Autor: Pere | 31 / 10 / 2022 | Categories: Escapades per Catalunya - Espanya | Etiquetes: Monument Romà, Patrimoni de la Humanitat, Ruta de Natura | Sense comentaris
L’Agulla del Mèdol és una columna de testimoni que indica el nivell original del terreny on va començar l’explotació de la pedrera.
Els seus 16 metres d’alçària són un dels pocs exemples d’aquest tipus d’elements en pedreres romanes.
El Mèdol
El Mèdol situat a 10 km de la ciutat romana de Tàrraco va ser la més gran de les sis pedreres romanes que l’envoltaven.
S’hi van extreure 150.000 m³ de pedra calcària de color groguenc anomenada soldó.
-
- El Mèdol
Costa de Tarragona
La pedrera del Mèdol es troba davant de la costa de Tarragona molt a prop de l’antiga Via Augusta entre Altafulla i Tarragona.
Per aquesta via es van traslladar els blocs de pedra a la ciutat de Tàrraco, capital de la província romana de la Hispània Citerior.
El seu estatus de colònia i la seva capitalitat va comportar l’extracció de grans recursos petris del seu voltant.
-
- Costa de Tarragona
Patrimoni de la humanitat
L’any 2000 els següents monuments van ser declarats patrimoni de la humanitat dins del Conjunt Arqueològic de Tàrraco:
- Pedrera del Mèdol
- Pont del Diable
- Torre dels Escipions
- Arc de Berà
-
- Pedrera del Mèdol
-
- Aqüeducte Romà
-
- Torre dels Escipions
-
- Arc de Berà
Mapa de localització / Plànol de la pedrera romana del Mèdol
L’accés i la visita de la pedrera del Mèdol des de l’àrea de servei de l’autopista AP7.
-
- Mapa
-
- Plànol
Pedrera del Mèdol
La pedrera romana explotada des del segle I dC va ser la més utilitzada en la construcció dels monuments de la colònia Tàrraco.
La muralla, el fòrum provincial i l’amfiteatre són alguns exemples.
El Clot del Mèdol
L’extracció de blocs es feia amb l’ajuda de tascons encaixats en forats practicats a la base del bloc i percudits amb malls.
En època romana l’ús de grues i altres enginys d’elevació eren habituals per moure els blocs fora de la pedrera.
Itinerari
L’itinerari de la visita transcorre pel perímetre exterior de la pedrera que disposa de diversos miradors.
-
- El Clot
-
- Itinerari
Sala meridional
El Clot situat a la part més meridional de la pedrera és segurament el lloc on va començar l’extracció de pedra.
Al centre de l’espai està situada l’Agulla del Mèdol.
-
- El Clot
-
- L’Agulla
Nous Fronts
En aquest sector l’extracció de blocs va aprofitar majoritàriament el vessant de la muntanya amb poca profunditat.
Les parets verticals mostren a la part superior blocs a mig escairar i diferents nivells de carreus.
Els miradors permeten una visió més propera de la pedrera i del seu entorn.
-
- Mirador
-
- Blocs
-
- Nous
-
- Fronts
Passadís
Una franja estreta de grans dimensions semblant a un passadís uneix les sales meridional i septentrional del Clot del Mèdol.
En aquest punt més humit i fresc de la pedrera l’extracció va perforar més de 21 metres del nivell original.
-
- Franja
-
- Passadís
Sala septentrional
La part septentrional del Clot està formada per un segon àmbit ampli i amb parets altes i llises.
Es desconeix la profunditat real de la pedrera en aquesta zona.
Parc Ecohistòric del Pont del Diable
El parc és un entorn natural que agrupa l’aqüeducte de les Ferreres, la casa del Guarda d’estil modernista i el jardí romàntic.
A finals del segle XIX els germans Rafael i Marià Puig i Valls van enjardinar la seva finca i van construir la casa del vigilant.
Casa del Guarda
L’any 2003 l’Escola Taller Pont del Diable la va rehabilitar com a recepció i accés al Centre d’interpretació del Parc.
En l’actualitat hi ha un servei de restauració.
-
- Aqüeducte de les Ferreres
-
- Casa del Guarda
Pont del Diable
L’aqüeducte situat a 4 km de Tàrraco va ser aixecat en el segle I aC per l’emperador August per subministrar aigua a la colònia.
L’arqueria de carreus units en sec suportava un canal cobert anomenat specus per on discorria l’aigua provinent del riu Francolí.
Té dos nivells amb arcs superposats de 217 m de llarg, 27 m d’altura màxima i un desnivell de 40 cm de nord a sud.
-
- Pont del Diable
-
- Specus
-
- Carreus
Pont del Diable
L'origen del nom de Pont del Diable prové de les diverses llegendes populars que atorguen la construcció al mateix Satanàs.
Una d'elles parla d'una donzella que havia d'anar a buscar aigua cada dia a una gran distància de la ciutat. Cansada de pujar i baixar la vall va accedir que el Diable construís un pont a canvi de la seva ànima, però amb la condició que havia d'estar acabat abans de sortir el sol.
Aquell dia Déu va voler que el gall anunciés la sortida del sol abans d'hora, el Diable no va poder acabar la seva obra, no va apropiar-se de l'ànima de la donzella i Tarragona va tenir un aqüeducte per molts anys.
Aqüeducte de les Ferreres
L’aqüeducte que salva una vall natural rep el nom per la forma de ferradura dels seus arcs.
-
- Aqüeducte de les Ferreres
Torre dels Escipions
L’anomenada torre dels Escipions és un monument funerari del segle I dC situat a 6 km de Tàrraco a peus de la Via Augusta.
Va ser probablement un mausoleu familiar amb una càmera interior destinada a guardar les cendres dels difunts.
Atis i els germans Escipió
La construcció conserva en el pis intermedi dos relleus del déu Atis considerat el protector dels difunts i la seva resurrecció.
Fins al segle XX s’ha cregut erròniament que era el sepulcre dels germans Escipió, generals romans morts en el segle III aC.
-
- Torre dels Escipions
-
- Déu
-
- Atis
-
- Via Augusta
Arc de Berà
Arc honorífic del segle I aC situat a la població de Roda de Berà a 20 km de Tàrraco sobre el traçat de la Via Augusta.
Va ser erigit per la voluntat del polític i militar romà Lucio Licinio Sura dedicat a l’emperador August.
És un arc senzill recolzat sobre dos podis i decorat amb pilastres coronades per capitells corintis que suporten l’entaulament.
-
- Arc de Berà
Deixeu un comentari