Autor: | 08 / 05 / 2017 | Categories: Ruta per les Comunitats de Castella la Manxa, Madrid i Castella i Lleó - Espanya (Inici: Sigüenza - Final: Àvila) (2017) | Etiquetes: Devesa, Escapada Rural, Santuari | Sense comentaris

La plaça Major de La Alberca és el centre neuràlgic de la població.

Destaca per l’estructura de les seves cases de pedra, balcons i entramats de fusta.

És una plaça porxada aixecada per columnes de granit i fusta.

La Alberca

La Alberca és un poble de la comarca de la Serra de França que pertany a la província de Salamanca de la Comunitat de Castellà-Lleó.

La troballa de la Verge negre de la Penya de França al segle XV va convertir el seu santuari en un lloc de peregrinació. També és una etapa del Camí de Santiago.

L’any 2006 les comarques de les Serres de Béjar i França van ser declarades Reserva de la Biosfera per la Unesco

Introducció històrica de La Alberca

Un assentament preromà existia a la zona actual de la població de La Alberca.

El nom prové de la paraula jueva bereka més l’article àrab al.  Al-bereka significa lloc d’aigües.

Edat mitjana

Entre els segles XII i XIII es va iniciar la repoblació de la zona per ordre del rei Alfons X de Lleó.

Durant el regnat d’Urraca I que estava casada amb el noble Raimon de Borgonya es va produir l’arribada de persones d’origen francès. Aquesta situació explicaria els topònims i l’estructura de les cases d’estil francès de l’edat mitjana.

El 1434, Simón Vela va trobar la imatge de la Verge de la Penya de França.

El rei Joan II de Castella (1406-1454) va cedir la vil·la a la Casa d’Alba.

L’any 1465 les dones albercanes van prendre el pendó de les tropes portugueses del prior de Crato, Antonio de Portugal.

Aquest estendard es conserva al poble i el dilluns de Pasqua es commemora aquesta victòria.

Segle XVI – XVII

Miguel de Cervantes (1547-1616) va citar la Penya de França amb la seva Verge Negre a les seves obres el Quijote de la Mancha i la Gitanilla.

També és nomenat a l’obra de Lope de Vega el Casament i la mort.

L’any 1635 Tirso de Molina publica la comèdia la Peña de Francia. L’amor de Simón Vela cap a la Verge Negre és comparat amb l’amor dels nobles per la germana del rei Joan II de Castella.

Segle XX

El dimarts 5 d’agost de 1913 Unamuno va arribar a La Alberca arran d’un viatge a Las Hurdes. Així ho recorda un quadre del 2016, exposat a la seva casa museu.

Plànol de La Alberca

Vil·la de La Alberca

La plaça del Padre Arsenio és l’entrada de la població.

La creu i les columnes van ser portades del convent de Nostra Senyora de Gràcia de San Martín del Castañar.

L’any 1940 La Alberca va ser el primer poble d’Espanya que va ser declarat Monument Històric Artístic.

Les cases d’entramat de fusta, original i rehabilitades, mostren aquestes estructures de l’edat mitjana.

Inscripcions religioses

A la llinda de les portes es troben inscripcions religioses de  la fe cristiana.

Algunes cases de jueus manifestaven aquesta conversió.

Cases d’entramat de fusta

Les cases tenen una planta baixa de granit. Els pisos superiors són d’entramat de fusta.

Nucli intricat

Carrers estrets, racons i voladissos que es toquen conformen un nucli urbà intricat.

Plaça Major

La plaça Major de planta quadrada irregular està envoltada de cases d’entramat amb porxos a la part baixa.

La font i el creuer del segle XVIII presideixen la plaça.

Davant mateix es troben les antigues escoles.

Edificis destacats

Destaca l’edifici de l’Ajuntament i l’antiga presó que actualment és l’Oficina de Turisme.

L’actual teatre va ser la casa dels ducs d’Alba.

Oferta turística

L’oferta turística és amplia quant a restaurants, allotjaments, botigues d’ibèrics i alimentació.

Els torrons artesans són elaborats amb productes de la terra com la mel i l’ametlla.

També cal destacar els brodats serrans dels panys, cobrellits i estovalles que han estat transmesos durant generacions.

Parròquia de Nostra Senyora de l’Assumpció de La Alberca

L’església parroquial d’estil neoclàssic va ser construïda de planta de creu llatina per l’arquitecte Manuel de Lara Churriguera l’any 1730.

De l’antic temple del segle XVI només queda la capella central.

La torre va ser aixecada el segle XVI fins a la primera cornisa.

El pòrtic que dona a la plaça del Solano Bajero té forma quadrada i una escalinata per accedir al mateix.

Interior de l’església

A l’interior de l’església destaca el púlpit del segle XVI. És de granit policromat amb representacions dels quatre evangelistes.

Davant del retaule major es conserva la capella gòtica de volta de creueria del segle XVI.

El terra del temple està cobert per làpides numerades de fidels adinerats.

Retaule major

El retaule major i la seva volta són del segle XVIII.

Al centre es troba la imatge de Nostra Senyora de l’Assumpció envoltada d’àngels. Aquesta verge és la patrona de La Alberca.

Hi ha les escultures de sant Francesc d’Assís, sant Ramon Nonat, sant Joan Baptista i sant Josep.

A dalt els escuts dels ducs d’Alba.

Viacrucis

Plaça Solano Cimero

Al costat del pòrtic de la plaça Solano Cimero es troba una escultura del marrà de sant Anton.

Una de les tradicions de La Alberca és alimentar un porc  que es mourà lliurement pel poble des del 13 de juny.

Finalment serà sortejat amb finalitats socials el disset de gener.

Ermita de Sant Blai de La Alberca

Als afores del poble es troba l’ermita de Sant Blai.

Aquí se celebra la romeria del Dia del Pendó.

A l’espadanya del temple es penja l’estendard que les dones albercanes van prendre als portuguesos el 1475.

Santuari de la Penya de França

El santuari marià de la Penya de França és considerat el més alt del món. Està situat a 1723 metres.

Plaça del santuari

El santuari de Nostra Senyora de la Penya de França està dedicat a la nativitat de Maria.

Els dominics són els encarregats de custodiar-lo des de la troballa de la Verge Negre (1437).

El conjunt està format per una hostatgeria, l’església, el convent, la plaça i un mirador.

La columna o rollo aixecada al mig de la plaça mostra el dret d’exempció de jurisdicció atorgat al monestir pel rei Carles V.

Església

L’any 1445 es va començar la construcció del convent i de l’ampliació de l’església. La portada i l’escalinata són del segle XVII, mentre que la torre es va construir el segle XVIII.

Nostra Senyora de la Penya de França

Nostra Senyora de la Penya de França és la patrona de Ciudad Rodrigo, de la província de Salamanca i de la Comunitat de Castella i Lleó.

Destaca per ser un lloc de peregrinació i una etapa del Camí de Santiago. En aquest lloc es realitzen nombrosos casaments davant de la Verge.

Campo Charro

La devesa salmantina és un paisatge de terrenys quasi plans amb alzines i pastures.

Les basses i rierols són els espais ideals per l’engreix del porc ibèric.