Història d’Orleans
La història d’Orleans més rellevant correspon el segle XV.
Joana d’Arc va alliberar la ciutat dels anglesos en el context de la Guerra dels Cent Anys.
Victòria de Joana d’Arc
Aquest baix relleu representa el retorn de la victòria de Joana d’Arc.
-
- Victòria de Joana d’Arc
Breu introducció de la història d’Orleans
Època antiga
La història d’Orleans comença amb els gals anomenats Carnutes que poblaven aquesta regió.
A mitjans del segle I aC la ciutat de Cenabum va ser un protectorat romà que va ser pacificat per Juli Cèsar.
El segle II l’emperador romà Aurelian dona nom a la ciutat: Aurelianis.
El segle III la ciutat va ser envaïda pels alamans i els francs.
L’any 343 s’anomena a Diclopetus el primer bisbe d’Orleans.
Sant Euvert va ser el quart bisbe d’Orleans al segle IV.
Època mitjana
Amb la caiguda de l’Imperi Romà arriben les invasions bàrbares.
L’any 511 el rei merovingi Clovis conquesta la regió fundant el regne d’Orleans.
El 732 el carolingi Carles Martel annexiona Orleans.
L’any 772 el rei Carlemany governa la ciutat.
Després de les invasions normandes el segle X arriba la dinastia dels capetians.
L’any 842 el rei Carles II el Calb va convertir Orleans en la capital del regne.
El 987 el rei capetià Robert el Piadós va ser coronat a la ciutat.
L’any 1306 el papa Climent V funda la Universitat d’Orleans.
Segles XIV – XV
L’arribada dels Valois marca la Guerra dels Cent Anys.
L’any 1358 el príncep negre que era fill del rei anglès Eduard III assetja Orleans.
L’any 1428 després de la mort del rei Carles V els anglesos van establir setge a la ciutat.
El 1429 la intervenció de Joana d’Arc va lliurar Orleans reforçant el poder del rei Carles VII.
L’acabament de la guerra l’any 1475 i el regnat de Lluís XI va promoure el desenvolupament de la ciutat.
Segle XVI
A principis de segle el duc d’Orleans i futur rei Lluís XII inicia la fortificació i desenvolupament de la ciutat.
Entre 1528 i 1533 Joan Calví va estudiar a la Universitat d’Orleans.
Les tesis de la Reforma van guanyant seguidors entre les capes populars i els nobles.
La conspiració d’Amboise de 1560 va ser un intent dels protestants per segrestar al rei Francesc II de França.
Lluís I príncep de Condé va encapçalar aquesta revolta des d’Orleans.
El 1560 el rei Francesc II mor a l’habitació de l’hotel Groslot de la ciutat per una infecció.
Els Estats Generals convocats pel rei van ser restablerts a Orleans des del 15 de desembre al 31 de gener de 1561.
Les Guerres de Religió de 1562 a 1572 entre catòlics i hugonots van ser molt cruentes a la ciutat.
Segles XVII – XVIII
Durant el regnat dels Borbons del segle XVII la ciutat experimenta una gran expansió comercial i religiosa.
Orleans no va patir el terror de la Revolució de 1789 gràcies a la moderació de les autoritats.
Segle XIX
Les guerres napoleòniques de 1803 a 1815 col·lapsen la ciutat.
L’any 1843 s’inaugura la línia de ferrocarril de París a Orleans.
La Segona República de 1848 i sobretot el Segon Imperi de Napoleó III de 1851 són uns períodes de transició per la ciutat.
La ciutat d’Orleans de la Tercera República va ser molt activa durant la Guerra contra Prússia de 1870.
Segle XX
Durant la Gran Guerra de 1914 a 1918 Orleans participarà com una ciutat de rereguarda.
Algunes indústries són afavorides per les comandes de subministrament militar com les conserveres, tèxtil i armament.
Durant la Segona Guerra Mundial de 1939 a 1945 els bombardejos van devastar la ciutat per part dels alemanys i dels aliats.
També va ser una de les primeres ciutats reconstruïdes de França.
Final de la introducció de la història d’Orleans – Tornar a l’article d’Orleans
TROBA’NS A FACEBOOK
TROBA’NS A TWITTER
