Autor: Pere | 27 / 06 / 2022 | Categories: Visites per la comarca del Matarranya de la província de Terol de la comunitat d'Aragó - Espanya (2022) | Etiquetes: Castell, Escapada Rural | Sense comentaris
El pont de pedra i el portal de Sant Roc de Vall-de-roures adossats al recinte emmurallat són l’entrada principal del nucli antic.
El pont medieval d’estil gòtic sobre el riu Matarranya permet l’accés a l’antiga porta consagrada a sant Roc en el segle XVI.
Vall-de-roures
Vall-de-roures és la capital de la comarca del Matarranya de la província de Terol de la comunitat autònoma d’Aragó.
El nucli antic situat en un turó està coronat pel castell i l’església de Santa Maria Major.
El riu Matarranya en el seu pas per la localitat separa la part antiga del poble nou.
La seva economia està basada en l’agricultura, la ramaderia, els serveis i el turisme.
L’any 2021 la seva població era de 2.441 habitants.
-
- Nucli antic
Introducció històrica de Vall-de-roures
Entre els segles VII i I aC el Matarranya va ser ocupat pels ibers dels ilercavons fins al segle II aC amb l’arribada dels romans.
Entre 1165 i 1170 el rei Alfons II d’Aragó i els ordes militars dels Templers i els Hospitalaris reconquisten la zona als àrabs.
L’any 1175 el rei dona el territori de la Penya Aznar Lagaya al bisbat de Saragossa que el va cedir al canònic Fortín Robert.
El 1307 a la mort de Pedro López de Oteyza les terres de Vall-de-roures tornen al bisbat de Saragossa fins al segle XIX.
L’any 1409 el rei Alfons V va presidir sessions de Corts del Regne d’Aragó.
El 1640 la guerra dels Segadors la va convertir en una zona de conflicte entre les tropes reials i les francocatalanes.
L’any 1656 Vall-de-roures va albergar el Sínode Diocesà organitzat pel bisbat de Saragossa.
Les guerres carlistes del segle XIX van enfrontar la població entre els defensors de l’absolutisme i del liberalisme.
L’any 1933 durant la Segona República espanyola els anarquistes de la zona van proclamar la revolució creant una col·lectivitat.
Entre 1936 i 1939 la Guerra Civil espanyola va suposar una gran pèrdua de població.
Mapa del nucli antic / Plànol del castell i de l’església de Vall-de-roures
-
- Mapa
-
- Plànol
Localització
1 – Pont de ferro / 2 – Pont de pedra / 3 – Ajuntament / 4 – Fonda La Plaza / 5 – Plaça d’Espanya / 6 – Porta de Sant Roc / 7 – Castell / 8 – Església de Santa Maria Major / 9 – El Palau / 10 – Museu / 11 – Casa de Cultura / 12 – Portal de Bergós
Nucli antic de Vall-de-roures
El nucli antic s’estén des del riu Matarranya fins al conjunt del castell-palau i l’església de Santa Maria Major.
El recinte emmurallat medieval conserva el pont de pedra i els portals de Sant Roc i de Bergós.
La plaça d’Espanya destaca pels edificis de la casa consistorial i de la Fonda la Plaza.
Portal de Sant Roc
El portal de Sant Roc sota un arc de mig punt i una fornícula del sant va ser l’entrada principal de la vila.
Aquest sant protector de les epidèmies va esdevenir el patró de la població.
Pont de pedra
El pont de finals del segle XIV té tres ulls d’arcs lleugerament apuntats i pilars amb tallamars de planta triangular.
-
- Portal de Sant Roc
-
- Pont de pedra
Casa consistorial
L’edifici renaixentista del segle XVI de planta rectangular i tres altures està situat a l’entrada de la plaça d’Espanya.
La llotja de la planta baixa presenta arcs de mig punt i la planta noble de la façana principal tres finestres amb pilastres i frontó.
La planta superior té una galeria de petits arcs de mig punt a les tres façanes.
L’any 1929 l’Ajuntament de Vall-d-roures va ser reproduït al poble espanyol de Barcelona.
Escut
L’escut té la data de finalització de 1599 i la inclusió per primera vegada de dos grius al tradicional roure.
-
- Casa consistorial
-
- Escut
-
- Llotja
Plaça d’Espanya
La plaça és el centre neuràlgic de la població amb edificis familiars singulars com:
- Casa Pereret de cinc altures amb un escut familiar i un balcó de mènsules ondulades.
- Casa Pallarés connectat amb les escales d’El Pelleric.
-
- Casa Pallarés
-
- Casa Pereret
Carrer Santiago Hernández
L’antic carrer Major conserva els porxos medievals i està situada la Casa de la Cultura amb un saló d’actes per usos culturals.
Fonda la Plaza
L’edifici va ser construït en el segle XIV per la recaptació d’impostos fins al 1545 i més tard va ser la casa del justícia i els notaris.
Destaca l’entrada principal amb un arc de mig punt adovellat i la part superior amb una torre quadrada i sis finestres de mig punt.
L’activitat de fonda ha estat la seva funció més duradora considerant-se una de les fondes més antigues d’Espanya.
-
- C. Santiago Hernández
-
- Casa de Cultura
-
- Fonda La Plaza
Part alta
Els carrers costeruts i les escalinates de pedra porten a la part alta de la vila.
Portal de Bergós
El portal d’accés a la vila medieval té un arc rebaixat intramurs i per sobre un habitatge de carreus.
Carrerons i edificis
El poble és una successió de carrerons estrets i empedrats i edificis de pedra.
-
- Portal de Bergós
-
- Carrerons
-
- Edificis
Museu
Museu i centre d’interpretació de Vall-de-roures amb informació de la vila i la comarca del Matarranya.
L’espai també conté donacions de col·leccionistes particulars i exposicions de la història de la localitat.
El Palau
L’edifici situat a peus del castell va ser construït en el segle XV pel bisbat de Saragossa per la recaptació dels impostos.
Entre els segles XVI i XIX va albergar l’antic hospital de pobres i durant algunes dècades del segle XX les escoles municipals.
En l’actualitat una part és un espai per a usos culturals i la resta és propietat privada.
Carrer Bonaire
El carrer circumda perimetralment la part baixa del castell i l’església de Santa Maria Major.
-
- Museu
-
- El Palau
-
- Carrer Bonaire
Castell-palau i església de Santa Maria Major de Vall-de-roures
El primer castell del segle XII va ser aixecat sobre una fortificació musulmana després de la reconquesta del territori.
L’arquebisbe Pedro de Luna entre 1314 i 1348 va impulsar la reconstrucció del castell i de l’església de Vall-de-roures.
Les obres van ser represes per Garcia Fernández de Heredia entre 1390 i 1411 i concloses per Dalmau de Mur als anys trenta.
El palau dels bisbes de Saragossa i l’església de Santa Maria Major formen un conjunt gòtic al capdamunt de la vila.
El castell comunica amb l’església a través d’un passadís.
-
- Església
-
- Castell-palau
Església de Santa Maria Major
L’església d’estil gòtic llevantí té una sola nau de planta de saló amb capelles laterals entre els contraforts i radials a l’absis.
A l’exterior destaca la portada situada al sud, la rosassa i la torre campanar.
Portada
La portada mostra onze arquivoltes d’arcs apuntats degradats sostinguts per un fris de capitells i un gablet amb el Pantocràtor.
Als laterals hi ha quatre figures que representen l’Anunciació de l’arcàngel sant Gabriel a la Verge i dos donants de l’església.
Aquestes estan recolzades sobre peanyes amb els símbols dels evangelistes.
Rosassa i permòdols
Damunt la portada destaquen la rosassa de traceria calada i un fris de permòdols decorats amb caps humans i d’animals.
Torre
La torre del segle XV de planta octogonal i dos cossos té un campanar amb obertures d’arc de mig punt rematat amb merlets.
-
- Rosassa / Permòdols / Gablet
-
- Donant / Arcàngel
-
- Verge / Donant
-
- Església de Santa la Major
Capitells
Els capitells de l’esquerra expliquen la història de Noè i els de la dreta representen els profetes de l’Antic Testament.
Nau
La nau coberta amb volta de creueria gòtica està suportada per arcs torals que descansen sobre pilastres adossades al mur.
La capçalera la forma un absis heptagonal amb volta de vuit nervis i finestres de traceria.
-
- Plànol
-
- Nau
Retaule major
El retaule original va ser una obra de Jerónimo Cósida realitzada entre 1539-1575 i desapareguda durat la Guerra Civil.
Es conserven a l’església algunes peces del retaule amb escenes de la Passió de Crist:
- L’oració a la muntanya de les Oliveres
- La flagel·lació de Crist
- Crist davant Ponç Pilat
- Caiguda en el camí del Calvari
-
- Oració / Flagel·lació
-
- Ponç Pilat / Caiguda
-
- Retaule major
Capelles laterals
Les capelles de Sant Josep, de Sant Joan Baptista, del Rosari i Baptismal van ser construïdes a la primera meitat del s. XIV.
-
- Capella de Sant Josep
-
- Capella de Sant Joan Baptista
-
- Capella del Rosari
-
- Capella Baptismal
Capella de Santiago
Setmana Santa
La capella de Santiago acull els passos processionals de la Setmana Santa de Vall-de-roures.
A mitjans dels anys seixanta del segle XX van ser fundades les confraries del Sant Enterrament d'homes i la Verge de la Soledat de dones.
Durant els anys vuitanta van ser creades diverses bandes de tambors i bombos.
Accés
Passadís gòtic que comunica l’església i el castell.
Tribuna
La tribuna situada al costat de l’Evangeli era la capella privada de l’arquebisbe.
Passadís
Una escala helicoidal condueix des de la nau de l’església a la tribuna.
-
- Accés
-
- Tribuna
-
- Entrada
Capella privada de l’arquebisbe
La capella destaca per la finestra triangular, l’arcada que dona al temple i per la decoració de la clau i les mènsules.
Hi ha exposada la creu processional desapareguda durant la Guerra Civil espanyola.
-
- Arcada
-
- Finestra
-
- Clau
-
- Mènsula
Creu processional
La creu processional de plata en estil renaixentista del segle XVI és obra de l'orfebre renaixentista Juan de Orona.
Va ser encarregada per l'arquebisbe Hernando de Aragón (1539-1575) amb el patrocini de la família Moles de Vall-de-roures.
La creu grega recreuada amb dues cares de composició idèntica destaca per la figura de Jesús crucificat a l'anvers i al revers per la imatge de la Mare de Déu amb el Nen.
Castell-palau
La transformació del palau residencial de finals del segle XIV es deu principalment a l’arquebisbe Garcia Fernández de Heredia.
El seu escut d’armes presideix la porta principal.
Passadís
El passadís primitiu del segle XIV que connecta amb l’església ha estat recuperat recentment.
-
- Castell-palau
-
- Escut
-
- Passadís
Planta baixa
La planta baixa acollia el celler, la sala capitular, les cavallerisses i sala de mossos de quadra.
Cavallerisses
La sala coberta amb volta de canó conté dues maquetes de l’inacabat projecte de construcció de Fernández de Heredia.
-
- Plànol
-
- Cavallerisses
-
- Fernández de Heredia
Celler
El celler conserva els tres arcs de diafragma que sustentaven la sostrada i les habitacions del pis superior.
Avui hi ha tres grans botes de vi similars a les originals, algunes portadores de raïm i una premsa de fusta.
Sala capitular
La sala capitular amb una coberta suportada per dos arcs de diafragma destaca pel banc de pedra corregut al seu voltant.
Una escala porta a la planta noble.
-
- Celler
-
- Sala Capitular
Primera Planta
La planta primera acollia les sales nobles del palau i les estances de servei situades al nord com la cuina i el rebost.
A l’oest i sud estan situats el saló de les Xemeneies, el saló Sud i la sala dels Lleons precedits d’una antesala.
El primer pis de la torre és conegut com a sala Daurada.
Saló dels Lleons
La sala dels Lleons era el lloc on l’arquebisbe rebia les visites.
-
- Plànol
-
- Saló dels Lleons
Càmera Daurada
La sala privada del prelat és coneguda amb aquest nom per haver estat entapissada de color daurat.
Saló Sud
El saló que era una de les estances privades s’utilitzava com a sala d’estar.
-
- Sala Daurada
-
- Saló Sud
Cuina
La cuina tenia un fogó central i una cúpula per facilitar la sortida de fums.
Saló de les Xemeneies
La sala més gran del castell disposava de grans xemeneies, dos passaplats connectats amb la cuina i finestres festejadores.
-
- Cuina
-
- Saló de les Xemeneies
Planta segona
El castell va ser construït en una zona coneguda com dels patines al voltant d’una gran roca natural que va servir de pedrera.
La planta conserva la part més alta de la roca i les finestres de sageteres del segle XII.
Patín
El pati central de la planta es coneix amb el nom de Patín.
-
- Plànol
-
- Patín
Galeries
Les galeries sud i oest presenten una sostrada suportada per arcs diafragmàtics apuntats i grans finestres d’arcs de mig punt.
Van ser utilitzades com a magatzems de gra i habitacions pel servei.
-
- Galeria sud
-
- Galeria oest
Falsa
La falsa amb accés a través de la galeria sud conserva els buits en el mur de possibles ampliacions de les galeries i els arcs diafragmàtics que suporten la sostrada.
La que també va ser coneguda com a cel ras acull actualment una exposició de dibuixos de Goya.
Mirador
La part més alta del castell és un mirador excel·lent de Vall-de-roures i els seus voltants.
-
- Mirador
Pont de ferro de Vall-de-roures
El pont de ferro situat sobre el riu Matarranya va ser construït l’any 1925 com a segona entrada a la població.
Riu Matarranya
El riu Matarranya de 100 km de recorregut neix als Ports de Beseit, passa per Vall-de-roures i desguassa al riu Ebre.
-
- Riu Matarranya
-
- Pont de ferro
Deixeu un comentari