els berbers almoràvits i almohades van dominar la zona fins a l’època nassarita.

El regne de Granada (segles XIII – XV) va utilitzar el port de Màlaga com a porta de sortida del seu comerç.

De l’agricultura destaca el figueral i el conreu de la vinya que va començar a ser molt important.

Edat moderna

L’any 1487 els Reis Catòlics van reconquerir la ciutat.

Només van romandre 25 famílies mudèjars al barri de la moreria.

El segle XVI la ciutat viu una època de decadència per la pèrdua de població.

Aquesta es produeix per l’expulsió dels moriscs, epidèmies, guerres i les inundacions del riu Guadalmedina.

Segles XVII – XVIII

Durant el segle XVII el port de Màlaga combina dues funcions per la seva situació estratègica: la militar i la comercial.

Aquest port va generar al llarg del segle XVIII una gran activitat econòmica amb les exportacions de vi i passes.

El 1778 la liberalització del comerç amb Amèrica va augmentar el trànsit portuari.

Segle XIX

La guerra contra la Gran Bretanya entre 1796 i 1808 va ser molt negativa pel comerç de la ciutat.

També ho van ser entre 1808 i 1814 la Guerra de la Independència i la pèrdua de les colònies d’Amèrica.

L’any 1831 durant el regnat de Ferran VII va ser afusellat a Màlaga el general liberal Torrijos per part dels absolutistes.

Durant el segon terç del segle apareix una reactivació econòmica gràcies a la indústria del ferro i tèxtil.

Aquestes fàbriques van propiciar el naixement de classes obreres que abraçaven el liberalisme per impedir el despotisme.

La revolta militar de 1868 que suposa la fi del regnat d’Isabel II genera una greu crisi econòmica i social.

El declivi de la indústria, el comerç i el conreu de la vinya per la plaga de la fil·loxera col·lapsen l’economia.

Segle XX

L’any 1903 va ser fundada la companyia Hidroeléctrica del Chorro per subministrar energia elèctrica a la ciutat de Màlaga.

El Trienni Bolxevic de 1918 a 1921 refereix a les revoltes que es van produir al camp andalús per millores socials i salarials.

El 1923 amb la dictadura de Primo de Rivera van ser abolides aquestes conquestes obreres.

La Guerra Civil espanyola antre 1936 i 1939 va ser molt cruenta a Màlaga.

A partir dels anys seixanta es consolida una economia basada en el sector turístic abandonant el món rural.

La població emigra cap al nord d’Espanya i d’Europa.

Denominació d’origen Màlaga

Els vins de la D.O. Màlaga es produeixen a les comarques de la província de Màlaga.

El seu consell regulador controla els vins de licor i els vins sense addició d’alcohol.

També gestiona la D.O. Sierras de Màlaga i Pasas de Màlaga.

Plànol de Màlaga

Localització

1 – Catedral / 2 – Alcassaba / 3 – Teatre Romà / 5 – Museu de Màlaga / 6 – Museu Picasso Màlaga / 12 – Fundació Picasso – Museu Casa Natal / 37 – Església del Sagrari / 40 – Església de Santiago / 46 – Mercat de Drassanes / 47 – Ajuntament / 49 – Teatre Echegaray / 54 – Passeig del Parc

Setmana Santa de Màlaga

Germandats i confraries

Aquestes associacions adornen les seves seus durant la Setmana Santa.

Trons

Dimecres Sant surten set confraries: Salesians, Mediadora, Fusionades, el Rico, Coloma, Sang i Expiració.

Aquestes treuen trons amb les figures de Jesús i la verge, escenes de la passió i resurrecció de Crist.

Homes de trons

Els passos i els portants són anomenats a la festa malaguenya trons i homes de trons.

La grandària d’aquests trons pot mobilitzar 200 homes.

Natzarens de vela 

Els natzarens de vela componen el gruix de la processó però hi ha altres com l’aiguader.

Recorregut oficial 

El recorregut oficial passa per l’avinguda de l’Alameda Principal i el carrer Larios.

Bandes musicals 

La Setmana Santa malaguenya té una característica pròpia que són les bandes de música que acompanyen als crists.

Tenen el seu origen en les bandes militars.

Dijous Sant desembarca la legió en el port de Màlaga per desfilar en processó amb el crist de Mena o de la bona mort.

L’himne del nuvi de la mort és interpretat en el trasllat d’aquest crist.

Picasso a Màlaga

Museu Casa Natal de Picasso

La casa natal de Pablo Ruíz Picasso està ubicada a la plaça de la Mercè de Màlaga.

La Fundació Picasso gestiona tot el relacionat amb aquest pintor.

Església Santiago Apòstol

En aquesta parròquia va ser batejat Picasso el 10 de novembre de 1881.

Aquest temple va ser aixecat pels Reis Catòlics el 1490.

L’edifici combina l’estil mudèjar de la torre construïda amb maons i el gòtic de la capella major.

Museu Picasso Màlaga

La fundació del museu administra la col·lecció i els fons d’aquest.

També és la propietària del palau de Buenavista que és la seu de la institució.

Palau Buenavista

El palau dels comtes de Buenavista va ser construït per Diego de Cazalla que era el regidor de la ciutat.

Aquest edifici renaixentista del segle XVI destaca per la seva torre de planta quadrada.

Carrer Sant Agustí

Aquest museu que es troba en el nucli antic de Màlaga és el més visitat d’Andalusia.

La ciutat de Picasso

La ciutat recorda al pintor que volia que la seva obra fos present a Màlaga.

Nucli antic de Màlaga

Església i convent de Sant Agustí

L’església conventual de l’Orde de Sant Agustí es troba al costat de l’antic convent dels agustins fundat l’any 1575.

Aquest edifici serà la nova seu de la Biblioteca Provincial de Màlaga.

Palau episcopal de Màlaga

Aquest palau de l’any 1762 està situat davant mateix de la catedral de Màlaga.

Destaca la façana d’estil barroc de tres plantes amb el balcó sobre la porta principal.

Des del 2014 el seu jardí privat és un espai d’art.

Catedral de Màlaga

La Santa Església Catedral Basílica de l’Encarnació va ser aixecada sobre el terreny de la primitiva mesquita aljama o major. 

En el projecte de la seva construcció va participar l’arquitecte burgalès Diego de Siloé.

Façana principal

La façana principal de composició barroca consta de tres carrers i dos cossos.

Les tres portes estan separades per estructures de parelles de columnes amb arcades de mig punt.

A la central destaca el medalló de l’Encarnació.

Les portes laterals presenten dos medallons amb els màrtirs i patrons malaguenys sant Ciriac i santa Paula.

Torre nord

La construcció de les torres s’inicia l’any 1721.

La torre nord de 87 metres d’altura fa que sigui la catedral més alta d’Andalusia.

La sud està inacabada.

Porta de les Cadenes 

La porta de les Cadenes és el pòrtic del creuer de la catedral.

S’accedeix pel pati dels tarongers.

Destaquen les dues torrasses que tenen forma cilíndrica.

Porta del Perdó 

La porta del Perdó o portada del Sagrari d’estil gòtic hauria estat el pòrtic de la catedral vella.

Actualment forma part de l’església del Sagrari que està annexada a la catedral.

Plaça de la Mercè

El nom prové del convent de Nostra Senyora de la Mercè del 1507 que va ser enderrocat a finals del segle XX.

Aquesta antiga plaça del mercat és coneguda també amb el nom de Riego en memòria del general liberal que era el seu veí.

Destaca l’obelisc situat al centre de la mateixa en homenatge al general Torrijos que va ser mort a les platges de Màlaga.

Festival de Màlaga

Festival de Màlaga és una mostra de cinema en espanyol celebrada anualment a la ciutat.

La Bisnaga d’Or és el guardó més important.

Teatre Echegaray

Aquest teatre és un edifici de 1932 que actualment és propietat de l’Ajuntament de la ciutat.

Aquí es projecten les pel·lícules de la secció de documentals del Festival de Màlaga.

Cinema Albéniz

Aquesta sala de cinema de l’Ajuntament de Màlaga va ser remodelada l’any 2010.

És una de les seus del Festival de Màlaga de pel·lícules de la secció oficial.

Teatre Romà

El teatre Romà de Màlaga està situat a la part baixa del turó de l’alcassaba.

Aquest teatre que va ser construït a l’època d’August durant el segle I dC va ser descobert l’any 1951.

És gestionat per la Junta d’Andalusia.

Museu de Màlaga

El Museu de Màlaga que és el més gran d’Andalusia alberga el Museu de Belles Arts i el Museu Arqueològic Provincial.

L’edifici del segle XVIII és l’antic palau de la Duana.

Ajuntament de Màlaga

La Casa Consistorial és un edifici del segle XX que és la seu de l’Ajuntament de Màlaga.

Universitat de Màlaga

La Universitat de Màlaga és una institució d’ensenyament superior de titularitat pública que va ser fundada l’any 1972.

Actualment compta amb més de 35.000 alumnes, 58 títols de grau i 53 títols de màster.

Mercat de Drassanes

L’edifici del segle XIV albergava unes drassanes nassarites.

L’any 1870 va ser remodelat com mercat de proveïments.

Alameda Principal

L’Alameda Principal és el recorregut oficial més important de la Setmana Santa de Màlaga.

Alcassaba de Màlaga

L’alcassaba és un palau-fortalesa dels governants musulmans de la ciutat de Màlaga.

Aquesta edificació del segle XI s’aixeca sobre la falda de la muntanya Gibralfaro.

Plànol de l’alcassaba

Localització

2 – Accés / 3 – Porta de la torre de la Volta / 4 – Porta de les Columnes / 6 – Porta de la torre del Crist / 7 – Pati d’armes / 9 – Porta de les habitacions de Granada / 10 – Jardins del Palau / 11 – Torre de Maldonado i de l’Armadura Mudèjar / 12 – Pati dels Tarongers / 13 – Pati de la Bassa

Accés

L’entrada està presidida per l’escultura de Juan Temboury que va recuperar aquesta fortalesa per la ciutat.

Torre de la Volta

Aquesta primera porta colzada s’anomena de la torre de la Volta.

Torre del Crist

Aquesta torre del Crist va ser utilitzada com a capella.

El seu accés és la segona porta colzada que augmentava el seu valor defensiu.

Porta de les Columnes

Aquesta porta va aprofitar columnes i capitells romans.

Porta de les habitacions de Granada

Aquesta porta dona accés al recinte emmurallat superior.

Pati d’armes

Del recinte inferior destaca el pati d’armes que actualment és una zona enjardinada.

Jardí del Palau

En aquest jardí es troben la font de l’entrada i la font del peix.

Palau nassarita

El palau nassarita és una construcció del segle XIV amb dos patis contigus: el dels Tarongers i el de la Bassa.

Aquests patis segueixen el model de l’Alhambra de Granada.

Pati de la Bassa

Aquest pati té una bassa al centre que està envoltada en els costats més grans per tanques de murtes.

A la zona nord s’aixeca una torre amb la funció de mirador.

Pati dels Tarongers

Aquest pati s’estructura al voltant de dues basses petites i dos pavellons en els extrems nord i sud.

Detalls del Palau

Els sostres, les voltes, els arcs de guixeria i les decoracions estan restaurades imitant les del regne de Granada.

Exposició arqueològica

En aquesta sala es troba una exposició de ceràmica d’època musulmana restaurada i actual.

Mirador del Palau

Palau Taifa

Aquest palau del segle XI va ser el primer que es va construir a l’alcassaba.

Pavelló dels arcs lobulats

Aquests arcs d’art califal són originals amb una funció purament decorativa.

Torre de Maldonado i de l’Armadura Mudèjar

Aquestes torres formaven part de les fortificacions de l’alcassaba.

Mirador del Palau

Camí de ronda