Autor: | 17 / 07 / 2017 | Categories: Ruta per Suïssa (Inici: Ginebra - Final: Zuric) (2017) | Etiquetes: Ajuntament, Catedral, Escapada Urbana, Patrimoni de la Humanitat | Sense comentaris

El nucli antic de Berna és el millor conservat de la Confederació Suïssa.

El traçat dels seus carrers, les teulades vermelles, els porxos i les fonts es conserven des del segle XVI.

La ciutat va ser construïda sobre una península muntanyosa envoltada pel riu Aar.

Berna

Berna és la capital del cantó de Berna amb 133.115 habitants.

La seva població és de parla majoritàriament alemanya i de tradició protestant.

L’os ha estat l’animal heràldic de l’escut de Berna des del segle XIII.

Patrimoni de la Humanitat

El seu nucli urbà va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Parlament Federal

El Parlament Federal és la seu del Govern Federal i de l’Assemblea Federal de Suïssa.

En aquest edifici se celebren les sessions del Consell Nacional i el Consell dels Estats.

Introducció històrica

Berna va ser fundada l’any 1191 per Berthold V, duc de Zähringen.

Una llegenda del duc explica que la ciutat portaria el nom del primer animal caçat per ell. La peça va ser un os (bärn).

L’any 1353 Berna es va convertir en una ciutat lliure i es va unir a la Confederació Suïssa.

El 1405 un incendi va destruir els seus edificis de fusta. Aleshores la ciutat va ser reconstruïda en pedra.

L’any 1528 els bernesos es declaren a favor de la Reforma donant suport a la causa protestant.

El 1848 va ser elegida capital federal.

Plànol del nucli antic  

Nucli antic

El riu Aar envolta per l’esquerra el nucli antic.

Plaça d’Erlach

El teatre de Berna es troba davant de la plaça d’Erlach.

L’estàtua eqüestre de Rudolf von Erlach està envoltada per 4 ossos de ferro colat.

Aquest llegendari personatge va ser guanyador de la batalla de Laupen.

Markgasse

La Marktgasse és el carrer principal  de la part oest del nucli antic.

S’inicia a la torre de la Presó o Käfigturn que va ser la porta occidental de la ciutat durant els segles XIII i XIV.

Finalitza a la torre del Rellotge.

La torre del Rellotge

La torre del Rellotge o Zytglogge és el símbol de Berna.

Aquesta torre formava part de la porta principal de la ciutat durant el segle XII. També va fer funcions de presó.

El 1405 va convertir-se en campanar després del devastador incendi de 1405.

Els dos rellotges de la torre, la campana que toca l’hora, el rellotge astronòmic i el carilló són accionats pel mateix sistema mecànic des de l’any 1530.

Poc abans de cada hora completa es realitza una petita actuació on participen diverses figures:

  • el gall canta tres vegades
  • el bufó toca les campanes
  • els ossos giren
  • el gall canta de nou
  • i a l’hora en punt Cronos gira el rellotge de sorra que té a la mà i compte les campanades.

Kramgasse

El Kramgasse és el principal carrer de la ciutat medieval de Berna.

Està coberta a les dues bandes per arcades o lauben de pedra.

Les banderes de tots els districtes de Berna llueixen a les façanes de les cases d’aquesta via.

Aquest carrer comercial de façanes barroques del segle XVIII té botigues, antiquaris, restaurants, llibreries i galeries d’art.

Antigament els soterranis estaven ocupats per cellers o tavernes. Actualment la majoria d’establiments estan reconvertits en comerços.

Entre 1903 i 1905 va viure Albert Einstein a la casa 49 d’aquest carrer.

Cases gremials

En un tram de la Kramgasse es concentren algunes de les cases gremials medievals.

Tots els ciutadans havien de pertànyer a una societat.

Els gremis eren unes d’associacions professionals que supervisaven un ofici o comerç. També regulaven els seus drets i obligacions.

Gremi dels Teixidors

El gremi de Teixidors es troba al número 68.

La seva façana llueix un griu daurat que és una criatura mitològica amb cap d’au rapinyaria i cos de lleó.

Gremi dels Sastres

La casa de l’àrab va ser el gremi dels Sastres.

Gremi dels Picapedrers

El mico gairebé de mida natural representa el gremi dels Picapedrers que es va crear el 1347.

Gremi dels Fusters

El fuster assenyala el gremi de Fusters.

Nydeggbrücke

El carrer de la Justícia o Gerechtigkeitsgasse desemboca al pont de Nydegg.

Bärenpark

El parc dels Ossos o Bärenpark és una zona reservada a l’altre costat del riu Aar.

L’os bru és la icona de Berna.

El seu nom prové de la paraula alemanya Bär (os). També aquest animal hi apareix a l’escut de la ciutat.

BernARTiner

Berna celebra aquest estiu l’exposició BernARTiner.

Aquesta mostra exhibeix 100 obres del gos de rescat de les muntanyes conegut amb el nom Sant Bernat.

En finalitzar l’esdeveniment algunes obres seran subhastades amb una finalitat benèfica.

Fonts medievals

Berna és coneguda com la ciutat de les fonts.

A mitjans del segle XVI les fonts de fusta van ser reemplaçades per les actuals.

Kreuzgassbrunnen

La font del carreró creuat o Kreuzgassbrunnen va ser el model per a totes les altres fonts d’obelisc de la ciutat.

Simsonbrunnen

La font de Samsó o Simsonbrunnen té una figura de Samsó domant el lleó.

Zähringerbrunnen

La font de Zähringer va ser construïda com a memorial del fundador de Berna. Representa un os amb una armadura completa.

Schützenbrunnen

Al carrer de Marktgasse es troba la font del Mosqueter o Schützenbrunnen.

Anna Seiler

La font d’Anna Seiler està dedicada a la fundadora del primer hospital de Berna.

Kindlifresserbrunnen

La font de Kindlifresserbrunnen representa un ogre assegut devorant un nen i al seu costat té una bossa amb més nens.

Mosesbrunnen

La font de Mosesbrunnen té una estàtua que representa a Moisès portant els deu manaments a les tribus d’Israel.

Gerechtigkeitsbrunnen

La font de la Justícia o Gerechtigkeitsbrunnen és una font del segle XVI que conserva tots els elements del disseny original.

Vennerbrunnen

La font de Vennerbrunnen està situada davant de l’Ajuntament o Rathaus de Berna.

L’estàtua d’un venner o polític-militar amb la seva armadura porta un estendard.

Ajuntament o Rathaus

L’Ajuntament o Rathaus és la seu de la política de la ciutat i del cantó de Berna.

En aquest edifici es reuneixen el Gran Consell i el Consell Governamental del cantó de Berna.

És un edifici gòtic amb una escalinata doble del segle XV.

Catedral de Berna

La catedral o Münster de Berna és d’estil gòtic tardà amb tres naus, capelles laterals i una torre.

El temple té 100 metres d’alçada sent l’església més alta i més gran de Suïssa.

L’any 1421 van començar els treballs de construcció de la catedral que es van perllongar fins al segle XVI.

L’edifici no es va completar fins al 1893 quan es va col·locar el capitell de la torre.

Pòrtic 

Va estar consagrada a Sant Vicenç de València fins al 1528 que va entrar la Reforma.

El pòrtic principal de 1475 és l’obra iconogràfica més important del gòtic suís que està envoltada d’imatges policromades.

Va ser una de les decoracions respectades pels seguidors de la nova doctrina religiosa.

Munsterplatz

La plaça de la Catedral o Münsterplatz està envoltada de cases amb porxos.

En aquesta plaça es fa mercat diversos dies de la setmana.

Durant l’advent té lloc un gran mercat de Nadal.

Judici Final

A la part més alta es troba Crist al tron, al seu costat la Verge Maria, Joan Baptista i els dotze apòstols.

Destaca al centre l’Arcàngel Gabriel amb la seva espasa.

A sota es troba la Justícia.

Al timpà es troba la representació esculpida del Judici Final.

Els condemnats ocupen la meitat de l’esquerra i els redimits la meitat de la dreta.

Verges i prohoms

També es troben unes figures de gres dels prohoms i de les verges prudents i nècies.

Interior

La nau de volta de creueria està suportada per pilars quadrats.

Dintre del temple destaca el cadirat i les vidrieres del segle XV.

Torre

Escultures que representen els seus constructors.

Vistes del nucli antic.