Autor: | 06 / 05 / 2019 | Categories: Ruta per la Comunitat de Castella i Lleó – Espanya (Inici: Sòria – Final: El Burgo de Osma) (2019) | Etiquetes: Camí de Sant Jaume, Cartoixa, Castell, Catedral, Escapada Urbana, Jaciment Arqueológic, Monestir, Monument Funerari, Patrimoni de la Humanitat, Plaça Major | Sense comentaris

La Catedral de Santa Maria de Burgos és un edifici gòtic de 1222 que segueix el model de les catedrals franceses.

Les reformes dels segles XV i XVI la van dotar d’elements del gòtic flamíger desenvolupats per tota Europa.

És l’única catedral espanyola declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (1984) sense el nucli antic d’una ciutat.

Burgos

Burgos és la capital de la província homònima que pertany a la comunitat autònoma de Castella i lleó.

La ciutat que va ser fundada l’any 884 ha estat la capital de comtat, del regne i de la corona de Castella fins als Reis Catòlics.

Entre el 1833 i 1978 també va ser la capital de l’antiga regió històrica de Castella la Vella.

El sector serveis i la indústria d’automoció i alimentació són la base de la seva economia.

El turisme ha augmentat en els últims anys gràcies a la seva oferta patrimonial i per la influència del camí de Sant Jaume.

A 15 km de la ciutat es troben els jaciments de la serra d’Atapuerca que són considerats el bressol del primer europeu.

La seva població de l’any 2018 ascendeix a 175.921 habitants.

El riu Arlanzón i el seu afluent Vena travessen la població.

Patrimoni de la Humanitat

La Unesco també va declarar Patrimoni de la Humanitat:

  • nucli antic de Burgos
  • traçat francès del camí de Sant Jaume que passa per la ciutat burgalesa
  • jaciment arqueològic d’Atapuerca situat a 15 km de la capital

Introducció històrica de Burgos

Prehistòria

Burgos va tenir assentaments humans del neolític a l’edat del bronze a la zona del turó de San Miguel.

Època romana

El nord de la ciutat és travessat per la calçada romana que unia Astorga i Bordeus.

Edat mitjana

L’any 884 la ciutat va ser fundada pel comte Diego Rodríguez Porcelos en el turó de San Miguel.

A les ordres del rei Alfons III va construir una fortificació per detenir l’ofensiva musulmana.

L’any 931 el comte Ferran González va unir els comtats de Castella designant Burgos com la capital.

El rei Ferran I de Lleó (1016-1065) va designar hereu del regne de Castella al seu fill Sanç II.

L’any 1075 s’estableix Burgos com a seu episcopal.

L’any 1085 Burgos va perdre la seva capitalitat arran de la conquesta de Toledo per part del rei Alfons VI de Lleó i Castella.

La Reconquesta va impulsar la figura del noble Rodrigo Díaz de Vivar (1045-1099) conegut com el Cid Campeador.

Durant el segle XI s’impulsa el comerç propiciat pel camí de Sant Jaume i la connexió amb els ports del nord de la península.

L’any 1221 s’inicia la construcció de l’actual catedral de Burgos d’estil gòtic sobre l’antic temple romànic.

Edat moderna

Durant el segle XV i XVI la ciutat va viure una època d’esplendor amb el comerç de la llana castellana i teles de Flandes.

L’any 1494 la reina Isabel I de Castella va crear el Consolat de Mar que era una associació de comerciants.

A finals del segle XVI va decaure l’activitat comercial per les guerres de Flandes i el comerç amb Amèrica.

També va influir la centralitat dels monarques absolutistes i el trasllat de la capital a Madrid.

Edat contemporània

La Guerra de la Independència Espanyola (1808-1814) va arruïnar les collites i va fer desaparèixer la indústria de la llana.

Durant la Guerra Civil (1936-1939) la ciutat de Burgos va ser la seu de la Junta de Defensa Nacional dels militars revoltats.

Durant els anys seixanta del segle XX va ser creat el pol industrial de Burgos que va industrialitzar la ciutat.

L’any 1970 va tenir lloc a la ciutat el Procés de Burgos que va ser un judici contra 16 integrants de l’organització terrorista ETA.

Des de finals del segle XX el turisme nacional i estranger ha augmentat notablement.

Jaciment arqueològic d’Atapuerca de Burgos

El jaciment arqueològic alberga les restes dels éssers humans més antics de la península Ibèrica.

S’han trobat cinc espècies diferents d’homínids amb antiguitats entre vuit-cents mil i 1.200.000 d’anys.

Està situat a la serra d’Atapuerca que va ser declarada Espai Cultural de la Comunitat i Patrimoni de la Humanitat.

Ibeas de Juarros

Aquest municipi agrícola de 1404 habitants és el principal accés al jaciment d’Atapuerca.

També és una etapa del camí francès de Sant Jaume.

Serra d’Atapuerca

Aquest conjunt de muntanyes està limitat al sud pel riu Arlanzón i a l’est per la serra de la Demanda del sistema ibèric.

Forma part del corredor de la Bureba que connecta les conques de l’Ebre i el Duero.

A finals del segle XIX va ser construït un tren per transportar ferro i carbó de la serra de la Demanda a Burgos.

Aquest va enllaçar la capital amb la línia de ferrocarril de Bilbao per subministrar material a la indústria siderúrgica de Biscaia.

El projecte final del tren va ser travessar la serra d’Atapuerca per tal de comercialitzar la pedra calcària de la zona.

Trinxera

Els jaciments es visiten a través de l’anomenada Trinxera del Ferrocarril que és el pas que es va obrir entre la roca.

Aquesta excavació va propiciar la localització de nombroses coves que mostraven les seves estratificacions.

Hi ha tres espais: la Sima de l’Elefant, la Galeria i la Gran Dolina.

CAREX

El Centre d’Arqueologia Experimental és un espai divulgatiu de l’evolució de l’home promogut per la Junta de Castella i Lleó.

Homo antecessor

Aquest homínid va ser localitzar en el jaciment de Gran Dolina en un campament de fa vuit-cents mil anys.

L’Homo antecessor és l’avantpassat més antic d’Europa.

Plafons

Uns plafons divulgatius escenifiquen els diferents campaments.

Plànol de Burgos

Localització

1 – Catedral / 2 – Arc de Santa Maria / 3 – Consolat de Mar / 4 – Ajuntament / 6 – Teatre Principal / 7 – Monument al Cid / 9 – Casa del Cordón / 16 – Església de Sant Gil / 18 – Arc de Sant Esteve / 19 – Muralles / 20 -Castell / 21 – Mirador del Castell / 22 – Església de Sant Esteve / 25 – Palau Castifalé / 26 – Església de Sant Nicolau / 41 – Església La Mercè / 43 – Museu de Burgos / 44 – Fòrum Evolució / 45 – Museu Evolució Humana /  46 – Convent de Santa Clara / 54 – Monestir de Huelgas / 59 – Cartoixa de Miraflores

Arc de Santa Maria de Burgos

L’arc actual que va ser reconstruït durant el segle XVI va ser una de les dotze portes de la ciutat medieval de Burgos.

Comunica el pont de Santa Maria sobre el riu Arlanzón amb la plaça del Rey San Fernando.

En l’actualitat és un Centre Cultural Històric Artístic utilitzat com a museu i per exposicions temporals.

Porta

La porta és un arc triomfal que alberga sis fornícules on es troben els personatges més importants de la ciutat.

Destaquen els comtes Diego Rodríguez Porcelos i Ferran González, el Cid i el rei Carles I.

Per sobre l’àngel custodi de Burgos  i la verge Santa Maria la Major que és la patrona de la ciutat.

Sala principal

La sala destaca per un gran mural dedicat al comte Ferran González i a la independència de Castella.

També conserva una part de les guixeries mudèjars del castell de Burgos.

Sala de Poridad

En aquest saló octogonal es reunia el Consell de Burgos fins al 1780.

L’estança mostra unes pintures murals on es representen els reis Carles V i Felip II, Ferran González i Rodrigo Díaz de Vivar.

El sostre presenta un enteixinat mudèjar.

Objectes històrics

Conté una exposició d’objectes històrics relacionats amb el Cid com són una reproducció de l’espasa Tizona i un os autentificat.

També està exposat el quadre Figures de Romanç on es representa al Cid i Doña Ximena i una edició del Cantar de Mio Cid.

Una vara castellana com a mesura patró, la porta blindada de l’Arxiu, la butaca i el braser dels jutges i uns escuts circulars.

Aquests estan dedicats al Cid Campeador i al comte Ferran González.

Museu de Farmàcia

En el pis superior es mostra una col·lecció de pots d’apotecari procedents de l’Hospital de Sant Joan.

La farmàcia d’aquest hospital va ser de les importants d’Espanya.

Balconada

Des de la balconada es contempla els passeigs de l’Espolón i de l’Audiencia, el pont de Santa Maria i l’església de la Mercè.

Castell de Burgos

La primera fortificació va ser erigida pel comte Diego Rodríguez Porcelos l’any 884 durant la Reconquesta musulmana.

Entre els segles XI i XIII els reis de Castella van construir un alcàsser i va ser utilitzat com a presó per a nobles.

L’any 1476 els nobles partidaris de Joana la Beltraneja van rendir el castell a la ciutat que era seguidora d’Isabel la Catòlica.

En el segle XVI va ser una fàbrica de pólvora i una escola d’artillers i l’any 1736 va patir un gran incendi.

Durant la Guerra de la Independència va ser reconstruït pels francesos i destruït quan van ser derrotats.

A finals del segle XIX s’utilitza com a telègraf òptic i durant la guerra civil de 1936 com a defensa antiaèria.

Parc del Castell

L’entorn del castell és una zona enjardinada i recreativa.

Centre d’interpretació

A finals del segle XX s’inicia la reconstrucció parcial del castell per ser condicionat com a centre d’interpretació.

L’any 2003 va ser inaugurat el Museu d’Arqueologia en el castell de Burgos.

Mirador

El castell que està situat en el cim del turó de San Miguel a 75 m sobre Burgos és un mirador de la ciutat.

Arc de Sant Esteve

Aquesta porta d’estil mudèjar formava part de les muralles de la ciutat del segle XIV.

Destaca per l’arc de ferradura de maó franquejat per dues torres quadrades.

Muralla

La muralla actual conservada és del segle XIII i XIV i va ser promoguda pel Consell de Burgos.

Església de Sant Esteve

Aquesta església d’estil gòtic que està dessacralitzada va ser construïda entre finals del segle XIII i el segle XIV.

La façana principal destaca per la torre situada a la part anterior de la nau, la rosassa i la seva portalada ogival.

Avui dia alberga el Museu del Retaule.

Plànol de la Catedral de Santa Maria de Burgos

Localització

1 – Porta del Sarmental / 3 – Porta del claustre / 8 – Capella de la Presentació/ 9 – Capella del Santíssim Crist de Burgos / 10 – Papamoscas / 12 – Capella de Santa Anna / 13 – Escala Daurada / 15 – Creuer i cimbori / 16 – Retaule major / 17 – Cor / 21 – Girola / 22 – Capella del Conestable / 24 – Claustre / 26 – Capella del Corpus Christi / 29- Capella de Sant Joan Baptista i Santiago / 30 – Porta de Santa Maria / 31 – Porta de la Coroneria

Catedral de Santa Maria de Burgos

La Santa Església Catedral Basílica Metropolitana de Santa Maria està dedicada a la Mare de Déu.

L’actual catedral d’estil gòtic que va ser promoguda pel rei de Castella Ferran III i el bisbe Maurici va ser consagrada l’any 1260.

Les capelles de les naus laterals i el nou claustre van ser construïts a finals del segle XIII i principis del segle XIV.

Les ampliacions i reformes posteriors es donen per finalitzades durant el segle XVIII.

Façana de Santa Maria

La portalada està formada per tres arcs apuntats que acullen la porta Reial i les laterals de l’Assumpció i la Immaculada.

Per damunt s’obre una rosassa i una galeria on estan allotjats les estàtues dels vuit primers reis de Castella.

L’estructura està coronada per la figura de la Mare de Déu amb el Nen i dues torres gairebé bessones sobre les portes laterals.

Sobre aquestes torres Juan de Colonia a mitjans del segle XV va aixecar les distintives agulles piramidals.

Davant de la façana de la catedral està situada la plaça de Santa Maria i la font del mateix nom del segle XIV.

Plaça del Rey San Fernando

Aquesta plaça emmarca la catedral i està dedicada al rei Ferran III El Sant (1199-1252) que va promoure la seva construcció.

Façana meridional

La família Colonia va construir durant el segle XV les agulles de la façana principal, la capella dels Conestables i el cimbori.

Durant el segle XVI va ser reconstruïda la nova cúpula per Juan de Vallejo.

En aquesta façana sud destaca la porta del Sarmental.

Façana del Sarmental

La façana destaca sobretot per la porta i els dos cossos superiors de finals del segle XIII on es troba la rosassa i una galeria.

En aquesta última hi ha la figura de Crist administrant l’Eucaristia flanquejada per dotze àngels.

Porta

La portalada d’estil gòtic (1230-1240) que s’obre al braç sud del transsepte destaca pel seu timpà.

Aquest mostra el Crist en Majestat i els quatre evangelistes envoltats per tres arquivoltes amb els 24 ancians de l’Apocalipsi.

El mainell mostra una escultura identificada com el bisbe Maurici i en els laterals les figures de Sant Pere i Sant Pau.

Porta del claustre alt

Aquesta portada interior del segle XIII comunica el claustre alt amb el braç sud del transsepte.

En el timpà es mostra el baptisme de Crist i en les arquivoltes la genealogia de Crist, l’arbre de Jessé i 14 profetes.

La porta de fusta de finals del segle XV és de Gil de Siloé i els seus brancals mostren grups escultòrics.

A l’esquerra l’Anunciació i a la dreta els profetes Isaïes i David.

Capella major

El temple de planta de creu llatina presenta tres naus, un creuer i una girola al voltant de la capella major.

Aquesta té tres trams, volta de creueria i una capçalera pentagonal on destaca el retaule renaixentista del segle XVI.

El conjunt està presidit per la imatge de Santa Maria la Major.

Cimbori

El cimbori actual de 1568 que presenta una doble estructura octogonal va substituir la cúpula de Juan de Colonia.

La volta té forma d’estrella de vuit puntes i descansa sobre quatre grans pilars circulars.

Santa Maria la Major

Aquesta imatge d’estil gòtic flamenc que presideix el retaule major és de mitjans del segle XV.

Girola

A la girola destaquen els relleus renaixentistes (1498) del reraltar de Felipe Vigarny anomenat El Camí del Calvari i la Crucifixió.

El conjunt escultòric va ser completat a finals del segle XVI per Pedro Alonso de los Ríos amb dues obres més.

Una d’elles és L’Ascensió.

Rerecor

El rerecor de marbre (1626) destaca per les vuit columnes corínties que emmarquen dues escultures d’alabastre i una pintura.

En el centre del mateix es mostra el llenç dels sants ermitans Anton i Pau.

Cor

El cadirat del cor de 1505 és una obra renaixentista plateresca de Felipe Vigarny tallada en fusta de noguera.

En el centre hi ha una escultura funerària del bisbe Maurici de 1238.

Capella del Santíssim Crist de Burgos

A la capçalera de la capella es mostra la imatge del Santíssim Crist de Burgos molt venerada a la ciutat.

Capella de Santa Anna

La capella del segle XV que va ser construïda per la família Colonia alberga dues obres artístiques:

  • retaule major de Gil de Siloé
  • sepulcre del bisbe Acuña de Diego de Siloé

Capella de la Presentació

Aquesta capella del segle XVI destaca pel retaule neoclàssic que acull el quadre de La Sagrada Família.

El quadre de Sebastiano del Piombo va ser adquirit a Itàlia per a la capella funerària de la família Lerma Polanco.

Volta de la capella de Santa Anna

La capella presenta dues voltes acoblades de creueria estrellada.

Sepulcre del bisbe Acuña

El sepulcre és una obra renaixentista d’alabastre creada per Diego de Siloé l’any 1519.

Retaule major de Gil de Siloé

El retaule està dedicat a la genealogia de la Mare de Déu a partir del personatge bíblic Jessé.

Destaquen les escenes del carrer central: la Mare de Déu i el Nen, l’abraçada de Sant Joaquim i Santa Anna i la Resurrecció.

Rosassa

La rosassa de la façana del Sarmental està situada sobre el braç sud del transsepte de l’església.

Tomba del Cid

En el creuer per sota del cimbori es troba el sepulcre del Cid i Doña Ximena.

Escala Daurada

L’obra de 1519 va ser realitzada per Diego de Siloé inspirada en el Renaixement italià.

Aquesta escala permet l’accés a la catedral per la porta de la Coroneria salvant un desnivell de 8 metres.

Crist de Siloé

El Crist lligat a la columna és una obra de Diego de Siloé de 1528 que es troba a la sala del Tresor i del Museu de la catedral.

Crist del Corpus Christi

Aquest Crist està en aquesta capella claustral.

Papamoscas

En el sostre de la nau major està situat aquest rellotge amb el Papamoscas del segle XVIII que toca les hores en punt.

En el seu costat es troba el Martinillo que toca els quarts d’hora.

Capelles claustrals

En el claustre alt es troben les capelles del Corpus Christi i de Santiago.

Destaca el timpà de la portada ogival del segle XIV de la primera amb una representació de Crist en Majestat.

La portada del segle XV de la segona mostra una Mare de Déu amb el Nen.

Claustre

El claustre de doble planta que és de finals del segle XVIII presenta galeries de volta ogival de creueria simple.

Els seus grans finestrals d’arcs apuntats mostren tres òculs de quatre lòbuls.

Adossats a les parets hi ha enterraments gòtics com l’arcosoli de Pedro Martínez de Gadea del segle XVI.

En un racó es troba el cofre del Cid Campeador del segle XII.

Galeries

Les galeries presenten a les seves cantonades grups escultòrics com l’Anunciació.

Capella dels Conestables

La capella dels conestables de Castella va ser construïda per l’arquitecte Simón de Colonia en estil gòtic flamíger l’any 1482.

Va ser promoguda per Pedro Fernández de Velasco y Manrique de Lara i la seva esposa Mencia Figueroa y Mendoza.

Aquest espai funerari destaca per la volta estrellada calada que deixa passar la llum.

Retaule major

El retaule major d’aquesta capella és una obra de Felipe Vigarny i Diego de Siloé de principis del segle XVI.

Del primer destaca Simeó i la profetessa Anna i del segon La Mare de Déu amb el Nen, Sant Josep i la donzella.

Retaules

Els retaules col·laterals de Sant Pere van ser realitzats per Vigarny i Diego de Siloé i el de Santa Anna per Gil i Diego Siloé.

Retrats

L’espai està presidit pels retrats dels conestables.

Sepulcre

Les estàtues de marbre dels fundadors és una obra de Vigarny de 1534.

Exterior de la capella dels Conestables

Les dimensions d’aquesta gran capella que té el seu accés per la girola va modificar sensiblement la capçalera de la catedral.

Mirador de la catedral

L’espai situat entre els carrers Fernán González i Llana de Afuera és un mirador de la capçalera de la catedral.

Porta de la Coroneria

La porta de la Coroneria d’estil gòtic (1250-1257) s’obre en el braç nord del creuer a l’altura del carrer Fernán González.

Destaca per les tres arquivoltes historiades i pels sis apòstols situats a cada costat del pòrtic barroc de l’any 1786.

En el timpà es representa el Judici Final i per sobre es mostra Crist entronitzat flanquejat per la Mare de Déu i sant Joan.

Façana

La façana està coronada per una galeria d’arcs ogivals amb dotze estàtues de nobles castellans.

Camí de Sant Jaume Francès de Burgos

El camí va sorgir amb el descobriment del sepulcre de l’apòstol Sant Jaume a la ciutat de Santiago de Compostel·la.

Des del segle X va permetre la consolidació dels regnes cristians de la península Ibèrica enfront de la dominació musulmana.

També va expandir el pensament benedictí de l’orde de Cluny davant la mossàrab hispana.

És una ruta artística i espiritual amb un gran patrimoni religiós per als peregrins europeus des del segle XII.

Patrimoni de la Humanitat

El camí francès de Sant Jaume de Compostel·la va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 1993.

La comunitat autònoma de Castella i Lleó i en particular Burgos comparteix aquesta distinció amb altres comunitats d’Espanya.

Burgos va albergar fins a 36 hospitals i instal·lacions d’acollida per a peregrins a l’època d’esplendor de la ruta jacobea.

Patrimoni religiós

Els elements religiosos més importants associats al camí de Sant Jaume de la ciutat són:

  • Catedral de Santa Maria
  • Església de Sant Nicolau de Bari
  • Monestir de Santa Maria la Real de Huelgas
  • Cartoixa de Santa Maria de Miraflores
  • Església de Sant Gil Abat
  • Església de Santa Àgueda

Carrer de Fernán González

Aquest carrer va ser durant l’edat mitjana i el Renaixement la principal artèria burgalesa del camí de Sant Jaume.

Palau de Castilfalé

Aquest palau renaixentista del segle XVI formava part dels edificis erigits per rics comerciants del carrer Fernán González.

Rep el nom pel comte Castilfalé que va ser el seu últim propietari.

L’any 1969 va ser donat a l’Ajuntament de la ciutat i actualment és la seu de l’Arxiu Municipal.

Església de Sant Nicolau de Bari de Burgos

L’església gòtica del 1408 que va ser aixecada sobre un temple romànic és una obra de l’arquitecte Juan de Colonia.

S’alça per sobre de la catedral en el carrer de Fernán González.

Portada principal

La porta presenta un arc apuntat, tres arquivoltes decorades i un timpà amb la imatge de sant Nicolau.

Les portes del segle XVI mostren escenes de la vida del sant.

Interior

L’església té planta de quadrilàter i presenta un gran arc entre els pilars de la nau central per contrarestar les naus laterals.

La primera està coberta amb volta de creueria quadripartida i les segones amb creueria simple.

Destaca el retaule major d’estil gòtic tardà construït a principis del segle XVI per Simón de Colonia i el seu fill Francisco.

Retaule major

El retaule de pedra calcària va ser construït pel comerciant burgalès Gonzalo López de Polanco com a sepulcre familiar.

El carrer central està presidit pel titular de l’església i una representació de La Coronació de la Mare de Déu.

Per sobre una imatge del Salvador i a la part baixa dels laterals hi ha els sepulcres dels promotors i la seva família.

Crist de l’Agonia

Aquest crist crucificat és del segle XV.

Retaule de Sant Miquel

Retaule del segle XVIII amb taules hispana-flamenques de 1480 que representen la vida de Sant Nicolau.

Sepulcre Maluenda

El sepulcre del Maluenda-Miranda-Castro del segle XV està situat a la nau de l’Evangeli.

Judici Final

Representació del segle XV presidida per Jesucrist i flanquejat per la Mare de Déu, sant Joan Baptista i els dotze apòstols.

A la part de baix sant Miquel pesant les ànimes.

Museu

El museu acull una col·lecció de tapissos flamencs del segle XVI.

Nucli antic de Burgos

El nucli antic de Burgos està situat al voltant de les places Rey San Fernando i la plaça Major.

Els ponts de Santa Maria i Sant Pau sobre el riu Arlanzón que estan units pel passeig de l’Espolón delimiten aquest espai.

Pont de Santa Maria

L’antic pont de Santa Maria va ser l’accés més important a la ciutat medieval de Burgos.

L’actual construcció de finals del segle XVI va ser remodelada l’any 2006 com a via de vianants.

Església de la Mercè

L’església i el convent de l’orde de la Mercè van ser construïts a finals del segle XV a la ribera esquerra del riu Arlanzón.

El temple que funciona com a parròquia per l’orde dels Jesuïtes es troba molt a prop del pont i l’arc de Santa Maria.

Arc de Santa Maria

Aquesta porta medieval rep el nom per ser l’entrada més directa a la Catedral de Santa Maria.

Passeig de l’Espolón

Aquest passeig arborat que va ser creat a finals del segle XVIII enllaça l’arc de Santa Maria amb el Teatre Principal.

Consolat de Mar

La institució creada per la reina Isabel I de Castella l’any 1494 exportava la llana castellana i importava teles de Flandes.

Aquesta associació de comerciants van potenciar entre els anys 1450 i 1600 el segle d’or burgalès.

En aquest període la ciutat va viure la seva època d’esplendor econòmica, comercial, artística i religiosa.

Ajuntament

Aquest edifici neoclàssic de 1791 és el més sumptuós de la plaça Major i s’aixeca sobre l’antiga porta de les Carretes.

La façana destaca per les sis columnes i tres pòrtics a la plata baixa i coronant l’edifici dues torres que acullen dos rellotges.

Carles III

L’estàtua de Carles III que presideix la plaça Major va ser erigida l’any 1774.

Plaça Major

Aquesta antiga plaça del mercat menor té forma de quadrat irregular i va ser l’espai de més activitat comercial de la ciutat.

Està envoltada d’edificis que conserven els porxos on antigament se situaven els llocs de venda.

Palau dels Conestables

Edifici gòtic de 1476 construït com a residència privada del conestable de Castella Pedro Fernández de Velasco.

L’anomenada casa del Cordón està ubicada a l’antiga plaça del Mercat major.

En l’actualitat alberga un centre cultural que és propietat de la fundació Caja de Burgos.

Portada

La façana principal presenta dues torres i una portada amb un cordó franciscà que uneix els dos escuts de la família.

Per això aquesta construcció de Juan i el seu fill Simón de Colonia és coneguda com la casa del Cordó.

Un cordó a la porta indica que en aquesta casa ha dormit un rei.

Teatre Principal

Aquest edifici d’època isabelina que presenta una planta rectangular va ser inaugurat l’any 1857.

L’any 1997 va reobrir després cinquanta anys de tancament i va recuperar les seves activitats de dansa, música i teatre.

Gestionat per l’Ajuntament de Burgos acull una biblioteca, una sala d’exposicions i un altre de conferències.

Monument al Cid Campeador

Estàtua eqüestre de bronze que va ser inaugurada l’any 1955 a la plaça de Mio Cid.

Representa el Cid travessant el riu Arlanzón en el seu exili amb el seu cavall Bavieca i la seva espasa Tizona.

Pont de Sant Pau

Pont del segle XIII sobre el riu Arlanzón que comunica les places de Mio Cid i Conde de Castro.

Rep el nom pel desaparegut convent de San Pau que va ser gestionat pels dominics fins al segle XIX.

Actualment, l’espai està ocupat pel Museu de l’Evolució Humana.

Escultures

Les vuit estàtues del pont representen els acompanyants del Cid en el seu desterrament.

Museu de l’Evolució Humana

El museu té com a objectiu la classificació, conservació i divulgació de les restes procedents dels Jaciments d’Atapuerca.

Forma part del Complex de l’Evolució Humana que integra:

    • Museu de l’Evolució Humana (MEH)
    • Auditori i Palau de Congressos (Fòrum Evolució)
    • Centre Nacional d’Investigació sobre l’Evolució Humana (CEMIEH)

Aquest espai està incorporat a la catalogació de la Unesco com a Patrimoni de la Humanitat.

Escultura

Aquesta representació de l’Homo antecessor amb el seu fill forma part del conjunt escultòric Camí de l’Evolució Humana.

És una obra del 2010 situada en el passeig d’Atapuerca.

Museu de Burgos

El museu va ser fundat l’any 1846 per custodiar les obres artístiques de la província afectades per la Desamortització de 1836.

En un inici aquestes van procedir dels establiments religiosos i més tard van ser afegides les restes arqueològiques.

La casa Miranda acull la secció arqueològica i la casa d’Iñigo Angulo alberga les col·leccions de Belles Arts.

Convent de Santa Clara

El convent és una construcció gòtica del segle XIII que té com a titular de la seva església a la Verge de l’Espino.

Les clarisses són la branca femenina de l’orde de Sant Francesc que va ser creada a Burgos l’any 1234.

Per això és el segon cenobi més antic de la ciutat després del monestir de Santa Maria la Reial de Huelgas.

Cartoixa Santa Maria de Miraflores de Burgos

El monestir que és gestionat per l’orde de la Cartoixa està situat en el turó de Miraflores als afores de Burgos.

L’antic palau de caça del rei Enric III va ser donat pel seu fill Joan II als cartoixans que van fundar el cenobi l’any 1442.

Juan de Colonia va iniciar la construcció de l’edifici actual l’any 1454 i va ser finalitzar l’any 1488 per Simón de Colonia.

La reina Isabel la Catòlica va ser la promotora del monestir.

Església

El monestir destaca per la seva església d’estil gòtic tardà que presenta una sola nau, capelles laterals i un absis poligonal.

Pati

En el pati hi ha una estàtua de sant Bru de Colònia que és el fundador de l’orde.

Nau

La nau coberta per una volta estrellada presenta quatre estances: pels fidels, els cors dels Germans i Pares i el presbiteri.

Portada

La portada d’estil gòtic isabelí presenta arquivoltes apuntades i els escuts dels reis fundadors.

En el timpà es mostra una imatge de La Compassió.

Estança dels fidels

Tots els monestirs de l’orde dels Cartoixans estan dedicats a la Mare de Déu.

Aquest de Miraflores es troba sota l’advocació de l’Anunciació.

Tríptic

Aquesta és una representació en tres escenes: El Camí del Calvari, La Crucifixió i El Plor sobre Crist mort.

L’Anunciació

Aquest quadre barroc representa l’aparició de l’arcàngel Gabriel a la Mare de Déu.

Vidrieres

El Davallament és una de les vidrieres portades de Flandes l’any 1484.

Cor dels Pares

El cor dels Pares de 1489 està format per quaranta cadires de noguera.

Faristol

El faristol està situat al mig del cor.

Porta

Aquesta porta d’estil gòtic que és l’accés a l’església dels monjos presenta en l’arc una imatge de la Mare de Déu.

Altars

Els dos altars que tanquen l’espai del cor dels Pares i el presbiteri mostren dos retaules barrocs del segle XVII.

A la part superior de la porta hi ha una talla de la Immaculada.

Presbiteri

El presbiteri destaca pel retaule de 1499 que és una obra gòtica de Gil de Siloé amb policromia de Diego de la Cruz.

També pels sepulcres reials de Gil de Siloé que van ser encarregats per la reina Isabel la Catòlica.

Retaule major

El retaule de fusta policromada mostra en el cos superior una gran corona d’àngels que envolta a Crist en la Creu.

Per sobre el símbol del pelicà que es dessagna per les seves cries com Crist per redimir a la humanitat.

El Pare i l’Esperit Sant sostenen la creu i al peu de la mateixa la Mare de Déu i sant Joan i per fora sant Pere i sant Pau.

En el cos inferior destaquen santa Caterina d’Alexandria, sant Joan Baptista, santa Maria Magdalena i sant Jaume Apòstol.

Sepulcres reials

El centre de la nau està presidit pel sepulcre dels reis Joan II i Isabel de Portugal que té forma d’estrella de vuit puntes.

En el costat de l’Evangeli es troba l’arcosoli de l’infant Alfons de Castella.

Els monuments funeraris d’estil gòtic estan realitzats en alabastre i profusament decorats.

Imatges venerades

En el sepulcre reial hi ha unes imatges molt venerades: la Mare de Déu de la Llet i una columna amb figures de monjos.

Basament

El basament dels reis està envoltat d’escultures amb escenes i figures de l’Antic Testament i les Virtuts.

També es mostren figures al·legòriques, animals i motius vegetals.

Plànol del monestir Santa Maria la Reial de Huelgas de Burgos

Localització

A – Compás de Adentro / 1 – Arc d’entrada i sortida del recinte / 2 – Torrassa d’Alfons XI / 3 – Casa Gran / 5 – Porteria del monestir / B – Compás de Afuera / 11 – Pòrtic lateral de l’església / 13 – Atri de l’església / 16 – Capella major / 19 – Nau de Santa Caterina o de l’Evangeli / 20 – Nau central / 21 – Nau de Sant Joan o de l’Epístola /  22 – Claustre major de Sant Ferran / 26 – Sala capitular / 29 Claustre menor anomenat Las Claustrillas / C – Recinte emmurallat

Monestir Santa Maria la Reial de Huelgas de Burgos

El monestir de monges cistercenques va ser fundat l’any 1187 pels reis Alfons VIII de Castella i Leonor de Plantagenet.

Està situat fora del nucli antic de Burgos on antigament va ser una zona de pastures anomenada Huelgas.

L’abadessa del cenobi va gaudir d’una gran autonomia, poder senyorial i va dependre directament del papa fins al segle XIX.

Ha estat el panteó dels reis fundadors i de la família reial.

Torrassa d’Alfons XI

S’accedeix a la plaça anomenada compás de Adentro per la torrassa que formava part del recinte emmurallat.

Aquesta torre va servir de presó durant els segles que l’abadessa va exercir la seva jurisdicció.

Al costat de l’entrada es troba la muralla amb l’arc apuntat que separa el compás de Afuera.

Compás de Adentro

En aquesta plaça destaca la porteria del monestir i la casa Gran al seu costat on s’allotjaven els reis.

La primera presenta sis arcs de mig punt i per sobre en el centre un relleu de la coronació de la Mare de Déu.

A banda i banda estan situats els escuts de Castella i Lleó, dels Reis Catòlics i de Carles I.

Església

L’església té planta de creu llatina amb tres naus allargades, un creuer i sis capelles a la capçalera.

L’accés al temple es realitza pel pòrtic lateral.

Cor

El mur exterior de la capçalera del cor mostra un quadre de la Batalla de les Navas de Tolosa.

Atri

En l’atri s’obre la porta gòtica d’accés a l’església que presenta tres arcs ogivals amb arquivoltes suportades per columnes.

En el timpà es mostra un castell de tres torres.

Retaule major

El retaule major de 1665 és una obra de l’arquitecte Policarpio de la Nestosa i l’escultor Juan de Pobes.

Destaca un cos de columnes salomòniques i un relleu de l’Assumpció flanquejat per les imatges sant Bernat i sant Benet.

Aquests sants són venerats per l’orde del Cister.

Nau central

La nau central està presidida pels sepulcres dels reis Alfons VIII  i Leonor de Plantagenet.

El cadirat del cor que és de fusta de noguera està decorat amb els escuts de Castella i Lleó.

Nau de Santa Caterina

Aquesta nau presenta setze sepulcres destacant l’arcosoli mural de Fernando de la Cerda que era fill d’Alfons X el Savi.

Va ser l’únic que no va ser profanat per les tropes napoleòniques.

Retaule

El retaule de Santa Caterina del segle XVIII es troba a la capçalera de la nau i destaca per la figura de la santa en l’àtic.

També sobresurten les imatges de sant Bernat i sant Benet i un Nen Jesús en el centre.

Nau de Sant Joan

La nau de l’Epístola presenta una sèrie de sepulcres sense decoració i llenços a les seves parets.

El retaule presenta un calvari central flanquejat per les imatges de sant Joan i la Mare de Déu.

Sala capitular

La sala capitular que s’obre al claustre de Sant Ferran és el lloc de decisions de l’orde presidit per l’abadessa.

Aquest és un espai quadrat amb volta de creueria suportada per quatre columnes cilíndriques envoltades per vuit columnetes.

L’estança està presidida per un Crist a la creu del segle XV i conserva el pendó de les Navas de Tolosa.

Claustre de Sant Ferran

El claustre d’estil gòtic va ser construït durant el segle XIII en el regnat de Ferran III el Sant.

Les reformes del segle XVII van ser superposar un segon pis i cegar els arcs amb un mur per raons tectòniques.

Claustre menor

Aquest petit claustre romànic del segle XII rep el nom Las Claustrillas per comparació amb el de Sant Ferran.

Té planta quadrada amb 12 arcs per cada costat suportats per capitells decorats amb motius vegetals i columnes aparellades.

Monestir

L’exterior del monestir està situat en el recinte emmurallat de l’est.

Final de l’article – Veure RUTA PER LA COMUNITAT DE CASTELLA I LLEÓ