Autor: | 09 / 07 / 2018 | Categories: Ruta de la Lavanda per la regió Provença-Alps-Costa Blava de França - Europa (Inici: Avinyó - Final: Arle) (2018) | Etiquetes: Catedral, Escapada Urbana, Palau | Sense comentaris

El palau dels Papes d’Avinyó va ser durant el segle XIV la residència papal i la seu de l’Església catòlica.

En aquest edifici gòtic que és la més gran de l’edat mitjana es van celebrar sis conclaves per elegir als nous pontífexs.

Entre 1335 i 1394 van ser escollits Benet XII, Climent VI, Innocenci VI, Urbà V, Gregori XI i Benet XIII.

Avinyó

Avinyó és la capital i la seu de la prefectura del departament de Valclusa de la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Coneguda com la ciutat dels papes conserva les seves muralles i el seu nucli antic.

També se la coneix popularment per la cançó infantil francesa Sobre el pont d’Avinyó.

La seva economia actual es basa en el sector serveis, centre logístic i el turisme.

El Festival d’Avinyó és l’esdeveniment de teatre i espectacles en directe més antic i famós de França.

La seva població de l’any 2017 ascendeix a 91.283 habitants.

El nucli urbà es troba en la confluència del riu Roine i el seu afluent Durance.

Patrimoni de la humanitat

El nucli antic d’Avinyó amb el palau dels Papes, el conjunt episcopal i el pont de Sant Beneset figuren a la llista de la Unesco.

El Museu del Petit Palau i la Catedral de Nostra Senyora dels Doms formen part d’aquests béns catalogats.

Tots ells van ser inscrits com a patrimoni de la humanitat l’any 1995.

Festival d’Avinyó

Aquest festival que va ser fundat l’any 1947 per Jean Vilar és considerat una festa internacional de les arts escèniques.

El palau dels Papes va ser el primer espai utilitzat del certamen, però actualment hi ha més de 30 llocs repartits per la ciutat.

Durant el mes de juliol Avinyó acull més de 120.000 espectadors i 400 espectacles per transformar-se en un destí cultural.

Festival Off

El festival Off que va néixer l’any 1967 és un certamen alternatiu de teatre i espectacles en directe.

Està format per companyies independents que han de donar a conèixer el seu espectacle amb cartells i fullets entregats a mà.

En l’actualitat s’organitzen 1300 representacions al dia en un centenar de llocs de la ciutat.

Introducció històrica d’Avinyó

Prehistòria

Les excavacions efectuades al penyal dels Doms demostren la seva ocupació en l’època del neolític.

Va ser trobada una petita estela antropomòrfica anomenada La més antiga Avinyonenca.

Edat antiga

La fortificació anomenada pels romans Avenium Cavarum va ser un domini del poble celta-lígur dels cavars.

Cap al 120 aC sota la dominació romana Avennio va formar part de la Gàlia Narbonnaisse.

Va rebre de part de l’emperador Adrià l’estatus de colònia romana.

Alta edat mitjana

L’any 439 el primer bisbe Nectari va participar en el consell regional de la catedral de Riez.

El 472 la vila va ser saquejada pels borgonyons.

L’any 500 el rei dels francs Clodoveu la va assetjar perquè donava refugi al rei Gundebald de Borgonya.

El 536 Avinyó va ser cedida pels ostrogots als merovingis i va ser annexionada pel rei Clotari I.

L’any 612 la ciutat va ser dominada pel rei franc Terri I d’Austràsia.

El concili de Chalon del 650 va ser últim que va acollir un bisbe d’Avinyó, ja que durant 205 anys la diòcesi no va existir.

Carles Martell va conquerir la ciutat als àrabs durant la Batalla d’Avinyó del 737.

L’any 879 va ser elegit rei de Provença el lotaringià Bosó I.

El rei Lluís III de Provença va restituir l’any 907 a Remigi com a bisbe d’Avinyó i va anunciar la construcció de la seva catedral.

El 973 el comte Guillem I que és conegut com l’Alliberador va expulsar de la Provença als àrabs.

Baixa edat mitjana

L’any 1032 el regne d’Arle va unir-se al Sacre Imperi Romanogermànic i el pont d’Avinyó era el pas al regne de França.

El 1129 va ser fundat el consolat d’Avinyó per dotar-se d’una administració autònoma.

El Concili d’Avinyó de 1209 va escombregar Raimon VII de Tolosa.

L’any 1226 en el context de la Guerra dels Albigesos el rei de França Lluís VIII va assetja la vila per lluitar contra el catarisme.

El 1271 el rei Felip III de França que la va heretar a la mort del comte de Tolosa Alfons de Poitiers la va cedir al rei Felip IV.

L’any 1290 el comte de Provença Carles II d’Anjou va rebre en propietat la vila.

El papat d’Avinyó

L’any 1309 sota el pontificat de Clement V Avinyó va esdevenir la residència dels papes i la seu del cristianisme occidental.

Les muralles actuals van ser construïdes pel papa Innocenci VI l’any 1356.

L’any 1377 el papa Gregori XI va tornar a Roma.

Entre 1378 i 1423 durant el Gran Cisma d’occident els anomenats antipapes tornen a Avinyó: Climent VII i Benet XIII.

Edat moderna

L’any 1472 el papa Sixte IV dona poders a l’arquebisbe de Lió Carles de Borbó per administrar la ciutat.

El mateix papa eleva al rang d’arquebisbat el legat d’Avinyó i l’any 1476 anomena arquebisbe al seu nebot Julien de la Rovère.

El futur Juli II que va fer la primera restauració del palau dels Papes va ser escollit papa l’any 1503.

Entre 1526 i 1538 el rei Francesc I de França va anar 6 vegades a la ciutat atorgant als avinyonencs el títol de súbdits del rei.

Exili a Avinyó del cardenal Richelieu l’any 1616.

Entre 1633 i 1689 el rei Lluís XIV va confiscar i va retornar el comtat Venaissí que era propietat dels papes.

Avinyó com a capital d’aquest comtat va romandre una possessió dels papes fins a la Revolució.

L’any 1733 François Morénas va fundar el diari El Correu d’Avinyó.

Edat contemporània

L’any 1791 l’Assemblea Nacional Constituent annexiona Avinyó i el comtat Venaissí al regne de França.

El 1793 esdevé la capital del nou departament de la Valclusa.

El tractat de Tolentino de 1797 entre França i els Estats Pontificis confirmen la preservació francesa del comtat i Avinyó.

Entre 1795 1 1815 la ciutat va patir el Terror Blanc dels reialistes en contra dels republicans, bonapartistes i liberals.

L’any 1847 s’inaugura la línia fèrria entre Avinyó i Marsella.

Segle XX

Després de la Primera Guerra Mundial Avinyó va duplicar la seva població malgrat la segona contesa mundial del segle XX.

L’any 1948 rep la condecoració militar de la Creu de Guerra per la seva aportació a la Segona Guerra Mundial.

Plànol d’Avinyó

Localització

1 – Oficina de Turisme / 2 – Estació d’Avinyó-Centre / 4 – Ajuntament / 7 – Gran Òpera d’Avinyó / M1 – Palau dels Papes / M2 – Pont de Sant Beneset / M3 Museu del Petit Palau / M5 – Museu Lapidari / M13 – Basílica de Nostra Senyora dels Doms

Nucli antic d’Avinyó

El nucli antic està flanquejat pel riu Roine i conserva les muralles aixecades durant el segle XIV.

La porta de la República que està situada davant de l’estació central condueix a la plaça de l’Horloge i al palau dels Papes.

Al seu costat està situada la basílica de Nostra Senyora dels Doms i molt a prop el pont d’Avinyó.

Estació d’Avinyó-Centre

L’estació que va ser construïda l’any 1860 dona servei a la línia París-Marsella.

Església de Sant Marcial

Aquest antic priorat benedictí, col·legi i museu és actualment una parròquia de culte protestant.

Oficina de Turisme

L’Oficina de Turisme ocupa una part de l’antic monestir de Sant Marcial.

Carrer Frédéric Mistral

En aquest carrer es troba el pont d’enllaç entre el Museu Lapidari i l’escola Frederic Mistral.

Museu Lapidari

El Museu Lapidari o Galeria d’Antiguitats del Museu Calvet ocupa l’antiga capella barroca del col·legi jesuïta del segle XVII.

Reuneix col·leccions gregues, romanes, gal·loromanes i paleocristianes.

Zona de vianants

La zona de vianants va ser creada durant la dècada de 1970 per millorar la congestió de trànsit i l’accés al centre de la ciutat.

Aquests espais han dinamitzat el comerç i l’activitat turística.

Productes de la Provença

L’espígol i el sabó de Marsella són dos productes molt típics de la Provença.

Frederic Mistral

Frederic Mistral (1830-1914) va ser l’escriptor més important de la renaixença de la llengua occitana del segle XIX.

L’any 1904 va rebre el Premi Nobel de la Literatura i és l’autor del diccionari occità El Tresor del Felibritge.

Carrer de la République

El carrer que comença a la plaça de l’Horloge va ser inaugurat l’any 1857.

És una de les vies principals del nucli antic d’Avinyó i rep el nom en honor del règim republicà de França.

Plaça de l’Horloge

Aquest antic fòrum romà que en l’edat mitjana va acollir el mercat dels carnissers rep el nom pel primer rellotge públic de 1471.

En aquest espai està ubicat l’Ajuntament, la Gran Òpera d’Avinyó i l’antic Banc de França.

Ajuntament

Edifici neoclàssic que va ser inaugurat l’any 1856 pel príncep Lluís Napoleó Bonaparte.

Gran Òpera d’Avinyó

La Gran Òpera d’Avinyó és un edifici neoclàssic que va ser inaugurat l’any 1825.

El seu aspecte actual és una reconstrucció feta després de l’incendi de 1846.

Banc de França

Aquest edifici de 1789 va albergar les dependències del Banc de França.

Basílica de Nostra Senyora dels Doms

L’edifici de 1150 és una construcció en estil romànic que va ser ampliada amb capelles laterals entre els segles XIV i XVII.

L’any 1859 el campanar barroc de planta quadrada va ser coronat amb una imatge daurada de la Mare de Déu.

A finals del segle XIX va ser instal·lat un calvari davant del porxo de l’entrada.

La Catedral Metropolitana de Nostra Senyora dels Doms és la seu de l’arxidiòcesi d’Avinyó.

Illa de Barthelasse

L’illa fluvial és un destí en vaixell des del nucli antic d’Avinyó i un mirador de la ciutat.

Mirador

El vaixell que surt del moll de la Ligne ofereix unes vistes excel·lents del pont de Sant Beneset i del penyal dels Doms.

A l’altra banda del riu Roine s’albira el fort de Sant Andreu de la ciutat medieval de Villeneuve-lès-Avignon.

Pont d’Avinyó

El pont original de 22 arcs que va ser construït a la riba esquerra del riu Roine entre 1177 i 1185 només conserva quatre.

L’any 1663 va ser reconstruït per última vegada, però una riuada de 1669 va conformar el seu estat actual.

Sobre un dels pilars hi ha la capella de Sant Beneset i per sobre d’aquesta la de Sant Nicolau.

Durant l’edat mitjana va ser un pas fronterer entre l’Estat Pontifici i el regne de França.

Capella de Sant Beneset i Sant Nicolau

La llegenda explica que el petit pastor conegut com a Beneset va rebre l’ordre diví de construir un pont a Avinyó.

Les seves relíquies es troben a la capella de Sant Nicolau.

Torre

Aquesta torre fortificada és la porta d’accés al pont.

Plaça del Palais d’Avinyó

La plaça actual és un gran espai que s’obre davant del palau dels Papes i de la basílica de Nostra Senyora dels Doms.

Davant mateix del palau està situada la casa de la Moneda.

Esplanada

En un extrem de la plaça hi ha l’esplanada on està ubicat el Museu del Petit Palau.

Museu del Petit Palau

El Museu del Petit Palau que va ser inaugurat l’any 1976 ocupa l’antic palau renaixentista dels arquebisbes del segle XIV.

Alberga una col·lecció de pintures italianes des de l’edat mitjana fins al Renaixement.

També reuneix escultures i pintures de l’Escola d’Avinyó dels segles XIV i XV.

Casa de la Moneda

La casa de la Moneda és un edifici barroc de 1619 construït pel cardenal Borghese que va ser legat del papa Pau V.

Després de la Revolució Francesa va ser una comissaria de policia fins al 1840 i un conservatori de música fins al 2003.

Avui és un allotjament hoteler.

Palau dels Papes

El palau dels Papes és una construcció gòtica que integra dos edificis: el palau vell de Benet XII i el palau nou de Climent V.

L’any 1335 Benet XII va confiar la construcció d’aquesta edificació a l’arquitecte Pierre Poisson que va durar set anys.

Climent V que va ser el seu successor encarrega el nou palau a Jean de Louvres.

L’edifici va ser acabat l’any 1363 sota el pontificat d’Innocenci VI i confirma l’època de més esplendor del papat d’Avinyó.

Aquesta residència pontifícia alberga la Biblioteca d’Avinyó considerada la més gran d’Europa en el seu temps.

El papat d’Avinyó

Durant el segle XIII la cort papal va ser itinerant fixant la seva residència en diferents ciutats dels seus estats pontificis.

L’enfrontament del rei de França Felip IV amb el papa Bonifaci VIII va culminar amb l’atemptat d’Anagni de 1303.

El papa que va refugiar-se al Vaticà va morir posant fi a la sobirania pontifícia i depenent de la voluntat dels reis de França.

El 1305 l’arquebisbe de Bordeus Bertrand de Got va ser elegit papa a la ciutat de Lió amb el nom de Climent V.

Amb aquest papa es constitueix una majoria de cardenals francesos que posen fi a la dominació italiana.

Papes

  • Climent V (1305-1314) va ser un papa itinerant fins que va rebre el suport del comte de Provença per residir a Avinyó
  • Joan XXII (1316-1334) va instaurar a Avinyó la nova capital del cristianisme
  • Benet XII (1334-1342) va construir del palau vell
  • Climent VI (1342-1352) va aixecar el palau nou i va comprar la sobirania de la ciutat d’Avinyó
  • Innocenci VI (1352-1362) va finalitzar el palau dels papes i va fortificar la ciutat amb muralles
  • Urbà V (1362-1370) va voler tornar a Roma l’any 1367 sense èxit
  • Gregori XI (1370-1378) va ser un home de cultura i diplomàtic que va retornar a la Santa Seu l’any 1377

Gran Cisma d’Occident

Entre 1378 i 1417 l’Església es va dividir en dues obediències amb un papa regnant a Roma i un altre a Avinyó.

Durant el Concili de Constança de 1417 va ser elegit papa Martí V per reconstruir la unitat pontifical.

Antipapes

  • Climent VII (1378-1394) va retornar a Avinyó després de ser escollit per cardenals francesos dissidents
  • Benet XIII (1394-1423) va fugir l’any 1403 de palau després de perdre el suport de l’Església francesa

Aquest pontífex que va ser conegut com a papa Luna va pelegrinar fins que l’any 1415 va refugiar-se a la ciutat de Peníscola.

Plànol del palau dels Papes

Localització

 3 – Pati d’honor / 4 – Tresor baix / 5 – Gran tresoreria / 6 – Sala de Jesús / 7 – Vestidor del papa / 8 – Consistori / 10 – Claustre / 11 – Gran tinell / 12 – Cuina superior / 16 – Sagristia nord / 17 – Gran capella / 22 – Portada de la gran capella / 23 – Gran escala d’honor / 24 – Gran audiència

Palau vell dels Papes d’Avinyó

Les obres del palau vell comencen amb la torre del Papa, la capella de Benet XII i les torres de la Campana i de Trouillas.

L’estil arquitectònic és senzill i auster com el seu promotor el papa Benet XII que era un monjo cistercenc.

Claustre

El claustre està format per quatre edificis: consistori, ala de convidats, allotjament de la cúria i la capella de Benet XII.

Les galeries inferiors s’obren amb arcs apuntats sostinguts per pilars i el primer pis s’il·lumina amb finestres geminades.

Sales

  • Sala de Jesús que formava part de les dependències privades rep el nom per la decoració del monograma de Crist I.H.S
  • Gran tresoreria era l’espai dels notaris on comptabilitzaven els impostos recaptats de les institucions eclesiàstiques
  • Vestidor del papa on aquest es posava les seves vestidures consistorials
  • Tresor baix albergava les possessions més preuades de la Santa Seu

Consistori

El consistori és el lloc de deliberació del Papa sobre els assumptes eclesiàstics, teològics, judicials i polítics.

També és l’espai de recepció de sobirans, legats i ambaixadors de totes les nacions.

Gran tinell

Aquesta àmplia sala acollia els banquets organitzats per la nominació de cardenals o coronació de papes.

Cuina superior

La cuina que estava situada al nord del consistori estava comunicada per una escala amb el gran tinell.

Palau nou dels Papes d’Avinyó

Climent VI que era un príncep sumptuós de la noblesa va afegir un nou palau al de Benet XII doblant la superfície inicial.

La construcció de la gran audiència i la gran capella permet delimitar el pati d’honor que fins ara era una plaça pública.

A l’interior del nou palau l’arquitectura gòtica és molt present amb encreuaments ogivals i escultures ornamentals.

Les sales estan decorades amb frescos realitzats pels mestres italians Simone Martini i Matteo Giovannetti.

Sagristia nord

La sagristia nord era la sala on el sobirà pontífex es canviava de vestidura durant les cerimònies de la gran capella.

Aquest espai acull escultures que representen les personalitats polítiques i religioses acollides al palau.

També hi ha objectes donats per ciutats europees i d’altres esglésies d’Avinyó com el retaule Carregament de la Creu.

Gran capella

Aquesta capella de nau única que està dedicada a sant Pere i sant Pau mostra set trams de voltes de creueria.

Està il·luminada amb quatre obertures al sud i dues finestres a les parets principals.

Exposició

Aquesta sala s’utilitza per exposicions d’obres d’art com en aquest cas de la fundació Calvet d’Avinyó.

Portada

La portada de la gran capella és el conjunt escultòric més important del palau nou.

La llinda de la doble porta és una representació del Judici Final i en el mainell central hi ha una imatge de sant Pere.

Gran audiència

Aquesta gran sala va albergar el Tribunal de les Causes Apostòliques que a partir de 1336 s’anomena Tribunal de la Rota.

Dues naus estan dividides per cinc pilars que suporten les voltes de creueria d’aquest espai.

Pati d’honor

Aquest pati principal és una plaça que uneix els dos palaus dels Papes on es va establir el Tribunal d’Honor.

En l’actualitat acull les principals actuacions del Festival d’Avinyó.

Gran escala d’honor

L’any 1346 va començar la construcció d’aquesta escala que ascendeix fins a la gran capella.